31/3/14

"Escola pública i emancipadora, sí que es pot!" Programa final de les IV Jornades d'educació de Tarragona




Escola pública i emancipadora, sí que es pot!
IV jornades d’educació, organitzades per Deixa de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona
 Les jornades es faran a l'Escola Els Àngels de Torreforta, a Tarragona, el 26 d'abril; el dia abans, 25 d'abril, es farà una xerrada-debat a la Sala Puig Antich de la CGT de Tarragona. Serà la quarta edició de les jornades i el títol triat és “Escola pública i emancipadora... Sí que es pot!". Per tal d'apuntar-vos-hi, podeu obrir aquest enllaç. Les jornades inclouen esmorzar i dinar i compten amb la possibilitat d'un espai per a la canalla.
Escola pública i emancipadora, sí que es pot!
Enguany, tornem a generar un moment i un espai on trobar-nos i compartir experiències educatives amb la ferma idea que, dins l'ensenyament públic, és possible realitzar pràctiques i projectes amb una mirada que s'allunya de la que concep el centre escolar com a mera transmissió de coneixements. Realitats quotidianes que es porten a terme en contextos molt diferents i que cada vegada més escoles i docents realitzen.
La proposta de les jornades és compartir pràctiques per refermar-nos, compartir bocins reals del que es fa arreu de les escoles del país, amb l'experiència que totes i tots tenim i que val la pena compartir per seguir generant coneixement. Una forma d'aprendre que reivindiquem, el pensament col·lectiu que genera riquesa social i personal.


Programa
Divendres 25 d'abril
Xerrada-debat
19h. A la Sala Puig Antich de la CGT de Tarragona, xerrada “És possible una altra escola, pública?” A càrrec d’Enric Queralt Catà, formador de docents, ha estat inspector i mestre, ara és assessor i formador de l’Estratègia d’Impuls a la Lectura del Departament d’ensenyament, entre un llarg etcètera.
Dissabte 26 abril
Tallers
9.30h. Benvinguda i lliurament del material.
10.00h. Tallers.
Taller d’Infantil
A la meva escola no faig el que vull, estimo el que faig”
Dues propostes, una mirada. Taller d’educació infantil a càrrec de Yolanda Sàez i Olga Richarte de l’escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell i l’ Elena Ferrer Sanpablo i la Silvia Bartés de l’escola Teresina Martorell del Vendrell.
En aquest taller podreu viure dues maneres de fer, possibles a l’escola pública, que neixen de mirar amb respecte a l’infant i concebre’l com a propi creador del seu creixement i aprenentatge.
Taller de Primària
L'assemblea, i tu què penses?”
A càrrec de Mònica Villena, de l'Institut-Escola Pi del Burgar de Reus. El taller presentarà una proposta de tutoria grupal a l'aula a partir d'eines per q la socialització de grup (fent servir dinàmiques de prevenció d'eines per a l'anàlisi i l'abordatge dels conflictes i la mediació) i també l'activitat de l'assemblea d'aula com a espai per a potenciar l'aprenentatge social i la vinculació, amb una orientació de pedagogia sistèmica.
També perseguim reflexionar conjuntament sobre l'element creatiu particular en l'acte pedagògic, com a fruit i part del propi procés de consciència, fugint de presentar "models per seguir" i cercant "intercanvi d'inspiració".
Taller de Secundària
Relacions, vincles i emocions, la sistèmica a la ciència”
Taller a càrrec de la Xesca Vela Carmona, professora de ciències a secundària i batxillerat a l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí. En farem un treball de mindfulness per captar l'atenció pròpia, una relaxació col·lectiva i treballarem l'empatia en el grup per posteriorment crear. Sempre que s'hagi treballat una bona relació el resultat serà gratificant. Crear amb jocs i crear amb objectes. També portarà experiments científics i explicarà el power point de Ciències per al món contemporani que treballem des d'un enfocament sistèmic.
Tallers d'Educació Especial
Taller de casos”
Josep J. Riera i Abad, pedagog , mestre de c. socials i terapèutica, alhora que formador de mediació, realitzarà un taller de casos. L'objectiu de l'activitat és aproximar-nos a la realitat de la inclusió i compartir perspectives. Analitzarem alguns casos de base real i en cercarem alternatives. Si hi ha temps se n'escenificarà algun.


L'Escola Riera de Ribes”
Marga Margalef Sastre i Lola Sánchez Grané són mestres de l'Escola Riera de Ribes, a Sant Pere de Ribes. La seva escola concreta un model educatiu que proposa ensenyar i aprendre des de la lògica del funcionament de les persones, en com resolen els reptes de la vida utilitzant els sabers com a eina per comprendre i per resoldre les situacions del món real.
Com anar sols per la vida”
Es tracta d'un taller sobre el projecte conduït per la psicopedagoga Vanessa Torres i la mestra d’educació especial Sandra Badia, que compta amb la col·laboració d’altres docents i amb el suport permanent de la direcció del centre Institut Escola Pi del Burgar de Reus.
El projecte ha rebut diverses distincions i reconeixements, entre ells el 16è Premi Batec: Experiències d’Innovació Educativa, a Lleida.
Taller transversal
"La documentació com a eina educativa"
A càrrec de la Marina Calbet Ferré, mestra d'educació infantil i alumna del màster Educació i salut en la vida quotidiana. En aquest taller es treballarà la importància de la documentació en el dia a dia com a eina de comunicació per transmetre identitat d'escola i com a eina d'avaluació. Aquest taller ha reduït el nombre de persones que col·laboraven al taller però es continua oferint la mateixa formació i format.
Tarda
16 a 18h. Parlem-ne: què i com ho podem fer?
Enguany proposem debatre i reflexionar en diferents taules rodones, un espai per compartir experiències, expectatives, neguits...sobre les nostres pràctiques educatives. Les taules s’organitzaran de forma simultània en petits grups, on hi haurà una persona dinamitzadora. S’acabarà amb un recull de les converses de les diferents taules.
Ja us hi podeu inscriure, el cost de les jornades és de 15 euros per persona amb esmorzar i dinar vegetarià inclòs. Disposem d’un espai canalla per acompanyar i vetllar els infants, si voleu fer ús d’aquest servei ens ho heu de fer saber a la inscripció i té un cost de 5 euros, tot inclòs.
La data límit per fer el pagament és el 23 d’abril. Per fer la inscripció ompliu aquest formulari. Us hi esperem!


Deixa de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona

29/3/14

David Cañó: "A què juges, Rigau?"

(Aquest article ha estat publicat pel poeta i mestre David Caño al Diari de l'Educació)
 
Aquesta setmana hem assistit a la presentació pública i mediàtica del nou Decret de Plantilles i Provisió de llocs de treball per part de la Consellera Irene Rigau. Un decret que recordem ja va néixer amb certa polèmica quan el sindicat USTEC·STEs (IAC) va fer públic, amb roda de premsa, un esborrany que s’estava elaborant d’esquena a la comunitat educativa entre el Departament d’Ensenyament i un grup influent de directors de centres escolars. Des d’aquell moment han estat múltiples i massives les mostres de rebuig per part de docents i famílies, però poc ha volgut escoltar aquesta Departament als qui coneixen de primera mà el funcionament dels centres i la seva problemàtica real; demostrant així certa obsessió i capficament en aplicar unes polítiques educatives que tenen molts punts en comú amb la nova llei Wert (LOMCE) i que s’han demostrat fallides en aquells països que més ràpidament van adaptar-se a les directrius de la Comissió Europea, l’FMI i certs referents de l’escola de Chicago.

Quan a finals del mes de juny aquest Decret va ser presentat al Consell Escolar de Catalunya, darrer tràmit necessari per ser aprovat, res feia pensar que amb total opacitat del món la Consellera Rigau en retardaria la seva aprovació, per continuar modificant-lo d’esquena als representants dels treballadors i les famílies.

La Consellera Rigau va presentar un document que només ella i els seus tècnics coneixen realment, un decret que afavoreix l’amiguisme, la discrecionalitat i una manera de seleccionar el professorat que pren com a referència el model empresarial privat i que a més, defineix en un 50% el percentatge de la plantilla total dels centres que es podrà acollir a aquest procediment no ordinari de selecció de personal.

Però, i al meu entendre, el més preocupant de tot és el grau d’autoritarisme demostrat per la Consellera Rigau a l’hora d’aprovar aquest Decret que, precisament, trenca amb les formes democràtiques i de presa de decisions col·lectives dels centres educatius de Catalunya.

Què ha volgut demostrar la consellera Irene Rigau a l’aprovar aquest decret, justament ara, dins del marc d’una setmana de mobilitzacions i lluita convocada de forma unitària pel conjunt de la comunitat educativa catalana i que tindrà com a punt àlgid la manifestació d’aquest dissabte a les cinc de tarda a Plaça Universitat.

Sembla que la Consellera Irene Rigau vol exhibir mà de ferro contra la comunitat educativa catalana. Una mà de ferro castigadora contra aquells qui han gosat anar més enllà de la lluita contra la LOMCE, explicant-ne públicament els punts que tenen en comú ambdues lleis i retraient a aquesta Consellera que les retallades que està aplicant (augment de ràtios, no substitucions, tancament de línies públiques, precarització de les treballadores castigant doblement al personal substitut i interí) estan depauperant la xarxa d’educació pública i fent-ne disminuir la seva qualitat. Sembla que la Consellera Rigau no ha paït bé que s’hagi fet públic que Catalunya està a la cua en inversió educativa i més si tenim en compte el finançament públic que reben les escoles i fundacions privades en forma de concert.

Però aquesta mà de ferro, contrasta amb la mà de plastilina que la Consellera Irene Rigau ofereix davant les polítiques més conservadores, reaccionàries i recentralitzadores del Ministre Wert. A dia d’avui, la Consellera Irene Rigau encara no s’ha atrevit a donar cap directriu clara per fer front a la LOMCE, per mantenir la immersió lingüística, per evitar uns continguts curriculars i un sistema de revàlides espanyol que cerca aconseguir allò que ja va fer públic el Ministre Wert: “Vamos a españolizar a los niños catalanes”.

La Comunitat Educativa Catalana ha demostrat consens i convenciment a l’hora d’oposar-se a la llei Wert apel·lant a la desobediència i a la insubmissió. Famílies i docents junts es mostren disposats a fer front a aquesta llei involutiva utilitzant la mobilització i la desobediència civil, per això, no deixa de ser preocupant que la Consellera Irene Rigau no encapçali aquest desafiament a nivell institucional i faci passos valents situant-se al costat de la comunitat educativa en contra de la llei Wert. És sorprenent que en comptes de fer ús de la potència que aquest repte i determinació ofereixen, la Consellera faci tot el contrari, aprovi un Decret que va en la mateixa direcció d’aquesta llei espanyola, colpejant així, als convocants d’aquesta setmana de lluita amb tota la duresa possible.

Una duresa que mai no ha demostrat en contra de les exigències del Ministeri Espanyol quan va decidir augmentar les ràtios i no substituir el personal docent, una duresa que encara no ha demostrat per afirmar clarament i per escrit que la immersió lingüística és intocable i no es negocia, una duresa que no ha fet valdre davant la imposició d’uns currículums adoctrinadors i clarament centralistes, una duresa que un cop més demostra que la Consellera Rigau colpeja amb una mà de ferro contra l’escola catalana mentre es mostra dubitativa, obedient i amb mà de plastilina davant les envestides del Ministre Wert.

En definitiva, el que aquesta setmana la Consellera Irene Rigau ha vingut a demostrar és que davant la situació que viu l’educació pública del nostre país, davant les imposicions en forma de llei que ens arriben de Madrid, i davant unes exigències clares de la comunitat educativa catalana, ella tria conflicte, diàleg mut i imposició.

No m’agradaria pensar que està començant a llaurar el terreny per l’acatament de la LOMCE perquè ha de tenir molt clar que la societat civil catalana, la comunitat educativa i totes les plataformes que lluitem per una educació pública i de qualitat no restarem callats, ni muts ni obedients. No acatarem i per tant, vista la seva actitud, el millor servei que podria fer a l’educació pública, i a aquest país en general, és dimitir.

27/3/14

Manifestació contra la LOMCE i la LEC, dissabte a Barcelona



Dissabte 29 de març, a les 17h, tindrà lloc a Barcelona una manifestació per una educació pública i de qualitat i de rebuig a la LOMCE, la LEC i les retallades. Si voleu participar-hi en el bloc de la CGT ens trobareu a tres quarts de cinc davant la parada de metro de la L1 Universitat.

Toni Álvarez: "Teresin@s, sempre endavant"


(Apunt del blog Apunts atònits sobre la mort de quatre nens del Vendrell en un incendi a casa seva)

Estimades i estimats,
 
Vull afegir quelcom a tot el que s’ha dit avui de la tragèdia que està succeint al nostre voltant. No només la mort d’en Thami, el Mohammed, l'Osama i l'Ayoub, sinó tot el que està succeint en la quotidianitat, la vida diària de tantes persones que coneixem i tractem cada dia. Sí, les mestres i els mestres constatem l’empobriment econòmic de moltes famílies, una situació que cada vegada és més límit. Segur que heu escoltat o dir allò de “no sabem com s’aguanten” desprès d’alguna reunió o tutoria. No és nova aquesta situació, sí que cada vegada és molt més extensa.
Les morts d’avui no fan més que visibilitzar una realitat  que s’intenta amagar i relativitzar, la pobresa absoluta en que viuen moltes famílies del nostre país. Avui vull dir i, perquè no, cridar, el  paper de l’escola de bàlsam, d’ens protector a una infància que pateix, en primera persona i a tan tendre edat, una situació tan injusta. A l’escola Teresina Martorell ho saben molt bé, no perquè hagin teoritzat sobre això, sinó perquè les seves mestres ho fan cada dia. 
Malgrat tot, malgrat tenir un munt de prejudicis sobre la seva tasca, sobre els seus alumnes, sobre el futur dels seus infants i de l’escola, sobre l’origen dels pares, sobre.... I malgrat tots els malgrats, les mestres i els mestres del Teresina Martorell obren cada dia la porta de l’escola pensant que la canalla de la seva escola es mereix el millor i que, tot i l’esforç que comporta, no el deixaran de fer malgrat prejudicis i enganxines que se'ls adjudica amb pretextos i pors. 
Són les mateixes mestres que tenen una caixa de galetes a la cuina per quan els infants no porten esmorzar, són les mestres universals que es troben a totes les escoles del país (de tots els països) i que les mestres del Teresina tenen tan clar. Mestres que saben separar l’important de l’imprescindible, mestres que saben que una escola sense un ambient de respecte, cohesió, estima i seguretat no hi ha pla d’estudis o escola que pagui la pena. Una pena infinita...
Diria que les mestres del Teresina no treballen perquè es reconegui la seva feina, però sé que es trenquen la cara perquè reconeguin arreu als seus alumnes, amb la seva capacitat i valor. Ho continuaran fent malgrat ja no hi siguin entre nosaltres en Thami, el Mohammed, l'Osama i l'Ayoub. 
 
Teresin@s, moltes gràcies pel vostre exemple quotidià  i molts ànims des del Montmell.
 
Una forta abraçada

17/3/14

IV Jornades d'Educació "Escola pública i emancipadora, sí que es pot!"


IV jornades d’educació, organitzades per 
Deixa de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona
 Les jornades es faran a l'Escola Els Àngels de Torreforta, a Tarragona, el 26 d'abril; el dia abans, 25 d'abril, es farà una xerrada-debat a la Sala Puig Antich de la CGT de Tarragona. Serà la quarta edició de les jornades i el títol triat és “Escola pública i emancipadora... Sí que es pot!". Per tal d'apuntar-vos-hi, podeu obrir aquest enllaç. Les jornades inclouen esmorzar i dinar i compten amb la possibilitat d'un espai per a la canalla.
Escola pública i emancipadora, sí que es pot!
Enguany, tornem a generar un moment i un espai on trobar-nos i compartir experiències educatives amb la ferma idea que, dins l'ensenyament públic, és possible realitzar pràctiques i projectes amb una mirada que s'allunya de la que concep el centre escolar com a mera transmissió de coneixements. Realitats quotidianes que es porten a terme en contextos molt diferents i que cada vegada més escoles i docents realitzen.
La proposta de les jornades és compartir pràctiques per refermar-nos, compartir bocins reals del que es fa arreu de les escoles del país, amb l'experiència que totes i tots tenim i que val la pena compartir per seguir generant coneixement. Una forma d'aprendre que reivindiquem, el pensament col·lectiu que genera riquesa social i personal.


Programa
Divendres 25 d'abril
Xerrada-debat
19h. A la Sala Puig Antich de la CGT de Tarragona, xerrada “És possible una altra escola, pública?” A càrrec d’Enric Queralt Catà, formador de docents, ha estat inspector i mestre, ara és assessor i formador de l’Estratègia d’Impuls a la Lectura del Departament d’ensenyament, entre un llarg etcètera.
Dissabte 26 abril
Tallers
9.30h. Benvinguda i lliurament del material.
10.00h. Tallers.
Taller d’Infantil
A la meva escola no faig el que vull, estimo el que faig”
Dues propostes, una mirada. Taller d’educació infantil a càrrec de Yolanda Sàez i Olga Richarte de l’escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell i l’ Elena Ferrer Sanpablo i la Silvia Bartés de l’escola Teresina Martorell del Vendrell.
En aquest taller podreu viure dues maneres de fer, possibles a l’escola pública, que neixen de mirar amb respecte a l’infant i concebre’l com a propi creador del seu creixement i aprenentatge.
Taller de Primària
L'assemblea, i tu què penses?”
A càrrec de Mònica Villena, de l'Institut-Escola Pi del Burgar de Reus. El taller presentarà una proposta de tutoria grupal a l'aula a partir d'eines per q la socialització de grup (fent servir dinàmiques de prevenció d'eines per a l'anàlisi i l'abordatge dels conflictes i la mediació) i també l'activitat de l'assemblea d'aula com a espai per a potenciar l'aprenentatge social i la vinculació, amb una orientació de pedagogia sistèmica.
També perseguim reflexionar conjuntament sobre l'element creatiu particular en l'acte pedagògic, com a fruit i part del propi procés de consciència, fugint de presentar "models per seguir" i cercant "intercanvi d'inspiració".
Taller de Secundària
Relacions, vincles i emocions, la sistèmica a la ciència”
Taller a càrrec de la Xesca Vela Carmona, professora de ciències a secundària i batxillerat a l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí. En farem un treball de mindfulness per captar l'atenció pròpia, una relaxació col·lectiva i treballarem l'empatia en el grup per posteriorment crear. Sempre que s'hagi treballat una bona relació el resultat serà gratificant. Crear amb jocs i crear amb objectes. També portarà experiments científics i explicarà el power point de Ciències per al món contemporani que treballem des d'un enfocament sistèmic.
Tallers d'Educació Especial
Com anar sols per la vida”
Es tracta d'un taller sobre el projecte conduït per la psicopedagoga Vanessa Torres i la mestra d’educació especial Sandra Badia, que compta amb la col·laboració d’altres docents i amb el suport permanent de la direcció del centre Institut Escola Pi del Burgar de Reus.
El projecte ha rebut diverses distincions i reconeixements, entre ells el 16è Premi Batec: Experiències d’Innovació Educativa, a Lleida.
Taller transversal
"La documentació com a eina educativa"
A càrrec de Francesca Davoli, va ser mestra a Reggio Emilia i professora de la Universat de Vic; amb Alba Roca Medina, Anna Albert Cutrina, Dani Martínez Luque i Marina Calbet Ferré, mestres d'educació infantil i alumnes del màster Educació i salut en la vida quotidiana. En aquest taller es treballarà la importància de la documentació en el dia a dia com a eina de comunicació per transmetre identitat d'escola i com a eina d'avaluació.
Tarda
16 a 18h. Parlem-ne: què i com ho podem fer?
Enguany proposem debatre i reflexionar en diferents taules rodones, un espai per compartir experiències, expectatives, neguits...sobre les nostres pràctiques educatives. Les taules s’organitzaran de forma simultània en petits grups, on hi haurà una persona dinamitzadora. S’acabarà amb un recull de les converses de les diferents taules.
Ja us hi podeu inscriure, el cost de les jornades és de 15 euros per persona amb esmorzar i dinar vegetarià inclòs. Disposem d’un espai canalla per acompanyar i vetllar els infants, si voleu fer ús d’aquest servei ens ho heu de fer saber a la inscripció i té un cost de 5 euros, tot inclòs.
La data límit per fer el pagament és el 23 d’abril. Per fer la inscripció ompliu aquest formulari. Us hi esperem!


Deixa de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona

16/3/14

22 de març, Marxa per la Dignitat a Tarragona

Manifestació a Tarragona, 18h, a la Rambla Vella (davant de Santa Tecla)

El 22 de Març, des de diferents ciutats de l'estat Espanyol confluirem a Madrid les anomenades Marxes de la Dignitat, sota el lema NO Al PAGAMENT DEL DEUTE, NO MÉS RETALLADES, FORA ELS GOVERNS DE LA TROICA, PA, TREBALL I HABITATGE PER TOTHOM.

L'abús que es comet contra el poble és inacceptable. És una injustícia que hàgim de pagar les conseqüències de l’economia especulativa i el robatori constant pel qual unes minories s'enriqueixen escandalosament.

S'han carregat els drets laborals, rebaixen els salaris, les pensions, mentre no deixen de pujar els preus dels aliments i dels serveis bàsics: aigua, gas, llum, transport, ensenyament i sanitat, privatitzant, de camí, aquests últims. També han tret el 80% de les ajudes a la dependència i no paren de pujar les taxes municipals.

Tots els treballadors i treballadores, petits comerciants i autònoms estem greument perjudicats. L'objectiu dels qui ens governen, al servei dels poderosos i rics d'Europa, és portar-nos, a força de mentides, a una situació molt pitjor.

Hi ha més riquesa que abans, però està pitjor distribuïda. Per què hem de permetre que una minoria de pocavergonyes i egoistes sense escrúpols, ens obliguin a retrocedir i a viure en pitjors condicions? Que paguin el deute els banquers i els altres lladres que l'han creat i que vagin tots a la presó. El poble no té per què pagar els plats que han trencat uns altres.

El dia 22 donem suport a la MARXA DE LA DIGNITAT i ens manifestem a Tarragona per:

• Dir NO al pagament del deute
• Acabar amb l'atur i la precarietat
• Defensar el dret a decidir de les dones
• Garantir el treball, educació, sanitat, aliment i habitatge per a tothom
• Retirada de la Reforma Laboral
• Acabar amb les retallades
• Exigir la dimissió dels governs fidels a la Troika: el del PP i el de de CiU
• Instaurar un sistema realment democràtic i garantir el dret a decidir

Setmana de lluita per l'ensenyament públic. Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades




L’aprovació, amb la majoria absoluta del PP, però amb el rebuig de la comunitat educativa expressada al carrer en diferents mobilitzacions i vagues, planteja canviar aspectes de l’educació que al nostre entendre són irrenunciables: un sistema d’immersió lingüística elogiat internacionalment, una autoavaluació i avaluació continuada (plantejant revàlides i avaluacions punitives externes comunes a tot l’estat), una educació inclusiva (creant itineraris i segregant l’alumnat de forma primerenca segons els resultats), la participació i representació dels claustres i consells escolars en la presa de decisions (minvant les seves funcions i transferint-les a una figura de direcció molt més jeràrquica, autoritària i gerencial)...
A Catalunya, el Govern està escanyant els serveis públics amb uns pressupostos i polítiques de retallades que posen en perill els fonaments de l’estat del benestar. A més de reduir la qualitat dels serveis, a tota persona empleada pública se li pren una paga extra, se li redueix el sou quan es posa malalta i se li pren un mínim del 15% de sou i de jornada si és personal interí o substitut.
A més, el Departament d’Ensenyament, espera 15 dies en cobrir una substitució, va augmentar l’horari lectiu del professorat, està tancant línies públiques, quan a les concertades se’ls dóna de marge fins al final de tot el procés d’inscripció, i està acceptant sobre ràtios d’alumnes per mestre que signifiquen directament tancar grups públics i empitjorar la qualitat de l’ensenyament.
La Consellera Rigau està aplicant molts aspectes de la LEC introduint una sèrie de decrets (de provisió i plantilles, autonomia, direcció...) que allunyen al claustre i la resta de la comunitat educativa de la participació i presa de decisions dels centres educatius i obliga a les direccions de centres públics a assumir unes responsabilitats que pertanyen a l’administració educativa. Tot plegat obre la porta a la discrecionalitat, provoca una gran desorganització en els centres educatius i crea les condicions per deteriorar una educació de qualitat a l’escola pública.
Per fer front a aquestes polítiques tant estatals com catalanes i perquè tenim dret a decidir quina llei d’educació volem, els sotasignats convoquem a defensar aquestes reivindicacions en les següents accions i mobilitzacions:
No aplicació LOMCE. Declaració formal d’insubmissió per part de la pròpia conselleria d’ensenyament.
No aplicació de la LEC i retirada del decret de provisió i plantilles.
Cap tancament a la pública.
Substitucions des del 1r dia al 100%. Contractacions exclusives de mitja jornada i sencera amb el salari corresponent.
Per la defensa de la immersió lingüística i de la llengua catalana
Manifestació dissabte 29 de març a les 17h. a Plaça Universitat
Setmana de lluita del 24 al 28 de març (tancades, xerrades, assemblees)
Assemblea de docents i treballadores de l’ensenyament
USTEC·STEs (IAC) CCOO CGT

Article d’Enric Gonzálvez, "Ensenyament: La pastanaga que empaita l’ase"


Enric Gonzálvez és professor de Secundària

Diuen que, perquè l’ase arrossegui el carro, cal penjar-li una pastanaga al davant, de manera que la il·lusió de poder abastar-la mou el ruc a estirar amb força. En referència a l’interessant article d’Antonio Bolívar, catedràtic de Didàctica a la Universitat de Granada, “La cola que menea al perro”, publicat a la secció d’opinió d’El País (26/01/2014), en què parla sobre la mercantilització de la LOMQE, cal recordar que aquest procés ja es va dur a terme amb la LEC, amb un ample consens polític i un ampli descontentament docent.

A banda de compartir el maquiavèl·lic mecanisme d’“ensenyar per a les proves”, el temps està confirmant el que Bolívar explica al final de l’article: la competició creixent entre centres, la transformació d’alumnes en clients i un ús pervers del concepte qualitat. No és cert, però, que Catalunya s’estigui resistint a implementar aquesta filosofia educativa. L’enfrontament a la LOMQE no és fruit d’una oposició al mercantilisme, sinó a l’atac al projecte d’immersió lingüística.
Des de 2009 (aprovació de la LEC), els centres públics han patit un progressiu gir cap a la concepció de l’educació com a filosofia de gestió empresarial. Les direccions dels centres tenen la potestat de crear els seus propis plans pedagògics, tenen la consideració l’autoritat pública i, mitjançant el futur decret de plantilles, podran fitxar i desfer-se de la meitat del professorat dels seus centres; a la pràctica, els claustres de docents hem esdevingut simples espectadors de les seves decisions.

Aprofundint en aquesta concepció empresarial i anterior a l’aprovació de la LEC, la Generalitat va impulsar els anomenats Plans de Qualitat i Millora Continuada, de què han estat presa bona part dels centres públics amb un elevat índex de fracàs escolar. Els centres contracten empreses avaluadores que ofereixen segells ISO 9001, certificacions que avalen que la gestió documental dels centres respon a certs estàndards reconeguts per l’ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació).

La pastanaga és una peça coneguda: manipulació lingüística i prebendes diverses. S’ha venut millora documental com a millora pedagògica, cosa que, per una altra banda, es podia haver assolit sense la intervenció d’empreses avaluadores externes. Fa ja una dècada, l’aleshores director de l’Institut Lacetània de Manresa, Francesc Vila Prat, deia a l’informe “La gestió per processos en els centres educatius basada en la Norma ISO 9001”: “Potser la sensació predominant és que no hem anat enrere, però que tampoc no n’hi ha per tant. Per què? Primer, perquè ja abans d’implantar aquest sistema, l’institut funcionava raonablement bé, molt bé en l’opinió de molts. Segon, perquè fins ara, la qualitat només ha incidit de portes enfora de l’aula”. Al pròleg d’aquest mateix informe, Marta Cid, consellera d’Educació per ERC el 2004, deia (sobre la implementació de la ISO): “El treball en aquesta direcció de ben segur que ens donarà resultats positius que contribuiran a millorar la qualitat del sistema educatiu a Catalunya”, primer tros de la pastanaga.

Avui no som gaire lluny de la percepció de Vila Prat. Empaitem la pastanaga de la qualitat pedagògica mentre estirem del carro on hi ha les empreses acreditatives, com ara Applus, que obtenen ingressos en forma d’auditories i concessions de segells a costa de l’erari públic i que, com a missatge ètic, ens deixen absorcions privatitzadores (vegeu el cas de les ITV a Catalunya) i jocs de guerra.

Aquesta empresa és propietat del grup Carlyle, corporació de capital de risc. Segons denuncia l’informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau del juny de 2013: “A partir d’ara, la ciutadania de Catalunya, quan dugui el seu cotxe a revisar a una estació de la ITV, ha de saber que està lliurant dividends a les famílies Bin Laden, Bush i altres coneguts beneficiaris de les guerres preventives que van començar ara fa deu anys contra l’Afganistan i l’Iraq”. També ho haurien de saber les famílies que deixen la seva progènie a centres avalats amb aquest segell.

L’altra meitat de la pastanaga: ponderacions del currículum i substanciosos complements de salari a cop d’acord de govern pels docents que coordinin els Plans de Millora (GOV 112/2009). I entre l’ase i la pastanaga, efectivament i com apuntava Bolívar, la percepció dels centres d’educació pública que han de competir entre ells oferint segells de garantia de gestió documental i instal·lacions renovades per captar clients, per reconvertir docents en proveïdors i enganyar la població amb somnis d’emprenedores de l’avenir que, ja avui, són o bé ofegades autònomes o bé explotades assalariades, si no aturades cròniques.

Mentrestant, al costat del carro, el gos pot continuar movent la cua, cada cop hi ha més docents que es dediquen a mirar-lo, tranquil·lament, i s’aturen a fer-li amanyacs o a exclamar: “Quin gosset tan maco!”. La maquinària no s’atura i el carro privatitzador avança cap al futur, la cara fosca dels versos de Benedetti: “Despacio pero viene / sin hacer mucho ruido / cuidando sobre todo / los sueños prohibidos”.

*Article d´opinió d´Enric Gonzálvez, professor de Secundària
FONT: SETMANARI LA DIRECTA

13/3/14

Retirem l’exèrcit del Saló de l’Ensenyament #LesArmesNoEduquen


L’exèrcit espanyol participa al Saló de l’Ensenyament de Barcelona (setmana de la formació i el treball del 12 al 16 de març) per a captar nous i noves reclutes. I un any més, la societat civil catalana a favor de la pau s’oposa a la seva participació per les següents raons:

Els valors que transmeten les institucions militars com l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme i, sobretot, la violència com a mitjà per a resoldre conflictes, contradiuen els valors de pau, diàleg i llibertat que han de ser la base de l’educació dels i les joves del nostre país.

Els principis de l’exèrcit s’oposen als valors propis d’una educació democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, del foment de la pau i el respecte dels drets humans. La LEC, la Llei d’Educació Catalana, proposa l’adopció de mesures i iniciatives per al foment de la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes, amb mecanismes com la mediació, la cooperació, vinculant individual i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre, i es situa la resolució de conflictes en el marc de l’acció educativa com un dels objectius principals que és “capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable”.

La LOMCE, la Llei Orgànica per la millora de la Qualitat Educativa, també suposa un greu retrocés en el model d’educació pública, es tracta d’una llei reflex d’una cultura neoliberal devoradora i d’un model consumista depredador que privatitza el dret a l’educació. És una llei que no dóna valor a la tasca de construcció de ciutadania crítica i global i s’oposa al rol dels agents de canvi i transformació social en el que mestres i entitats porten anys treballant dia a dia per una educació transformadora.

La participació de les Forces Armades al Saló de l’Ensenyament és, doncs, un pas més en la normalització de l’exèrcit i la seva inserció als espais educatius i fomenta així l’anomenada cultura de defensa i l’esperit militar, per millorar la seva imatge i animar al reclutament. La imatge projectada de l’exèrcit com una organització d’ajut humanitari i no com el que és, un instrument per a l’exercici de la violència organitzada, sinó que és enganyosa i oculta el seu autèntic rol de defensa d’interessos més il•legítims.

Segons els pressuposts presentats per al 2014, veiem que hi ha una retallada de 16.01M€ en la despesa sanitària. A més de l’exclusió de part de la població del dret a l’assistència sanitària segons la Llei 16/2012, la qual deixa prop d’un milió de persones fora del sistema sanitari, a això li hem de sumar la retallada en 200M € respecte al 2013 de les ajudes a la dependència (rebaixant-se les aportacions al dependents). Tot i l’increment d’alumnat, la retallada en educació, del 2010 al 2014, ha estat de 1.170.000 €.

Respecte la despesa militar, el pressupost per al 2014 és de 16526.73M€. Això suposa una despesa militar diària de 45.27 milions d’€. Respecte a les compres d’armament pel 2013, es va aprovar un crèdit extraordinari de 879.48M d’€ .

Pel 2014, s’han aprovat dos contractes d’armes per a les forces armades espanyoles valorades en 90M d’€, amb les empreses Eurocopter i Indra. Aquests consisteixen en la fabricació de 8 helicòpters d’entrenament EC-135 per un cost de 49M per part d’Eurocopter. I també, un contracte per a subministrar equips electrònics, software i sistemes d’informació dels 45 helicòpters en construcció, els NH-90, per un import de 40.8 milions d’€, per part de Indra.

Creiem que la seguretat humana no ha de ser garantida amb mitjans violents, sinó amb inversions en educació, sanitat, defensa dels drets humans, accés al treball i l’habitatge, la protecció del medi ambient i en cooperació pel desenvolupament…

Una iniciativa alternativa a la militarització dels espais educatius i que des de la campanya estem impulsant és la Xarxa de Centres Educatius Lliures d’Armes, on els centres educatius es poden adscriure’s i fer visible el seu rebuig a la militarització de l’educació.

Com a part d’una societat civil que aspira a un món millor, defensem un model d’educació pública i transformadora que torni a posar en relleu aquests valors i que ens ajudi a promoure una consciència de ciutadania local i global, que ens faci sentir part d’una comunitat d’iguals amb justícia i dignitat.

Per tot això, des de la convicció que l’objectiu de les institucions i agents educatius és el foment de l’educació per la pau, pels drets humans i el desenvolupament, el respecte, la convivència i el diàleg, creiem que l’exèrcit és incompatible amb els principis que construeixen una cultura de pau. A més a més, donat el crític estat dels pressupostos públics i més quan altres organismes, i en concret l’educació pública estan retallant personal, considerem inadmissible que es destinin fons públics a la promoció i publicitat de les Forces Armades.

Des de la Campanya Desmilitaritzem l’Educació manifestem el nostre total rebuig a la participació de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament i demanem al Departament d’Ensenyament, en qualitat de coordinador, a la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, de retirar-li la invitació per aquesta i les properes edicions.

Fem fora l’exèrcit del Saló d’Ensenyament!
Les armes no eduquen, les armes maten!
………………………………………….
Si vols demostrar el teu rebuig per la presència de l’exèrcit en el Saló de l’Ensenyament pots escriure a la Consellera d’Ensenyament i a la Directora del Saló sol·licitant els retirin la invitació: aquí

12/3/14

Article d'Enric Gonzálvez: "La pastanaga que empaita l’ase"

Article de l'Enric Gonzálvez és professor de secundària, publicat a la Directa, imatge del Jaume Mercant.

Diuen que, perquè l’ase arrossegui el carro, cal penjar-li una pastanaga al davant, de manera que la il·lusió de poder abastar-la mou el ruc a estirar amb força. En referència a l’interessant article d’Antonio Bolívar, catedràtic de Didàctica a la Universitat de Granada, “La cola que menea al perro”, publicat a la secció d’opinió d’El País (26/01/2014), en què parla sobre la mercantilització de la LOMQE, cal recordar que aquest procés ja es va dur a terme amb la LEC, amb un ample consens polític i un ampli descontentament docent.

A banda de compartir el maquiavèl·lic mecanisme d’“ensenyar per a les proves”, el temps està confirmant el que Bolívar explica al final de l’article: la competició creixent entre centres, la transformació d’alumnes en clients i un ús pervers del concepte qualitat. No és cert, però, que Catalunya s’estigui resistint a implementar aquesta filosofia educativa. L’enfrontament a la LOMQE no és fruit d’una oposició al mercantilisme, sinó a l’atac al projecte d’immersió lingüística.

Des de 2009 (aprovació de la LEC), els centres públics han patit un progressiu gir cap a la concepció de l’educació com a filosofia de gestió empresarial. Les direccions dels centres tenen la potestat de crear els seus propis plans pedagògics, tenen la consideració l’autoritat pública i, mitjançant el futur decret de plantilles, podran fitxar i desfer-se de la meitat del professorat dels seus centres; a la pràctica, els claustres de docents hem esdevingut simples espectadors de les seves decisions.

Aprofundint en aquesta concepció empresarial i anterior a l’aprovació de la LEC, la Generalitat va impulsar els anomenats Plans de Qualitat i Millora Continuada, de què han estat presa bona part dels centres públics amb un elevat índex de fracàs escolar. Els centres contracten empreses avaluadores que ofereixen segells ISO 9001, certificacions que avalen que la gestió documental dels centres respon a certs estàndards reconeguts per l’ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació).

La pastanaga és una peça coneguda: manipulació lingüística i prebendes diverses. S’ha venut millora documental com a millora pedagògica, cosa que, per una altra banda, es podia haver assolit sense la intervenció d’empreses avaluadores externes. Fa ja una dècada, l’aleshores director de l’Institut Lacetània de Manresa, Francesc Vila Prat, deia a l'informe “La gestió per processos en els centres educatius basada en la Norma ISO 9001”: “Potser la sensació predominant és que no hem anat enrere, però que tampoc no n’hi ha per tant. Per què? Primer, perquè ja abans d’implantar aquest sistema, l’institut funcionava raonablement bé, molt bé en l’opinió de molts. Segon, perquè fins ara, la qualitat només ha incidit de portes enfora de l’aula”. Al pròleg d’aquest mateix informe, Marta Cid, consellera d’Educació per ERC el 2004, deia (sobre la implementació de la ISO): “El treball en aquesta direcció de ben segur que ens donarà resultats positius que contribuiran a millorar la qualitat del sistema educatiu a Catalunya”, primer tros de la pastanaga.

Avui no som gaire lluny de la percepció de Vila Prat. Empaitem la pastanaga de la qualitat pedagògica mentre estirem del carro on hi ha les empreses acreditatives, com ara Applus, que obtenen ingressos en forma d’auditories i concessions de segells a costa de l’erari públic i que, com a missatge ètic, ens deixen absorcions privatitzadores (vegeu el cas de les ITV a Catalunya) i jocs de guerra.
Aquesta empresa és propietat del grup Carlyle, corporació de capital de risc. Segons denuncia l’informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau del juny de 2013: “A partir d’ara, la ciutadania de Catalunya, quan dugui el seu cotxe a revisar a una estació de la ITV, ha de saber que està lliurant dividends a les famílies Bin Laden, Bush i altres coneguts beneficiaris de les guerres preventives que van començar ara fa deu anys contra l’Afganistan i l’Iraq”. També ho haurien de saber les famílies que deixen la seva progènie a centres avalats amb aquest segell.

L’altra meitat de la pastanaga: ponderacions del currículum i substanciosos complements de salari a cop d’acord de govern pels docents que coordinin els Plans de Millora (GOV 112/2009). I entre l’ase i la pastanaga, efectivament i com apuntava Bolívar, la percepció dels centres d’educació pública que han de competir entre ells oferint segells de garantia de gestió documental i instal·lacions renovades per captar clients, per reconvertir docents en proveïdors i enganyar la població amb somnis d’emprenedores de l’avenir que, ja avui, són o bé ofegades autònomes o bé explotades assalariades, si no aturades cròniques.

Mentrestant, al costat del carro, el gos pot continuar movent la cua, cada cop hi ha més docents que es dediquen a mirar-lo, tranquil·lament, i s’aturen a fer-li amanyacs o a exclamar: “Quin gosset tan maco!”. La maquinària no s’atura i el carro privatitzador avança cap al futur, la cara fosca dels versos de Benedetti: “Despacio pero viene / sin hacer mucho ruido / cuidando sobre todo / los sueños prohibidos”.

10/3/14

Vine a la pública! Laica, de qualitat, garant de la cohesió social

- Ensenya a conviure sense distinció d’ètnies, classe social, religió, sexe, nacionalitat, capacitats…
- Garanteix la cohesió social.
- Ofereix un ensenyament gratuït, comptant amb recursos i professorat especialitzat per atendre tot l’alumnat.
- Ofereixen professorat de suport per a les dificultats d’aprenentatge, equips psicopedagògics i departaments d’orientació.

Per tot això i molt més, CGT us convida a matricular les vostres filles i fills a la Pública

Entrevista a Klaus Esser, de l'escola Waldorf El Til·ler: "A infantil no cal cap aprenentatge intel·lectual”

(Una interessant entrevista a Klaus Esser, fundador i professor de música de l'escola Waldorf El Til·ler, feta per Jordi Alemany, amb fotografia de Quim Puig, publicada a l'"Avui-El Punt" d'avui)

KLAUS ESSER  FUNDADOR I PROFESSOR DE MÚSICA DE L'ESCOLA WALDORF EL TIL·LER
Per què es fa ara el primer congrés del mètode Waldorf?
Com que hi ha una situació educativa no gaire fàcil a Catalunya hem escollit una branca de la pedagogia Waldorf, la d'emergència, que tracta nens que han tingut algun trauma o problemes d'integració. I vindrà Bernd Ruf, creador de la pedagogia d'emergència, per explicar-ho.
A Catalunya tenim una situació educativa d'emergència?
No, senzillament és un moment en què cal trobar noves eines per no tenir tant d'absentisme escolar o nens que marxin de l'escola sense títol. La pedagogia Waldorf té bastant a oferir en aquest tema i el concepte de pedagogia d'emergència és molt ampli. Pot anar de fets lleus fins als traumes d'un nen per la guerra. I les intervencions d'emergència vol dir que hi ha equips de dotze professionals que, en casos de desastre, donen formació a professors locals per treballar amb nens per desbloquejar-los. Però a Catalunya la nostra escola és normal i per a tothom.
I què diferencia l'escola Waldorf?
No és un únic aspecte. Un d'ells és que el fet artístic, el de la creació, és transversal a tot el currículum. L'escola ha de formar part de la vida del nen i és molt important que el nen elabori el seu propi quadern i llibre de text en funció del que li expliqui el professor. També entenem que és una escola de pares i tenim una manera diferent de portar el centre, sense director, ja que és una cooperativa mixta de pares i mestres. I hi ha una part important d'autoeducació del mestre, ja que el nen li té confiança quan veu que també està en procés d'aprenentatge.
Qualsevol mestre pot fer classes?
Necessita una formació de tres o quatre anys de pedagogia Waldorf, ja que a infantil donem molta importància al joc i no cal cap aprenentatge intel·lectual. A Finlàndia entren a la primària als set anys i abans no tenen cap aprenentatge intel·lectual. Tenim una escola amb molta estructura, amb un currículum molt ordenat, però es dóna llibertat al nen no per fer el que vulgui, sinó per fer una cosa concreta com ell vulgui.
I com s'avalua els alumnes?
Fem el mateix que els altres, però tenim un altre ritme i no fem exàmens. A primària el mestre dóna moltes matèries i té un coneixement molt profund de cada nen. Es crea un vincle de confiança i als primers anys visita la família on viu. No cal fer un examen perquè ja sap en què és vàlid. No es donen notes als pares sinó una descripció on s'explica les virtuts, en què s'ha d'esforçar, què cal reforçar o què aporta a l'aula. Les matèries es fan per blocs i per setmanes, per no donar tanta informació diferent en una setmana.
I com s'avalua el nivell respecte a altres escoles?
Les proves de cinquè i sisè son oficials i estem per sobre de la mitjana, però el ritme és diferent. Considerem més important que el nen visqui un ritme profund i lent per crear en ell unes capacitats, que no oferir-li molta quantitat d'informació. Per exemple, quan s'aprèn la lletra ema, s'explica un conte d'una muntanya, el segon dia es dibuixa una muntanya a la pissarra en forma d'ema, el tercer ells fan el dibuix al seu quadern i es recita una poesia amb la lletra... I al final són ells mateixos els que associen la muntanya amb la lletra. I fer-ho amb totes les lletres porta el seu temps.
I com es tracta els alumnes amb dificultats?
Tenim una aula de suport perquè en determinats moments puguin tenir una atenció individualitzada.
I quan oferiran secundària?
Precisament està lligat a les jornades, ja que les entrades serviran per ajudar a comprar un terreny i començar la secundària. I més endavant farem batxillerat.
I què s'ensenyarà?
Infantil es caracteritza pel joc, primària per la creativitat i a secundària els nois aprenen a pensar per si mateixos. Hi ha molta exigència intel·lectual de manera viva, no fent aprendre centenars de dades de memòria. La secundària es caracteritza per estar molt lligada a la vida, amb treball a empreses, projectes socials, estades a granges. Els alumnes surten preparats per a la vida.

6/3/14

Xerrada "Jo pareixo, jo desobeeixo: avortament lliure i gratuït" a Barcelona organitzat per la CGT d'Ensenyament

Aquest divendres 7, a les 18h, pel dia de la dona treballadora, CGT Ensenyament organitzem amb d’altres companyes d’altres sindicats de CGT, un acte molt interessant al qual tothom està convidat a participar-hi a Barcelona. Farem una xerrada–debat “Jo pareixo, jo decideixol, jo desobeeixo: avortament lliure i gratuït” amb quatre ponents: Llum Ventura, Rosa Ros, Montserrat Cervera i Joana García. L'acte tindrà lloc al loca de CGt de Via Laietana, 18, 9a planta.

Dia de la Dona a l'escola Teresa Godés de Joncosa del Montmell

Avui divendres no és 8 de març, però a l'escola Teresa Godes de la Joncosa del Montmell intenten que tots els dies siguin dies de...la pau, de la dona, dels drets...

I sí, avui ens reactivem amb el dia de la dona! Les ves de l'escola també poden ser part dels alliberament globals.




3/3/14

Article de Mar Valldeoriola i Marta Pérez: "Coeducar en la diversitat, peça clau contra el sexisme a les aules"


(Un article publicat a L'Altaveu del Poble Sec)

 Un taller de Fil a l'Agulla realitzat en un aula de primaria  

Un taller de Fil a l’Agulla realitzat en un aula de primària

La violència sexista no és només cosa d’adults. Un informe del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat alerta que al 2013 han augmentat els casos de discriminació i vexacions sexistes a les aules, sobretot als instituts. També ho ha fet l’homofòbia. Les diferències costen d’acceptar pel llegat cultural i estructural, però un bon treball a l’escola pot ajudar a qüestionar estereotips i a gestionar millor la diversitat.

Per què a les noies els fa sovint més vergonya parlar de sexe que als nois? Per què fer “coses de nenes” els sembla motiu d’insult a alguns nens? Per què les relacions entre el mateix sexe encara creen vergonya, discòrdia o són motiu de menyspreu? El sistema de creences alimentat pel sistema educatiu actual i uns mitjans de comunicació al seu servei perpetuen unes pautes de conducta que discriminen la diversitat i la diferència i fomenten els estereotips de gènere.

Tot això ho demostren els resultats de l’informe elaborat pel Ministeri, unes conclusions gens esperançadores: tot i que els enquestats diuen rebutjar el sexisme i la violència masclista més que fa tres anys, també augmenta el reconeixement de les persones que diuen haver-la patit a les aules: com el control, els insults o les obligacions a activitats sexuals no desitjades. Els missatges de domini predominen sobre els d’igualtat i l’ús de les noves tecnologies ha fet augmentar els riscos. Telèfons mòbils i xarxes socials han fet aparèixer nous termes: el ciberassetjament, el sexting, el grooming… tots ells noves eines per a vells discursos. Els problemes que es pateixen a través d’aquests nous mitjans com facebook o twitter acostumen a ser per la manca de protecció de dades, la facilitat en accedir-hi, la rapidesa i la permanència dels missatges i fotografies.

Un noi agressiu és més atractiu? 
-El resultat de les enquestes realitzades a més de 8.000 estudiants de 223 centres d’educació secundària de tot l’Estat espanyol revelen algunes dades com aquestes:
-Un 31% creu que “l’home que sembla més agressiu és més atractiu”.
-Un 20% pensa que està bé que un noi surti amb moltes noies, però no al revés.
-Un 22% reconeix que la seva parella l’ha insultat i posat en ridícul davant de les seves amistats.
-1 de 4 noies s’ha sentit controlada per les seves parelles a través del telèfon mòbil.
-Un 20% considera que si una dona és maltractada i no abandona la seva parella és perquè no li desagrada del tot aquesta situació

Dossier sobre coeducació de Fil a l'agulla 

La cooperativa Fil a l’Agulla, amb seu a Poble Sec, treballa des de fa més de quatre anys a les aules fent tallers, explicant històries o compartint experiències per educar en la diversitat com a mètode per a prevenir el sexisme i la violència masclista. I de la seva experiència també n’han tret una conclusió: tan greu com la violència masclista, i sovint poc reflectit, és també l’augment de casos d’homofòbia: “ens hem adonat que la major part de casos de bulling tenen a veure amb això, fins i tot en grups d’alumnes que racionalment es consideren no homofòbics”, explica la Sara Carro, integrant de la cooperativa.
L’herència de valors d’una societat patriarcal és tan forta que cal treballar-hi dia a dia”
És, però, una tasca difícil. Glòria Téllez, biològa, sexòloga i professora d’ESO i Batxillerats de l’Escola Anna Ravell del Poble Sec constata, igual que l’estudi, que és durant l’adolescència quan els estereotips de gènere s’accentuen en la manera de comportar-se de noies i nois: “En la adolescencia es cuando construyen su identidad sexual. Los chicos tienen que parecer muy machos para que no se les trate de ‘mariquitas’. La Glòria Tellez confessa que l’adolescència és una etapa difícil, amb moltes preguntes sense resposta, i els i les adolescents el que busquen és una seguretat: “Es muy difícil aceptar que todos tenemos una parte masculina y una parte femenina; es mucho más fácil para ellos identificarse con un estereotipo marcado y tener la seguridad de cómo comportarse en cada momento”.

Bones pràctiques

Però és evident que perquè algunes conductes canviïn, l’entorn també hi ha de ser molt present i acompanyar: “El sistema formal heteronormatiu sexe-gènere es repeteix i l’escola i el professorat han de formar part també del projecte amb la continuïtat d’algunes dinàmiques perquè tinguin resultat. L’herència de valors d’una societat patriarcal i heteronormativa és tan forta que cal treballar-hi dia a dia”, remarca Sara Carro. La bona notícia és que aquells centres que han apostat per programes de coeducació transversals ja han notat canvis: “i això és bàsic per poder crear el món que volem, si volem que sigui més lliure”, afegeix.
Nunca, o en muy pocos casos se hace la reflexión de por qué conocemos tan pocas mujeres que han marcado la historia y la ciencia”
Però Glòria Téllez assegura que el sistema educatiu actual no afavoreix l’educació en aquest àmbit. “En el mejor de los casos, lo ignora. Un ejemplo son los libros de historia o de ciencia. Nunca, o en muy pocos casos se hace la reflexión de por qué conocemos tan pocas mujeres que han marcado la historia y la ciencia” afirma.  L’educació sexual o per a la prevenció de la violència masclista no és una matèria obligatòria als instituts, per això és responsabilitat de professorat, direcció i talleristes apropar aquesta problemàtica a les aules. Una assignatura que ha servit en alguns casos per al tractament dels estereotips és Educació per a la ciutadania, que ara la LOMCE preveu eliminar. I no només és important la formació explícita contra el sexisme: la implícita,  compleix una tasca igual o més destacada: “si yo en clase oigo algún comentario que a mí me parece machista, paro la clase, aunque estemos preparando la selectividad, y reflexionamos sobre lo que ha pasado. Eso no está en el programa, pero pasa muchísimo y es importante tratarlo”, explica Téllez.

El paper de l’escola és cabdal, però els i les adolescents tenen referents socials i culturals que apareixen als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. “Yo me paso mucho tiempo preparando actividades, talleres de sensibilización, etc. y luego sale un futbolista en la tele diciendo que quiere que su mujer tenga un niño y no una niña para poder jugar a futbol con él, y parte del trabajo que hemos hecho en el aula sobre estereotipos se diluye”.


Per trencar aquests mites i moltes conductes que poden conduir a la violència, Fil a l’Agulla proposa activitats per a tots els cicles educatius, des d’infantil fins a secundària, per treballar el lloc que ocupen les joguines o el llenguatge, per fer adonar del seu ús sexista; o sobre els valors de la masculinitat i la feminitat, qüestionant els estereotips, revaloritzant allò considerat tradicionalment com a femení i adoptant un compromís amb la diversitat.

Des de l’escola Anna Ravell també es programen anualment tallers de sensibilització sobre diversitat sexual i contra la violència sexista a més d’actuacions puntuals en diferents matèries que a poc a poc i pas a pas van tenyint l’educació amb perspectiva de gènere.

Article d'opinió de Jordi Martí Font: Ernest Maragall, el destructor de l'escola pública catalana, segon per ERC a les Europees



D'esquena a la majoria de la comunitat educativa, la majoria parlamentària del tripartit (menys ICV-EUiA) més Convergència i Unió van aprovar, el 2009, la LEC. El PP hi va votar en contra perquè s'hi incloïa la defensa de la immersió lingüística, el mateix motius pel qual ERC hi votà a favor, o almenys en aquell moment aquests foren els arguments que defensaren en públic.
Durant dos cursos, van ser innombrables les formes que va prendre la protesta contra una llei que no només era contrària a l'educació pública i de qualitat en alguns apartats del seu articulat sinó que suposava un nou model de gestió neoliberal de l'educació que, tal com deia un text d'anàlisi d'aquell moment, pretenia “convertir l’ensenyament públic de Catalunya en una extensió subsidiària dels centres privats concertats amb regles de funcionament comuns quant a finançament i gestió.” Aquestes paraules en l'aire avui ja tenen concrecions i a escoles i instituts ja hi ha directors i directores que ni tenen ni han tingut mai la docència com a principal dedicació, directors i directores que són tècnics en “recursos humans”, exdirectors d'entitats bancàries, etc.
Un dels punts que a mi personalment més em fa repugnar d'aquesta llei va ser la creació d'una “cosa” anomenada “Servei d’Educació de Catalunya” que equiparava pública i privada concertada. Era necessari pagar amb diners públics l'escola privada i així ho feien i ho fan. El Govern es deia d'esquerres però no apostava de cap de les maneres per crear una escola pública per a tothom i si algú en volia una altra de provada, religiosa o el que fos que s'ho pagués. No, es pagava la privada amb diners públics (i es continua pagant) i mentrestant capellans i monges continuen guanyant-se el cel (econòmic) amb diners de totes i tots.
La democràcia ha anat desapareixent dels centres públics i els claustres, que en bona part tenien el poder de coordinar i fer funcionar l'escola, ja només fan aquesta funció en els centres on la direcció no es creu il·luminada pel poder que Maragall els va donar. El despotisme ha crescut i el silenci és la norma en molts centres. Trist però real.
Avui tenim retallades repugnants en serveis bàsics d'atenció a l'educació especial, professors de baixa a qui no substitueix ningú, centres sense diners per a calefacció retallats fins a l'infinit, plantilles incompletes i reduïdes... què us he de dir jo si treballeu en un centre públic? Res que no sabeu. I si no hi treballeu, parleu amb algú que ho faci i que us ho expliqui. L'enemic Ernest va excel·lir, abans que la Rigau, a fer retallades i a justificar-les.
Avui, la premsa digital ha informat que el cap pensant de la broma que ens ha portat on som i ens portarà molt menys enllà en educació serà el numero dos a les Eleccions europees de les llistes d'ERC. Avui el fàstic s'ha fet gran i immens. Molta gent veurà Maragall (l'Ernest) com el “socialista” que va deixar el partit (PSC) perquè no podia ser sobiranista. Mestres i professores conscients de l'escola pública i del lloc a on ens portarà la seva llei el veiem com el que és: el cap del model que està destruint la qualitat de l'educació a Catalunya, el pitjor conseller d'Ensenyament de la història d'aquest tros de país. Avui, ERC s'ha perdut la vergonya i s'ha fet gran, s'ha cobert de glòria (i dic glòria perquè si posés la realitat aquest article no el publicaria ningú). M'ho han dit fa un moment pel carrer i és veritat, amb Maragall a les llistes d'ERC ja no cal ser de CyU perquè et diguin fatxa i tinguin raó. O, com deia el Jordi Salvia, "ja teniu l'Ernest Maragall, el gran defensor de l'educació pública... ara només falta trucar al Joan Saura i que comenci la festa!"

2/3/14

Educació anarquista. Ni exàmens, ni premis, ni càstigs...


Educació,Anarquia,Anarquistes,formació, escoles ...

En els darrers temps estem assistint a una sèrie de conflictes socials que estan relacionats amb l'educació. L'aprofundiment en les polítiques neoliberals està suposant a tot l'Estat un desplaçament del model públic-estatal davant del model privat amb les consegüents protestes dels que se senten perjudicats per aquest canvi. Com que volem defensar i difondre les idees educatives llibertàries, sempre obertes al canvi i la discussió, pengem aquest vídeo sobre l'escola lliure Paidea, de Mèrida. Per veure com funciona i com s'ho fan aquests que ho estan intentant.