30/4/16

REFUGIADES DEL CAPITAL, UNIM-NOS CONTRA EL SISTEMA DE MISÈRIA

Avui #30A serem a la manifestació que organitza el Bloc Anticapitalista a Reus en motiu de l'1 de Maig


MANIFEST

Refugiats del Capital, unim-nos!
Contra el Sistema de la misèria

La crisi capitalista que estem vivint des de 2008 no s’esvaeix, ans al contrari! Mentre les elits que ens dominen parlen de “brots verds” i de “final de cicle”, la situació de les classes populars cada cop és més precària. I, el que és més greu, el model econòmic que proposen per sortir d’aquesta crisi, encara ens condemnarà més en aquesta situació: pèrdua de drets laborals, reducció de salaris, privatització i exclusió dels serveis públics, i un llarg i trist etcètera.

L’explotació del Capital i els Estats continua. A nivell mundial 62 famílies acumulen tanta riquesa com els 7.000 milions de persones restants que poblem el planeta. Aquí, a Catalunya, seguim patint els efectes de la destrucció de condicions laborals a través de successives reformes laborals, que precaritzen la vida mateixa de milions de persones. Precarització que en alguns dels sectors que ara mateix generen més beneficis al Capital, com el turisme i l'hosteleria, és el pa de cada dia per a la majoria de treballadors i treballadores. Continuem essent víctimes de la destrucció de la nostra salut laboral, amb una enèsima reforma de la llei de mútues i amb el manteniment de tribunals mèdics d’excepció com ho és, ara mateix, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). I seguim observant com els salaris cauen, mentre els beneficis i les grans fortunes capitalistes creixen enmig d’aquesta crisi que, en realitat, no és sinó un gran espoli social.

Indignats, veiem com el Capital aposta per projectes com el TTIP que pretén eliminar les fronteres entre la Unió Europea i el nord d’Amèrica, perquè els capitals puguin circular lliurament, mentre la Unió Europea aixeca murs perquè les persones que fugen de la misèria i de la guerra, no pugin aspirar a una vida i a un futur més digne.

Vet aquí una de les moltes paradoxes del capitalisme. La llibertat de circulació només existeix quan beneficia els seus interessos econòmics. Aquests mesos hem assistit a l’enduriment dels apartheids europeus, amb el confinament i deportacions massives de milers de refugiats que han fugit de les guerres que el capitalisme i l’imperialisme provoquen. Aquesta és la seva única preocupació: tenir cada cop majors facilitats per guanyar més diners sense importar-els-hi gens ni mica com vivim els treballadors i treballadores que fem possible la generació d’aquesta riquesa.

Per aquest motiu, tant les qui es troben fugint de la guerra com les que vivim condemnades a la dictadura europea de la deutecràcia, som refugiades del Capital. Som persones que no podem aspirar a viure amb plena dignitat perquè els qui representa que han de vetllar perquè així sigui, té l’únic objectiu de mantenir un status quo que permeti la reproducció del Capital.

Ho veiem a la Unió Europea, a París i a Madrid, però també ho veiem a Barcelona i a la nostra pròpia ciutat. La necessitat d’organitzar-nos les classes populars per capgirar la història no sols és un imperatiu a nivell internacional, sinó que com fem avui en motiu del Dia Internacional de la Classe Treballadora, també ho hem de fer a cadascun dels racons d’aquest món.

Per això és important recordar, que per molt que ens sentim impotents davant d’aquesta ofensiva neoliberal que ens desborda, cada dia a Reus hi ha centenars de persones que treballem plegades i en una mateixa direcció per posar sobre la taula que tenim una proposta alternativa, que no sols és necessària, sinó també imprescindible.

Ho fem, als centres educatius exigint que amb diners públics no es pagui a l’escola privada o votant per dir que no volem que se’ns imposi el model 3+2 a la nostra universitat, i lluitant per la derogació definitiva de la LOMCE i la LEC. Ho fem concentrant-nos a la plaça del Mercadal cada cop que es produeix un assassinat masclista que taca de sang la societat patriarcal. I, dient que no ens fa por que ens amenacin als jutjats per haver sortit al carrer a denunciar que cap religió pot atemptar contra els drets de les dones.

També ho fem, denunciant als jutjats que els gestors d'empreses municipals i polítics d’aquest Ajuntament han provocat la misèria de la ciutat perquè uns quants en poguessin fer el negoci privat. I, que per exemple, els treballadors i treballadores de l’Hospital no puguin cobrar les productivitats que s’han guanyat amb la seva imprescindible tasca social.

Ho fem, també davant dels jutjats, per defensar a les persones imputades per xiular a a aquests polítics corruptes durant Completes o per haver participat en les vagues generals o en la defensa dels centres socials.

Com a conseqüència del fet de ser molestos per al poder patim la repressió, en forma d’acomiadaments, amenaces, sancions i denúncies. O de l'aplicació de la Llei Mordassa. Però aquí seguim. I seguirem. Lluitem perquè hem decidit ser protagonistes del nostre present i, sobretot, del nostre futur. Com el que som, treballadores i treballadors. Amb contractes estables, amb contractes precaris, sense contracte o, també, sense feina remunerada. I com a pensionistes o estudiants. Nascuts aquí i també arribats d’arreu, fa dècades, fa uns anys o fa pocs mesos. Perquè som part de la immensa majoria de la població mundial, les que vivim de la nostra força de treball i no de l’explotació d’altres persones.

I, com no podria ser d’una altra manera en un dia com avui, ho fem construint un sindicalisme assembleari i de lluita que retorna la dignitat als treballadors i treballadores, que els sindicats majoritaris han volgut regalar als governs de torn i a la patronal.

Davant d’aquesta ofensiva capitalista que pretén sortir de la crisi exprimint-nos encara més perquè els de sempre continuïn guanyant, avui diem ben fort: refugiats del Capital, unim-nos! Unim-nos per respondre i construir el poder popular que ens cal a Reus, i arreu, per capgirar la història.

Bloc Anticapitalista
2 fitxers adjunts

27/4/16

TARRAGONA #11M #DEFENSEM LA PÚBLICA

Tarragona #11M #DefensemlaPública

 

18h Estatua dels Despullats

 

 

Us animem a donar suport al manifest PER LA DEFENSA DE LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA  i us convoquem a manifestar aquestes reivindicacions de la comunitat educativa i, en concret, dels professionals que treballem en l’educació amb la convocatòria de CONCENTRACIONS DESCENTRALITZADES DIMECRES 11 DE MAIG
Per tot això iniciem un procés de mobilitzacions que tindrà continuïtat el curs vinent.

A Tarragona la concentració serà dimecres 11 de maig a les 18h a l’Estatua dels Despullats, Tarragona.

 


Exigim:
- Retorn a l’horari lectiu: 18h a secundària i 23h a primària.
- Substitucions de tot el personal des del primer dia i des de l’1 de setembre.
- Retirada l’extensió del pla pilot dels nomenaments i de la definició de perfils de llocs de treball específics.
- Cap tancament d’aules a l’ensenyament públic i reducció de ràtios

ADHESIÓ AL MANIFEST DEL GRUP DE TREBALL PER LA DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA A TARRAGONA

MANIFEST DEL GRUP DE TREBALL PER LA DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA A TARRAGONA


La secció sindical de CGT Ensenyament Tarragona "Deixem de ser una illa" s'adhereix al manifest en motiu de la marxa que està organitzant el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona per reivindicar una SANITAT 100% PÚBLICA, UNIVERSAL i de QUALITAT i denunciar, alhora, la privatització encoberta de la sanitat.
 
Es tracta d'una acció que vol situar en el centre de l'agenda política la importància de gaudir d'un model sanitari públic en relació a la titularitat, la gestió i la prestació dels serveis, per tal de garantir que la sanitat sigui un dret i no un mitjà per fer negoci a costa de la nostra salut.

Deixem clar que la lluita per una sanitat al servei de les classes populars no pot ser una lluita a mitges tintes. No acceptem l'actual model que permet que empreses privades rebin milers de milions d'euros públics en forma de concerts econòmics, sense que després puguem fer un seguiment de com s'han gestionat aquests diners. Denunciem que l'actual model de cohabitació públic-privada és la porta d'entrada a la corrupció, a les portes giratòries, al malbaratament de diners públics que han d'anar destinats al nostre benestar. La sanitat catalana està inundada de casos de corrupció i no són casos aïllats, sinó el resultat d'un model avalat per tots els grups polítics que han estat al govern de la Generalitat, principalment per la sociovergència.

A Tarragona hem tingut la sort de comptar amb un hospital de referència a la nostra ciutat, l'Hospital Joan XXIII (HJ23), i volem que aquesta referencialitat sigui real i no només de paraula. Amb l'excusa de les retallades s'ha estat desmantellant el nostre hospital, amb conseqüències nefastes per al personal que hi treballa i també per al conjunt d'usuaris/es que en rebem atenció.

L'estocada final per a seguir assetjant la sanitat pública a la nostra ciutat i a les nostres comarques ha arribat amb els Plans Funcionals, ara anomenats TGN Salut Aliança Estratègica. Es tracta d'un consorci encobert, una eina per a accedir amb facilitat als recursos del poc que queda de 100% públic i gestionar-los com millor beneficiï a l'empresa privada més poderosa de casa nostra: la Xarxa Sanitària Santa Tecla.

Cal ser conscients que la salut és el nostre bé més preuat i quan retallen o debiliten la sanitat pública ens retallen directament la qualitat, i fins i tot la durada, de la nostra vida. Per això volem que a Tarragona tots i totes us sumeu i ens acompanyeu en aquesta marxa que vol passar pels diferents centres sanitaris que encara són 100% públics, per mostrar el nostre suport a la sanitat pública, i que finalitzarà a les portes de qui en els darrers anys ha experimentat un creixement exponencial, a l'hora que es tancaven les urgències dels Centres d'Atenció Primària (CAP) i es tancaven quiròfans i plantes a l'HJ23.

Perquè...
·         Si ens retallen la sanitat ens roben la vida.
·         La privatització de la sanitat, directa o encoberta, mata.
·         Volem defensar l'Hospital Joan XXIII de les urpes de la sanitat privada.
·         Només un model 100% públic pot garantir que l'únic interès sigui la nostra salut.
·         No volem que ni un cèntim de diners públics ni cap pacient siguin derivats a la sanitat privada.
·         Volem que el conjunt de professionals dels centres sanitaris pugui treballar en condicions dignes per fer la seva tasca.
·         L'accés a una sanitat pública és un dret aconseguir amb lluites, i amb lluites defensarem que no deixi de ser-ho.

Per tot plegat,
suma't a la MARXA en defensa de la SANITAT PÚBLICA UNIVERSAL i de QUALITAT,
que sortirà el proper 19 de maig a les 16h des de la pl. Constitució (Bonavista)
i fem que Tarragona camini per la sanitat en mans del poble i al servei del poble!


22/4/16

COMUNICAT DE SUPORT A LES FAMÍLIES DE L’ESCOLA DE PICAMOIXONS QUE FAN BOICOT A LES PROVES D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA I COMPETÈNCIES BÀSIQUES





 
Aquesta setmana diversos mitjans del territori han informat sobre la intenció d’algunes famílies de l’escola de Picamoixons de fer boicot a les proves d’avaluació diagnòstica de tercer i de competències bàsiques de 6è de primària. Des de la secció sindical de CGT Ensenyament Tarragona Deixem de ser una illa volem manifestar el nostre ple suport a les famílies que han decidit objectar i no portar els seus fills i filles a l’escola els dies que s’apliquin aquests exàmens.

Deixem de ser una illa comparteix els motius d’aquesta decisió, que no impliquen en cap cas la renúncia a l’avaluació com a instrument fonamental de la reflexió de la pràctica educativa, però que sí expressen la legítima discrepància del model d’avaluació imposat pel Departament d’Ensenyament en base a les lleis LEC i LOMCE que inclou molts punts discutibles.

No acceptem l’argument que ja ha utilitzat en diferents ocasions la Consellera per justificar la realització d’aquestes proves. Són proves nascudes de la LEC, es diu, i no pas resultat de l’aplicació de la LOMCE. Està clar que no és l’origen jurídic de la norma que les regula el que importa, sinó les característiques de les pròpies avaluacions, de caire classificador, allò que les fa clarament qüestionables. Aquestes proves no contemplen elements com el foment de la creativitat de l'alumnat o el desig de conèixer, aspectes que són imprescindibles però no quantificables.

Fins i tot si les proves permetessin detectar alguna necessitat educativa que hagués pogut passar desapercebuda en l’avaluació contínua i l’observació quotidiana que el professorat practica, tampoc no existeix la voluntat explícita d’assumir el compromís de proporcionar als centres els recursos necessaris per a atendre de manera eficaç aquelles necessitats educatives. Així doncs, l’objectiu final de les proves és principalment el de crear una altra eina al servei de polítiques educatives clarament dirigides a la consolidació d’un model que estimula la iniquitat.

El nostre suport a les famílies objectores és indiscutible també pel fet que en els últim cursos hem observat que mentrestant minvaven de manera dramàtica els recursos en l’aula de l’alumnat més vulnerable, i creixien les subvencions i els concerts amb les gran patronals de l’ensenyament privat, s’ha anat definint un sistema educatiu que ha de funcionar en un context dissenyat per a la competència desigual entre els centres docents públics i privats, i que es legitima per un discurs articulat entorn de la retòrica del suposat dret d’elecció de les famílies. En aquest entorn, la planificació de proves estandarditzades i censals no pot tenir un altre efecte que la mera objectivació d’unes diferències que no ajudarien a consolidar una escola més inclusiva que ofereixi una real igualtat d’oportunitats per al ple desenvolupament de tot l’alumnat.

Finalment, ens posicionem a favor del dret de les famílies a participar del procés d’aprenentatge dels seus fills i filles i en aquest cas en concret, a expressar el seu rebuig a una pràctica avaluativa que no comparteixen ni compartim. 

Deixem de ser una illa
Secció Sindical de CGT Ensenyament Tarragona
22 d’abril de 2016

19/4/16

UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA A LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA

 Cloenda del curs "Inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya"


El dimecres 20 d'abril l'Ernest Weikert ens oferirà  "Una aproximació filosòfica a la pedagogia llibertària". Aquesta serà l'última sessió del curs a Tarragona. L'acte es farà a les 18.00 al local de CGT Tarragona.

Activitat oberta a totes les persones que hi puguin estar interessades.

#ResNoHaCanviat- ABEL, NO T'OBLIDEM

 Concentració, el 20 d’abril a les 19h a Plaça Sant Jaume.

Abel no t'oblidem

El dia 20 abril de 2015 l’Abel, un professor substitut, va sortir de la seva classe per no tornar-hi mai més. Res no ha canviat

Va perdre la vida intentant ajudar a companys i alumnes del centre educatiu Joan Fuster, on treballava donant classes de Ciències Socials. Va morir en acte de servei, i una cosa profunda es va trencar en les nostres consciències i en els nostres cors. No podrem oblidar-ho.

Els seus caps del Departament d’Ensenyament van fer tot el possible per mantenir-ho en l’oblit. Amb uns simples minuts de silenci en van tenir prou per justificar el seu record. Van dictaminar: un cas excepcional, un accident imprevisible, un brot psicòtic d’un adolescent del qual ningú és responsable. Cas tancat!

L’escola no és més que un reflex de la societat en la qual s’emmarca.
I el que
veiem diàriament és: degradació creixent de les relacions socials, deteriorament de la situació econòmica de milers de famílies, una atomització social en la qual predomina l’ individualisme extrem, la manca de relacions i de teixit social de caràcter comunitari que ens aïlla dels altres, la manca d’esperança i d’ il; lusió en el futur, la manca de perspectives de vida estable per a tota una generació de joves, etc. Aquesta situació genera, en àmplies capes de la població, angoixa, ansietat, estrès, depressió, trastorns emocionals i de conducta que en nombroses ocasions es tradueixen en comportaments violents, que molts infants i l’escola. Al 201 3, de les 1 60.000 persones que van ser ateses en centres de salut mental, 60.000 van ser menors, i d’aquests, 23.800 ho feien per primera vegada. L’escola s’ha convertit, per tant, no només en centre de formació sinó en instrument de control on al professorat li toca el paper d’evitar que aquests conflictes surtin fora de l’aula i es converteixin en un gravíssim problema social als carrers de les nostres ciutats.

Davant d’aquesta situació la sortida més fàcil és l’exigència d’endurir les mesures de repressió i control sobre l’alumnat, o la criminalització de l’agressor, adolescent en procés de socialització i víctima, també ell, del context social.Aquestes solucions no aborden els problemes de fons, com veiem en el cas dels EUA, on els detectors de metalls a les escoles, vigilants armats a les portes, escorcolls a l’alumnat, etc. no han acabat amb el problema i els incidents violents amb armes de foc es succeeixen periòdicament. Mesures pal; liatives d’aquesta problemàtica han de passar per polítiques de cohesió social, tant a nivell general com dins de l’escola.

Els governs de torn, central o català, no donen resposta a aquesta problemàtica social. La seva política de retallades contribueix al deteriorament de la situació. Però a més, amb les seves polítiques educatives, també impedeixen que els centres puguin apaivagar aquestes tensions, així com detectar i prevenir conductes de risc. Reduccions en els Equips d’Atenció Pedagògica i departaments d’orientació, en les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), etc. Reduccions en els temps per establir diàlegs amb alumnes i famílies per part de professorat sobrecarregant l’horari lectiu, supressió de reforços i atenció individualitzada, increment de ràtios, etc. Són aquestes polítiques les que permeten la degradació de la convivència en els nostres instituts, que posen en risc la integritat física dels alumnes, la del professorat i la de qualsevol membre de la comunitat educativa.
No ho permetem!

Vine a la concentració el 20 d'abril a les 19 h. a la Plaça Sant Jaume!



CONCENTRACIÓ PEL DRET A L'ALIMENTACIÓ DELS INFANTS

CAP PLAT BUIT

 

La Plataforma pels drets dels infants en l'àmbit educatiu, recentment constituïda a Tarragona, organitza una concentració el proper divendres 22 d'abril a les 18.00 per reivindicar polítiques que assegurin que tots els infants tenen accés a una cosa tan bàsica i imprescindible com és l'alimentació.

Us esperem a la Rambla Nova de Tarragona, davant l'oficina de l'OMAC

18/4/16

14/4/16

EL DISSABTE, CLOENDA DE LES JORNADES PEDAGÒGIQUES

No us perdeu l'activitat de cloenda de les jornades pedagògiques que organitza "Deixem de Ser una Illa" a l'Escola Pompeu Fabra de Reus.

Eva Marichalar Freixa ens oferirà l'activitat performàtica

[DESPRÉS DE DINAR I ALTRES SITUACIONS QUOTIDIANES]


AQUESTA ACTIVITAT ESTÀ OBERTA A TOTHOM! US HI ESPEREM!