24/1/16

INAUGURACIÓ DEL CURS "INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA"

Us deixem material gràfic i escrit sobre la primera sessió del curs "Inicis de la Pedagogia llibertària a Catalunya". 

El vídeo l'ha gravat i editat el company  Toni Álvarez...



A més a més l'Ernest Weikert, també membre de la secció sindical de CGT Ensenyament "Deixem de ser una illa", ens ofereix un resum del contingut de la sessió inaugural del curs de formació "Inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya" que va anar a càrrec de Jordi Martí Font i ens va parlar de Josep LLunas i Pujals:


El dijous passat vam inaugurar el cicle de conferències “Els inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya” amb un alt nombre de persones inscrites i una important assistència de públic que quasi va fer petita la sala Puig Antich de la seu de la CGT de Tarragona. Pensem que l'èxit de la convocatòria és conseqüència del gran interès que ha despertat aquest curs.



La primera sessió va anar a càrrec del professor i amic Jordi Martí Font que ens va oferir una magnífica presentació de la figura de Josep Llunas i Pujals, a qui ha dedicat una tesi doctoral recentment presentada a la URV. Durant més de dues hores, va aconseguir articular un fascinant relat biogràfic del personatge on va anar inserint tot un seguit d'episodis destacables de la història del moviment obrer a la Catalunya de finals del XIX. La xerrada va tenir dues parts. La primera part va recórrer el rerefons històric de la trajectòria vital i de l'activisme polític, pedagògic i editorial de Josep Llunas. La descripció va començar amb la revolució del 1868 i els inicis de l'internacionalisme obrer a Catalunya, amb una especial atenció al Congrés de Barcelona de 1870, i es va detenir en l'explicació del naixement, l'any 1881, de la FTRE (Federación de Trabajadores de la Región Espanyola), associació obrera hereva de la FRE/AIT, i fidel a la marcada tendència apolítica i revolucionària que havia estat majoritària entre l'obrerisme català, que es farà definitivament conscient de les limitacions del republicanisme en ser testimoni de la derrota i brutal repressió que un govern dit republicà havia infligit a la “Commune” de París el 1871. Aquesta referència li va permetre situar Llunas en el debat que dividia l'anarquisme al costat dels partidaris de l'anarquisme col·lectivista inspirat en Proudhon, Bakunin i en la tradició prèvia del socialisme utòpic que també havia arribat a Catalunya, i en front dels seguidors de l'anarcocomunisme proper a Kropotkin, minoritaris i partidaris de la clandestinitat, l'acció directa i la pràctica del terrorisme. Jordi Martí va identificar la principal causa del paulatí declivi del corrent col.lectivista en la sistemàtica repressió que van patir les seves organitzacions i que, com a conseqüència directa de l'atemptat de la processó de Corpus, culminarà l'any 1896 en el tràgic episodi del Procés de Montjuïc durant el qual es van empresonar centenars de representants del moviment llibertari que van ser torturats i assassinats o, com en el cas del propi Llunas, condemnats al desterrament o a l'exili (tot i que no serà l'última ocasió en què Llunas patirà directament la violència ja que també serà víctima d'un atemptat que va estar a punt d'acabar amb la seva vida).



A la segona part, Jordi Martí va explicar algunes de les experiències d'organització escolar que es van desenvolupar seguint les orientacions acordades al si de la FTRE que, conscient del paper central que havia de tenir l'educació com factor de transformació social, entenia la necessitat de crear espais on instruir els fills de la classe obrera. Va ser així com s'inicià un procés d'ocupació i apropiació de les institucions que amb un caràcter assistencial havia anat creant la burgesia amb el propòsit d'apaivagar les espurnes de revolta d'unes classes treballadores sotmeses a duríssimes condicions d'explotació. El propi Llunas va ser un dels impulsors d'aquest projecte que va obtenir un dels seus èxits més importants en la transformació de l'Ateneu Català de la Classe Obrera en una escola per a la formació de la classe obrera organitzada segons els postulats llibertaris que l'any 1873 tenia ja 500 nens matriculats i el desig explícit de “créixer fins a l'infinit”.



És en aquest context on va anar evolucionant el pensament polític i les concepcions pedagògiques de Llunas, tot i que sempre es va mantenir fidel al compromís amb la causa de l'emancipació de les classes populars des del rebuig absolut de la violència. Un aspecte destacat per Jordi Martí va ser la transformació que va experimentar la forma de concebre la pràctica educativa, i que va significar l'abandonament progressiu d'una metodologia encara massa propera a l'adoctrinament que era característic de l'educació catòlica que dominava l'ensenyament a tot l'Estat espanyol i que combatien lliurepensadors tant republicans com llibertaris, fins arribar a la formulació de la idea de l'ensenyament integral que Llunas va elaborar en diferents textos de maduresa, mentre al mateix temps lluitava enèrgicament en defensa de l'escolarització de les nenes amb l'oposició fins i tot de part del propi moviment obrer. Un moment especial de la sessió es va produir precisament quan, animats pel conferenciant, totes les persones del públic, van anar llegint, una rere l'altra, una selecció de versos breus d'El ariete socialista internacional, uns textos que els alumnes d'aquelles primeres escoles d'obrers memoritzaven i recitaven com consignes d'un nou catecisme revolucionari.



Jordi Martí encara va poder donar algun apunt d'altres facetes de la complexa vida i intensa activitat de Llunas. Va reivindicar la ingent tasca editorial i periodística que significà la publicació de La Tramuntana (el setmanari anarquista de més durada del segle XIX a l'Estat espanyol i escrit en català), va justificar l'interès de la seva obra poètica, i va mencionar la seva etapa com a director de la revista Los Deportes, que va convertir en la millor publicació esportiva de l'època, o el fet que va ser l'autor de la primera obra del gènere utòpic en català amb el conte Amoria escrit el 1875, i del qual el conferenciant ens en va oferir un suggerent resum.



Després de reconèixer el mèrit i la rellevància de la investigació feta per Josep Termes amb el seu llibre Anarquismo y sindicalismo en España (1864-1881), Jordi Martí va aprofitar per fer una valoració molt crítica de la historiografia catalana d'orientació marxista per l'ocultació interessada de l'existència d'un catalanisme obrer del qual el propi Llunas en seria un clar representant. També va denunciar les mancances que presenta el cànon literari català encara vigent en l'ensenyament secundari i va defensar la necessitat de qüestionar la construcció oficial de la història de la literatura catalana del segle XIX que amb la complicitat de l'acadèmia ha menystingut tota una tradició de literatura obrera que va tenir una enorme popularitat entre les classes treballadores (com per exemple, el poeta Emili Guanyavents) i que, no obstant això, ha desaparegut pràcticament dels manuals de referència contemporanis.



En finalitzar la conferència, alguns dels assistents van poder formular preguntes i amb els seus comentaris van suscitar diferents debats, com el que girà entorn de la recepció del darwinisme per part del pensament anarquista, o el que qüestionava l'especificitat i les limitacions de la metodologia pedagògica practicada en les escoles llibertàries.



Volem agrair-vos, a tots i totes les assistents, la vostra participació i desitgem trobar-vos de nou el proper dia 3 de febrer a les 18.00 al Casal de les Dones de Reus (Plaça de la Patacada, 9). En aquesta ocasió seran Marta Alari i Ginés Puente, investigadors de la URV, els que s'encarregaran de presentar l'obra i la personalitat de la Teresa Mañé, coneguda entre altres coses per haver impulsat una escola laica a Reus i haver estat la fundadora i redactora de la Revista Blanca (considerada per molts la publicació més important del moviment obrer en llengua castellana).



Us hi esperem!

Ernest Weikert
Deixem de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona







2 comentarios: