Aquesta convocatòria estableix el procediment per ocupar
vacants amb caràcter provisional a les escoles, centres d’educació
especial, centres d’ensenyaments secundaris, centres de formació de
persones adultes i altres vacants corresponents a llocs de treball dels
cossos de mestres i de professorat d’ensenyaments secundaris no ocupades
amb caràcter definitiu o provisional per al curs 2016-2017.
Les destinacions provisionals són amb efectes d’1 de setembre de 2016
i finalitzaran el 31 d’agost de 2017, a excepció dels casos previstos
de propostes de l’Administració o dels directors dels centres per ocupar
llocs per una durada superior.
b)Personal funcionari de carrera: del 18 al 31 de maig
c) Nou personal acollit a l’article 25 de la Llei 31/1995 de
prevenció de riscos laborals: del 25 de maig al 10 de juny, prèvia cita
dels Serveis Territorials/Consorci d’Educació de Barcelona..
d)Propostes de les direccions: del 16 al 29 de juny.
Calendari de resolucions
Resolució provisional : Prevista del 10 al 12 de juliol.
Resolució definitiva: Prevista sobre el 27-28 de juliol.
La Delegació Territorial d’Ensenyament a Tarragona no progressa adequadament en termes de
transparència. Ja s’ha fet tendència que els sindicats i associacions haguem
d’analitzar els resultats de les polítiques educatives a partir de les
dades que apareixen en els mitjans. En desconeixem els motius encara que ens
els podem imaginar, però tot i haver-ho demanat amb insistència, a dia d’avui
no hem rebut informació veraç i oficial pel que fa als números de sol·licituds
de preinscripció de les escoles de Primària.
Doncs bé, com que els
dies corren, no dilatarem més la publicació de les nostres impressions sobre el
procediment de matrícula i inscripció per al curs 2016-2017. Començarem el
relat a partir del titular que encapçalava el Diari de Tarragona el
dilluns 9 de maig i que afirmava “Las escuelas concertadas, las más solicitadas
en Tarragona y Reus”. Sobta llegir aquestes paraules perquè la tendència a la
resta del territori demostra que s’està produint un augment de sol·licituds en
l’escola pública en detriment de les de la concertada. El mateix dia, M. Jesús
Ibáñez publicava a El Periódico “La caída demogràfica se ceba en la
escuela concertada, que pierde el 6% de las aulas”. I el dia següent El País
publica “Enseñanza cierra más grupos de concertada que de pública”. La
contradicció entre aquestes dades va fer créixer el nostre interès per la
lectura de la notícia de Tarragona.
I efectivament,
després d’analitzar els números que s’exposen a l’article podem afirmar que
la informació del titular tergiversa la realitat ja que entre Reus i Tarragona
hi ha 1221 sol·licituds a l’escola pública i 977 a la concertada. A més a més,
el text afegeix sentències greus que comentaré més endavant com “La escuela
concertada es de nuevo la preferida por los padres que se pueden permitir
pagarla”.
És evident que aquesta
notícia no està signada pel Departament d’Ensenyament i per tant podríem
discutir el grau de responsabilitat que hi té davant la informació que inclou,
però m’atreviria a dir el grau és elevat. En primer lloc, perquè en el
disseny de l’oferta de places l’escola pública hi surt perdent sempre ja que
s’hi tanquen grups abans d’obrir el procés de preinscripció i en canvi els de
la concertada es mantenen. En segon lloc, el departament també és responsable
que a la ciutat de Tarragona, segons fonts del diari, hi hagi una oferta de 726
places públiques i 675 de concertades, és a dir, el percentatge és gairebé del
50% per a cadascuna de les modalitats.
Finalment, la complicitat del departament amb la
informació que publica el diari també la demostra el fet que no l’hagi
desmentit. Es pot reconèixer la dificultat que implicaria respondre tots els
articles que fan referència a dades educatives, si més no hagués estat
reconfortant i tranquil·litzador que com a mínim hi hagués hagut una resposta
contundent des de la direcció dels ST de Tarragona amb les correccions
oportunes relacionades amb l’article del diari més llegit del territori.
Ens hagués satisfet que des del Departament s’hagués expressat la confiança en
el sistema públic denunciant la part del text que afirma que les famílies que
s’ho poden permetre trien la concertada. En què quedem? Estem pagant, molt a
disgust nostre, la concertada amb fons públics i permetem les quotes que hi restringeixen
l’accés a la majoria de la població?
Una vegada més, es confirma l’estructura del nostre
sistema educatiu fomenta la segregació i per tant les diferències entre
l’alumnat que es tradueixen en desigualtat social. Ens hagués agradat que els
gestors de les polítiques educatives de Reus i Tarragona haguessin trencat
aquesta tendència, perquè el món és de les valentes, diuen. Confirmem però, que
en educació també, el món és dels seus amos.
Mentrestant
seguirem esperant dades oficials, encara que segurament no dibuixaran una
realitat gaire diferent del que acabem d’explicar.
Marta Minguella Rebull
Delegada sindical de "Deixem de ser una illa"-CGT Ensenyament Tarragona
CONVOCATÒRIA PER A LA DEFENSA DE LA QUALITAT DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC
Per demà dimecres dia 11 de maig s'ha convocat un acte per a la defensa de la qualitat de l'ensenyament públic.
ARA MÉS QUE MAI, CAL SER-HI, PERQUÈ...
No ens podem permetre ser còmplices de les polítiques educatives que dissenya el Departament d'Ensenyament d'aquest país, que cada vegada aflebeix més l'ensenyament públic i per contra, afavoreix el privat o concertat.
Tampoc ens podem permetre el tracte que l'administració està donant cap a mestres i professorat, augmentant les seves hores de dedicació laboral i reduint els seus sous. Tot això acompanyat de declaracions de la Consellera Ruiz que tenen un clar to fiscalitzador i punitiu i s'allunyen molt de valorar la feina de les persones que es dediquen a la docència.
US ESPEREM DEMÀ DIMECRES A L'ESTÀTUA DELS DESPULLATS A LES 18.00
RESUM DEL COMUNICAT DE "DEIXEM DE SER UNA ILLA" A LA RODA DE PREMSA CONVOCADA AVUI PER EXPLICAR LA DECLARACIÓ D'INSUBMISIÓ DE LES FAMÍLIES DE L'ESCOLA DE PICAMOIXONS A LES PROVES EXTERNES DEL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT
La secció sindical de CGT
Ensenyament Deixem de ser una illa ha
estat a la roda de premsa que ha convocat el conjunt de famílies insubmises de
l’escola de Picamoixons a la participació en les proves diagnòstiques i de
competències bàsiques de primària del Departament d’Ensenyament. La decisió
d’aquestes famílies no és única a Catalunya sinó que se suma a les iniciatives
encetades per col·lectius com la XEI (xarxa d’escoles insubmises) i també al
posicionament de moltes entitats, sindicats i persones de la comunitat
educativa a títol individual.
Deixem de ser una illa considera
que les raons que motiven la decisió d’aquestes famílies, i que qüestionen que aquestes
proves beneficiïn el procés d’aprenentatge dels seus fills i filles, han de ser
escoltades i respectades. Per això, des
de la secció sindical es vol denunciar l’actitud dels ST de Tarragona cap a les
persones que fan boicot a l’avaluació. Denunciem per tant que des del
Departament d’Ensenyament es vulneri el dret a l’objecció de consciència, fet
especialment greu quan parlem d’un sector que hauria de vetllar per fomentar
l’esperit crític de la ciutadania.
No podem obviar que l’aplicació d’aquestes proves obre la porta a una
futura publicació de resultats que facilitaria la classificació dels centres
segons les notes obtingudes i en cap cas contribuirien a la millora de l’equitat
de l’alumnat ja que existeix una relació directa entre resultats educatius i l’entorn
social on creix l’estudiantat. Les proves condueixen a una distribució de les
competències després de l’origen social, fet que fomenta la igualtat d’oportunitats.
Cal destacar que els últims informes PISA situen el sistema educatiu de
Catalunya entre els rànquings més baixos de l’estat espanyol en qüestió d’equitat.
Denunciem també el paper de la inspecció de l’escola que s’ha negat de
manera categòrica a valorar els motius de l’objecció i ha afirmat que
s’encarregarà personalment que els nens i nenes que estiguin absents el dia de
l’aplicació acabin fent les proves. Des de Deixem
de ser una illa valorem que aquest
fet ratlla la irregularitat ja que la intenció d’obligar els infants a fer les
proves tan aviat com es reincorporin a l’escola, expressada amb vehemència per
part d’inspecció, no està avalada per cap normativa.
L’actitud del Departament
d’Ensenyament de Tarragona és totalment arbitrària ja que no tots els serveis
territorials estan aplicant la mateixa política en relació a les decisions que
prenen les famílies. Hi ha exemples d’altres zones en què no s’ha donat cap
instrucció en el sentit d’obligar l’alumnat a realitzar aquesta avaluació si ha
estat absent el dia dels exàmens. Per tant, aquesta actitud provoca un greuge
comparatiu en relació a altres famílies de Catalunya que han pres la mateixa
decisió.
El text d'aquesta entrada està escrit per unes mares valentes d'una escola pública que pensen
que una altra manera d'avaluar és possible i discrepen de l'aplicació de
les proves d'avaluació diagnòstica de tercer i competències bàsiques de
sisè que imposa el Departament d'Ensenyament
PETITES DESOBEDIÈNCIES QUE TOPEN AMB MURS
El perquè algunes famílies no volem fer les
proves d'avaluació diagnòstica de tercer i competències bàsiques de sisè de primària
Les famílies sota signants no durem els nostres fills i filles els dies en què
es fan les proves de tercer i sisè. Els motius de la nostra decisió són
diversos.
Creiem que aquest tipus d'avaluació parteix d'una concepció academicista de
l'aprenentatge, sense tenir en compte altres factors que poden ser determinants
per a l'assoliment dels objectius educatius; i obliga tant als centres com als
i les mestres a desenvolupar la seva tasca en un entorn mercantilitzat i
competitiu, que òbviament acaba distorsionant el sentit de la seva feina que és
l'educació dels nostres infants.
Creiem que és obligació de l'escola i del sistema educatiu en general, aconseguir
que els i les alumnes gaudeixin amb l'aprenentatge, tot fomentant la seva
curiositat i iniciativa, i no simplement instruir-los per superar una prova que
preparen des de fa mesos, i que, per tant, poca cosa pot avaluar. En el cas de
la nostra escola, per exemple, l'alumnat de sisè va iniciar la preparació de
les proves, fa mesos, deixant de fer altres activitats transversals, com la
dansa. Aquí es fa palès com les escoles també reben pressió per obtenir uns
bons resultats.
Algunes de les famílies objectores vam anar al Departament d'Ensenyament a
exposar la nostra negativa a aquests tipus de sistema d'avaluació i a
plantejar-ne els dubtes que ens generava... però ens vam topar amb un mur. Els
representants de l'administració educativa amb qui ens vam entrevistar no només
van mostrar una escassa disposició a resoldre les nostres demandes, sinó que
també ens van proporcionar informació confosa (tot i que afirmada amb veu
seriosa i rotunditat), i un seguit d'argumentacions poc sòlides.
Ens van dir que les proves són obligatòries, però no ens va saber explicar
quines conseqüències té no fer-les. Per nosaltres és obvi que no poden
responsabilitzar als infants d'una decisió que han pres els seus progenitors. I
quan llegim la Resolució que regula aquestes proves, no trobem la paraula
"obligatòria" enlloc. També se'ns va comunicar que la directriu
expressa del Departament diu que aquells alumnes que siguin absents el dia de
les proves seran examinats el dia que retornin a l'escola, però no se'ns va
mostrar cap document normatiu que fonamenti aquesta instrucció (en no existir
una resolució específica sobre les proves de tercer, apliquen per analogia la
Resolució de les proves de sisè, sense tenir en compte que les proves de sisè
són d'avaluació externa, i les de tercer són, teòricament, diagnòstiques i
internes). Les instruccions que rep l'escola és que han de fer les proves, però
no necessàriament seran les mateixes, per tant no hem aclarit ni quin tipus de
prova se'ls farà ni quan. També sorprèn que aquells alumnes que tenen
necessitats educatives especials estan exempts de passar aquestes proves.
Sembla que al Departament només li interessa avaluar l'eficiència dels alumnes
«standar». Curiosa manera de comprovar si el sistema educatiu funciona.
Per justificar la conveniència de fer les proves ens van explicar que formen
part de l'aplicació de la LEC, no de la LOMCE. Però considerem irrellevant
quina sigui la llei que regula les proves si comparteixen objectius i
característiques.
Finalment, ens van argumentar que les proves eren una eina útil per detectar
mancances en els centres. I la pregunta era obligada: hi ha reservada una
partida pressupostària per a corregir les mancances que es detectin? I la
resposta, sorprenent.... No cal, ens diuen, perquè el Departament prioritza
l'eficiència a l'eficàcia i per tant, si un centre obté mals resultats, és
perquè no està utilitzant bé els seus recursos. Sembla que les retallades que
hem patit en educació no hi tenen res a veure.
Ens va sorprendre també que la instància que vam entrar a l'escola fos
contestada verbalment. Demanàvem se'ns informés dels dies exactes en què és
durien a terme aquestes proves, i que no se'ls repetirien cap altre dia,
respectant així la nostra objecció de consciència. Provarem si escrivint directament
al Departament d'Ensenyament aconseguim una resposta per escrit que justifiqui
aquestes actuacions.
Tot de despropòsits amb l'únic objectiu de no respectar la nostra objecció de
consciència a un model d'avaluació que no avalua el sistema educatiu per a
millorar-lo sinó que només pretén classificar les escoles i els alumnes entre
millors i pitjors.
Per totes aquestes raons i exercint el nostre dret a participar en el procés
d'aprenentatge de les nostres filles i fills, hem decidit no dur-los a l'escola
els dies 4 i 5 de maig, per visualitzar el nostre rebuig a aquestes proves i a
aquest sistema d'avaluació.
AHIR VAM SER A LA MANIFESTACIÓ UNITÀRIA DEL 1r DE MAIG A TARRAGONA
Ahir la Tarragona la Mireia Redondo de CGT Baix Penedès va llegir el manifest conjunt de CGT Tarragona, CGT Baix Penedès i CGT Baix Camp-Priorat en motiu de l'1 de maig, dia de la lluita de la classe treballadora.
Manifest CGT
per a l'1 de Maig de 2016 a Tarragona
EL SEU MUR CAURÀ. I SERÀ LA NOSTRA FORÇA LA QUE EL FARÀ CAURE
Avui,
1 de Maig, dia internacional de la classe treballadora, tornem a sortir al
carrer un cop més. Enguany, es compleixen 130 anys de la revolta de Haymarket,
arran de la qual 5 obrers anarquistes van ser ajusticiats per reivindicar la
jornada de 8 hores de treball. Avui sortim per a reivindicar la memòria de
totes aquelles i aquells que han estat represaliats i han caigut en la lluita
per a defensar els nostres drets i la nostra dignitat, en contra de la
dominació capitalista i de l'opressió estatal. Avui és una jornada de
reivindicació, un dia per a ocupar l'espai públic i fer-nos visibles. Però no
és només avui que sortim al carrer, no és només avui que ens fem presents
davant dels nostres enemics de classe per a fer-los saber que estem aquí, que
estem juntes, que tenim capacitat de resistir, que no admetrem ser reduïdes a
objectes passius d'explotació.
No,
no és només avui. Nosaltres ens organitzem i lluitem cada dia, perquè els
patrons i els seus servidors es preparen de forma permanent per al conflicte,
contra nosaltres, i nosaltres fem exactament el mateix. Perquè és cada dia que
patim, de forma quotidiana, la precarització de les nostres condicions de
treball i de vida, l'agressió contra els nostres drets laborals i socials. I és
cada dia que plantem cara, mitjançant l'acció col·lectiva als carrers i als
centres de treball.
Però
no només plantem cara, i no només ens defensem. Ens preparem i ens organitzem
per a passar a l'ofensiva, no pas per a evitar simplement les derrotes. No
només per a repel·lir agressions, sinó per a anar més enllà i esfondrar el seu
mur. Perquè el seu mur caurà, i serà la nostra força la que el farà caure. La
força col·lectiva de la classe obrera organitzada. Avui és un bon dia per a
deixar clar a tots els capitalistes del món que nosaltres, les proletàries i
els proletaris de tots els països, serem els seus enterradors, farem miques el
seu sistema de misèria. I de les seves runes en sortirà un nou món, que
construirem des de baix, entre totes i per a totes.
El
capitalisme és la guerra, la guerra contra totes nosaltres. Avui és un bon dia
per a manifestar un cop més, de forma contundent, el nostre rebuig a les agressions
imperialistes contra els pobles. I volem destacar especialment la barbàrie que
amenaça i colpeja les nostres germanes i germans a Rojava i a la resta del
Kurdistan. Saludem el seu coratge i revindiquem la seva lluita revolucionària
contra les diferents formes de feixisme a les quals s'estan enfrontant. La seva
victòria serà la nostra victòria, perquè la seva lluita és la nostra, i des
d'aquí honorem, públicament, als qui es troben en la primera línia de front de
la mateixa.
Fem
una crida solidària a acollir amb els braços oberts, com ha fet sempre el
moviment obrer al llarg de la seva història, a totes aquelles i aquells que
fugen de la guerra i de la misèria que els amenaça als seus països. Denunciem,
concretament, les polítiques repressives que exerceixen la Unió Europea i
Turquia contra les refugiades que arriben a Europa des de la Mediterrània
oriental. Aquesta Europa que es presenta al món, hipòcritament, com el
presumpte bressol de no se sap quina "civilització". Aquesta Europa
s'ha tret definitivament la màscara i s'ha manifestat de forma descarnada com
allò que realment és, una estructura de poder que transita amb passos ben ferms
cap el feixisme, per la via de les polítiques austericides i de la vulneració
dels drets humans més bàsics.
Nosaltres,
tingueu-ho clar, plantarem cara al retorn del feixisme. I plantarem cara a
qualsevol que intenti dividir la classe treballadora en base a criteris que
tinguin a veure amb el gènere, l’orientació sexual, els orígens ètnics o
nacionals de la gent que en formem part. Ho tornem a dir i ho diem ben alt: Som
treballadors i treballadores, parlem totes les llengües i venim de tots els
racons del món. No intenteu dividir-nos, perquè l'únic que aconseguireu és
fer-nos més fortes i més forts. No hi ha lloc entre nosaltres per cap forma de
racisme. Racistes, us ho tornem a repetir: Sou la vergonya de la nostra classe.
Declarem, públicament, que sou els nostres enemics.
Com
també són els nostres enemics els qui ens exploten i ens vexen a nosaltres, les
dones, per a fer-nos més precàries, més subalternes, més invisibles. Aquests no
tenen cabuda en el nou món que construirem. Aquest nou món que portem a dins i
que no vol ni esclaus ni esclavistes, ni a la feina, ni als carrers, ni a casa.
L’exercici d’aquest poder també existeix, i també corromp. És un pilar de de
l’actual status quo, i també el farem caure.
Les
últimes paraules d'aquest manifest volem dedicar-les a totes aquelles que han
patit recentment i estan patint en aquests moments la repressió per part de
l'Estat. A tots aquells companys i companyes que han estat agredides,
detingudes, privades de llibertat i jutjades per organitzar-se i per lluitar. A
les nostres estimades que ara mateix estan patint penes de presó pel simple fet
de sortir al carrer a defensar els drets de totes un dia de vaga general. Per a
elles, un missatge: Mai no us deixarem soles, mai no serem lliures fins que
vosaltres no estigueu lliures, aquí, amb nosaltres. Per a l'Estat i els seus
òrgans repressors, un altre: Mai no ens podreu vèncer, mai no acabareu amb la
nostra lluita, per molts esforços i recursos que dediqueu a intentar
desactivar-la i a infondre'ns por. Totes nosaltres som llavor, llaurem i
sembrem cada dia. Mai no tindreu prou herbicida per a eradicar la revolta que
germina i que creix. El futur és nostre i res del que feu no podrà evitar que
ho sigui.
Visca l'1 de Maig i visca la lluita de
la classe treballadora