23/12/16

NOTA DE PREMSA: Campanya Desmilitaritzem l'educació exigeix la no presència militar a l'Espai de l'Estudiant de Valls

La campanya Desmilitaritzem l’Educació exigeix la no presència militar a l’Espai de l’Estudiant de Valls

Aquest matí han entrat peticions per registre a tots els ens territorials vinculats
Els col·lectius i entitats que donen suport a la campanya “Desmilitaritzem l’Educació” al Camp de Tarragona han entrat una instància als registres dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, al de la Diputació de Tarragona i al de l’Ajuntament de Valls on s’hi demana que aquestes institucions escoltin la veu del Parlament i apliquin la Moció sobre la Desmilitarització de Catalunya i duguin a terme totes les accions i gestions necessàries, adoptin les mesures adequades i pertinents i vetllin perquè l’exèrcit deixi de tenir presència d’ara endavant en les properes edicions de l’Espai de l’Estudiant que es celebra a Valls cada any.
La campanya té com a objectiu la defensa d'espais de lleure i formatius lliures d'exèrcits i d'armes i vol donar resposta a una reclamació de tota la comunitat educativa de fa temps que, sens dubte, ha esdevingut un autèntic anhel social. El document entrat a registre recorda als representants el text de la moció que fa referència a la presència de l’exercit, en aquest cas, a l’espai que s’organitza a la capital de l’Alt Camp: 
 
e. Evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present a espais educatius i promocionals, com el Saló de l’Ensenyament, el Saló de la Infància, a Barcelona; el Saló d’Esport i Turisme de Muntanya o la Fira de Formació Professional, a Lleida; l’ExpoJove, de Girona; o l’Espai de l’Estudiant, de Valls.

La Plataforma Desmilitaritzem l’educació lamenta que s’hagi d’encarregar de fer el seguiment de l’aplicació d’un mandat del Parlament, tasca que haurien de fer les mateixes institucions, però alhora assegura que no cedirà fins que aquestes instruccions es facin efectives a tots els espais educatius perquè té clar que les armes no eduquen, les armes maten. 

Els col·lectius que donen suport a la campanya són: Campanya Desmilitaritzem l’Educació, Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau, CUP el Camp, Deixem de ser una illa-Secció Sindical de CGT Ensenyament Tarragona, USTEC Tarragona, Coordinadora Obrera Sindical (COS) el Camp, Endavant El Camp, Stop Mare Mortum Tarragona, Sindicat d’Estudiant dels Països Catalans (SEPC) el Camp, Arran el Camp, Casal Sageta de Foc de Tarragona, Casal Popular La Turba de Valls, Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona. 

TEXT ÍNTEGRE DE LA INSTÀNCIA

AL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT
Serveis Territorials a Tarragona
A l’atenció de La Sra. Sílvia Rodes Guedes,

Des de la Campanya «Desmilitaritzem l’Educació», ens posem en contacte amb vostè perquè en els propers mesos es durà a terme una nova edició de l’Espai de l’Estudiant a Valls, i en la institució que representa hi té una participació directa en l’organització, en la planificació dels expositors i els continguts que hi haurà o bé hi col·labora tenint-hi un alt nivell d’implicació.
En anys anteriors, en les instal·lacions hi havia un estand de l’exèrcit compartint espai amb les diverses propostes realment formatives, educatives o de lleure que hi participaven.
El passat 14 de juliol el Parlament de Catalunya aprovava per majoria una Moció sobre la Desmilitarització de Catalunya. El cinquè apartat de l’esmentada Moció insta el Govern a:

e. Evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar també que sigui present a espais educatius i promocionals, com el Saló de l’Ensenyament, el Saló de la Infància, a Barcelona; el Saló d’Esport i Turisme de Muntanya o la Fira de Formació Professional, a Lleida; l’ExpoJove, de Girona; o l’Espai de l’Estudiant, de Valls.

El Preàmbul de l’actual Estatut de Catalunya diu: “Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per construir un ordre mundial pacífic i just.” I l’Article 51 encara concreta més: “La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món.” Cal esmentar, així mateix, a tall d’exemple, altres accions legislatives relacionades, com són: la Llei21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau; la creació l’any 2007 de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP); o la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

Entenem, per tant, que a l’empara de la Moció sobre la Desmilitarització de Catalunya i del marc legal esmentat, des del càrrec i la responsabilitat que vostè desenvolupa al capdavant dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, donarà les pautes i directrius oportunes, durà a terme totes les accions i gestions necessàries, adoptarà les mesures adequades i pertinents i vetllarà perquè l’exèrcit deixi de tenir presència d’ara endavant en les properes edicions de l’Espai de l’Estudiant un espai educatiu que no li és propi. La defensa d'espais de lleure i formatius lliures d'exèrcits i d'armes és una reclamació de tota la comunitat educativa de fa temps i, sens dubte, ha esdevingut un autèntic anhel social.
Campanya Desmilitaritzem l’Educació, Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau, CUP el Camp, Deixem de ser una illa-Secció Sindical de CGT Ensenyament Tarragona, USTEC Tarragona, Coordinadora Obrera Sindical (COS) el Camp, Endavant El Camp, Stop Mare Mortum Tarragona, Sindicat d’Estudiant dels Països Catalans (SEPC) el Camp, Arran el Camp, Casal Sageta de Foc de Tarragona, Casal Popular La Turba de Valls, Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona.   

Campanya DESMILITARITZEM L’EDUCACIÓ

22/12/16

#18GENER, CGT convoca VAGA ENSENYAMENT


VAGA DURANT EL DEBAT DE PRESSUPOSTOS PER REVERTIR LES RETALLADES A L'ENSENYAMENT PÚBLIC:

DIMECRES 18 DE GENER DE 2017


El sindicat CGT Ensenyament convoquem als i a les treballadores de l'ensenyament públic no universitari de Catalunya a una jornada de VAGA el DIMECRES 18 DE GENERcoincidint amb la setmana de debat d'esmenes parcials als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l'any 2017.

Des del passat mes d'octubre hem fet, junt amb altres sindicats, xerrades i assemblees a nombrosos centres explicant perquè considerem que ara és el moment de començar a revertir les retallades i perquè creiem que passar a l'ofensiva i anar a la vaga mentre s'estan debatent els pressupostos i aprofitant l'actual situació política a Catalunya ens dóna veritables opcions d'assolir les reivindicacions que plantegem.

Volem fer palès que aquesta convocatòria sorgeix després d'un treball i d'un debat previ amb la resta de sindicats, amb els quals vam concretar les reivindicacions i vam coincidir en la necessitat d'anar a la vaga per pressionar a l'administració perquè les incloguin dins dels propers pressupostos tal i com s'explica al manifest intersindical. També després de molts debats als centres, on molts companys i companyes han manifestat que consideren bàsic que aquesta no sigui una altra vaga d'un dia que serveixi només per expressar la nostra disconformitat sinó que es convoqui en uns terminis i amb unes perspectives de continuïtat que generin prou pressió com per aconseguir realment les reivindicacions plantejades.

És en aquest sentit que a la darrera reunió intersindical no hem pogut arribar a un acord pel que fa a la/les data/es de la vaga. La resta de sindicats de la intersindical han decidit convocar una única jornada de vaga el dia 9 de febrer. Des de CGT entenem que és massa tard i amb les decisions sobre assignacions pressupostàries ja preses, atès que els debats d'esmenes parcials als pressupostos estan fixats entre el 16 i el 20 de gener (el d'ensenyament està previst per al 18 de gener) i que a més, no permet cap perspectiva de continuïtat possible dins dels terminis de l'aprovació definitiva dels pressupostos que tindrà lloc el mateix 9 de febrer sobre una proposta ja tancada. Fer una jornada de vaga aïllada i quan ja està tot decidit desvirtua el compromís que tots els sindicats havíem pres davant del professorat.

Des de CGT Ensenyament considerem fonamental que la vaga arribi abans, mentre s'estan debatent i decidint els pressupostos i que tingui possibilitat de continuïtat. És per això que, sense descartar més convocatòries, inclosa la del 9 de febrer, us convoquem a aquesta primera jornada de vaga en ple debat d'esmenes parcials de l'àrea d'educació.

Davant d'aquest desacord en el calendari, el nostre plantejament a la intersindical ha estat que CGT convoquem ambdues dates, ratificant la segona amb els nostres companys i companyes, però la resta de sindicats ha decidit no incorporar-nos al cartell conjunt del 9 perquè no renunciem a convocar també el 18 de gener. Nosaltres seguim fent una crida a la resta de sindicats a fer una primera convocatòria de vaga mentre s'estan debatent i decidint els pressupostos d'ensenyament.

Properament concretarem les accions i l'hora i el lloc de la manifestació que acompanyarà la vaga i de l'assemblea que durem a terme per ratificar i concretar la seva continuïtat. Us demanem que feu difusió d'aquesta convocatòria i de les raons per les quals des de CGT trobem essencial que tingui lloc en els terminis esmentats. Si voleu que anem al vostre centre a explicar-ho i debatre-ho amb vosaltres o teniu qualsevol altre dubte o consideració no dubteu a contactar-nos.

CGT Ensenyament


13/12/16

VÍDEO: QUÈ HI HA DARRERE DE LA REPRESSIÓ DEL CAS DE SOM 27 I MÉS

 Xerrada sobre el cas SOM 27 I MÉS al Casal de les dones de Reus




Gràcies al treball incansable del Ramon tenim la gravació de la xerrada sobre el cas Som 27 i més que vam organitzar des de la CGT Baix Camp Priorat i la secció sindical d'Ensenyament Deixem de ser una illa.

La Cèlia (estudiant encausada) i l'Ermengol Gassiol, secretari general de CGT Catalunya i professor de la UAB també encausat, ens van explicar d'una manera molt clara quins són els grups de poder que han entrat dins el món universitari per fer-hi negoci i exposen com aquests mateixos grups no volen permetre de cap manera que hi hagi veus dissidents que expressin el rebuig a aquest robatori. 

Això va passar amb les 27 persones imputades per l'ocupació del rectorat de la universitat. Van qüestionar el model privatitzador que fa que cada vegada més gent no pugui accedir als estudis.  I per això els demanen un "càstig" exemplar. Una petició astronòmica d'entre 11 i 13 anys de presó, a més a més d'una multa de gairebé 400.000€.

Volem insistir en la necessitat d'organitzar aquest tipus d'actes arreu del territori. Que cada vegada siguem més les que diguem que si ens toquen a una ens toquen a totes i posarem tot el cap, tot el cor i tot el cos per defensar-les


Deixem de ser una illa
Secció sindical CGT Ensenyament Tarragona

7/12/16

OPINIÓ:Les empreses desembarquen a l’educació escolar: un negoci educatiu? de Les empreses desembarquen a l’educació escolar: un negoci educatiu? de Francesc Imbernón

Recollim aquest article de Francesc Imbernón, catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, publicat al Diari de l'Educació 
 


Una reflexió implescindible per a l'anàlisi de quina és la gestió educativa que s'està duent a terme actualment per part del govern

Crec que hi ha una reflexió que hem de fer de la situació de l’educació escolar, i com s’està portant a terme en els darrers temps. Per una banda, hi ha un desenteniment de l’administració pública; de l’altra, un augment de la iniciativa privada. I, en honor a la veritat, és una experiència ja coneguda en altres països on predominen polítiques neoliberals o neoconservadores. Alguns ja estan en alerta denunciant el que va començar sent una ajuda i s’ha anat convertint en una altra cosa. M’explico.

La gestió privada ja no es fa oferint beques d’estudi, donant suport a programes de millora de la infraestructura escolar, proporcionant equipaments i materials didàctics, sinó implicant-se en les polítiques i pràctiques de la innovació, en les estructures escolars, en la gestió de les escoles i en la formació del professorat del sector públic. I, per què aquest interès actualment? S’està externalitzant l’educació escolar? Augmenta la despreocupació dels responsables públics en educació deixant en mans del mercat l’educació d’una determinada població infantil i juvenil?

Ja sigui a través de mitjans de comunicació o de xarxes socials, veiem tots tipus d’empreses que s’estan introduint d’aquesta forma en les escoles. No únicament les properes: Banc de Santander, editorials, Fundació Telefònica, La Caixa… sinó també d’altres més llunyanes, aquí i en altres països, com Google for Education a Espanya i al sud d’Europa, Samsung (amb projectes de tauletes), Disney, Microsoft, Apple, Cisco, Huawei, Nestlé, Unilever, McDonals… I les que aniran venint. Amb ampul·losos conceptes de màrqueting: escola intel·ligent, escola digital, la revolució digital, tecnologia avançada a les escoles, innovació del futur… La tecnologia i la innovació són les paraules clau d’aquest desembarcament.

I el producte es ven amb un màrqueting educatiu que promet treballar de forma col·laborativa, atenció individualitzada, innovació necessària, millora de l’autonomia o augmentar la motivació entre altres conceptes que atrauen al possible consumidor escolar (encara que la nova terminologia parla de coproductors actius). Es ven com una Responsabilitat Social Corporativa, amb un enfocament més de participació que els típics apropaments als clients escolars i escoles (per exemple, per les vendes o regals). Sembla ser una nova participació comercial més subtil d’una futura audiència captiva. O una certa mercantilització.

I amb això no vull dir que les aportacions no siguin atractives, per suposat que sí, sobretot quan a moltes escoles hi manquen recursos. Hi ha un abandonament del sector públic i hi ha desigualtats en el finançament entre les escoles i els territoris. Per tant, aquestes firmes arriben com a salvadores del desastre educatiu creant una imatge positiva de la marca.

No demano que es retirin, demano una reflexió i no acceptar-ho tot perquè ens venguin que estem desesperats i impotents amb els errors dels governants del sector públic i la seva falta d’implicació de tota mena. Amb els nous governs ja situats han arribat articles i papers dirigits als governants que demanen que les empreses s’han d’implicar més en l’educació i aportar coneixements i fons, ja que són ells els que tenen influència educadora. I diuen que són els millors aliats i promotors de les polítiques i gestors públics (i aquests responen que està molt bé i que hi donen suport. Mira quin estalvi!). També s’argumenta que busquen millorar l’equitat en l’accés a una educació d’alta qualitat (quan poden provocar molta desigualtat entre les escoles públiques). Això s’està dient i rep aplaudiments quan és possible que al darrere hi hagi una certa olor a desconfiar de l’eficàcia i l’eficiència del sector públic. Són els salvadors de la nova qualitat educativa i de formar bé el professorat (comptant amb determinats sectors privats o semiprivats).

El meu dubte raonable, després de la reflexió anterior, és si es treballa per a les escoles o per a fixar una imatge social filantròpica amb la retòrica del patrocini, mitjançant l’accés a molts professors i professores i a milers d’infants. Però no hem defensat que l’educació ha d’estar al servei de finalitats socials més generals amb la ciutadania i amb una missió pública de l’escola més que no pas amb interessos privats? O no?

Ja ho sé i, en sóc conscient, que estem en un economia del coneixement globalitzat, però això no implica que els gestors públics es desentenguin de ser proveïdors del servei públic al qual es deuen i que s’emmirallin amb el servei privat i li encomanin la tasca educativa. És possible que no tinguem remei i que això sigui un futur d’apropament a la privatització, però crec que la gestió pública ha d’establir un límit entre allò públic i allò privat. El gestor públic està obligat a intervenir per regular la intervenció privada i evitar la polarització educativa que repercuteix en la social (escoles millors i escoles pitjors, escoles innovadores i escoles que ho són, escoles esponsoritzades i escoles que no, escoles amb formació i escoles que no…).

El gestor públic no pot caure en els discursos sobre modernització i eficiència que fan altres millors que ells
La pregunta clau és quin tipus d’escola volem i quina societat volem. I no és una qüestió d’anar en contra de les empreses que poden fer un servei sempre gestionat pel gestor públic, sinó que és una qüestió d’ètica i valors i, que no ens enganyin, no és d’eficiència i rendiment.