3/3/14

Article de Mar Valldeoriola i Marta Pérez: "Coeducar en la diversitat, peça clau contra el sexisme a les aules"


(Un article publicat a L'Altaveu del Poble Sec)

 Un taller de Fil a l'Agulla realitzat en un aula de primaria  

Un taller de Fil a l’Agulla realitzat en un aula de primària

La violència sexista no és només cosa d’adults. Un informe del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat alerta que al 2013 han augmentat els casos de discriminació i vexacions sexistes a les aules, sobretot als instituts. També ho ha fet l’homofòbia. Les diferències costen d’acceptar pel llegat cultural i estructural, però un bon treball a l’escola pot ajudar a qüestionar estereotips i a gestionar millor la diversitat.

Per què a les noies els fa sovint més vergonya parlar de sexe que als nois? Per què fer “coses de nenes” els sembla motiu d’insult a alguns nens? Per què les relacions entre el mateix sexe encara creen vergonya, discòrdia o són motiu de menyspreu? El sistema de creences alimentat pel sistema educatiu actual i uns mitjans de comunicació al seu servei perpetuen unes pautes de conducta que discriminen la diversitat i la diferència i fomenten els estereotips de gènere.

Tot això ho demostren els resultats de l’informe elaborat pel Ministeri, unes conclusions gens esperançadores: tot i que els enquestats diuen rebutjar el sexisme i la violència masclista més que fa tres anys, també augmenta el reconeixement de les persones que diuen haver-la patit a les aules: com el control, els insults o les obligacions a activitats sexuals no desitjades. Els missatges de domini predominen sobre els d’igualtat i l’ús de les noves tecnologies ha fet augmentar els riscos. Telèfons mòbils i xarxes socials han fet aparèixer nous termes: el ciberassetjament, el sexting, el grooming… tots ells noves eines per a vells discursos. Els problemes que es pateixen a través d’aquests nous mitjans com facebook o twitter acostumen a ser per la manca de protecció de dades, la facilitat en accedir-hi, la rapidesa i la permanència dels missatges i fotografies.

Un noi agressiu és més atractiu? 
-El resultat de les enquestes realitzades a més de 8.000 estudiants de 223 centres d’educació secundària de tot l’Estat espanyol revelen algunes dades com aquestes:
-Un 31% creu que “l’home que sembla més agressiu és més atractiu”.
-Un 20% pensa que està bé que un noi surti amb moltes noies, però no al revés.
-Un 22% reconeix que la seva parella l’ha insultat i posat en ridícul davant de les seves amistats.
-1 de 4 noies s’ha sentit controlada per les seves parelles a través del telèfon mòbil.
-Un 20% considera que si una dona és maltractada i no abandona la seva parella és perquè no li desagrada del tot aquesta situació

Dossier sobre coeducació de Fil a l'agulla 

La cooperativa Fil a l’Agulla, amb seu a Poble Sec, treballa des de fa més de quatre anys a les aules fent tallers, explicant històries o compartint experiències per educar en la diversitat com a mètode per a prevenir el sexisme i la violència masclista. I de la seva experiència també n’han tret una conclusió: tan greu com la violència masclista, i sovint poc reflectit, és també l’augment de casos d’homofòbia: “ens hem adonat que la major part de casos de bulling tenen a veure amb això, fins i tot en grups d’alumnes que racionalment es consideren no homofòbics”, explica la Sara Carro, integrant de la cooperativa.
L’herència de valors d’una societat patriarcal és tan forta que cal treballar-hi dia a dia”
És, però, una tasca difícil. Glòria Téllez, biològa, sexòloga i professora d’ESO i Batxillerats de l’Escola Anna Ravell del Poble Sec constata, igual que l’estudi, que és durant l’adolescència quan els estereotips de gènere s’accentuen en la manera de comportar-se de noies i nois: “En la adolescencia es cuando construyen su identidad sexual. Los chicos tienen que parecer muy machos para que no se les trate de ‘mariquitas’. La Glòria Tellez confessa que l’adolescència és una etapa difícil, amb moltes preguntes sense resposta, i els i les adolescents el que busquen és una seguretat: “Es muy difícil aceptar que todos tenemos una parte masculina y una parte femenina; es mucho más fácil para ellos identificarse con un estereotipo marcado y tener la seguridad de cómo comportarse en cada momento”.

Bones pràctiques

Però és evident que perquè algunes conductes canviïn, l’entorn també hi ha de ser molt present i acompanyar: “El sistema formal heteronormatiu sexe-gènere es repeteix i l’escola i el professorat han de formar part també del projecte amb la continuïtat d’algunes dinàmiques perquè tinguin resultat. L’herència de valors d’una societat patriarcal i heteronormativa és tan forta que cal treballar-hi dia a dia”, remarca Sara Carro. La bona notícia és que aquells centres que han apostat per programes de coeducació transversals ja han notat canvis: “i això és bàsic per poder crear el món que volem, si volem que sigui més lliure”, afegeix.
Nunca, o en muy pocos casos se hace la reflexión de por qué conocemos tan pocas mujeres que han marcado la historia y la ciencia”
Però Glòria Téllez assegura que el sistema educatiu actual no afavoreix l’educació en aquest àmbit. “En el mejor de los casos, lo ignora. Un ejemplo son los libros de historia o de ciencia. Nunca, o en muy pocos casos se hace la reflexión de por qué conocemos tan pocas mujeres que han marcado la historia y la ciencia” afirma.  L’educació sexual o per a la prevenció de la violència masclista no és una matèria obligatòria als instituts, per això és responsabilitat de professorat, direcció i talleristes apropar aquesta problemàtica a les aules. Una assignatura que ha servit en alguns casos per al tractament dels estereotips és Educació per a la ciutadania, que ara la LOMCE preveu eliminar. I no només és important la formació explícita contra el sexisme: la implícita,  compleix una tasca igual o més destacada: “si yo en clase oigo algún comentario que a mí me parece machista, paro la clase, aunque estemos preparando la selectividad, y reflexionamos sobre lo que ha pasado. Eso no está en el programa, pero pasa muchísimo y es importante tratarlo”, explica Téllez.

El paper de l’escola és cabdal, però els i les adolescents tenen referents socials i culturals que apareixen als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. “Yo me paso mucho tiempo preparando actividades, talleres de sensibilización, etc. y luego sale un futbolista en la tele diciendo que quiere que su mujer tenga un niño y no una niña para poder jugar a futbol con él, y parte del trabajo que hemos hecho en el aula sobre estereotipos se diluye”.


Per trencar aquests mites i moltes conductes que poden conduir a la violència, Fil a l’Agulla proposa activitats per a tots els cicles educatius, des d’infantil fins a secundària, per treballar el lloc que ocupen les joguines o el llenguatge, per fer adonar del seu ús sexista; o sobre els valors de la masculinitat i la feminitat, qüestionant els estereotips, revaloritzant allò considerat tradicionalment com a femení i adoptant un compromís amb la diversitat.

Des de l’escola Anna Ravell també es programen anualment tallers de sensibilització sobre diversitat sexual i contra la violència sexista a més d’actuacions puntuals en diferents matèries que a poc a poc i pas a pas van tenyint l’educació amb perspectiva de gènere.

No hay comentarios:

Publicar un comentario