20/11/17

DESTRUIR L'ESCOLA CATALANA, CENTRE D'INTERÈS DEL FEIXISME ESPANYOLISTA, de Jordi Martí Font







Si haguéssim de fer una cronologia de totes les vegades que l’escola catalana ha estat en el punt de mira de l’extrema dreta espanyolista i de les seves corretges de transmissió en les estructures de dominació de l’Estat espanyol (Ciudadanos, PP i PSOE) segurament hauríem de fer un llibre, o una enciclopèdia. Si féssim recull dels cops que l’escola pública ha estat en el punt de mira de la dreta d’aquí, passaria exactament el mateix… Però aquestes no són les intencions d’aquest article i no només per l’extensió o la mida. Sí que pretenc inventariar bona part del que està passant a Catalunya en els darrers mesos al voltant de l’ensenyament en aquest procés de creació de la República. La intenció és, doncs, intentar fer una cronologia aproximativa a l’intent de destrucció de l’escola catalana -i sobretot la pública- des de les elits dominants de l’Estat espanyol en els darrers mesos, més que res per aclarir-nos i aclarir-me, ja que allò que hem vist fins ara és només el pròleg de tot el que ha de venir i que insistentment els feixistes espanyolistes van anunciant.

Tot i que citada ara sona a arqueologia, ja que fa cinc anys que va se pronunciada i el pas del temps està accelerat, és clar que la intenció damunt la qual s’aixeca tot l’edifici de les denúncies per adoctrinament a l’escola catalana o per suposats «delictes d’odi» que tenim en l’actualitat és recollida en aquella frase que el ministre d’Eucació, José Ignacio Wert, va pronunciar el dijous 11 d’octubre de 2012 al Congreso de Diputados en explicar que el Gobierno de Rajoy tenia el màxim interès a «españolizar a los alumnos catalanes» amb la intenció que «se sientan tan orgullosos de ser españoles como catalanes». 

És en aquest sentit que, el 18 de maig de 2017, el secretari d’Estat d’Educació, Marcial Marín, demanava a l’Alta Inspecció de l’Estat un «informe detallat» per comprovar si alguns llibres de text catalans vulneraven la normativa vigent després que AMES, un suposat sindicat clarament espanyolista sense seu ni delegats, denunciés la «manca de rigor» en alguns dels seus continguts. És curiós que un tan alt càrrec de l’Estat fes cas d’aquesta manera a una organització irrellevant de la qual només se sap que és dirigida per Antonio Jimeno, un professor jubilat de biologia i teologia de l’institut La Sedeta de Barcelona assidu de cadenes radiofòniques i televisives tan poc significades doctrinàriament com la COPE o Antena 3.

Mesos després, el 28 de setembre de 2017, el líder del PPC, Xavier García Albiol, conegut per haver fet una campanya electoral sota el lema cinematogràfic-feixista «Netegem Badalona», parlava amb la premsa sobre la situació a Catalunya i, mentre comentava la possible recuperació de competències per part de l’Estat, apostava sense embuts per la tornada, sobretot, de l’Educació al control de l’Estat davant l’«adoctrinament» escolar que ell deia que hi havia a Catalunya. Aquest era un concepte que poca gent feia anar aleshores aplicat a la realitat escolar catalana si no era del voltant de Ciutadans. El PP no s’atrevia a dir barbaritats d’aquest tipus ja que sabia que eren bàsicament mentida i aquest partit, tot i que fatxa, només utilitza la mentida per amagar robatoris clars no sentenciats dels seus càrrecs públics, que prou feina té…
L’11 d’octubre, es feia públic que el Ministerio de Educación havia enviat a la Conselleria d’Ensenyament un requeriment per suposats delictes i violació de la llei per «adoctrinament ideològic» en diversos centres escolars. En aquell moment, el ministre Íñigo Méndez de Vigo amenaçava d’anar als tribunals si no rebia resposta i la Generalitat contestava que eren «acusacions infundades».

Tres dies després, el mateix Albiol insistia, mentre visitava Santa Coloma de Gramenet, que una possible aplicació de l’article 155 de la Constitución a Catalunya no només podria servir per convocar eleccions per aturar la independència sinó també per «corregir» i intervenir en apartats com l’ensenyament ja que, segons ell «No puede ser que a la mayoría de la escuela pública y especialmente en determinados territorios de la Catalunya interior en vez de enseñar a los niños se les eduque para odiar España».
Les intervencions públiques de periodistes, opinadors i todòlegs diversos en aquest sentit eren constants en tots els mitjans espanyolistes, que són l’absoluta majoria. La major part de vegades, parlaven a partir de relats repetits i amplificats, com el que a Periodista Digital deixava escrit, el 15 d’octubre, Pedro de Hoyos, quan deia que calia que l’Estat encarrilés «graves temas, como el adoctrinamineto en las aulas». La seva solució era, és clar, una aplicació del 155 que inclogués una intervenció a fons a l’escola.

El dilluns 16 d’octubre, el periodisme escombraria d’El Mundo feia portada amb les paraules de l’inspector barceloní Jordi Cantallops, segons el qual en alguns instituts de Catalunya «hay tareas, murales, banderas sectarias y pancartas que perfectamente podrían calificarse de adoctrinamiento escolar y partidista», alhora que denunciava que era imposada la llengua catalana com a llengua vehicular. Tres dies després, Cantallops era expedientat amb una falta greu per «incompliment de les seves funcions». Com a conseqüència d’això, tot i que era un tema que feia dies que remenaven, Ciudadanos i el PP es mostraven favorables a modificar el funcionament de l’Alta Inspección del Estado ja que, segons el ministre Méndez de Vigo, «tiene poca capacidad de reacción inmediata y depende de la buena disposición de las comunidades autónomas».

L’endemà, el Congrés rebutjava diverses mesures que Ciudadanos presentava «contra el adoctrinamiento político en los centros escolares». Tots els altres grups, a excepció d’UPN, els van negar el seu suport i Toni Cantó va pronunciar un dels discursos més durs i mentiders contra l’escola catalana dels que s’han sentit mai en un àmbit representatiu oficial a l’Estat espanyol. Entre els partits espanyolistes, que encara no optaven per atacar totalment l’escola catalana, el PP el va acusar de fer un «discurso apocalíptico», el PNB de ser un «racista», el PSOE de ser un «irresponsable» i Podemos de «buscar la división a la cerca de cuatro miserables votos».

El 25 d’octubre, Albiol es reafirmava en les seves opinions respecte a l’adoctrinament i insistia en el discurs que «una parte de la escuela» catalana «educa en el odio a España».
Tot va canviar quan, el 8 de novembre, l’organització creada per elements de l’extrema dreta espanyolista Societat Civil Catalana va presentar un formulari per denunciar escoles que fessin el suposat «adoctrinament». SCC publicava a la seva pàgina web aquest formulari per tal de facilitar les denúncies contra centres escolars i en ell indicaven que els motius per denunciar podien ser els «símbols polítics en els centres» com per exemple pancartes de Somescola o murals. 

El 7 de novembre, la campanya del grup ultra tenia fruits i set mestres de la Seu d’Urgell anaven a declarar al jutjat d’instrucció número 1 de la mateixa Seu d’Urgell, acusats d’un suposat delicte d’incitació a l’odi pel tractament que havien fet a classe dels fets de l’1-O. Havien rebut denúncies d’onze particulars i els mestres eren el director i quatre docents del col·legi públic Mossèn Albert Vives, la directora i un mestre de l’escola Pau Claris i la directora de l’escola La Salle. Més de 40.000 signatures recollides en suport al manifest en defensa de l’escola catalana els van acompanyar, així com l’Associació de Mestres Rosa Sensat i diversos sindicats com Ustec i CGT. La consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, des de l’exili, també els va expressar el seu suport.
El dijous 16 de novembre, la Guardia Civil detenia Manel Riu, professor de Llengua Castellana i Literatura de l’Institut de Tremp, per acusacions «d’incitació a l’odi a les xarxes socials» pels seus comentaris sobre la violència policial l’1 d’octubre. La Guardia Civil el va anar a buscar al matí a l’Institut on treballava, tot i que en aquell moment no hi era. Finalment, va ser detingut a casa seva. 

El mateix dijous, l’associació Hablamos Español continuava la croada espanyolista i presentava davant de la Fiscalia de Catalunya una denúncia contra Ramon Font, secretari general del sindicat Ustec, per suposats delictes d’odi i provocació a la sedició. L’associació, en un comunicat, sol·licitava la investigació d’uns fets que consideraven «discriminatoris» ja que «atacan al modelo de convivencia y amenazan los valores del pluralismo, la tolerancia y el respeto de las diferencias, más aún cuando tienen por destinatarios menores de edad».

Divendres 17 de novembre, el Consell de Ministres, en aplicació de les atribucions que s’havia autoatorgat amb l’excusa del 155, nomenava Miquel Mateo, fins aleshores secretari general de la Fundació Escola Cristiana e Catalunya, director general de centres concertats i centres privats. El càrrec estava vacant després que la consellera Ponsatí va decretar el cessament de l’anterior director general, Miquel Garcia, el 10 d’octubre.

El mateix divendres 17 novembre, al matí, alumnat, mares i pares i professorat de les escoles de Vacarisses s’havien trobat les parets i terres dels seus centres pintats amb dues clares consignes que resumien tot allò que he ressenyat fins ara. D’una banda, les pintades deien «No més adoctrinamient», recordant el mantra que els feixistes doctrinaris espanyolistes utilitzen per denunciar, i de l’altra insistien en l’adoctrinament major, aquell que no es pot considerar «delicte d’odi» perquè inclou tot l’odi possible: «Viva España».



Jordi Martí Font 

https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=274619

5/11/17

COMUNICAT DE CGT ENSENYAMENT EN SUPORT ALS 8 MESTRES DE LA SEU D'URGELL


TOT EL SUPORT ALS MESTRES I PROFESSORAT DE LA SEU D’URGELL CITATS A DECLARAR PER INCITACIÓ A L’ODI

 Des de CGT Ensenyament volem manifestar tot el suport cap a les 8 companyes de la Seu d’Urgell i fer una crida a la resta de mestres i professorat a no cedir, a continuar exercint la tasca que tenim atorgada per la professió que exercim, que és la de fomentar l’esperit crític de l’alumnat. I són aquests els valors que no deixarem d’inculcar, els que posen en qüestió qualsevol política o sistema que no va encaminada a viure sense opressió, sense injustícies i sense accés igualitari als drets bàsics


L'Escola Moderna pretén combatre tots els prejudicis que dificulten l'emancipació total de l'individu, i per això adopta el racionalisme humanitari, que consisteix a inculcar en la infància l'anhel de conèixer l'origen de totes les injustícies socials per tal que, reconeixent-les, després pugui combatre-les i oposar-s'hi
                                                                   Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia
                                                                           
Que l’escola pública ha estat al punt de mira del feixisme és indiscutible. En el nostre llegat històric tenim ben present totes aquelles mestres que ens han precedit, que han estat perseguides, empresonades i fins i tot afusellades justament perquè van creure en l’escola com a agent transformador cap a la igualtat social. Persones que s’hi van deixar la pell perquè l’ensenyament no estigués sota el control de l’església i per tant del poder, i perquè els fills i filles de les obreres hi tinguessin accés. 

Ara hi tornem, l’escalada repressiva que venim patint des del setembre està posant el punt de mira en el col·lectiu docent. Els partits i mitjans al servei del Reino i del Gobierno no han estalviat esforços en tirar una campanya difamatòria que consisteix en repetir insistentment el missatge que mestres i professores adoctrinem contra Espanya i inculquem en la independència. El nazi Joseph Goebbels també ho va tenir clar aplicant la màxima una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat.

I en aquest context, a més a més del d’un país on ja no es distingeix la línia de la separació de poders, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de la Seu d’Urgell ha citat a declarar vuit professors de tres centres educatius de la ciutat arran de les denúncies interposades en què se’ls acusa d’un presumpte delicte d’incitació a l’odi per haver introduït a les aules el debat polític de l’1-O i les càrregues policials dels cossos de seguretat espanyols, amb l’agreujant que, en un dels casos, el jutjat actua d’ofici i sense cap denúncia que el motivi.

Des de CGT Ensenyament volem manifestar tot el suport cap a les 8 companyes de la Seu d’Urgell i fer una crida a la resta de mestres i professorat a no cedir, a continuar duent a terme la tasca que tenim atorgada per la professió que exercim, que és la de fomentar l’esperit crític de l’alumnat. I són aquests els valors que no deixarem d’inculcar, els que posen en qüestió qualsevol política o sistema que no va encaminada a viure sense opressió, sense injustícies i sense accés igualitari als drets bàsics.

Alhora, volem posar de manifest la demagògia que justament els agents impulsors d’aquestes denúncies (PP, Ciudadanos, Sociedad Civil Catalana, entre d’altres) són còmplices que les nostres administracions executin i apliquin decrets i lleis que intenten fer desaparèixer del currículum escolar matèries com la filosofia  a més a més de subvencionar escoles on hi ha discriminació de sexes i s’hi produeix adoctrinament religiós explícit.

Per Ferrer i Guàrdia, per Isabel Vila, per Teresa Manyé, per Fèlix Carrasquer, per les mestres de la República, per totes aquelles que malgrat ser vexades, empresonades i fins i tot afusellades, van lluitar per una escola emancipadora cap a les llibertats.

NO PASSARAN
Companyes de La Seu d'Urgell, tota la nostra solidaritat, no esteu soles

CGT Ensenyament 
5 de novembre de 2017

3/11/17

COMUNICAT DE SUPORT DE DEIXA DE SER UNA ILLA A LA VAGA GENERAL DEL 8 DE NOVEMBRE





ADHESIÓ DE ‘DEIXA DE SER UNA ILLA’-SECCIÓ SINDICAL DE CGT ENSENYAMENT A TARRAGONA A LA VAGA GENERAL DEL DIA 8 DE NOVEMBRE DE 2017


‘Deixa de ser una illa’- secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona dóna suport a la vaga general convocada per al proper dimecres dia 8 de novembre a Catalunya i anima a totes les treballadores a secundar-la.
Des de la nostra secció hem insistit moltes vegades que la nostra lluita és col·lectiva i mai pot estar aliena al seu context. D’aquesta manera treballem i lluitem contra qualsevol fet que suposi una coerció dels drets de les persones. Ara mateix, és responsabilitat del nostre col·lectiu combatre l’escalada repressiva que imposa l’estat espanyol.
Malgrat ser molt conscients que la repressió no és un fet nou, no ens quedarem amb les mans plegades davant els atacs a la llibertat d’expressió, que s’estan executant via tancaments de webs, escorcoll de mitjans, denúncies per manifestacions personals a les xarxes, etc. A més a més, mestres i professorat també hem estat assenyalats amb acusacions d’adoctrinament, fet paradoxal quan paral·lelament els governs estan subvencionant escoles de l’opus. Tampoc ens quedarem amb les mans plegades davant l’augment de la presència de les forces d’ocupació al nostre voltant, inaudit des de temps en què la dictadura tenia aquest nom.
Ara mateix també, veiem com la llista de presos polítics amb els que sempre hem manifestat la nostra solidaritat, ha augmentat i en les dues últimes setmanes jutges i fiscals han decretat l’entrada a presó dels Jordis i de membres del govern de la Generalitat acusant-los d’haver fomentat un referèndum . Mai estarem al costat de qui reprimeix. Que el dia 8 sigui la continuïtat de l’1 i el 3 d’octubre, on la força del poble ens va fer veure que si estem juntes, guanyem.
8 d’octubre
Cap a la VAGA GENERAL!




Comunicat de la CGT de Catalunya davant dels actes repressius de l’Estat: http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12661&var_mode=calcul#.WfxKIySDP3B



CONTRA LA REPRESSIÓ, PELS DRETS I LLIBERTATS, PER L’ALLIBERAMENT DELS PRESOS POLÍTICS.


Deixem de ser una illa
3 de novembre de 2017

COMUNICAT SP CGT CATALUNYA davant dels actes repressius de l'estat

                          

Ahir, la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela va empènyer a porteria buida la pilota que el Gobierno, mitjançant la Fiscalia General, li va posar davant del seu peu. Aquesta jutgessa era la que estava en el torn de guàrdia quan va arribar, de forma absolutament casual, l’expedient de l’esmentat òrgan polític imputant el delicte de rebel·lió a una part dels membres del govern de la Generalitat. Es dóna la curiosa, atzarosa i gens premeditada circumstància que es tracta de la mateixa jutgessa que ha enviat també a presó sense judici fa pocs dies als presidents d’Òmnium i l’ANC. Com també és absolutament casual, tenint en compte que vivim en un paradís democràtic amb una estricta i escrupolosa separació de poders, que es tracti de la mateixa persona que, per exemple, va dictar de presó provisional per als 5 nois d’Altsasu que porten 354 dies empresonats per una baralla de bar amb guàrdies civils al seu poble, i que estan encausats per delictes de terrorisme. Sembla prou clar, doncs, quina samarreta porta posada la "justícia" a l’òrgan judicial hereu del Tribunal de Orden Público (TOP) franquista.
La CGT de Catalunya ha combatut al carrer les polítiques socials i laborals del govern de la Generalitat, per exemple, fent vaga al sector de l’ensenyament públic i oposant-se a l’aprovació d’uns pressupostos que considerem antisocials. I continuarà lluitant contra qualsevol govern que pretengui agredir els drets civils, laborals i socials de la classe treballadora i del conjunt de les classes populars. Ara bé, que ningú no es confongui. Ahir vam assistir a un muntatge político-judicial del mateix estil dels que estem acostumats a patir nosaltres en carn pròpia, del mateix estil dels que a vegades s’han impulsat des del propi govern autonòmic català. I de la mateixa manera que hem denunciat i denunciarem sempre aquests comportaments repressius, vinguin d’on vinguin, no ens quedarem tampoc ara al marge quan les llibertats públiques i els drets són trepitjats, perquè els drets que es trepitgen són els de totes.
Som a les portes de la normalització i consolidació definitiva d’un sistema repressiu i punitiu que promou i legitima comportaments neofeixistes, recolzats per potents mitjans de comunicació còmplices i intervinguts per l’estat directament o indirectament, que aplaudeixen la conculcació dels drets més elementals. Seguim sota l’amenaça d’un contingent de 10.000 policies antidisturbis llestos per a descarregar la seva violència contra la població quan considerin que han de fer-ho, o quan rebin les ordres oportunes.Davant de tot això, fem una crida a fer front a la repressió i al sistema de venjança autoritària que anomenen "justícia". Si tenen èxit en els seus propòsits, podem estar segures que aquesta via autoritària serà la forma de gestionar tots els conflictes socials i laborals que es donin a Catalunya d’ara en endavant. I no ho podem permetre. La resposta ha de ser popular, massiva i als carrers.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
3 de novembre de 2017

1/11/17

OPOSICIONS ENSENYAMENT] Actualització informació-previsió places i terminis previstos

OPOSICIONS ENSENYAMENT-CONVOCATÒRIA NOVEMBRE 2017
Publiquem informació relacionada amb la convocatòria d'oposicions del Departament d'Ensenyament que té prevista que s'iniciï aquest mes de novembre de 2017
  • Places previstes per especialitats
  • Calendari previst a dia d'avui
  • Temaris per cossos i especialitats

  • PLACES PER ESPECIALITATS
 COS DE MESTRES
CODI ESPECIALITAT TOTAL
ALL Audició i llenguatge 58
PAN Llengua estrangera: Anglès 205
PMU Música 110
Total 373



COS DE PROFESSORAT D'ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY
CODI ESPECIALITAT TOTAL
707 Dibuix artístic i color 3
712 Disseny gràfic 5
721 Mitjans audiovisuals 3
Total 11



COS DE PROFESSORS D'ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES
CODI ESPECIALITAT TOTAL
192 Francès EOI 14
Total 14



COS DE PROFESSORS D'ENSENYAMENT SECUNDARI
CODI ESPECIALITAT TOTAL
AN Anglès 201
CN Biologia i geologia 121
DI Dibuix 66
ECO Economia 35
EF Educació física 81
FI Filosofia 33
FQ Física i química 111
FR Francès 25
GE Geografia i història 163
LC Llengua catalana i literatura 136
LE Llengua castellana i literatura 171
MA Matemàtiques 223
MU Música 25
 PSI Orientació educativa 107
TEC Tecnologia 104
Total 1602


  • CALENDARI PREVIST


  • Publicació de la convocatòria: segona quinzena de novembre de 2017
  • Termini de presentació de sol·licituds: desembre 2017
  • Llista provisional d'admesos i exclosos: segona quinzena de gener 2018
  • Llista definitiva d’admesos i exclosos: primera quinzena de març 2018
  • Inici del procediment selectiu: mitjans d’abril 2018
  • Finalització del procediment selectiu: primera quinzena de juny 2018
  •  TEMARIS PER COSSOS I ESPECIALITATS
A l'espera de la confirmació de la convocatòria del DOGC, els temaris vigents es troben en el següent enllaç del Departament d'Ensenyament: http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/aspectes-generals/temaris-cossos-especialitats/

Des de CGT defensem que les places a concurs siguin ocupades mitjançant concurs de mèrits (sumatiu i no eliminatori) que prioritzi l’experiència docent, i a on la capacitat docent sigui avaluada en la seva pràctica real i amb participació del màxim de persones possible per reduir l’arbitrarietat que actualment es pot donar tant en les oposicions (amb tribunals amb criteris diferents) com a l’avaluació d’interins i interines (quan el pes de la valoració el té només un/a inspector/a i director/a).
Aquest sistema de concurs seria perfectament assumible mitjançant la creació de comissions d’avaluació àmplies als mateixos centres i permetria avaluar els elements veritablement necessaris per a l’exercici de la funció docent.
Deixa de ser una illa
CGT Ensenyament Tarragona