27/1/16

[NOTA DE PREMSA] DEIXEM DE SER UNA ILLA-CGT Ensenyament Tarragona i Terres de l'Ebre dóna suport a la convocatòria de mobilitzacions de la Plataforma en Defensa de l’Ebre 

La secció sindical “Deixem de Ser una Illa” de CGT Ensenyament de Tarragona i Terres de l'Ebre dóna suport a les accions de denúncia i mobilitzacions que impulsa la Plataforma en Defensa de L´Ebre per aturar el Plan Hidrològico de la Cuenca del Ebro 2015-2021, que el govern en funcions de l’estat espanyol va aprovar el passat 8 de gener. Entenem que l'aplicació d'aquest pla, que té clares finalitats especulatives, significaria un atac al territori i les persones que hi viuen ja que comportaria una dràstica reducció dels cabals ecològics dels rius catalans que alteraria greument els ecosistemes del territori. A més a més, el pla ha estat redactat sense tenir en compte les propostes que s'havien fet des de les Terres de l'Ebre per tal d'assegurar la supervivència del Delta.

El col·lectiu “Deixem de Ser una Illa” treballa per la defensa de l’ensenyament públic, laic i de qualitat. Més enllà del camp de l’ensenyament però, des de la secció sindical s’entén que la lluita i la defensa dels drets de les persones no es pot fer de manera fragmentada. Per aquest motiu, el treball del col·lectiu està implicat en totes aquelles accions que treballen per visibilitzar, denunciar i aturar els insistents intents de desmantellament o privatització dels serveis públics, la defensa dels drets socials i econòmics de les persones més vulnerables i desafavorides, així com la defensa del territori front a les pràctiques d’explotació salvatge i especulativa dels recursos naturals.

Per tots aquests motius, el dia 7 de febrer “Deixem de Ser una Illa” serà a la manifestació que la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha convocat a Amposta i continuarà donant suport a les accions reivindicatives que impulsi la plataforma. Lo riu és vida! I el defensarem!

Deixem de ser una Illa
CGT Ensenyament Tarragona i Terres de l'Ebre
27 de gener 2015

24/1/16

INAUGURACIÓ DEL CURS "INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA"

Us deixem material gràfic i escrit sobre la primera sessió del curs "Inicis de la Pedagogia llibertària a Catalunya". 

El vídeo l'ha gravat i editat el company  Toni Álvarez...



A més a més l'Ernest Weikert, també membre de la secció sindical de CGT Ensenyament "Deixem de ser una illa", ens ofereix un resum del contingut de la sessió inaugural del curs de formació "Inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya" que va anar a càrrec de Jordi Martí Font i ens va parlar de Josep LLunas i Pujals:


El dijous passat vam inaugurar el cicle de conferències “Els inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya” amb un alt nombre de persones inscrites i una important assistència de públic que quasi va fer petita la sala Puig Antich de la seu de la CGT de Tarragona. Pensem que l'èxit de la convocatòria és conseqüència del gran interès que ha despertat aquest curs.



La primera sessió va anar a càrrec del professor i amic Jordi Martí Font que ens va oferir una magnífica presentació de la figura de Josep Llunas i Pujals, a qui ha dedicat una tesi doctoral recentment presentada a la URV. Durant més de dues hores, va aconseguir articular un fascinant relat biogràfic del personatge on va anar inserint tot un seguit d'episodis destacables de la història del moviment obrer a la Catalunya de finals del XIX. La xerrada va tenir dues parts. La primera part va recórrer el rerefons històric de la trajectòria vital i de l'activisme polític, pedagògic i editorial de Josep Llunas. La descripció va començar amb la revolució del 1868 i els inicis de l'internacionalisme obrer a Catalunya, amb una especial atenció al Congrés de Barcelona de 1870, i es va detenir en l'explicació del naixement, l'any 1881, de la FTRE (Federación de Trabajadores de la Región Espanyola), associació obrera hereva de la FRE/AIT, i fidel a la marcada tendència apolítica i revolucionària que havia estat majoritària entre l'obrerisme català, que es farà definitivament conscient de les limitacions del republicanisme en ser testimoni de la derrota i brutal repressió que un govern dit republicà havia infligit a la “Commune” de París el 1871. Aquesta referència li va permetre situar Llunas en el debat que dividia l'anarquisme al costat dels partidaris de l'anarquisme col·lectivista inspirat en Proudhon, Bakunin i en la tradició prèvia del socialisme utòpic que també havia arribat a Catalunya, i en front dels seguidors de l'anarcocomunisme proper a Kropotkin, minoritaris i partidaris de la clandestinitat, l'acció directa i la pràctica del terrorisme. Jordi Martí va identificar la principal causa del paulatí declivi del corrent col.lectivista en la sistemàtica repressió que van patir les seves organitzacions i que, com a conseqüència directa de l'atemptat de la processó de Corpus, culminarà l'any 1896 en el tràgic episodi del Procés de Montjuïc durant el qual es van empresonar centenars de representants del moviment llibertari que van ser torturats i assassinats o, com en el cas del propi Llunas, condemnats al desterrament o a l'exili (tot i que no serà l'última ocasió en què Llunas patirà directament la violència ja que també serà víctima d'un atemptat que va estar a punt d'acabar amb la seva vida).



A la segona part, Jordi Martí va explicar algunes de les experiències d'organització escolar que es van desenvolupar seguint les orientacions acordades al si de la FTRE que, conscient del paper central que havia de tenir l'educació com factor de transformació social, entenia la necessitat de crear espais on instruir els fills de la classe obrera. Va ser així com s'inicià un procés d'ocupació i apropiació de les institucions que amb un caràcter assistencial havia anat creant la burgesia amb el propòsit d'apaivagar les espurnes de revolta d'unes classes treballadores sotmeses a duríssimes condicions d'explotació. El propi Llunas va ser un dels impulsors d'aquest projecte que va obtenir un dels seus èxits més importants en la transformació de l'Ateneu Català de la Classe Obrera en una escola per a la formació de la classe obrera organitzada segons els postulats llibertaris que l'any 1873 tenia ja 500 nens matriculats i el desig explícit de “créixer fins a l'infinit”.



És en aquest context on va anar evolucionant el pensament polític i les concepcions pedagògiques de Llunas, tot i que sempre es va mantenir fidel al compromís amb la causa de l'emancipació de les classes populars des del rebuig absolut de la violència. Un aspecte destacat per Jordi Martí va ser la transformació que va experimentar la forma de concebre la pràctica educativa, i que va significar l'abandonament progressiu d'una metodologia encara massa propera a l'adoctrinament que era característic de l'educació catòlica que dominava l'ensenyament a tot l'Estat espanyol i que combatien lliurepensadors tant republicans com llibertaris, fins arribar a la formulació de la idea de l'ensenyament integral que Llunas va elaborar en diferents textos de maduresa, mentre al mateix temps lluitava enèrgicament en defensa de l'escolarització de les nenes amb l'oposició fins i tot de part del propi moviment obrer. Un moment especial de la sessió es va produir precisament quan, animats pel conferenciant, totes les persones del públic, van anar llegint, una rere l'altra, una selecció de versos breus d'El ariete socialista internacional, uns textos que els alumnes d'aquelles primeres escoles d'obrers memoritzaven i recitaven com consignes d'un nou catecisme revolucionari.



Jordi Martí encara va poder donar algun apunt d'altres facetes de la complexa vida i intensa activitat de Llunas. Va reivindicar la ingent tasca editorial i periodística que significà la publicació de La Tramuntana (el setmanari anarquista de més durada del segle XIX a l'Estat espanyol i escrit en català), va justificar l'interès de la seva obra poètica, i va mencionar la seva etapa com a director de la revista Los Deportes, que va convertir en la millor publicació esportiva de l'època, o el fet que va ser l'autor de la primera obra del gènere utòpic en català amb el conte Amoria escrit el 1875, i del qual el conferenciant ens en va oferir un suggerent resum.



Després de reconèixer el mèrit i la rellevància de la investigació feta per Josep Termes amb el seu llibre Anarquismo y sindicalismo en España (1864-1881), Jordi Martí va aprofitar per fer una valoració molt crítica de la historiografia catalana d'orientació marxista per l'ocultació interessada de l'existència d'un catalanisme obrer del qual el propi Llunas en seria un clar representant. També va denunciar les mancances que presenta el cànon literari català encara vigent en l'ensenyament secundari i va defensar la necessitat de qüestionar la construcció oficial de la història de la literatura catalana del segle XIX que amb la complicitat de l'acadèmia ha menystingut tota una tradició de literatura obrera que va tenir una enorme popularitat entre les classes treballadores (com per exemple, el poeta Emili Guanyavents) i que, no obstant això, ha desaparegut pràcticament dels manuals de referència contemporanis.



En finalitzar la conferència, alguns dels assistents van poder formular preguntes i amb els seus comentaris van suscitar diferents debats, com el que girà entorn de la recepció del darwinisme per part del pensament anarquista, o el que qüestionava l'especificitat i les limitacions de la metodologia pedagògica practicada en les escoles llibertàries.



Volem agrair-vos, a tots i totes les assistents, la vostra participació i desitgem trobar-vos de nou el proper dia 3 de febrer a les 18.00 al Casal de les Dones de Reus (Plaça de la Patacada, 9). En aquesta ocasió seran Marta Alari i Ginés Puente, investigadors de la URV, els que s'encarregaran de presentar l'obra i la personalitat de la Teresa Mañé, coneguda entre altres coses per haver impulsat una escola laica a Reus i haver estat la fundadora i redactora de la Revista Blanca (considerada per molts la publicació més important del moviment obrer en llengua castellana).



Us hi esperem!

Ernest Weikert
Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona







19/1/16




INCORPORACIÓ A LA BORSA DE PERSONAL DOCENT DEL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT



Informació sobre la DOCUMENTACIÓ JUSTIFICATIVA DELS REQUISITS I DEL BAREM I DOCUMENTS JUSTIFICATIUS DELS MÈRITS que estableix la normativa d'accés a la borsa de personal docent del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (Resolució EDU/2053/2010, de 14 de juny, modificada per la Resolució ENS/3050/2015, de 22 de desembre)


1. Fotocòpia del document nacional d’identitat (DNI) vigent. En el cas de no ser espanyol, s’ha de presentar una fotocòpia del document acreditatiu de la seva nacionalitat o, si no, una fotocòpia del passaport. En qualsevol dels casos el document acreditatiu ha de ser vigent.

2. Fotocòpia compulsada del títol exigit o expedient acadèmic original o, en tot cas, fotocòpia compulsada acreditativa d’haver realitzat tots els estudis necessaris per a la seva expedició, amb indicació de la convocatòria en què es van acabar.
En el cas de presentar l’expedient acadèmic dels estudis realitzats, s’hi ha d’adjuntar també la fotocòpia compulsada del rebut que acrediti el pagament corresponent  dels drets d’expedició del títol. Si la titulació ha estat obtinguda a l’estranger, cal adjuntar l’homologació del títol estranger al títol corresponent del Catàleg de títols universitaris oficials.

Si la titulació ha estat obtinguda a la Unió Europea també es pot acreditar mitjançant la credencial de reconeixement de la titulació per a l’exercici de la professió de  mestre o de professor d’educació secundària d’acord amb el que estableix el Reial  decret 1837/2008, de 8 de novembre, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2005/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de  setembre de 2005 i la Directiva 2006/100/CE, del Consell, de 20 de novembre de 2006, relatives al reconeixement de qualificacions professionals, A la credencial expedida pel Ministeri d’Educació haurà de constar expressament l’especialitat que pot impartir.

3. Exclusivament per als cossos de professors d’ensenyament secundari i de professors d’escoles oficials d’idiomes, original o fotocòpia compulsada del títol oficial de màster que acrediti la formació pedagògica i didàctica d’acord amb el que estableix l’article 9 del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre per exercir la docència en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i l’ensenyament d’idiomes o del certificat d’aptitud pedagògica expedit per un institut de ciències de l’educació o el títol d’especialització didàctica. També podrà justificar-se mitjançant el resguard d’haver fet el seu pagament.

Quan en substitució del títol de màster s’al·legui experiència docent efectiva, aquest fet s’ha d’acreditar mitjançant certificació expedida pel secretari amb el vist-i-plau del director del centre, si es tracta d’un centre públic. Si l’experiència docent que s’acredita correspon a un centre privat,l’esmentada certificació ha de ser expedida pel director del centre amb el vist-i-plau de la Inspecció d’Educació, o pel secretari del col·legi de doctors i llicenciats o d’altre col·legi professional, sempre que aquesta certificació pugui ser emesa d’acord amb els seus estatuts. En tots els casos haurà de constar el nivell en el qual s’han prestat serveis.

4. Declaració jurada o promesa de no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de cap administració pública, ni de trobar-se inhabilitat per a l’exercici de les funcions públiques. Els candidats que no posseeixen la nacionalitat espanyola han de presentar declaració jurada o promesa de no estar sotmesos a sanció disciplinària o condemna penal que impossibiliti l’accés a la funció pública al seu estat d’origen, (la declaració està inclosa en el resguard obtingut en tramitar la sol·licitud i per tant no s’ha de presentar cap document específic sinó que només s’ha de signar)

5. Fotocòpia compulsada del títol acreditatiu del coneixement adequat de la llengua catalana.

6. Certificat mèdic ordinari i actualitzat acreditatiu de no patir cap malaltia ni estar afectat per limitació física o psíquica incompatible amb l’exercici de les funcions corresponents al cos i l’especialitat a què s’opta.

7. Certificació negativa del Registre Central d'Antecedents Penals de no haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual. (ATENCIÓ: de manera excepcional, s’ha prorrogat el termini per presentar aquesta certificació fins al 23 de març de 2016)



BAREM I DOCUMENTS JUSTIFICATIUS DELS MÈRITS

Únicament es valoren els mèrits assolits fins a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds. Un mateix mèrit no pot ser valorat per més d’un apartat o subapartat.

1. Experiència docent (màxim 18 punts)

Per cada mes complet durant el qual s’hagin impartit ensenyaments reglats corresponents a qualsevol nivell educatiu, 0,5 punts.

Documents justificatius: fotocòpia compulsada del nomenament o contracte, o certificació expedida pel/per la directora/a del centre corresponent, amb el vist-i-plau de la Inspecció d’Educació, i pel/per la cap del servei de personal docent dels serveis territorials corresponents, o bé pel/per la secretari/a del col·legi de doctors i llicenciats o d’altres col·legis professionals, sempre que aquesta certificació pugui ser emesa d’acord amb els seus estatuts. Els serveis prestats a l’estranger s’acreditaran mitjançant certificats expedits pels ministeris d’educació, per les universitats o per altres administracions amb competències educatives dels països respectius, degudament traduïts a qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya.
Per als serveis prestats fora del Departament d’Educació s’ha d’acreditar la data de finalització de la prestació del servei mitjançant una diligència de cessament, una certificació d’empresa o algun altre document oficial on consti aquesta informació.
Per poder computar els serveis prestats als becaris de formació de docència i recerca com a experiència docent, caldria que la universitat on els ha prestat certifiqui que estan en possessió de totes i cadascuna de les facultats pròpies dels docents (que imparteixen la totalitat de la matèria d’un curs, que avaluen els alumnes de la matèria esmentada i que signen les actes corresponents).
També computen com a serveis docents els prestats com a educador en llars d’infants i com a professorat d’estudis catalans i altres llengües a les universitats de fora del domini lingüístic.

 2. Formació acadèmica

2.1 Expedient acadèmic del títols al·legats (sempre que en l’expedient acadèmic consti la nota mitjana).
Es valora exclusivament la nota mitjana dels títols al·legats com a requisit de titulació que preveu l’apartat 1.1.e) de l’annex 1 de la Resolució, tal i com a continuació s’indica:
-De 6 punts fins a 7,50 punts: 1,5 punts.
-De 7,51 punts fins a 10 punts: 2,5 punts.

Documents justificatius: expedient acadèmic original o fotocòpia compulsada en la qual es facin constar les puntuacions obtingudes en totes les assignatures i en la que figuri la nota mitjana.

En el cas que en la nota mitjana de l’expedient acadèmic no hi figurin les expressions numèriques completes, s’aplicaran les equivalències següents:
Aprovat: 5 punts.
Bé: 6 punts.
Notable: 7 punts.
Excel·lent: 9 punts.
Matrícula d’honor: 10 punts.

2.2 Per cada títol de doctor, 5 punts, màxim 10 punts.

Documents justificatius: fotocòpia compulsada del títol de doctor o, en tot cas,
de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquest, d’acord amb l’Ordre
de 8 de juliol de 1988 (BOE núm. 167, de 13.7.1988)
.
2.3 Per titulacions universitàries, màxim 20 punts.

2.3.1 Per cada titulació universitària de primer cicle, 5 punts, màxim 10 punts.

2.3.2 Per cada titulació universitària de segon cicle, 5 punts, màxim 10 punts.
La puntuació corresponent a les titulacions de segon cicle (apartat 2.3.2) és acumulable a la del primer cicle de la mateixa llicenciatura (apartat 2.3.1).

Documents justificatius: fotocòpia compulsada del títol o certificació acadèmica. Quan la certificació acadèmica correspongui a una titulació de segon cicle, ha d’esmentar que ha superat el primer cicle.

2.4 Per titulacions de les escoles oficials d’idiomes o equivalents:

2.4.1 Per cada certificat de nivell intermedi o equivalent, 1 punt.
Són vàlids altres certificats equivalents al nivell B1 del marc europeu comú de referència per a les llengües.

2.4.2 Per cada certificat de nivell avançat, d’aptitud o equivalent d’escoles oficials d’idiomes, 2 punts.

Són vàlids altres certificats equivalents o superiors al nivell B2 del marc europeu comú de referència per a les llengües. La puntuació corresponent a una titulació de nivell avançat no és acumulable a la del nivell intermedi de la mateixa titulació.

Documents justificatius: fotocòpia compulsada del títol o certificació acadèmica corresponent.
2.5 Per cada curs de formació i perfeccionament impartit o realitzat d’un mínim de 15 hores, diploma de postgrau o màsters finalitzats, 0,5 punts per cada 15 hores acreditades. Puntuació màxima 5 punts.

En aquest apartat es valoren, tant haver participat com haver impartit, cursos de formació permanent inclosos al Pla de formació permanent del Departament d’Educació o del de Benestar i Família o bé organitzats per les universitats o reconeguts pel Departament d’Educació, o organitzats o reconeguts per altres comunitats autònomes amb plenes competències educatives, o pel Ministeri d’Educació i Ciència; així com els diplomes de postgrau o màsters finalitzats.
Exclusivament per a l’especialitat de música, es valoraran en els mateixos termes els cursos organitzats pels conservatoris de música.

Documents justificatius: en el cas dels cursos de formació, certificació acreditativa expedida per l’organisme o centre corresponent, amb especificació de les hores de durada (no s’accepta cap certificació que no les inclogui). Per els cursos inclosos al pla de formació o reconeguts, l’entitat col·laboradora corresponent hi ha de fer constar explícitament que aquest està inclòs o reconegut a l’esmentat pla, i hi ha d’indicar la resolució de reconeixement.
En cap cas no poden ser valorats mitjançant aquest apartat els cursos realitzats per a l’obtenció d’un títol o certificat acadèmic.
En el cas dels cursos de postgrau i màsters, fotocòpia compulsada del títol amb especificació de les hores de durada. Si en el títol no hi consten les hores, certificació
acreditativa expedida per l’organisme o centre corresponent, on constin les hores de
durada, juntament amb una fotocòpia compulsada del títol o del rebut que acrediti el pagament corresponent a la seva expedició. En qualsevol cas, és imprescindible especificar les hores de durada del postgrau o màster.


INFORMACIÓ SOBRE EL CONTINGUT I PUBLICACIÓ DE LA LLISTA DE PERSONES ADMESES I EXCLOSES (ANNEX 1.3)

3.1 Llista provisional de persones admeses i excloses

Transcorregut el termini de presentació de sol·licituds, els serveis territorials o el Consorci d’Educació de Barcelona que en cada cas hagin estat demanats com a preferents, comproven la documentació justificativa aportada pels candidats i revisen la valoració dels mèrits al·legats, assignant-los la puntuació que els correspongui.

Abans de dos mesos des de la finalització del termini de presentació de sol·licituds,la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu fa pública la resolució que declara aprovada la llista provisional d’ admesos i exclosos per cobrir llocs de treball vacants en règim d’interinitat o substitucions. En aquesta llista, que s’ha d’exposaren el tauler d’anuncis dels serveis territorials, del Consorci d’Educació de Barcelona i del Departament d’Educació i a l’adreça d’Internet: http://www.gencat.cat/educacio,hi ha de constar, almenys, les dades següents:

Cognoms i nom.
Número del DNI o del document acreditatiu de la nacionalitat, en el cas que no
tingui l’espanyola.
Especialitats per a les quals estigui capacitat i pugui impartir.
Titulació acadèmica.
Puntuació total obtinguda desglossada en els apartats i subapartats que configuren el barem.
Número d’ordre que ocupa a la llista.
Àrea territorial sol·licitat com a preferent.
Motiu d’exclusió dels candidats provisionalment exclosos.

L’ordenació dels participants es farà d’acord amb la puntuació total obtinguda i en el cas que es produeixin empats, aquests es resoldran atenent successivament els criteris següents:

a) Més puntuació als apartats del barem de mèrits, per l’ordre en què aquests
figuren al barem de l’annex.
b) Més puntuació als subapartats del barem de mèrits, per l’ordre en què aquests figuren al barem de l’annex 3.
c) Més edat.

3.2 Termini de reclamacions i de presentació de documentació acreditativa de
mèrits al·legats
S’ha d’obrir un termini de 10 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de l’exposició de la llista provisional d’ admesos i exclosos, per tal que les persones interessades puguin formular les reclamacions que creguin oportunes davant els serveis territorials o el Consorci d’Educació e Barcelona que hagin demanat com a preferent o presentar, si s’escau, documentació justificativa de mèrits ja al·legats en la sol·licitud de participació sempre que aquests hagin estat assolits fins a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds.

3.3 Llista definitiva de persones admeses i excloses.
La Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu estima o desestima les reclamacions presentades i admet, o no, la nova documentació justificativa lliurada, mitjançant la resolució en què es faci pública la llista definitiva d’ admesos i exclosos per cobrir llocs de treball vacants en règim d’interinitat o substitucions en centres docents públics d’ensenyaments no universitaris dependents del Departament d’Educació. La llista esmentada s’exposa en el tauler d’anuncis del Departament d’Educació, en els dels serveis territorials, en el del Consorci d’Educació de Barcelona i també pot consultar-se mitjançant l’adreça d’Internet anteriorment esmentada.

Amb la publicació de la llista definitiva s’entenen resoltes, a tots els efectes, les reclamacions presentades contra la llista provisional i es consideren efectuades les notificacions als interessats.

Contra la resolució esmentada, que posa fi a la via administrativa, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació al DOGC, de conformitat amb el que preveu l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Així mateix, també poden interposar potestativament recurs de reposició, previ al recurs contenciós administratiu, davant la persona titular de la Direcció General de Recursos del Sistema Educatiu, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació al DOGC, segons el que disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Una vegada elevada a definitiva la llista baremada, el número d’ordre assignat a cada candidat no es modificarà durant el curs escolar i en cap cas es valoraran nous mèrits.
Si en qualsevol moment arriba a coneixement de l’Administració que algun dels mestres o professors nomenats per cobrir llocs de treball vacants en règim d’interinitat
o substitucions ha comès falsedat en la presentació dels documents justificatius,
se li rescindirà el nomenament, amb l’audiència prèvia a la persona interessada i, si escau, es passarà el tant de culpa a la jurisdicció ordinària.


CGT ENSENYAMENT TARRAGONA-DEIXEM DE SER UNA ILLA
GENER 2016 



12/1/16

Un repàs del mandat de l’Irene Rigau, la consellera que no va creure en el futur de la nostra escola



A començaments de novembre del 2015, Irene Rigau va anunciar que plegava de la seva tasca de consellera que exercia des del desembre de 2010.  Una notícia que va alegrar bona part de la comunitat educativa que inclou mares, pares, professorat, alumnat i tothom que intervé en el procés d’acompanyament que ajuda que els infants es converteixin en persones lliures i crítiques.


Una alegria compartida que estava carregada d’arguments ja que aquesta consellera ha estat la responsable màxima de l’intent de desmantellament del sistema educatiu públic a Catalunya. És cert que quan ella va arribar a la conselleria aquest procés ja s’havia iniciat. Si fem una mica d’història recordarem quan al final de la legislatura del tripartit (2003-2006) es va implementar la sisena hora als centres de primària. Una de tantes polítiques no consensuades i rebutjades per moltes raons ja que a la lletra petita d’aquesta mesura s´hi podia llegir un intent de justificar i subvencionar la sisena hora que imparteixen a les escoles concertades. 

En una legislatura més recent, la que va del 2006 al 2010, encapçalada pel president Montilla i amb Ernest Maragall de conseller, l’educació pública va patir un dels atacs més greus amb l’aprovació de la LEC (Llei d’educació de Catalunya). És clar que en aquest cas la Irene Rigau no era consellera d’educació, però no cal amagar que el seu partit no solament  hi va votar a favor sinó que l’ha assumit amb tots els ets i uts. I a banda d’assumir-la, ha estat la responsable de desplegar-ne bona part. Malauradament, ha anat en la línia d’enfortir una organització jerarquitzada dels centres i de reduir la participació del professorat a la presa de decisions, traslladant als centres públics un model de gestió dels centres privats, de caire més gerencial.  En canvi, aquest desplegament no ha donat eines per construir entorns d’aprenentatge humanitzats.


De l’exconsellera Rigau no ens ha agradat ni el què, ni el com. La seva bel·ligerància envers l’escola pública es va manifestar des de bon començament del seu mandat. No li van caldre ni 100 dies per aplicar mesures devastadores per a l’ensenyament en nom de l’optimització dels recursos que es van traduir en la manca de cobertura de substitucions i la reducció d’entre un 20 i 28% de les dotacions per a despeses de funcionament de centres. A la Rigau no li va caldre l’aplicació del Reial Decret Llei 14/2012 pel Govern central de mesures urgents de racionalització de la despesa pública per començar a retallar. Ella es va avançar i quan va planificar les plantilles del curs 2011-2012, el primer curs sencer del seu mandat, amb vehemència va anunciar la intenció de fer front a l’augment previst de 12000 d’alumnes sense augmentar la plantilla i va suprimir el cobrament del mes de juliol per a les persones que fan substitucions, a més a més de reduir la seva jornada i salari. Així mateix, també va preveure un augment d’hores lectives i no lectives de mestres i professorat. I no us penseu que es va aturar aquí, el curs 2012-2013 va planificar el tancament d’escoles començant per les línies de P3. 

Ja hem dit abans que de la Rigau tampoc ens ha agradat el com. Encara tenim present les paraules “la vostra escola no té futur” que ens va adreçar als membres d’una plataforma que defensàvem l’ensenyament públic i reclamava la continuïtat d’una escola. Aquestes no són paraules dignes de qui ocupa el càrrec de Consellera d’Ensenyament. No les oblidarem. Ara diu que marxa i torna a les aules, doncs que sàpiga que un principi bàsic per treballar en aquesta professió, que amb prou feines pot recordar, és l’empatia envers les persones que ha d’acompanyar. 


Aquest, però, no és un relat per a la desmotivació, ben al contrari, el que volem destacar és la quantitat de vegades que la comunitat educativa s’ha organitzat, ha sortit al carrer a fer sentir la seua veu i a manifestar que no estava d’acord amb aquestes mesures per forçar-ne el canvi. Fem-ne un repàs: quin goig feia el territori quan les samarretes de SOS ESCOLA PÚBLICA omplien els carrers, i als centres educatius s’hi evidenciaven senyals de descontent amb el que estava passant fent cadenes humanes, cassolades i actes de tota mena i quan les assemblees on la defensa de l’educació pública era el centre del debat es van multiplicar. Perquè l’escola la fem entre totes, tenim clar què ens hi juguem i a nosaltres no ens fa por defensar-la. 


La conselleria d’Ensenyament ja té nova responsable, avui ens han anunciat que estarà a les mans de Meritxell Ruiz. No sabem molt d’ella, només que mentrestant la Irene Rigau ha anat aplicant les polítiques que s’han descrit més amunt, la Meritxell estava al seu costat. Esperem que no vulgui el país que algú va descriure en comentar un conte d'Italo Calvino:


Un país que destrueix l'Escola Pública no ho fa mai per diners, perquè manquin recursos o perquè el seu cost sigui excessiu. Un país que desmunta l'Educació, les Arts o les Cultures, està ja governat per aquells que només tenen quelcom a perdre amb la difusió del saber


Per això no callarem i repetirem que “la nostra escola sí que té futur, i molt” i si no la defensa ella, notarà com ho farem nosaltres.

Marta Minguella Rebull
Delegada sindical de Deixem de ser una illa
CGT Ensenyament Tarragona