26/6/16

LLUITANT PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I DE TOTES, CONTINUEM!




En començar el curs 2015-2016 ens vam adreçar a vosaltres per comunicar-vos que la secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona “Deixem de ser una illa” tornava a impulsar la seva tasca i que dues persones ens hi dedicaríem a ½ jornada. 

Arribat el juny, el nostre missatge és d’agraïment a totes les que ens heu fet confiança. Hem treballat des de la plena convicció que la lluita per la defensa dels nostres drets i per la defensa de l’escola pública no tan sols val la pena, sinó que és necessària, sobretot en uns moments en què la Conselleria d’Ensenyament ha decidit que en comptes d’aliar-se amb els agents que formem part del dia a dia de la comunitat educativa, ho faria amb els lobbies que, de l’educació, en volen fer negoci. 

Moltes de les nostres tasques han estat directament relacionades amb el món educatiu, com per exemple, l’acompanyament i assessorament a mestres i professorat en aquelles consultes i denúncies que representaven una vulneració dels seus drets, incloent la difusió de l’acomiadament d’una professora que ha resultat ser improcedent i per tant ha demostrat la impunitat en què treballa el Departament d’Ensenyament envers les persones que hi treballem. També hem participat en les campanyes en contra de les retallades de les beques menjador, en la defensa de la qualitat de l’educació pública i en contra dels tancaments de línies,  en la creació de la Plataforma dels drets dels infants en l’àmbit educatiu de Tarragona en defensa d’un accés equitatiu de tots els infants al lleure educatiu, la col·laboració en la campanya d’insubmissió en contra de les proves estandarditzades de primària i suport a les famílies que hi objectaven, en el suport a la vaga de l’estudiantat en contra del model universitari 3+2. 

També hem d’admetre que no hem pogut arribar a tot arreu, el treball de dues persones a mitja jornada fa impossible la presència física en tots els centres. Afortunadament però, viure en l’era de les comunicacions ens ha permès estar al costat de les persones que us heu adreçat a nosaltres. 

La nostra lluita sindical l’entenem lligada a la de tots els moviments socials que treballen per aconseguir conviure en una societat més justa i amb igualtat d’oportunitats per a totes. Per això també hem participat del Correscales, hem donat suport a la Plataforma per la Sanitat Pública Universal, dels actes per reivindicar la igualtat de gènere i en contra de les violències masclistes, de la Plataforma per la Defensa de l’Ebre, a les accions per aconseguir un habitatge digne per a tothom i en contra dels desnonaments. 

Pel que fa a la formació, aquest curs hem anat més enllà, i a més a més d’organitzar la VIena edicióde les jornades pedagògiques, us hem pogut oferir el cicle de conferències i debat “Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya”, que per primera vegada han tingut reconeixement com a activitats de formació permanent del professorat.

I l’acabament no podia ser més gratificant per a nosaltres. Davant el recent atac de la Consellera d’Ensenyament contra l’escola pública, la comunitat educativa ha dit prou. Així ho va demostrar amb les mobilitzacions de les últimes setmanes al Parlament i a la concentració de la Plaça Urquinaona, on 4000 persones vam ocupar els carrers per avisar que la qualitat de l’ensenyament públic no està en joc. I per això vam decidir en assemblea que el curs vinent començaria com s’està acabant aquest, lluitant.
  
Tornem a agrair a totes les que ens heu donat suport, que us heu afiliat, i que heu participat de les mobilitzacions. Cal recordar les paraules de Miquel de Pedrolo, avui (ahir), que fa 26 anys de la seva mort Cal protestar fins i tot quan no serveix de res.

Tot i semblar un comiat, no marxem, us podeu adreçar a nosaltres per a qualsevol consulta que tingueu, i si no, fins al setembre.
Que passeu un bon estiu!

Marta Minguella i Ernest Weikert
Delegada i Delegat sindical de Deixem de ser una Illa (CGT Ensenyament Tarragona)
 

16/6/16

QUAN LA DIGNITAT GUANYA

Avui hem acompanyat la professora de l'Institut Domènech i Montaner de Reus al judici que s'ha derivat de la denúncia que va interposar quan la direcció d'aquest centre va decidir no renovar el seu nomenament tot just incorporar-se al permís de maternitat.
 

Malgrat encara no hi hagi sentència el que sí que podem parlar és d'una gran victòria, que és el fet d'haver lluitat per dignificar els drets laborals de les treballadores del Departament d'Ensenyament, tan malmesos en aquest moment per l'aprovació de la LOMCE i la LEC i l'aplicació del decret de plantilles.

Afegim l'enllaç del comunicat que vam emetre davant d'aquest fet http://deixadeserunailla.blogspot.com.es/2016/06/comunicat-sobre-els-drets-laborals-de.html

[COMUNICAT] QUI VOL FER LES COSES TROBA ELS MITJANS, QUI NO LES VOL FER TROBA EXCUSES


COMUNICAT DE CGT ENSENYAMENT DAVANT l'AGRESSIÓ DEL GOVERN A L'EDUCACIÓ PÚBLICA

                                                  

 

La Consellera anuncia als mitjans de comunicació i a les direccions que el proper curs es destinaran menys docents dels previstos, menys personal de suport per a la inclusió i que s'aturarà l'increment de personal que s'havia d'assignar als centres de màxima complexitat. Des del Departament es dóna el missatge que aquestes noves retallades a l’ensenyament públic són culpa del fet que el Parlament de Catalunya hagi retornat els pressupostos al Govern amb una esmena a la totalitat.

Davant d’aquesta greu agressió del Govern a l’educació pública, des de la CGT volem manifestar:

1.- Que és mentida que sense nous pressupostos s’hagi de retallar. El 2013 Junqueras i ERC es van negar a votar els pressupostos de CIU, malgrat el pacte de governabilitat que havien signat. Això no va impedir que, amb pressupostos prorrogats per al 2013, l’executat tingués  un increment amb ingressos i despeses de 3000 milions d’euros. Com és possible que si ho va fer Mas-Collell ara no ho faci Junqueras, amb els 1100 milions de més dels que disposa? I si el problema són les condicions pactades amb el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica), val a dir que aquesta afectació és tant amb els nous pressupostos com amb els prorrogats.

2.- Que portem 5 anys de greus estralls a l’ensenyament públic, amb els successius governs de CiU i els darrers amb el suport d’ERC, ara junts en el Govern. Prop de mil milions d’euros menys en el Departament d’Ensenyament que han recaigut íntegrament en la xarxa pública. La realitat és que al darrer pressupost del 2015 els diners cap a l’escola concertada van créixer un escandalós 17% i van tornar als mil milions de fons  públics que van regularment a aquestes escoles, majoritàriament del Secretariat d’Escola Cristiana.

3.- Que amb aquest nou Govern s’havien aplicat noves retallades abans del debat pressupostari:

·         Amb el tancament de línies de P3 contra la resolució de la Comissió d’Ensenyament del Parlament que demanava, a més, abaixar les ràtios. Un cop més en el procés de matriculació tots els avantatges són per a la concertada en detriment de la pública.
·         Amb la supressió de la reducció de les dues hores lectives a majors de 55 anys, amb la qual cosa el govern retallava més de 300 mestres i professors/es.
·         Amb la negativa de la Conselleria de pagar el mes de juliol al professorat substitut amb sis mesos treballats durant el curs.

Tant és així que sembla ridícul dir que la gran aposta del Departament eren les 142 dotacions als centres de màxima complexitat i els 32 milions del pla de xoc per a ensenyament. També cal recordar que dies abans la Consellera es negava a aplicar també la resolució que demana deixar sense efecte el concert de les escoles de l’OPUS que segreguen per sexe, uns altres 30 milions d’euros, amb el vot en contra de Convergència, Junqueras i el PP.
 
Per tot això la presentació de retallades generalitzades a tots els centres és una provocació del Govern a tot l’ensenyament públic. Compartim la preocupació de les direccions per aturar aquesta nova retallada. Però cal que sigui tota la comunitat educativa la que es posi en peu de guerra per aturar aquesta nova tisorada d’aquest final de curs. I ja anticipem que si les retallades s’acaben aplicant, la CGT proposarà a tot el professorat un pla de mobilitzacions amb vagues a l’inici del proper curs.

15/6/16

CONTRA LES RETALLADES A EDUCACIÓ! CONCENTRACIÓ


Meritxell Ruix, la consellera d'Ensenyament, ha decidit intensificar la croada contra l'educació pública i per això no ha tingut escrúpols en aplicar una nova remesa de retallades que afectaran greument l'atenció a l'alumnat i les condicions del professorat. 

Ella s'ha posat al càrrec d'una conselleria que ja ha estat prou malmesa durant els últims anys per la gestió d'unes persones que no han prioritzat donar suport a la comunitat educativa per tal de crear un sistema públic de qualitat, que tracti el seu alumnat en igualtat de condicions. En canvi però, sí que han obert el camí perquè cada vegada més empreses privades entrin en el sistema, i per tant, l'educació esdevingui un negoci.

Perquè diem prou, perquè hem d'aturar les agressions, demà ens concentrarem davant del Parlament!

Us hi animem a participar!

L'educació es defensa, no s'ataca!
 


RESUM DE LA JORNADA D'ESCOLA RURAL A LA MASÓ



La jornada d’escoles rurals omple la Masó



El dissabte 4 de juny, es va realitzar a la Masó la jornada d’escoles rurals “Fem escola, fem poble”. La jornada la van organitzar les ampes de la ZER El Francolí, amb la col·laboració del Grup Interuniversitari de l’Escola Rural (GIER). L’acte s’ha dut a terme en un moment important per a aquesta ZER (formada per les escoles Els Til·lers, de la Masó, i Rocabruna, de Picamoixons), ja que l’any vinent s’hi incorporaran la Riba i Mont-ral, que reobrirà l’escola després d’estar tancada 18 anys.

La trobada es va iniciar a Els Til·lers amb assistents del poble i de fora, un representant municipal de la Masó i els equips directius de les escoles. Tot seguit, Robert Vallverdú —exalumne del centre i historiador— en va repassar l’evolució, des del moment que Eugeni d’Ors la va inaugurar el 1919. Cal recordar que Els Til·lers és la primera de les quatre escoles que va aixecar la Mancomunitat de Catalunya.

A continuació, petits i grans van agafar forces amb les magdalenes de Mont-ral i van començar a enfilar cap a la Llar Social, acompanyats pel toc de gralla d’Espaitrad. A la plaça de la Llar Social, els infants es van abocar als espais de joc que els havien preparat, i a la sala d’actes els més grans van participar en una conferència debat.

Laura Domingo —professora de la Universitat de Vic i membre del GIER— va exposar la ponència “Potencialitats de l’escola rural”. Després de desmuntar-hi molts dels tòpics que s’associen a aquestes escoles, va reflexionar sobre les possibilitats pedagògiques que reuneixen. La Dra. Domingo en va subratllar la multigraduació (és a dir, els grups classe formats per alumnes de diferents edats).

Aquesta realitat de les escoles rurals esdevé, cada cop més, una opció pedagògica per a molts centres educatius d’arreu de Catalunya, fins i tot per a grans escoles. La ponent va convidar a explorar i avançar en el disseny dels espais educatius amb aquesta mirada inclusiva, que ha de tenir en compte els nens i nenes i també la resta d’agents de la comunitat educativa.

Per acabar la ponència, va accentuar que calia defugir la idea d’un model únic d’escola rural. Va emplaçar els equips docents i les comunitats educatives a avançar en un model propi que posi l’alumne en el centre, que s’esforci a potenciar la curiositat dels infants i que es responsabilitzi a crear situacions que estimulin el desig d’aprendre.

A continuació, Francesc Xavier Grau —pare d’exalumnes de l’escola de la Masó, catedràtic universitari i rector de la URV (2006-2014)— va obrir el debat. D’una banda, va plantejar que els models pedagògics integrats, o que busquen activitats globalitzades com a via per estimular l’aprenentatge, són els més desitjables; però va preguntar com i de quina manera el sistema públic pot supervisar la qualitat de les diferents propostes educatives que apareixen dins de l’escola pública.

Al mateix temps, va convidar a analitzar la dotació pressupostària que els governs actuals destinen a garantir la qualitat de l’educació i com condiciona aquest fet la implantació de canvis pedagògics que afavoreixin l’excel·lència. Per acabar, Grau va explicar que, com a família, sempre van tenir clar que l’escola de la Masó era l’opció educativa per als seus fills, perquè, des del seu punt de vista, les escoles rurals constitueixen un marc idoni, sobretot, per a les etapes formatives inicials dels infants.

Després, Teresa Franch —tècnica territorial de la FAPAC al Camp de Tarragona i el Priorat— va exposar la importància que les famílies participin en les escoles com a mesura per garantir la qualitat i la inclusió en els centres educatius. Franch va remarcar que, en el marc d’una escola rural, on l’entorn és molt més proper, és important que existeixin canals de participació de qualitat perquè les famílies puguin retroalimentar l’escola i la comunitat on aquesta s’inscriu.

A continuació, Núria Gavarró —directora de la ZER El Francolí— va localitzar el debat explicant com està formada actualment la ZER i quines implicacions quotidianes tenien algunes de les qüestions debatudes.

A partir d’aquest moment, el debat va agafar embranzida entre tots els assistents. Es va parlar sobre diverses qüestions, com ara els sistemes de supervisió i qualitat de l’escola pública, la formació específica que han d’assolir els mestres que vulguin desenvolupar la seva carrera a les escoles rurals o les eines de què disposen els centres educatius per consolidar els equips de mestres i els projectes educatius.

A quarts de dues, l’intercanvi d’opinions i l’espai de trobada es va traslladar a l’exterior del local, on un concert vermut, animat per Xavi Picarols, va tancar la jornada.

1/6/16

Comunicat Sobre Els Drets Laborals de LES i els docents





La Desprotecció de Ser Mare al Departament d'Ensenyament





Una de les principals tasques de “Deixem de ser una illa”, la secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona, és la de defensar els drets laborals de les docents adscrites als ST de Tarragona.



Darrerament, s’ha conegut el cas de la denúncia que una professora ha interposat contra el Departament d’Ensenyament com a conseqüència de la no renovació del nomenament per a ser contractada el curs següent. Aquest fet, ocorregut just després de finalitzar el seu permís de maternitat, li va impossibilitar de continuar en el lloc docent que havia estat ocupant durant vuit anys consecutius, realitzant totes les tasques que se’n derivaven i sense haver rebut mai cap alerta per incompliment de les feines assignades. El cas és tan real com alarmant i demostraria la desprotecció que pateixen les treballadores, fins i tot, dins de l’administració. En la denúncia no s’ha pogut argumentar el fet que la professora fos penalitzada per exercir el dret a la maternitat, però s’apunta l’existència d’una sèrie d’irregularitats en el procediment seguit, tant per la direcció del centre com pel servei d’inspecció, a l’hora de formalitzar la no renovació del contracte. D’acord amb la normativa vigent, tota proposta de no continuïtat en el mateix centre requereix junt amb l’informe de la inspecció, un informe raonat i justificat de la direcció, i el tràmit d’audiència de la persona interessada. El que la demanda destaca en aquest cas és el canvi sobtat en l’actitud de la direcció que, a diferència del que havia considerat tots els anys anteriors, precisament aquell darrer curs (que era el que va tenir el permís de maternitat) va emetre una avaluació negativa de la professora atribuint-li suposades faltes en el desenvolupament de la seva feina.



En el cas del personal funcionari, les propostes de no-continuïtat, tot i suposar un trasbals, no impliquen la pèrdua de la feina, però en el cas del professorat interí comporten la pèrdua del lloc de treball, causant així un greu perjudici a la persona afectada. És en aquest context d’extrema precarietat i indefensió on certes pràctiques abusives, afins al despotisme empresarial, poden lesionar fàcilment i de manera arbitrària els interessos del col·lectiu del personal docent més vulnerable. Això és el que ha volgut fer palès la nostra companya amb la seva denúncia de l’administració per no vetllar pels interessos del professorat en haver emparat una decisió presa per la direcció que infringia el requisit de motivació raonada i justificada i amb la qual també es va mostrar connivent la pròpia inspecció educativa.



Era previsible que l’aprovació de la LEC i del consegüent decret de plantilles obrís la porta a una conculcació institucionalitzada dels drets laborals dels treballadors docents. Així ho va denunciar CGT i altres organitzacions sindicals i partits polítics durant el procés de tramitació del decret. L’atribució de més competències a les direccions en la gestió del personal docent no sols els ha donat la capacitat de supervisar, avaluar i gestionar el professorat del centre, sinó que en alguns casos també els ha atorgat el poder de decidir qui en podia formar part i qui no. I encara més, aquesta enorme potestat es pot exercir sense gaire control, sense la subjecció real a mecanismes de supervisió i de reclamació que són els que haurien de servir per protegir els drets laborals dels docents, i molt especialment, com en l'exemple que estem exposant, d’aquells que es troben en una situació de major vulnerabilitat, a causa de la precarietat dels seus llocs de treball. Això permet que siguin consideracions subjectives i interessades les que decideixin la idoneïtat d’una persona per ocupar un lloc de treball en un centre educatiu de titularitat pública, quan l’adjudicació d’aquests llocs de treball hauria de seguir uns criteris d’objectivitat i transparència.



La relació entre les direccions i el professorat que conforma les plantilles docents dels centres ja no es concep com una relació col·laborativa entre iguals marcada per l’horitzontalitat, sinó que s’està transformant en una relació jerarquitzada basada en el domini d’unes direccions amb autonomia de gestió i facultats cada cop més extenses de selecció del personal que entenen que la forma d’organització dels centres públics ha d’adoptar el model de la gestió dels recursos humans d’una empresa privada.



L’objectiu està clar: contribuir a la desprotecció i indefensió del professorat per a facilitar-ne el control, no pas per millorar la qualitat educativa. No és l’únic mecanisme, n’hi ha d’altres, com les proves externes i estandarditzades que no només han de servir per avaluar l’alumnat, sinó que també es volen usar com un instrument més de fiscalització autoritària de la tasca docent.



Fóra escandalós que restéssim indiferents davant del fet que els ST d’Ensenyament a Tarragona no hagin fet costat a una treballadora que, confiant en el que l’administració li assegurava, en cap moment va contemplar que no podria continuar realitzant la seva feina després d’exercir el seu dret de ser mare. Però encara seria més dramàtic mantenir-se indiferents davant la possibilitat que els mateixos ST hagin avalat l’actuació irregular de la direcció d’un institut en contra d’una de les seves treballadores.



Per aquest motiu, tornem a demanar amb contundència la derogació del decret i la recuperació d’una concepció més democràtica de l’organització dels centres educatius amb l’esperança que el dia 16 de juny, els tribunals facin justícia a la professora i companya i la sentència que en surti serveixi de precedent perquè el Departament d’Ensenyament no pugui continuar exercint pràctiques despòtiques contra les seves treballadores.



Deixem de Ser Una illa

Secció Sindical de CGT Ensenyament a Tarragona
2 de juny 2016