28/2/16

NI SILENCIADES, NI EXPLOTADES, VIVES I COMBATIVES Actes al voltant del 8 de març a Reus i Tarragona

Aquesta setmana comencen els actes que diferents col·lectius de Reus i Tarragona han organitzat al voltant del 8 de març per denunciar el model patriarcal en què encara al s.XXI s'estructura la nostra societat, i que malauradament provoca una situació de desigualtat que afecta sobretot a les que som dones.  
Us afegim els programes 

El cap de setmana del 5 i 6 de març, a l'Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

A Reus, el grup feminista i revolucionari L'Hora Violeta amb els suport d'altres col·lectius organitza actes des del 4 fins al 12 de març
 I el dia 8 de març us esperem a la manifestació que sortirà de la Plaça Imperial Tarraco!

Des de Deixem de Ser una illa participarem activament en totes aquestes activitats i us animem a fer-ho també!!



El Correscales, vídeo de La Directa i reflexió sobre precarietat en el sistema educatiu

La Directa ha publicat un vídeo que val la pena veure sobre el recorregut del Correscales a Catalunya.

https://directa.cat/video/correscales-en-moviment

Des de Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament no hem dubtat en organitzar-nos i participar en la dinamització de les activitats que es van fer arreu del Camp de Tarragona per visibilitzar el pas del Correscales, la cursa contra la precarietat.
Van ser molts els col·lectius i moviments socials que van fer les seves aportacions i van debatre per parlar d'un sistema que cada vegada obliga més persones a viure en condicions que moltes vegades no arriben ni a la subsistència.
El següent text, recull algunes reflexions sobre precarietat i educació:

El col·lectiu de CGT Ensenyament Tarragona "Deixem de ser una illa" està al costat de forma incondicional del projecte Correscales, que vol demostrar que es pot donar una resposta col·lectiva a la situació de precarització de les nostres vides que ens vol sotmetre un sistema que treballa al servei dels grans lobbies econòmics i en contra de les persones. 


El Correscales és l’exemple d’una resposta col·lectiva. I ho és perquè aquesta iniciativa està sent un exemple d’organització que ha integrat  centenars de moviments socials, col·lectius i persones que creuen que la lluita, organitzada, es guanya. En aquest sentit, EL CORRESCALES és revolucionari, perquè mentrestant els nostres governs, de dretes i neoliberals, estan posant tots els esforços per atomitzar-nos, per intentar fer-nos veure que la situació que vivim individualment és única i irrevocable. I justament per això aprova lleis mordasses, per dissuadir-nos  Doncs cal que sàpiguen que defensarem amb el cos i amb el cor el dret de les persones a viure dignament, per més lleis que ho impedeixin.  Aquest és l’esperit que ens transmet el CORRESCALES, treballem i treballarem, sempre, per les persones.

Malauradament, la precarització és una paraula vinculada també a l’educació del nostre país. Com a col·lectiu que treballem en l’àmbit de l’ensenyament públic podríem anomenar molts dels aspectes que relacionen PRECARIETAT I EDUCACIÓ: 

1. Precarització en l’organització del sistema educatiu, és a dir. Mentrestant mantinguem un sistema educatiu de tres eixos:

Privada per mantenir les classes dominants en el poder,

Privada-concertada per aquelles famílies que volen viure en un guetto 

Pública que assumeix amb tota la resta sense disposar dels pressupostos adequats.

Mentrestant això es mantingui no podrem parlar d’ una societat que prepara per a la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la convivència. I per tant, continuarem parlant de precarietat.

2.Precarització de l’organització horitzontal i participativa dels centres. S’està precaritzant l’ organització horitzontal i participativa dels centres educatius. Les noves lleis educatives LOMCE I LEC, imposen una organització jerarquitzada i traslladen als centres públics un model de gestió dels centres privats.

3. Precarització dels drets laborals de les treballadores, aplicant via decret un augment de les hores de treball i com a conseqüència una reducció d’atenció individualitzada a aquell alumnat que més ho necessita.

4. S’està precaritzant el procés d’aprenentatge, amb el disseny de proves de competències bàsiques uniformes, i iguals per a tot l’alumnat, que intenten homogeneïtzar les persones, en comptes de fomentar les capacitats individuals.

5.Precarització del concepte d’ensenyament públic com a garantia de conduir les persones a viure en dignitat. En aquest sentit ens ve al cap l'aportació de M. Ángeles LLorente (professora d’un institut públic del País Valencià)  que ens hauria de fer reaccionar de manera implacable. Ella reflexiona sobre l´ús de certa terminologia per part del que marquen les polítiques educatives. La professora explica que una de les paraules que s’està incorporant al nostre imaginari és la de fracàs escolar.  Ens hauríem d’aturar per no simplificar aquest mot, que no té altra funció que manternir-nos en la precarietat des de la mateixa escola i no poder-ne marxar mai més. Quan parlem de fracàs escolar, diu M. Ángeles Lorente, de què i de qui estem parlant? Fracassa qui no entén? la que no pot comprar llibres ni llibretes?  qui no va net? Fracassa qui pateix minusvalies, físiques o mentals? Fracassa l’immigrant?  qui no coneix l’idioma? la que no té pare, mare o els té absents? Fracassa qui és més lent? qui no porta el mateix nivell que la resta? qui no veu els seus pares perquè treballen en excès? Fracassa qui és maltractat? qui té el pare o la mare a la presó? la que suspèn exàmens? Què mesura un examen? Fracassa la que repeteix? el pobre? Fracassa el sensible? qui és expulsat sistemàticament? Fracassa qui no titula?
Aquest llistat és el que configura la diversitat de l'escola i per tant, del món on vivim. L'educació doncs, té un repte i fins que no es treballi seriosament per integrar aquesta diversitat i d’abordar-la com a realitat de la diversitat i no del fracàs, estarem parlant de desigualtat, i per tant de vides que des de bon inici, algú s’ha encarregat de definir-les com a precàries.



Per acabar, una crida a seguir el model del CORRESCALES, cal que tota la comunitat educativa s’impliqui perquè l’ensenyament públic no precaritzi l’esperit crític, que és l’únic garant perquè no deixem de combatre un capitalisme sense escrúpols que treballa i no ho deixarà de fer, per garantir la riquesa de molt poques a costa de la vida en condicions de subsistència de les que formem el 99% restant.

Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona
Febrer 2016

FÈLIX CARRASQUER LAUNED I L'ESCOLA AUTOGESTIONADA


 

 El proper dijous 3 de març, Gianni Sarno ens parlarà de Fèlix Carrasquer Launed i l'escola autogestionada. Aquesta conferència forma part del curs "Inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya". Ja sabeu però, que hi esteu totes convidades.

VÍDEO | Teresa Mañé, mestra laica





  El nostre company Toni va gravar i editar la xerrada sobre Teresa Mané que va anar a càrrec de Ginés Fuentes i Marta Alari.

Aquesta conferència forma part del curs "Inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya" que organitza "Deixem de ser una Illa"- CGT Ensenyament.

 

17/2/16

Ni tancament de línies, ni massificació d’aules!! Reduïm les ràtios!! Suprimim els concerts!!


Des de CGT hem impulsat i animem a participar a les diverses accions que s’estan duent a terme contra els tancament de grups de P3 i contra la massificació als centres de secundària, i cridem molt especialment a la mobilització unitària el proper 28F. Coincidim amb la resta de col·lectius i d’organitzacions convocants que cal la baixada de les ràtios. Però nosaltres, a més, creiem que cal establir un calendari de supressió dels concerts educatius a centres privats i que els diners públics vagin destinats en la seva totalitat a l’educació pública.

Tancar grups de P3 suposa una nova retallada
La gran majoria de les constants i gravíssimes retallades patides els darrers anys es mantenen i continuen malmetent la qualitat de l’ensenyament públic i les nostres condicions laborals. Més de 2.000 docents menys atenem 70.000 alumnes més que fa cinc anys, amb menys personal de suport, menys substitucions, fent més hores lectives..., i cada cop amb més alumnes per aula, tant a infantil i primària, com a la secundària.
Un dels indicadors amb més reconeixement internacional per mesurar la qualitat dels sistemes educatius és el nombre d’alumnes per unitat o grup. La massificació a les aules fa disminuir greument l’atenció individualitzada de l’alumnat i genera una pèrdua de qualitat educativa objectiva i evident. En aquest sentit, les actuals ràtios a Catalunya estan per sobre de la mitjana de l’estat espanyol i són una de les més altes de tota la Unió Europea i dels anomenats països de la OCDE.
El descens demogràfic de la població escolar que inicia actualment el segon cicle d’educació infantil suposa una oportunitat per reduir les ràtios i poder, en conseqüència, atendre millor l’alumnat i incrementar la qualitat educativa a les nostres escoles públiques. Però en lloc de reduir les ràtios i mantenir els grups, mesura que no suposa en si mateixa una despesa addicional, el Departament d’Ensenyament pretén tancar grups i línies de l’escola pública, fet que no només perpetua la precarietat, sinó que és una retallada que, a més de pèrdua de qualitat educativa, suposa una pèrdua de llocs de treball i una privatització encoberta perquè d’aquesta manera es redueix progressivament l’oferta als centres públics mentre que es manté en els privats.

La insuficiència d’oferta educativa a secundària és una privatització encoberta
L’evolució demogràfica fa que pels propers cursos hi hagi un increment de la demanda educativa a l’etapa secundària, qüestió previsible des de fa uns quants anys i que, si s’hagués volgut, es podria haver planificat amb temps suficient per poder obrir les noves línies i els nous instituts necessaris en les condicions adequades i sense massificar les aules.
Però és evident que al Departament li costa molt més obrir línies que tancar-les i a l’hora de redistribuir un increment de la demanda s’opta per pujar les ràtios, mentre que quan baixa es prefereix tancar línies.
Aquesta situació de massificació de les aules a secundària i de manca de places als instituts genera, a més de l’evident deteriorament de la qualitat educativa, una derivació de l’alumnat cap a l’escola privada a causa de les dificultats per obtenir plaça al centre de preferència i, en alguns casos, de la inexistència d’un altra opció pública propera.
Tant en el cas del tancament de línies a infantil, com en el de la manca de nous centres a secundària estem davant d’un altre mecanisme de privatització amb dues potes: el deteriorament de la qualitat de la pública massificant les aules i la limitació de l’oferta als centres públics fins al punt que algunes famílies decideixin optar pels privats.

Limitacions pressupostàries? Suprimim els concerts!

El director territorial del ST del Baix Llobregat (on més línies es volen tancar) al·legava limitacions pressupostàries per mantenir els grups de P3. Si la raó és econòmica, a més de recordar que el pagament de deute és un forat negre al qual van a parar més diners que a educació i sanitat juntes, en l’àmbit de l’ensenyament ens vénen al cap els concerts educatius: una anomalia gairebé exclusiva de l’estat espanyol i que s’ha mantingut i reforçat a Catalunya gràcies a la LEC i als diferents governs que han passat els darrers anys per la Generalitat. La inversió en educació pública l’any 2015 a Catalunya ha estat inferior a la del 2010, mentre que la partida destinada a concerts educatius no només es va mantenir sinó que es va incrementar un 17% als pressupostos del 2015. Part d’aquests diners van a parar a escoles d’elit, doctrinàries, que segreguen per sexe i que obtenen suculents beneficis privats, com ara els 30 milions d’euros anuals de fons públic que reben 16 escoles de l’Opus a Catalunya. L’escàndol d’abusos sexuals a l’escola Els Maristes de Sants i les matrícules falsejades a Badalona destapen la manca de control públic d’alguns d’aquests centres que reben concerts.
És un greuge inadmissible que les escoles concertades rebin diners públics a partir de 20 alumnes per grup, mentre que el Departament d’Ensenyament fixa en 25 el nombre d’alumnes a partir del qual fa la previsió de grups de P3 que considera necessaris i la dels que es planteja tancar. I també ho és que a la pública s’anunciï el tancament de línies en centres concrets, inclús abans de conèixer la preinscripció (i per tant la demanada real) al centre, mentre que a la concertada no se’ls redueixin els concerts fins que ha acabat tot el procés. Aquest fet condiciona inevitablement la demanda en aquests centres i, en alguns casos, torna a ser una forma de transvasament cap als centres concertats propers.

DES DE CGT EXIGIM

- El manteniment de la totalitat de línies i grups que funcionen actualment als centres educatius públics de les etapes infantil i primària. 

- La reducció de les ràtios d’alumnes per grup, tant com sigui necessari en cada localitat per garantir la continuïtat de totes les línies actuals d’infantil i primària i permetre, alhora, una millora en l’atenció a l’alumnat. 

- L’obertura de totes les línies i instituts públics necessaris a secundària per atendre l’actual increment de la demanda, reduir la massificació de les aules i millorar la qualitat educativa. 

- La supressió immediata dels concerts als centres privats que segreguen per raó de sexe, són d’elit i/o doctrinaris i una integració progressiva de la totalitat de centres concertats cap a la xarxa pública o cap a la privada sense subvenció.

COM HO FEM?
- Participant a les assemblees de la comunitat educativa i a les plataformes locals que s’han aixecat contra els tancaments de línies. Ajudant a coordinar-los i treballant conjuntament.
- Organitzant-nos i lluitant als espais assemblearis de treballadores i treballadors: participant a les assemblees de zones i a l’Assemblea de Docents del proper dijous 18 de febrer (18 h, UB Raval, Campus Geografia i Història, aula 401).

- Participant a la mobilització unitària del proper diumenge 28F que tindrà lloc a les 11:30 h a la Plaça Sant Jaume amb els lemes: Cap tancament d’aules! No a la massificació a secundària! Reducció de ràtios!... i des de CGT hi afegim: Supressió dels concerts!

CGT Ensenyament

2/2/16

DEIXEM DE SER UNA ILLA DÓNA SUPORT AL CORRESCALES, LA CURSA PER LA DIGNITAT



 Correscales: Una cursa contra l'explotació i la precarietat i en defensa d'una vida digna



La secció sindical “Deixem de ser una illa” de la CGT Ensenyament de Tarragona es vol sumar al projecte del Correscales organitzat per la Marea Blava que agrupa les treballadores i els treballadors tècnics subcontractats per Movistar que l'any passat van protagonitzar una important vaga contra aquesta multinacional. Correscales és una cursa de relleus en la qual 80 corredors recorreran entre el 18 i el 22 de febrer els 800 km que separen Bilbao de Barcelona amb aturades a diferents localitats on estan previstos diversos actes reivindicatius.

La iniciativa denuncia la precarietat laboral i social en general i les condicions laborals d'explotació que Movistar imposa als seus treballadors i treballadores. Però també persegueix dos objectius més. D'una banda, es pretén recaptar diners per retornar els ajuts financers rebuts durant la vaga i per crear una caixa de resistència cooperativa que sostenir futures mobilitzacions i vagues de diferents col·lectius de treballadors precaritzats. De l'altra, es vol visibilitzar la xarxa de solidaritat que es va crear entre diferents persones i moviments socials que van donar suport als vaguistes i gràcies a la qual es va aconseguir superar l'obstacle que per a l'acció sindical implica l'extrema fragmentació característica del model productiu promogut per les multinacionals. Precisament, és la capacitat de reafirmar aquests vincles de recolzament mutu la que ens ha de permetre respondre de manera contundent i exitosa a una estratègia de vulneració sistemàtica dels drets que busca consolidar amb impunitat la pràctica d'una voraç explotació laboral.

“Deixem de ser una illa”-CGT Ensenyament Tarragona ens adherim completament als principis i reivindicacions que impulsen aquesta marxa i ens identifiquen amb el compromís de “construir un projecte col·lectiu de lluita social i econòmica d'ajuda mútua contra la precarietat”. Com a docents coneixem el dolor que infligeix a les famílies i als alumnes més vulnerables la precarització salvatge de les condicions de vida de la classe treballadora, per això creiem que la lluita per abolir la precarietat i la vulneració del drets laborals és també la lluita perquè l'escola esdevingui un entorn on una educació de qualitat garanteixi a tothom una igual oportunitat per a desenvolupar les pròpies capacitats i talents.

Així doncs, us convidem a participar a les activitats programades a Tarragona, Reus i Valls on faran parada els corredors i us animen també a col·laborar al finançament de la iniciativa tot “comprant quilòmetres” del Correscales al compte obert a la pàgina web de micromecenatge Goteo: https://ca.goteo.org/project/correscales-2016.

Deixem de ser una illa
2 de febrer 2015