30/5/20

ACCIÓ DE DEIXA DE SER UNA ILLA EN CONTRA DE L' ORDRE D'OBERTURA DELS CENTRES EDUCATIUS


La secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona-Deixa de ser una illa vam convocar una concentració per denunciar l'ordre d'obertura del Departament d'Educació

Vídeo: durant la concentració vam mostrar la nostra solidaritat amb el col·lectiu de treballadors de NISSAN, que estan en lluita davant l'amenaça de tancar la fàbrica

Al facebook hi poderu trobar un recull d'imatges 



Des de la CGT denunciem irregularitats en el procediment i en la manca de recursos per poder dur-lo a terme. Sol·licitem que no s’obrin els centres fins que no es contemplin les condicions de seguretat i salut laboral necessàries. Cridem el professorat a desobeir les directrius de reentrada i a exigir condicions de seguretat.

Apel•lem excepcionalment a «l’autonomia de centres» i cridem els equips directius per a que de forma unitària prenguin la iniciativa i desobeeixin les ordres d’obertura atenent a la responsabilitat d’oferir un entorn segur i saludable per a tothom. Entenem i compartim la importància -tant a nivell educatiu com social d’obertura dels centres des de l’etapa dels 0 anys a l’educació d’adults.

Per això mateix, cal destinar tots els esforços econòmics, tan recursos humans com materials, per fer-ho de forma segura, i més tenint en compte que atenem també a infants amb una autonomia i responsabilitat molt limitada respecte a les mesures mínimes per evitar transmetre i contraure la Covid-19. Per tant, aquesta obertura no pot ser precipitada ni improvisada. És evident que aquesta reobertura de centres al juny no va encaminada a garantir el dret a l’educació en condicions de seguretat sanitària sinó a facilitar que els centres esdevinguin un lloc al qual poder deixar infants i joves davant la incompetència de la pròpia administració per fer possible la conciliació laboral i familiar. 

DENUNCIEM QUE,
  • El Departament no ofereix el servei mèdic corresponent a cada Servei Territorial, recurs essencial per poder fer les consultes i visites pertinents en aquesta emergència sanitària.
  • S’hagi delegat a les direccions dels centres els plans d’actuació per la reincorporació als centres educatius, sense que s’hagi de realitzar una avaluació de prevenció de riscos que garanteixi una reobertura de centres en unes condicions acceptables de seguretat i salut. 
  • Les direccions hagin d’assumir aquesta tasca sense tenir la formació corresponent, ni en matèria de sanitat ni en matèria de prevenció de riscos, sota la seva responsabilitat i deixant-los en una situació vulnerabilitat jurídica. La planificació d’aquesta tasca a més hauria d’estar sota la supervisió de l’organisme corresponent (PROCICAT). 
  • No s’ha consensuat amb els sindicats un pla d’incorporació als llocs de treball sense haver realitzat protocols d’actuació en matèria de seguretat i higiene específics previs a la reincorporació del personal. 
  • No s’ha garantit la neteja i desinfecció dels centres educatius abans de la seva reobertura.
  • No tenim constància que s’hagin aportat tots els equips de protecció individual necessaris i suficients que puguin garantir la salut i seguretat al personal que treballa aquests dies en els centres: mascaretes FFFP2, gel hidroalcohòlic, …
  • No s’han instal·lat pantalles de protecció en aquells llocs de treball d’atenció al públic que així ho requereixin per no ser possible respectar la distància de seguretat de dos metres. 
  • No hi ha un pla específic per poder assegurar la distància de seguretat bàsica de referència de cada alumne, ni a les aules. I veiem impossible assegurar la no coincidència en els passadissos i els lavabos.
  • No s’ha de prioritzat els caràcter preferent de teletreball tal com estableix la normativa.
  • No es tenen en compte les condicions psicosocials de les persones treballadores, ja que se’ls demana teletreball i treball presencial, amb la càrrega de treball que suposa. 
  • No s’han establert noves contractacions per tenir plantilla necessària per cobrir les ràtios que s’han establert. I que no sabem com es poden atendre a la resta de l’alumnat que no va als centres, ja que no hi haurà aquestes persones que puguin fer teletreball. 
  • Les direccions i docents estan rebent ordres contradictòries en els instruccions per a l’organització de l’obertura dels centres educatius, on s’estipula que s’ha de donar preferència d’assistència a la població escolar més vulnerable i a l’hora a la conciliació familiar i laboral. Sol·licitem que no s’obrin els centres fins que no es compleixi les condicions de seguretat i salut laboral necessàries i s’estableixin els mecanismes perquè els comitès de salut laboral territorials puguin exercir les seves funcions de prevenció (art. 39 LPRL). Convidem al Departament a elaborar un protocol d’obertura prudent basat en factors sanitaris, socials i educatius, no econòmics, que no responguin únicament a pressions empresarials que precipiten aquestes decisions. Exigim al Departament un pla concret i dotat de recursos econòmics, humans, materials, d’infraestructures, etc. Un pla que englobi el retorn de la totalitat de l’alumnat, evitant l’augment de la desigualtat educativa que s’està produint actualment. 
Per tant, des de CGT Ensenyament entenem que en l’elaboració d’aquest protocol de reobertura dels centres educatius no hi poden faltar les persones representants dels treballadors i cal que contempli les següents MESURES DE MÍNIMS:

  1.  Dotació doblada de personal docent com principal mesura per atendre l’alumnat.
  2. Adquisició de tests PCR pel personal docent, de suport (neteja, menjadors, etc.) i alumnat.
  3. Dotació de personal sanitari en plantilla pels centres educatius per fer tasques de prevenció i reforç en hàbits sanitaris de seguretat individual i col•lectiva.
  4. Dotació de suficients recursos sanitaris: termòmetres pel control rutinari de temperatura, guants, mascaretes (d’ús obligatori enlloc de voluntari), gels desinfectants, etc. i tot el que les autoritats sanitàries convinguin.
  5. Dotació de personal de neteja durant l’horari escolar (mínim de 9 a 16 h), fent èmfasi en la neteja i la higiene de WC i menjadors. Demanem la internalització del servei de neteja. 
  6. Gestió seriosa dels espais on s’han de disposar les aules per a l’alumnat, tenint en compte que en escoles d’una línia cal que disposin de 18 espais diferenciats (també a nivell acústic) i en les escoles de dos línies cal espais per a 36 aules, segons les ràtios aprovades i que d’entrada semblen adients.
  7.  Demanem als Departaments que correspongui la gestió seriosa, ferma i duradora de les mesures de conciliació laboral i familiar tan necessàries i que no poden recaure de cap manera exclusivament en l’escola (el teletreball, els permisos retribuïts no recuperables, etc.). Per tant, que el Departament d’Educació conjuntament amb les administracions pertinents garanteixin els ingressos necessaris i les mesures laborals adequades per a que les famílies puguin seguir acompanyant als seus infants des de casa. Si no es tenen en compte aquestes demandes, i el Departament continua desemparant la comunitat educativa de cara a l’inici del nou curs, seguirem convocant les mobilitzacions necessàries, si convé també la VAGA INDEFINIDA, fins que la seguretat sanitària i l’educació siguin la prioritat del Departament. Fem una crida social demanant el recolzament de tota la societat i especialment de les famílies, a que la reobertura dels centres educatius sigui segura, per motius educatius i socials.


      CGT ENSENYAMENT










COMUNICAT DELS SINDICATS DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT DE TARRAGONA SOBRE L'OBERTURA DE CENTRES


Benvolguda comunitat educativa,
Els sindicats de la Junta de Personal Docent dels Serveis Territorials d’Educació de Tarragona ens oposem a l’ordre d’obertura dels centres educatius dels territoris que entren en fase 2 de desconfinament, davant l’evidència que no s’han abocat els recursos necessaris per preservar la seguretat de la comunitat educativa.  
Aquesta mesura, absolutament precipitada i imposada sense la previsió necessària, està fent augmentar el neguit dels equips directius, del personal docent i de la resta de la comunitat educativa i alhora, cada dia que passa, es fa més evident que tampoc garanteix el dret a l’educació amb seguretat.  
La falta de recursos, acompanyament i concreció per tal d'executar les mesures de prevenció i protecció en els centres continua fent-se palesa per part de l’administració i així es va mostrar en la plenària del Comitè de Seguretat i Salut dels Serveis Territorials de Tarragona celebrat aquest 26 maig després que la part social sol·licités la convocatòria.

Aquests fets han estès la sensació d’abandonament i menysteniment cap als centres educatius. S’ha abocat als equips directius a l’elaboració de plans d’obertura dels respectius centres sense cap formació prèvia, ni assessorament ni suport tècnic. Uns centres que han estat treballant durant tot el confinament, garantint l’acompanyament a l’alumnat i intentant evitar que les desigualtats educatives s’eixamplessin i s’accentuessin. Volem transmetre a tota la comunitat educativa que aquesta decisió és fruit d’una voluntat política i es podia haver evitat,   existeixen altres alternatives a la imposició de les instruccions unilaterals enviades pel Departament als centres educatius.

Un cop més, el Conseller ha pres decisions des del seu despatx, de forma aliena a la realitat i necessitats dels centres. Considerem que aquestes decisions són agosarades i que poden implicar greus conseqüències. Per aquest motiu, manifestem, de manera unànime, la nostra ferma oposició al retorn a les aules en aquestes condicions. Sr. Bargalló, li demanarem responsabilitats, davant de qualsevol incidència, pel que considerem unes mesures irresponsables i, en cap cas, consensuades amb els representants dels treballadors i treballadores dels professionals de l’educació. 

Els sindicats de la junta de personal no podem admetre que malgrat que el personal docent ha donat una resposta educativa a la situació de pandèmia abocant tots els recursos personals necessaris i havent-se d’adaptar a les contínues incerteses emeses per part de la Conselleria d’Educació, ara se l’obligui a treballar posant en risc la seva salut i la de l’alumnat. 

El conjunt de sindicats hem manifestat repetidament el nostre acord a reobrir els centres educatius, amb les mesures de seguretat necessàries, per tal de cobrir  les actuacions  imprescindibles: preinscripcions, proves molt concretes i acompanyaments personalitzats en cursos de final d’etapa.

Els centres s’obriran amb moltes qüestions per resoldre. Tenim garanties que els plans d’obertura elaborats pels centres sense haver disposat d’assessorament tècnic podran donar crèdit del compliment de les mesures de prevenció i protecció? Tenim garanties que el personal dels centres que es reincorporarà dilluns presencialment  ha pogut conèixer les  mesures a aplicar per evitar el risc de contagi? Tenim garanties que els centres gaudiran dilluns dels materials i equips de protecció per poder iniciar la seva activitat sense cap mena de risc?  Es tornarà a repetir el que ja ha passat amb les connexions i tauletes que havien d'arribar a l’alumnat més desafavorit i que, en molts casos, encara l’esperen? 

Davant de tot aquest despropòsit demanem a les direccions dels centres educatius de Tarragona que prioritzin la salut de les persones i es replantegin l’obertura o limitin al màxim l’atenció presencial si no poden complir amb les mesures de seguretat enfront de l’exposició al Covid19.

Demanem també a tots els treballadors i treballadores que denunciïn qualsevol situació irregular o que pugui afectar la seva seguretat i la del seu alumnat, davant els/les referents sindicals i/o delegats/des de salut amb la major celeritat possible, ja que ens responsabilitzem a prendre les mesures adients per demanar responsabilitats pels perjudicis que se’n puguin derivar. 

Així mateix, ens posem a la seva disposició per exigir al Departament el compliment de les seves obligacions com a ens responsable del Servei Públic d’Educació, tant pel que fa a l’acompanyament dels centres educatius, en l’elaboració dels plans d’obertura com per a dotar-los dels recursos necessaris per a la seva implementació. En el cas que aquestes exigències no siguin ateses, els sindicats estem a disposició de la comunitat educativa per ajudar-la a prendre les accions que considerin oportunes.

Demanem al Consell Escolar de Catalunya, com a màxim òrgan de representació del Sistema Educatiu Català, que analitzi el contingut i  la implementació del Pla de Reobertura elaborat pel Departament.

Finalment, volem felicitar i desitjar salut a tota la comunitat educativa, expressar el nostre reconeixement al conjunt dels docents i del personal no docent per la seva tasca continuada, i a la paciència, comprensió i esforç de les famílies durant aquesta situació tan difícil que estem vivint. Cuidem-nos!

JUNTA PERSONAL DOCENT TARRAGONA

USTEC                      CCOO                       ASPEPC                        CGT                         CSIF      

14/1/20

A L'INSTITUT EL MORELL, TAMPOC PASSARAN


Comunicat de Suport de CGT Ensenyament “Deixa De Ser Una Illa” al claustre i direcció de L’Institut El Morell


Des de la secció sindical de CGT Ensenyament Deixa de ser una illa volem manifestar el nostre suport al claustre i direcció de l’Institut El Morell davant les acusacions d’adoctrinament cap a l’alumnat que s’han conegut mitjançant publicacions a la premsa durant els últims mesos.

Que l’escola pública ha estat al punt de mira de la dreta i del feixisme és indiscutible i s’està convertint en una pràctica habitual en els darrers anys. No és nou, d’una banda en el nostre llegat històric tenim ben present totes aquelles mestres que ens han precedit, que han estat perseguides, empresonades i fins i tot afusellades justament perquè van creure en l’escola com a agent transformador cap a la igualtat social, i d’altra banda, la nostra memòria no tan llunyana ens transporta a èpoques en què s’utilitzava l’escola com a eina d’adoctrinament perquè els nens i nenes es convertissin en persones obedients en el futur. Recentment, hem conegut casos que s’han fet públics, i que han representat un patiment per al professorat de centres com el de Sant Andreu de la Barca, la Seu d’Urgell, el professor Manel Riu, de Tremp, que va ser detingut al seu institut després d’una denúncia per part de la Guàrdia Civil. Però de casos n’hi ha molts altres que la por els ha situat en el silenci. Ara hi tornem, l’escalada repressiva i feixista està posant el punt de mira en el col·lectiu docent. Els partits i mitjans al servei d’aquest discurs no han estalviat esforços en tirar campanyes difamatòries que repeteixen insistentment el missatge que mestres i professores adoctrinem contra Espanya i inculquem en la independència. Ja n’hi ha prou!

Ara li ha tocat a un centre del Tarragonès, a l’Institut El Morell. El motiu és bastant irrellevant, perquè si no hagués estat la pregunta d’una enquesta d’un estudi que per cert, paga el Ministerio de Econonomia, n’haguessin trobat un altre. La dreta i el feixisme funciona a base de clickbaits, el que els importa és treure un titular, i si no hi és, cal inventar-lo. Diu la premsa que 40 famílies de l’Institut, assessorades per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (en realitat s’hauria de dir monolingüe ja que l’objectiu que persegueix és eliminar el català de l’escola) han denunciat direcció i professorat al Defensor del Pueblo.

Parlar i discutir sobre la realitat que ens envolta és el fet educatiu, però això a aquesta dreta feixista no els interessa, ho troben perillós. Per què? Potser perquè els fa més crítics i ajudaria a desmuntar certs dogmes del sistema?

Des de CGT Ensenyament “Deixa de ser una illa” insistim en tot el nostre suport i escalf a l’Institut El Morell i fem una crida a la resta de mestres i professorat a no cedir, a continuar exercint la tasca que tenim atorgada per la professió que exercim, que és la de fomentar l’esperit crític de l’alumnat. I són aquests els valors que no deixarem d’inculcar, els que posen en qüestió qualsevol política o sistema que no va encaminada a viure sense opressió, sense injustícies i sense accés igualitari als drets bàsics.

Alhora, volem posar de manifest la demagògia dels agents impulsors d’aquestes denúncies ja que són còmplices que les administracions apliquin decrets i lleis que intenten fer desaparèixer del currículum escolar temes i matèries que fomenten l’esperit crític però no diuen res de l’escola concertada que discrimina per sexe o de la religió.

Companyes de l’Institut El Morell, tota la nostra solidaritat, no esteu soles. Ens teniu al vostre costat de la trinxera.
Mai més, enlloc, contra ningú. NO PASSARAN!

CGT Ensenyament “Deixa de ser una illa”
Tarragona, 14 gener 2019

 

24/3/19

NOTA DE PREMSA | Deixa de ser una illa CGT denuncia l'entrada de Mossos als centres educatius i ofereix espai a les cartelleres sindicals per als símbols perseguits

                                Llaç tapat a Falset, realitzat feia set anys pels alumnes de l'institut


Divendres 22 de març, diversos grups de Mossos d'Esquadra van entrar en centres escolars que normalment són col·legis electorals i altres que no ho són per tal de comprovar si hi havia simbologia de caràcter polític. Segons la Conselleria d'Interior seguien els acords de la Junta Electoral Central del dia anterior en què es demanava al conseller d'Interior, Miquel Buch, que donés instruccions als Mossos per retirar «dels edificis públics de l'administració de la Generalitat i de totes les entitats vinculades o dependents d'aquesta administració autonòmica» elements com «banderes estelades, llaços grocs o blancs amb ratlles vermelles» i també «fotografies de candidats o polítics, així com pancartes, cartells o qualsevol altre símbol partidista o que contingui imatges o expressions coincidents o similars». I els Mossos van actuar fent desaparèixer tot això, a més de llaços liles i senyeres en forma de llaç.
Des de Deixem de ser una Illa-CGT, rebutgem la intromissió d'aquest cos policial en les escoles i institut del nostre país, en la pràctica docent de mestres, professors i professores.
Fa molts anys que policies armats entren als nostres col·legis amb l'excusa de fer tallers diversos i continuem demanant que deixin d'entrar-hi armats, amb pistola i altres armes penjades del seu cos mentre fem «classe».
Però aquesta darrera ingerència que ara hem patit supera qualsevol acció passada. El darrer cop que la policia va fer una acció d'aquest tipus contra les instal·lacions escolars va ser l'1 d'octubre i tant aleshores com ara des de CGT rebutgem aquest tipus de pràctiques.
Arrancar, tapar, o esborrar símbols que les escoles i instituts han decidit penjar en les seves instal·lacions és negar la llibertat d'expressió i fer desaparèixer de forma absoluta l'autonomia dels centres. És per això que demanem tant a la Conselleria d'Interior com a la d'Ensenyament que tirin enrere aquest tipus d'actuacions contra l'escola d'aquest país i, si tenen les seves decisions intervingudes, pleguin i deixin clar en quin moment ens trobem.
Si les decisions d'intervenció, per part del conseller Buch, i de no fer res per part de Bargalló són la seva última paraula en aquest tema, aleshores no cal que esperem res més i, per dignitat, dimiteixin.
Des de CGT, davant d'aquest atac a la llibertat d'expressió, oferim els nostres espais en les cartelleres sindicals, obligatòries segons la Llei de llibertat sindical, per penjar-hi tot allò que sigui objecte de persecució i no negui les llibertat bàsiques individuals i col·lectives.


Deixa de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona
24 de març de 2019

7/3/19

ELECCIONS SINDICALS EDUCACIÓ] El 12 de març, si votes, VOTA CGT




Fa 4 anys que tenim representació sindical al Departament d'Educació, i fa molts més anys que estem treballant per la defensa de l'ensenyament públic i de les seves treballadores. 

Una lluita que duem a terme sense perdre'n de vista cap altra. Com  a docents coneixem el dolor que infligeix a les famílies i als alumnes més vulnerables la precarització salvatge de les condicions de vida de la classe treballadora, per això creiem que la lluita per abolir la precarietat i la vulneració del drets laborals és també la lluita perquè l'escola esdevingui un entorn on una educació de qualitat garanteixi a tothom una igual oportunitat per a desenvolupar les pròpies capacitats i talents.

Durant aquests 4 anys, hem materialitzat denúncies, mitjançant l'acció directa, la difusió de contingut per evidenciar les polítiques privatitzadores del Departament d'Educació  a través de projectes com l'Escola Nova 21. Hem orgnitzat vagues per revertir les retallades i hem demostrat que només la nostra mobilització ens farà guanyar els drets laborals que fa anys s'entesten a prendre'ns. Amb la denúncia que CGT vam tirar endavant  i vam guanyar contra l'Escola Viaró de l'Opus Dei, vam demostrar la permissivitat del departament cap al funcionament il·legal de les escoles segregadores que financem amb fons públics. 

El racisme institucional també ha estat un dels centres de la nostra lluita, demostrant com el Protocol de Detecció del Radicalisme Islàmic és  un document que només pot portar a fomentar l'exclusió de moltes de les nostres alumnes: 

La formació també ha estat una de les nostres prioritats, això sí, amb les paràmetres de l'autogestió i de la difusió de continguts que reivindiquen formes de pensament crític. Des de les 6 edicions de les jornades pedagògiques, fins als cursos , que ara ja estan reconeguts al com a formació del Departament d'Educació

Companys i companyes, mestres i professorat, per continuar amb aquesta tasca, necessitem el suport de totes:

EL 12 de març, SI VOTES, VOTA CGT







ARTICLE] Segrega i venceràs, de Cecilia Bayo


 Recollim un article imprescindible de la Cecília Bayo, publicat al Núvol https://www.nuvol.com/opinio/segrega-i-venceras/


Aquest episodi shakespearià va ser recuperat per Silvia Federeci a la seva obra fonamental del feminisme Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva (Virus Editorial, 2018) per tal d’explicar-nos com, al llarg dels segles xvii i xviii, davant el temor de les aliances fraternals entre oprimits, els governs d’arreu d’Occident van anar aixecant murs de contenció legislatius encaminats a establir i consolidar jerarquies socials —de raça, de gènere, de classe— que frustressin qualsevol possibilitat de barreja, empatia i aliances entre els col·lectius dominats. Divideix i venceràs va ser, en resum, el lema d’una política directament encaminada a tallar de soca-rel qualsevol bri d’aliança fraternal entre oprimits.
I ara que, després d’anys de denúncia, l’agenda política i mediàtica ha decidit posar sobre la taula la segregació escolar, ara que polítics d’esquerradreta, gurus i filantrops neoeducatius i síndics titella s’han omplert la boca de lluita retòrica contra la segregació, les idees de Federici ressonen ben fort en els nostres caps i assenyalen directament les dues eines institucionals més radicalment segregadores, més estructuralment jerarquitzadores, que apuntalen el nostre sistema educatiu: els concerts a les escoles privades i la lliure elecció de centre.
Els concerts a les escoles privades són el finançament amb diners públics de projectes educatius i ideològics privats fets a mida i, en essència, projectes excloents i elitistes que parteixen d’una barrera econòmica inicial per seleccionar i modelar l’alumnat i la comunitat que configurarà aquestes escoles. Que diners públics es destinin directament a projectes ideològics educatius privats amb aquests principis excloents és una autèntica salvatjada, però el que encara ho és més és la constel·lació de comunitats culturals privilegiades que generen, aïllades del món exterior, amb un alumnat que se submergeix en microuniversos esbiaixats que els oculta gran la diversitat i les profundes discriminacions de la nostra realitat social.
Per la seva part, la lliure elecció de centre és aquell suposat dret —inexistent a Finlàndia, per cert— que ens han inoculat a la medul·la i que ens permet a les famílies triar escola en funció dels diners que tenim, dels projectes pedagògics de les escoles, del tipus de gent que hi va i de tot aquell batibull de variables que contemplem quan hem de triar l’escola (pública o privada) dels nostres fills i filles. Amb la lliure elecció de centre, les famílies ens recloem en nosaltres mateixes, en el món que ja coneixem i en el món que volem projectar. I els governs aconsegueixen perversament que siguem nosaltres mateixes les que aixequem els murs de comunitats escolars endogàmiques, homogènies i tancades, tot provocant allò que els experts anomenen ‘clausura social’: petits guetos culturals, caracteritzats per l’aïllament, l’individualisme social i, en el cas de les escoles públiques, una perillosa apropiació de l’escola que apunta directament contra la cosa pública.
Des del punt de vista de la gent normal —de nosaltres, les que estem a baix, al mig o amunt—, els concerts educatius i la lliure elecció de centre són instruments per discriminar-nos o donar-nos privilegis, alguns amb la dissort de caure en el bàndol perdedor (escoles públiques infrafinançades, sense ampes fortes que tirin del carro, amb desequilibris socials esfereïdors…) i d’altres amb la sort de trobar-se en el bàndol privilegiat (escoles privades que reben diners públics a través dels concerts i de la desgravació a hisenda, comunitats de famílies benestants que ajuden les criatures en els estudis i la vida, ampes que copaguen tot i més…). Això és profundament injust, i ja està dit i ho tenim ben clar.  
Però des del punt de vista del poder, aquestes eines són molt més que això: són els murs de contenció que assenyalava Federici, són les fronteres dissenyades des de dalt per evitar la barreja, la barreja de classes socials, la barreja de races i cultures, la barreja de diversitats funcionals, la barreja del món divers i injust en què vivim, no fos cas que —com ha passat amb la fi de la segregació de gènere i la generalització de l’escola mixta—, descobríssim i humanitzéssim l’altre, comprenguéssim i empatitzéssim amb les seves fragilitats i discriminacions, i ens uníssim i organitzéssim per generar oportunitats per conviure de debò i transformar radicalment la realitat. Segrega i crearàs guetos culturals. Segrega i deshumanitzaràs l’altre. Segrega i venceràs. Aquest és el lema de Bargallós, Rigaus, Maragalls i companyia, dels lobbies eclesiàstics, de les fundacions de la nova innovació, dels grups financers i les seves obres socials, aquest és el lema, en definitiva, del poder.  

Inclou i vencerem totes

Fa uns anys les nostres institucions i els nostres governs van decidir dir-li al món que sí, que creien que nens i nenes són iguals i que l’escola mixta, la coeducació de gèneres, era l’únic model possible per als principis i valors de la nostra educació. Va ser un primer pas institucional —material i simbòlic— per acabar amb les segregacions i les discriminacions de gènere a l’escola. L’activista feminista i professora Mercè Otero ens recordavatanmateix, que “en una societat patriarcal l’escola mixta no és l’escola coeducativa,” i d’aquí va néixer el desplegament imprescindible de la pedagogia coeducadora de les dècades de 1970 i 1980, l’actual sorgiment de comissions de gènere a les escoles públiques i una conjuntura social que està sacsejant la mirada de gènere a tota l’educació.
Amb l’eix de classe les coses no han anat així. No només tenim una realitat social que es gira en contra de la coeducació de classes, orígens i diversitats, sinó que els nostres governs i les nostres institucions s’han posicionat al costat del poder per consolidar, a través dels concerts i la lliure elecció de centre, la segregació social. ¿I no haurien de dir-li al món que sí, que rics i pobres són iguals, que personades migrades i no migrades són iguals, i que l’escola interclassista i intercultural, la coeducació de classes i orígens, és l’únic model possible per als principis i valors de la nostra educació? Ja fa massa anys que toca fer el pas institucional —material i simbòlic— de suprimir els concerts a les escoles privades i la lliure elecció de centre. Front al lema del poder, volem uns governs i institucions que tractin tothom igual, que abracin des de l’escola pública la realitat heterogènia i diversa de la nostra societat i que, davant el segrega i venceràs, facin seu el nostra lema, el de la gent normal: inclou i vencerem totes.
Cecília Bayo
Assemblea Groga de Gràcia