27/6/17

XERRADA: QUÈ ENS HI JUGUEM AMB LA PRIVATITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC?





Que l'Ensenyament públic està patint un procés de privatització flagrant ho estem notant especialment des del 2010. Però, en som realment conscients del que estem perdent?

El dia 7 de juny des de la secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona ens vam solidaritzar amb la tancada que van organitzar les treballadores de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus per lluitar contra la precarització laboral, en aquest cas, del personal de  Sanitat. Durant tot un dia es van organitzar diferent actes de debat i d'altres de caire més lúdic.

La nostra aportació va ser sobretot el suport mutu, però alhora vam voler exposar dades amb la xerrada "Què ens hi juguem amb la privatització de l'Ensenyament Públic?", que va anar a càrrec de Marta Minguella, docent i delegada sindical de CGT Ensenyament, per evidenciar que també el sector de l'educació està patint les polítiques privatitzadores per part dels governs de torn, fet que va associat a un estat de desinformació general que provoca que dia rere dia i sense massa contestació perdem un dels pilars bàsics perquè la societat que vivim, esdevingui digna per a tothom...




Deixem de ser una illa
CGT Ensenyament Tarragona
27 de juny, 2017

25/6/17

TANCATS! ARTICLE d'Artur Sardà sobre la tancada a l'hospital St Joan de Reus



Aquest mes de juny el comitè d'empresa de l'Hospital Universitari St Joan de Reus va realitzar una tancada de treballadors i treballadores que va durar de les 9h del dia 7 fins a les 9h del dia 8. Aquest acte es fa fer amb la finalitat de lluitar contra les retallades de Sanitat que precaritzen greument les condicions laborals del personal de l'hospital.

Us deixem una valoració escrita pel company Artur Sardà, de la secció sindical de la CGT de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus


                                                             TANCATS
 Ara, més que mai, és preferible una acció improvisada que una paràlisi ben reflexionada



Els passat 7 i 8 de juny vaig tenir el plaer de participar en la tancada organitzada pel Comitè d’Empresa d’aquest hospital com una mesura de protesta més contra els projectes devastadors que el Consistori trama contra tots nosaltres.


Com sol ser habitual, les crítiques van arribar abans que les felicitacions: que si no està ben organitzat, que si s’ha avisat en poc temps i la gent no ho sabia, que si hi ha hagut poca participació,... Sí, moltes d’aquestes crítiques potser tenien fonament, d’acord...! Però, i què?


El moment actual és massa delicat com per filar tan prim. Ara el que cal és fer soroll, com més millor, per posar dels nervis als polítics. Ara, més que mai, és preferible una acció improvisada que una paràlisi ben reflexionada.


I el nivell de les xerrades i activitats que van acompanyar a l’acció va ser més que digne. Amb la col·laboració de l’Arcadi Oliveres, per exemple, i tants altres companys. Com l’Edu, que ens va fer connectar amb la màgia de la nit. O el Ramón Sabaté, jubilat de la Repsol i reporter gràfic voluntari de tots els espais de lluita popular de per aquí.

I pel que fa a la participació, tot i que ja sabem que mai n’hi ha prou, sí que va ser la suficient per una acció d’aquestes característiques. L’èxit d’una tancada no es mesura pel nombre de gent que hi participa. Això seria si fos una manifestació o una concentració. Però a una tancada hi va passant gent tot el dia i és impossible de comptabilitzar. I no cal. L’èxit d’una tancada es mesura per la capacitat de mantenir ocupat l’espai escollit tot el temps compromès (en aquest cas, 24 hores) i sobretot pel ressò mediàtic.

El ressò mediàtic ha sigut tan ampli com el de la recent i nombrosa manifestació, sense necessitat de mobilitzar tanta gent. És a dir, que fins i tot ha sortit més rendible!

I també hi ha altres guanys, poc visibles, dels que potser només ens en beneficiem els participants directes. Són guanys més subtils, que s’expressen en un determinat estat d’ànim. És el fet de sentir-nos junts, sentir-nos part, saber-nos iguals, empoderar-nos i transgredir amb alegria i, en definitiva, treure el millor que tenim com a persones, com sol passar en circumstàncies excepcionals.

Aquest fenomen transformador, que també comporta un creixement personal, es sol fer present en aquells espais de lluita popular que impliquen haver de conviure moltes hores en espais inusuals. Ja l’he experimentat en altres ocasions. I mai deixa de sorprendre’m. I mai se com fer-ho entendre als que no ho han viscut.

Em recorda allò que cantava el Raimon a una tancada d’estudiants a Madrid contra el franquisme:   “Per unes quantes hores/ ens vàrem sentir lliures/ i qui ha sentit la llibertat/ te més forces per viure” “18 de maig a Madrid” Raimon, 1968.

Animeu-vos, doncs, a participar quan en fem una altra! No només aportareu el vostre esforç a la lluita comuna sinó que en traureu beneficis personals. Potser deixareu de sentir-vos com petites erugues espantades que els amos poden aixafar en qualsevol moment per transformar-vos en precioses papallones que volen lliures i decidides.
Què més es pot demanar?



Artur Sardà

Secció Sindical de la CGT de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus




ANTIFEIXISTES SEMPRE: Adhesió de Deixa de ser una illa al manifest per l'absolució de les @encausades2013




Des de la secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona estem al costat de les encausades per lluitar contra el feixisme i donem ple suport al manifest

#TotesSomAntifeixistes


 ABSOLUCIÓ ENCAUSADES 12 D’OCTUBRE 2013

Benvolgudes companyes, ens jutgen al novembre (15, 22 i 29), i després de gairebé 4 anys de càstig i incertesa, que ens han suposat una condemna anticipada, afrontem l’etapa final d’aquest cas. Comencem per agrair el suport rebut fins ara, i us demanem que no afluixi fins al judici.

És un cop molt dur que, després de tants anys de lluita, i des de molts àmbits diferents, contra tota discriminació, ara n’acabem sent les acusades. Durant tot aquest temps hem estat detingudes 3 dies, un de nosaltres ha passat un mes a la presó, hem hagut d’anar a signar setmanalment o mensualment a la ciutat de la justícia, i hem tingut prohibit participar en activitats polítiques a la via pública a Catalunya.

Tot això per l’acusació, per part de la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, de ser responsables de l’agressió a un grup de feixistes el 12 d’octubre del 2013.

Els denunciants són 8 neonazis coneguts per les seves agressions i la seva apologia del nazisme (incloent-hi intents d’homicidi) que participaven a la manifestació de la plataforma que va rebentar l’acte de la Generalitat a Madrid. La mateixa que ha amenaçat amb acció directa i vessament de sang per impedir l’autodeterminació de Catalunya, o que promou la persecució de les nouvingudes, mentre demana “mas cuchillas en Melilla”. Tot i així, els Mossos d’Esquadra els van descriure públicament com “un grup de joves que prenien unes consumicions a una terrassa d’un bar, després d’assistir a un acte a la muntanya de Montjuïc”, mentre que descrivien les encausades com a grup criminal.

En un context de crisi econòmica, en què la classe treballadora es mobilitza i lluita pels seus drets, i, fins i tot, qüestiona la legitimitat del sistema polític, l’estat posa en marxa mesures cada cop més repressives amb l’objectiu de frenar qualsevol lluita per la llibertat i la igualtat, així com les lluitadores que la duen a terme. En aquest marc, el feixisme és emparat i sostingut per les institucions per usar-lo com una eina més de coerció, i com a possible alternativa per acabar imposant un retrocés dels drets i la llibertat personal i col·lectiva. És per això que, conjuntament amb la lluita contra la discriminació, les retallades socials, els abusos policials, la repressió masclista, la destrucció de la terra, o dels drets dels pobles, la lluita antifeixista és cosa de totes, i nosaltres ens hi reconeixem.

Amb aquest manifest, expressem el compromís a lluitar fins al final per denunciar:
-La permissivitat amb què cada 12 d’octubre se celebren actes d’exaltació feixista, i la impunitat amb què els neonazis circulen tranquil·lament per Barcelona cometent tota mena d’agressions verbals i físiques.

-El judici contra les 6 companyes, amb una demanda de pena tan desmesurada per unes suposades agressions, malgrat la poca entitat dels fets segons l’escrit del fiscal, i només sostinguda per les acusacions dels Mossos d’Esquadra basant-se en fitxers policials.

-L’intent, per part de la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, d’equiparar les persones que actuen per odi a la diferència, amb les persones més vulnerables, o amb les més transformadores; amb les qui lluitem per la llibertat individual i col·lectiva, per la justícia, i per tant, contra el feixisme.

Els propers mesos seran de lluita, per l’absolució, contra l’equiparació, però també contra el feixisme. Per això us demanem, juntament amb l’adhesió a aquest manifest, l’extensió de la solidaritat arreu del territori, així com la participació en els actes de denuncia contra l’exaltació feixista el proper 12 d’octubre, i en la manifestació de l’11 de novembre, prèvia al judici.

Per a qualsevol cosa, escriviu-nos: absolucio12oct2013@gmail.com

Mentrestant, aprofitem per enviar una forta abraçada a totes les lluitadores que pateixen la repressió, gràcies pel vostre exemple!

Lluitarem i viurem lliures!
Per l’absolució de les encausades antifeixistes pel 12 d’octubre de 2013! Totes som antifeixistes!

4/6/17

RECULL D'INFORMACIÓ SOBRE EL PROCÉS REPRESSIU CONTRA ELS #27delaUAB?

 
                          Els estudiants tancats al rectorat de la UAB. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital

En aquesta entrada fem una crònica i recull d'informació de l'ocupació del rectorat de l'UAB que va començar el 17 d'abril de 2013 i va acabar un mes més tard, el 17 de maig. 

CONTEXT DE L'OCUPACIÓ
 
L'ocupació del rectorat de la UAB la van dur a terme estudiants de l'Autònoma amb el suport de moviments socials i seccions sindicals vinculades a la lluita per la defensa de la universitat pública per exigir la reducció de  les taxes universitàries, que havien patit un increment del 66%, per aturar l'acomiadament de professorat i per exigir l'aplicació de mocions aprovades pel claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En definitiva, una lluita basada en la necessitat de preservar el dret de tothom accedir a l'educació i, en aquest cas, a la universitat.
Una lluita perquè la universitat no sigui un espai només reservat a aquella gent privilegiada que es pot permetre el seu cost. 
Una lluita perquè la universitat continuï sent pública i no estigui al servei dels beneficis dels inversors en educació.

Criminalització de l'ocupació...
Tres anys després d'aquesta protesta, a l'estiu del  2016, 27 persones, entre elles 25 estudiants i ex-estudiants, un membre del PAS, i l'Ermengol Gassiot, professor de la UAB i secretari general de CGT Ensenyament Catalunya, reben les peticions de pena per part de fiscalia que es tradueixen en d'11 anys i 5 mesos a 14 anys de presó i 380000€ de multa per delictes de coaccions i desordre públic. La petició del fiscal  s'ha basat en la denúncia iniciament de Silvia Carrasco, militant d'ICV, que en aquell moment exercia de Vicerrectora d'Estudiants. El seu advocat és
 "amparándose en el marco de la representación de estudiantes de la UAB, en ejecución de un plan preconcebido, amparándose en el legítimo derecho a la protest estudiantil, desarrollaron una secuencia de comportamiento criminal ejecutado en varias fases sucesivas, previamente planificadas, con el objetivo de: paralizar progresivamente la gestión de los órganos de gobierno de la UAB, restringir o impedir el derecho de acceso al lugar de trabajo del personal laboral (...), así como causar todos los desperfectos posibles dentro de las instalaciones" 
i més tard, al 2015, també entra el rectorat de la UAB es presenta com a acusació particular. 

Aquest mes de maig de 2017,  des del jutjat d'instrucció núm. 3 de Cerdanyola s'emet l'auto d'obertura de judici oral i el jutge Claudio Alejandro Montero Fernández imposa una fiança de 511.835,05 euros a les processades...

PER QUÈ ES CRIMINALITZA AQUESTA OCUPACIÓ?
 
Des que les encausades van rebre la petició de fiscalia, tant des de CGT com des de la Plataforma Som 27 i més s'han realitzat molts actes als Països Catalans i a l'estat espanyol per explicar arreu quines són les veritables causes de la criminalització d'aquesta protesta, que tothom coincideix que sempre es va mantenir de forma pacífica i si més no, no va anar més enllà que moltes d'altres que s'havien donat prèviament.

S'han fet xerrades, s'han aprovat mocions, s'han fet manifestacions, s'han escrit articles... I totes les accions han tingut una reacció comuna per part de les persones assistents: perplexitat i incredulitat davant del cas i de la seva judicialització.
 
A Reus, el 25 d'octubre vam organitzar una de les xerrades. Us animem a escoltar la gravació, on les intervencions de l'Ermengol i de la Cèlia posen llum a les causes que fan desencadenar aquest procés político-judicial completament desproporcionat que respon a finalitats molt clares: protegir els inversors universitaris i criminalitzar el dret a protesta a l'empara de la llei mordaça.
Ho hem de tenir molt clar, ens hi juguem molt, aquest cas representa UN ATAC POLÍTIC A L'EXERCICI DE LA REIVINDICACIÓ DE LES LLIBERTATS.
 
 


PUBLICACIONS RELACIONADES

1. Manifest #Som27iMÉS
http://deixadeserunailla.blogspot.com.es/2016/09/manifest-per-la-despenalitzacio-de-la.html

Notícies relacionades amb la petició de fiscalia
2.Petició fiscal d’11 anys de presó al secretari general de la CGT, 25 estudiants i un PAS de la UAB (Tomeu Ferrer)
http://diaritreball.cat/peticio-fiscal-d11-anys-i-5-mesos-de-preso-al-secretari-general-de-la-cgt-25-estudiats-i-un-pas-de-la-uab/ 

3. Entrevista a Ermengol Gassiot a Contexto (per Guillem Martínez)
Desde 1966 una universidad no había denunciado a sus profesores

http://ctxt.es/es/20160706/Politica/7096/Universidad-ley-mordaza-PP-ermengon-gassiot-cgt.htm%23.WTFcj7w0RIY.twitter
 

4. El fiscal no és (l’únic) problema (article d'Ermengol Gassiot)

Notícies relacionades amb l'obertura judici oral

5. Medio millón de euros de fianza para los 27 okupas que denunciaron los chiringuitos universitarios

6. Un jutge ordena embargar més de mig milió d'euros a les 27 imputades de la UAB


7. Entrevista als matins de Catalunya Ràdio a Laura Gené i Ermengol Gassiot (encausades cas UAB)
El dimarts passat la periodista Mònica Terribas va entrevistar dues de les encausades per l'ocupació de la UAB. l'Ermengol va fer pública la seva intenció de donar una resposta política a un judici polític, fet que implica que no  es personarà al jutjat per voluntat pròpia sota cap circumstància, tot afrontant les conseqüències que es derivin de la seva decisió.

Àudio de l'entrevista:

Opinió/Comunicats

8. Repressió i incomunicació (article d'Ermengol Gassiot)
La repressió busca, també, condemnar-nos a la incomunicació. Treure’ns la veu encara que seguim parlant 
 https://lasaldelaterra.wordpress.com/2017/05/15/repressio-i-incomunicacio/

9.Desobeïm el procés polític del cas "27 i més" (Comunicat de l'SP de la CGT de Catalunya)


DAVANT LA REPRESSIÓ, ORGANITZACIÓ!

DAVANT UN SISTEMA OPRESSOR, DESOBEDIÈNCIA I SUPORT MUTU!



Deixem de ser una illa
Secció Sindical de CGT Ensenyament-Tarragona
4 de juny, 2017



  



ACOMPANYAREM L'ERMENGOL GASSIOT I ELS #27delaUAB EN LA DESOBEDIÈNCIA





Des de la secció sindical d'Ensenyament a Tarragona "Deixem de ser una illa" donem ple suport a la decisió del company Ermengol i secretari general de CGT Catalunya de respondre amb DESOBEDIÈNCIA als requeriments judicials dels #27delaUAB. 
En un cas repressiu, som víctimes d'un abús de poder. I hem d'intentar deixar de ser-ho per passar lluitadors/es, plantant cara

 Tenim molt clar que la nostra és una lluita justa i necessària, per la llibertat i els drets civils
Ermengol  Gassiot

Per tant, subscrivim completament el comunicat de l'SP de la CGT de Catalunya i manifestem que estarem al costat de l'Ermengol, dels #27delaUAB i de tot el procés per fer front a aquest procés polític de criminalització de la protesta i de l'acció sindical.

 
Comunicat de l’SP de la CGT de Catalunya
DESOBEÏM EL PROCÉS POLÍTIC DEL CAS "27 I MÉS" 



Recentment el jutjat de Cerdanyola del Vallès que instrueix el cas per la tancada d’estudiants al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de l’any 2013 (el cas conegut com a "27 i més") ha dictat una interlocutòria on es disposa l’obertura del judici oral i es fixa una fiança absolutament desproporcionada, de 511.835,05 EUR per a assegurar les responsabilitats civils. 27 persones encausades arran d’aquella protesta universitària estan a l’espera de peticions penals d’entre 11 i 14 anys de presó, segons el cas, i prohibició d’accés a la UAB durant 5 anys. Entre elles hi ha el nostre Secretari General, el company Ermengol Gassiot. La fiança abans esmentada, com tothom pot suposar, no serà abonada pels 27 afectats i afectades, la qual cosa probablement comportarà processos d’embargament de nòmines i béns.

Durant els propers dies o setmanes les 27 persones seran emplaçades a personar-se en dependències judicials per a fer-los entrega d’una còpia dels escrits d’acusació, a fi que en el termini de 3 dies compareguin amb advocat i procurador, i siguin requerits per a dipositar la fiança.
Aquest Secretariat Permanent considera que tot aquest procés no és sinó un muntatge motivat en una revenja política per part de l’anterior rectorat ultraliberal de la UAB, orientat a escarmentar per la via penal el moviment estudiantil i el sindicalisme que li plantava cara en defensa de la universitat pública. L’actuació d’aquell rectorat, i el relat conspiranoïc construït pels advocats que va contractar a tal efecte, ha estat aprofitada per la Fiscalia, òrgan polític de l’Estat espanyol, per a iniciar un esperpèntic procediment judicial que suposa el pitjor cas de repressió política a una universitat des de l’època del franquisme.
Davant d’aquesta situació, el nostre company Ermengol Gassiot ha decidit que no participarà en la farsa i que no es personarà al jutjat per voluntat pròpia sota cap circumstància, tot afrontant les conseqüències que es derivin de la seva decisió.
Aquest Secretariat Permanent comparteix plenament l’anàlisi que sosté la decisió presa pel nostre company Ermengol, i hi donem suport. Entenem que davant d’un atac de caràcter polític (instrumentat en forma de procés judicial) contra les llibertats i els drets civils és legítim practicar la desobediència i la solidaritat per a impugnar públicament la totalitat d’aquest muntatge repressiu. Considerem que en el moment present ens estem jugant bona part del missatge que es transmetrà a les lluites socials que vindran en el futur sobre la resposta que cal donar davant la repressió político-judicial. Ens juguem molt, i les estratègies punitives mitjançant les quals es vol paralitzar i escarmentar qualsevol mena de resistència sindical, estudiantil o social han de ser aturades. En el cas concret de l’Ermengol, el present muntatge està orientat a reprimir l’exercici de l’acció sindical de la CGT a la UAB en defensa dels drets de les treballadores i de la universitat pública i, més enllà d’aquesta, el considerem un atac al conjunt de la nostra organització.
Volem deixar clar que, en la mesura en què això depengui de nosaltres, cap de les 27 persones encausades està ni estarà mai sola. Fem una crida a totes les Federacions i Sindicats de la CGT de Catalunya, al conjunt de la nostra militància, moviments socials i persones solidàries a preparar la resposta col·lectiva i organitzada que aquests fets es mereixen. La CGT de Catalunya no quedarà a l’expectativa, ni restarà amb els braços creuats. Ens reservem el dret, com a organització, a actuar quan i com ho considerem oportú, tenint en compte la gravetat del cas.


DAVANT LA REPRESSIÓ POLÍTICA, DESOBEÏM! SI ENS TOQUEN A 27 ENS TOQUEN A TOTES!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya 
2 de juny del 2017


#7J, CONCENTRACIÓ CONTRA L'ATAC A LA CONTRACTACIÓ DE PERSONAL INTERÍ


El govern central ha obert un nou front d'atac contra la classe treballadora. Cal, una vegada gens que ens organitzem i treballem juntes per aturar-ho.

El 7 de juny, cal ser davant la Delegació del Govern a les 18h, de motius en sobren






El govern del PP vol  accelerar la destrucció de llocs de treball al Sector Públic amb les mesures que ha inclòs al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat. No prou content amb la supressió de molts llocs de treball un cop els seus titulars es van jubilant, aquestes mesures  provocaran a mig termini la destrucció de més llocs de treball que fins ara serien ocupats amb personal interí i un procés de regularització que  no arribarà a donar una oportunitat a la totalitat dels interins actuals, gran part d’ells amb més de sis anys d’antiguitat per la manca d’oferta pública.

Això ho fa amb la limitació de l’oferta pública d’ocupació per sota de les necessitats de reposició, la  retallada de les places estructurals ocupades per personal interí que poden ser convocades amb oferta pública, la  prohibició d’incorporar personal extern afectat per processos d’internalització de la gestió (com per exemple la municipalització de la gestió de l’aigua o de la neteja), la  prohibició del nomenament de personal interí o temporal en places estructurals pendents de convocatòria, la limitació complementària al màxim de 8% de places interines sense garantir la consolidació de totes les existents des de fa ja anys , etc.

També ataca als drets de tots els treballadors públics en general, deixant novament en suspens parts fonamentals dels seus drets de negociació i malmetent altres drets dels treballadors quan omet la previsió pressupostària per fer front a les reclamacions d’indemnització per acomiadament del personal temporal o interí, dret sòlidament establert ja per la jurisprudència.

Tot això és a més un abús de poder destruint l’autonomia de gestió de la resta d’administracions, autonòmiques i locals, pel que fa a la tria del seu model de gestió en un moment en el qual la ciutadania està reclamant amb força la gestió directa dels serveis públics.

El govern del PP vol  ACCELERAR LA DESTRUCCIÓ DE LLOCS DE TREBALL AL SECTOR PÚBLIC amb les mesures que ha inclòs al projecte de Pressupostos Generals de l’Estat. No prou content amb la supressió de molts llocs de treball un cop els seus titulars es van jubilant, aquestes mesures provocaran a mig termini la destrucció de més llocs de treball que fins ara serien ocupats amb personal interí i un procés de regularització que  no arribarà a donar una oportunitat a la totalitat dels interins actuals, gran part d’ells amb més de sis anys d’antiguitat per la manca d’oferta pública.

Això ho fa amb la limitació de l’oferta pública d’ocupació per sota de les necessitats de reposició, la  retallada de les places estructurals ocupades per personal interí que poden ser convocades amb oferta pública, la  prohibició d’incorporar personal extern afectat per processos d’internalització de la gestió (com per exemple la municipalització de la gestió de l’aigua o de la neteja), la  prohibició del nomenament de personal interí o temporal en places estructurals pendents de convocatòria, la limitació complementària al màxim de 8% de places interines sense garantir la consolidació de totes les existents des de fa ja anys, etc.

També ataca als drets de tots els treballadors públics en general, deixant novament en suspens parts fonamentals dels seus drets de negociació i malmetent altres drets dels treballadors quan
omet la previsió pressupostària per fer front a les reclamacions d’indemnització per acomiadament del personal temporal o interí, dret sòlidament establert ja per la jurisprudència.

Tot això és a més un abús de poder destruint l’autonomia de gestió de la resta d’administracions, autonòmiques i locals, pel que fa a la tria del seu model de gestió en un moment en el qual la ciutadania està reclamant amb força la gestió directa dels serveis públics.



DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS COM A TREBALLADORES!

CGT Ensenyament
Federació Sanitat CGT Catalunya
Secció Sindical CGT Ajuntament de Barcelona