7/11/16

EMILI CORTAVITARTE: FRANCESC FERRER I GUÀRDIA I L'ESCOLA MODERNA

CURS ELS INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA
A LA SELVA DEL CAMP

Arriba la 4a sessió del curs "Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya" a La Selva del Camp. 

La xerrada la durà a càrrec l'Emili Cortavitarte i es farà aquest dijous 10 de novembre a les 18:30 a l'Auditori de Santa Llúcia.

Assistència oberta a tothom. Us hi esperem!



Deixem de ser una illa
CGT Ensenyament Tarragona

6/11/16

CONCURS DE TRASLLATS ENSENYAMENT: XERRADES INFORMATIVES


Hem organitzat 2 xerrades infomatives sobre el procediment del concurs de trasllats d'Ensenyament per al curs 2016-2017.
La primera serà al local de CGT Tarragona el proper dimecres dia 9 de novembre i el dia 16 serem al local de la Federació Comarcal Baix Camp-Priorat a Reus.

Normativa:
RESOLUCIÓ ENS/2292/2016, d'11 d'octubre al   DOGC núm. 7235 - 27.10.2016 (PRI i ESO) i 
RESOLUCIÓ ENS/2293/2016, d'11 d'octubre al DOGC núm. 7235 - 27.10.2016 (SEC,Inspecció..)

Termini: del 8 al 28 de novembre

Per qualsevol dubte també us podeu escriure a aquesta adreça:  
eductgn@gmail.com



Deixem de ser una illa
CGT Ensenyament Tarragona

2/11/16

EL #5N SEREM A TARRAGONA A LA MARXA CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES


MANIFEST 5 N
UN CRIT CONTRA LES VIOLENCIES MASCLISTES
La Plataforma Feminista 5N a Tarragona convoquem tota la ciutadania a una marxa contra les violències masclistes el proper 5 de novembre a les 12h a la Plaça Imperial Tàrraco de Tarragona. Ens manifestarem de nou per a l’eradicació d’unes violències que ens segueixen sometent en tots els àmbits de la nostra vida.
DENUNCIEM:
• La pervivència d’un sistema heteropatriacal i capitalista, origen i nucli de totes les violències, que tolera la desigualtat i resta credibilitat i autoritat a les dones i que està present a totes les estructures de la societat.
• Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població a la nostra societat.
• La violència sexual que pateixen totes les dones i les nenes refugiades, tant en els països d’origen del conflicte, com en el procés de trànsit i en els països d’acollida.
• Que des de l’any 1999, hi ha hagut més de 1.378 feminicidis per violència masclista a diferents territoris de l’Estat Espanyol. Enguany, fins a dia d’avui han estat assassinades 76 dones.
• Tots els fonamentalismes religiosos heteropatriarcals i misògins que vulneren els drets fonamentals de les dones, justificant les violències masclistes.
• Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de diversos sistemes i espais com són la militarització de les societats, violències institucionals, feminització de la pobresa, precarietat laboral, la imposició de normes estètiques, els racismes...
• Una cultura masclista que ens devalua, ens cosifica i ofega les nostres veus. Perquè les violències masclistes es manifesten no només contra les dones, sinó també contra totes aquelles persones que no responen a la sexualitat heteronormativa imposada, és a dir, les dones bisexuals, lesbianes, transsexuals, transgèneres i intersexuals.
• La utilització de la custòdia compartida imposada com a forma de violència contra les dones.
• Les retallades sistemàtiques en tots els recursos públics i, més concretament, en els recursos especialitzats contra les violències masclistes.
• Que totes les lleis contra les violències de gènere i/o violències masclistes, tant l’espanyola del 2004, com la catalana del 2008, la valenciana del 2012, o la legislació referent de Ses Illes no han anat acompanyades de prou dotació pressupostària i dels recursos adients que permetessin el desplegament integral d’aquestes lleis.
• Que el Sistema Judicial reprodueix les estructures patriarcals i perpetua les violències masclistes, cosa que afavoreix la desprotecció de les dones en risc i invisibilitza i minimitza les violències viscudes.
• Denunciem, per tant, una evident manca de voluntat política per eradicar les violències masclistes.
Per tot això, la Plataforma Feminista 5N a Tarragona
EXIGIM:
• Que tota la societat en l’àmbit personal, col·lectiu i molt especialment les seves organitzacions i institucions de govern es comprometin en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes.
• Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella, com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.
• Que s’eliminin totes les traves existents per a les dones migrants en situació irregular per accedir a les mesures d’atenció integral i protecció efectiva contra la violència de gènere.
• Que es faci efectiva la possibilitat de rebre asil o refugi polític per motius de persecució per violència masclista, opció sexual i d’identitat de gènere.
• Models d’atenció feministes, que han de ser integrals i multidisciplinaris i han d’incloure processos de recuperació, reparació i acolliment. Han d’estar centrats en l’apoderament de les dones i han de partir de les seves necessitats. Perquè això pugui dur-se a terme, totes les persones que les atenguin han de tenir formació feminista.
• Que la prevenció contra les violències masclistes sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en totes les etapes educatives i la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos educatius.
• Que els mitjans de comunicació i de producció cultural es comprometin en la lluita contra les violències masclistes, que facin un tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant tractar-les amb sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
• Que es desenvolupi i implementi el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW. Que es reformin les lleis perquè estiguin reflectides totes les formes de violència contra les dones.
• Que el Sistema Judicial assumeixi la responsabilitat envers la violència masclista, que generi estructures reals de protecció, que ampliï la qualitat i quantitat dels torns d’ofici amb perspectiva feminista, que respecti els processos i les necessitats de les dones i implementi mesures de justícia real i efectiva.
Seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.
Per la construcció d’una societat digna, lliure de violències per a totes i tots cal escoltar i reconèixer:
Que el moviment feminista som la clau de la transformació cultural i social. Sense les dones no hi ha revolució.
Que som milions de dones sostenint la vida i construint relacions lliures de violència. Perquè les pràctiques de llibertat femenina són mediació universal per a la transformació de la feminitat i de la masculinitat.
Que les dones teixim xarxes i sense xarxes no es pot abordar el canvi social. Les organitzacions de dones feministes som referents de voluntat i acció política per a la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.
Les unes al costat de les altres, practicant l’autoorganització, l’apoderament i l’autodefensa feminista, diem prou a les violències masclistes i ens donem suport per gaudir de vides i relacions lliures perquè:
PERQUÈ ENS HI VA LA VIDA.
PERQUÈ VOLEM UNA VIDA LLIURE I LLIURE DE VIOLÈNCIES.
PERQUÈ ENS VOLEM VIVES; CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA.
Ens tornem a trobar a tots els carrers de pobles i ciutats el 25 de novembre, dia Internacional de la no violència contra les dones i les nenes.

Tarragona, 1 d’octubre 2016

ARTICLE OPINIÓ CGT ENSENYAMENT LLEIDA: PROU INTROMISSIONS A L'EDUCACIÓ!




La setmana passada els mitjans de comunicació ens informaven que el Bisbat de Solsona oferirà formació sobre sexualitat no només als seus adeptes sinó que també a les escoles de la comarca -siguin públiques o privades-. No deixa de sorprendre’ns que una entitat patriarcal, molts cops bel·ligerant amb les dones, que fomenta la discriminació en el seu si, que predica des del celibat i que promou una sexualitat heterosexual i amb finalitats reproductives, vulgui formar a les futures generacions sobre aquest aspecte.

Creiem que a cap confessió -catòlica, jueva  o musulmana- se li ha de permetre immiscir-se en aspectes personals i molt menys fer-ho des de l’escola pública. Més greu encara és que ho faci en temes de sexualitat i família, quan és de tothom sabut que no respecten ni comparteixen aspectes reconeguts social i legalment com les famílies i sexualitat entre persones del mateix sexe.

Des de la comunitat educativa, tant famílies, com professorat i sindicats estem perplexos davant la passivitat, inoperància o connivència del Departament d’Ensenyament respecte a entitats que s’estan immiscint de forma més o menys directa en aspectes educatius. 

Entitats financeres -que han arruïnat les famílies i l’economia del país- que entren als instituts a explicar la seva visió de l’economia i els estalvis, empreses alimentàries parlant d’educació per la salut, o entitats religioses adoctrinant sobre sexualitat. Quin serà el proper improperi que permetrà el Departament? 

Tot això no és casualitat, estem assistint a l’esperpèntic desmantellament de l’educació pública amb la mediació expressa del Departament comandat per JuntsPerqueSi. Primer buiden de contingut alguns aspectes que han de ser educatius, amb negligència i mala fe i després com evidentment no funcionen, l’ofereixen al millor postor, ja sigui la formació dels mestres o l’educació " financera" de l’alumnat. Aquesta formula ja ens la sabem.

El que ens preguntem és, fins quan la ciutadania ens quedarem de braços creuats mirant com desmunten l’estat del benestar? Encara no hi ha prou motius per sortir al carrer? Per manifestar-nos enèrgicament? Per fer vaga? No ens han tret prou drets com a classe treballadora? No arrosseguen prou els nostres fills i néts cap a un futur negre i massa incert? Nosaltres ho tenim clar, seguirem a les trinxeres de la justícia social. Mobilitzant per una educació de qualitat, pública, laica i on es fomenti el pensament crític per caminar cap un desenvolupament integral i sostenible del conjunt de la societat. Per un model de Departament que posi per sobre de tot els interessos de la societat i no els dels lobbies o les empreses.

Secció Sindical d’Ensenyament de la CGT Lleida

23/10/16

EL DIJOUS A TARRAGONA TAMBÉ VAM DONAR SUPORT A LES 27 DE LA UAB



El passat dijous 20 d'octubre CGT va convocar mobilitzacions a nivell de tot l'estat en suport a les 27 encausades pel cas UAB. A Tarragona també hi va haver una concentració que es va sumar a les que també es van fer a Lleida, Barcelona, Lleida i El Vendrell.

ARTICLE de LAIA ALTARRIBA: Ells, tu, jo. Som molts més que 27



Val molt la pena llegir l'article de la @laiaaltarriba explicant per què les causes de la protesta de la UAB l'any 2013 ens uneixen a totes. Som molts més que 27. 


El meu company és professor universitari. Cada curs hi ha algun moment en què m’explica d’alumnes que deixen la carrera a la meitat perquè no se la poden continuar pagant o perquè els és impossible compaginar estudis i feina. L’Ermengol me’n parla amb ràbia i frustració.
La majoria són de les barriades del Vallès, de famílies treballadores que havien fet un esforç perquè els fills i filles poguessin tenir estudis superiors. De fet, l’inici de la crisi no va suposar una caiguda de l’alumnat, sinó que el va estimular, perquè davant de la falta de feina, l’aposta era continuar estudiant. Però les retallades i l’atur han acabat eixugant la capacitat de despesa de les classes populars, i s’han esgotat els diners que havien reservat per la universitat. El resultat: des del 2012 el nombre d’estudiants està caient.
Mentre les famílies veien com cada cop els costava més pagar la matrícula dels fills (i per aquests era impossible trobar una feina que els garantís us ingressos estables i poder-se sufragar ells els estudis), els preus de les taxes universitàries s’han anat enfilant. A Catalunya l’augment entre el 2008 i el 2013 ha estat superior al 158%. I això ens atorga el dubtós honor de tenir les universitats públiques més cares de la UE (aquí el preu mínim per estudiar un grau és de 1.750 euros), només per darrere d’Irlanda i Gal·les.
I ara a l’Ermengol el volen empresonar. 11 anys i mig. A ell, a un treballador del PAS i a 25 persones més que el 2013 eren estudiants de la UAB. Per una protesta en què precisament una de les principals reivindicacions era revertir l’increment de les taxes universitàries que estava convertint l’accés als estudis superiors en un privilegi.
Ahir escoltava la rectora de la UAB, Margarida Arboix, a Catalunya Ràdio. Reivindicava que les universitats han de ser un espai de llibertat, debat i participació. Quan el 2013 desenes d’estudiants van ocupar el rectorat de la UAB i van tenir el suport públic de part del professorat i del personal d’administració i serveis, ho van fer precisament per exercir aquest debat i per poder participar en les decisions que els afectaven. De fet, el que demanaven per deixar la tancada és que es complissin els acords aprovats al claustre, que el rectorat estava incomplint. La resposta de l’equip de govern va ser enviar-los els Mossos i portar-los als jutjats argumentant que els encausats havien tramat un “pla criminal”.
Abans d’ells, moltes generacions han ocupat el rectorat de la UAB i també els d’altres universitats. Recordo el meu primer any a Bellaterra, el 1993. Al cap de poques setmanes d’haver començat el curs hi va haver una tancada d’una nit. Aleshores, ningú s’hauria imaginat la policia entrant a desallotjar. I encara menys que els que hi van participar haguessin de passar per un tribunal de justícia i enfrontar-se a penes de presó.
Han passat més de vint anys. Els estudiants han ocupat unes quantes vegades el rectorat i a cap d’ells l’han encausat. Però ara als 27 els demanen entre 11 i 14 anys de presó a cada un. A més de cinc anys d’allunyament de la UAB. Per a l’Ermengol, a més d’anar a la presó, significaria perdre la seva feina. Perdre-la perquè va participar a una roda de premsa en representació del professorat (que és el que ell va fer en aquella tancada). Perdre-la, en realitat, perquè fa anys que lluita des d’un contracte d’interí per una universitat pública on hi puguin accedir les filles i els fills dels suburbis del Vallès, on s’estimuli el pensament crític i on no hi hagi professorat que estigui impartint classes a sou de misèria.
És per això que els encausats en aquest judici no són només els 27 que hauran de seure al banc dels acusats. Som molts més que 27. Ho sóc jo que vull una universitat pública i accessible a les classes populars per quan el nostre fill sigui gran (si és que vol cursar estudis superiors); tu que esperes que la recerca per trobar solucions mèdiques es faci des de centres públics i no a partir dels interessos privats; tu que vols que la teva filla que ja ha arribat a segon de carrera pugui continuar els estudis. I també tu que saps que volen empresonar la protesta per silenciar-nos i per tenir-nos dòcils i seguint el ramat. D’aquesta manera, uns quants es podran continuar enriquint a costa de la majoria.

L'Ermengol i la Cèlia al Casal La Turba de Valls


El dimarts d'aquesta setmana que acabem l'Ermengol i la Cèlia (encausades cas UAB) van estar al Casal La Turba de Valls explicant-nos el rerefons de la repressió que s'està exercint per la protesta que l'any 2013  hi va haver a la UAB en defensa d'una universitat democràtica i accessible per a tothom.

Gràcies a totes les que vau venir a mostrar el vostre suport i a l'Ermengol i la Cèlia per posar llum al rerefons d'aquesta repressió que, d'una banda vol criminalitzar els moviments estudiantil i sindical i d'altra banda vol preservar els interessos dels lobbies que ara mateix volen fer i estant fen ja, de l'educació un negoci.