Si haguéssim de fer una cronologia de totes les vegades que l’escola
catalana ha estat en el punt de mira de l’extrema dreta espanyolista i
de les seves corretges de transmissió en les estructures de dominació de
l’Estat espanyol (Ciudadanos, PP i PSOE) segurament hauríem de fer un
llibre, o una enciclopèdia. Si féssim recull dels cops que l’escola
pública ha estat en el punt de mira de la dreta d’aquí, passaria
exactament el mateix… Però aquestes no són les intencions d’aquest
article i no només per l’extensió o la mida. Sí que pretenc inventariar
bona part del que està passant a Catalunya en els darrers mesos al
voltant de l’ensenyament en aquest procés de creació de la República. La
intenció és, doncs, intentar fer una cronologia aproximativa a l’intent
de destrucció de l’escola catalana -i sobretot la pública- des de les
elits dominants de l’Estat espanyol en els darrers mesos, més que res
per aclarir-nos i aclarir-me, ja que allò que hem vist fins ara és només
el pròleg de tot el que ha de venir i que insistentment els feixistes
espanyolistes van anunciant.
Tot i que citada ara sona a arqueologia, ja que fa cinc anys que va
se pronunciada i el pas del temps està accelerat, és clar que la
intenció damunt la qual s’aixeca tot l’edifici de les denúncies per
adoctrinament a l’escola catalana o per suposats «delictes d’odi» que
tenim en l’actualitat és recollida en aquella frase que el ministre
d’Eucació, José Ignacio Wert, va pronunciar el dijous 11 d’octubre de
2012 al Congreso de Diputados en explicar que el Gobierno de Rajoy tenia
el màxim interès a «españolizar a los alumnos catalanes» amb la
intenció que «se sientan tan orgullosos de ser españoles como
catalanes».
És en aquest sentit que, el 18 de maig de 2017, el secretari d’Estat
d’Educació, Marcial Marín, demanava a l’Alta Inspecció de l’Estat un
«informe detallat» per comprovar si alguns llibres de text catalans
vulneraven la normativa vigent després que AMES, un suposat sindicat
clarament espanyolista sense seu ni delegats, denunciés la «manca de
rigor» en alguns dels seus continguts. És curiós que un tan alt càrrec
de l’Estat fes cas d’aquesta manera a una organització irrellevant de la
qual només se sap que és dirigida per Antonio Jimeno, un professor
jubilat de biologia i teologia de l’institut La Sedeta de Barcelona
assidu de cadenes radiofòniques i televisives tan poc significades
doctrinàriament com la COPE o Antena 3.
Mesos després, el 28 de setembre de 2017, el líder del PPC, Xavier
García Albiol, conegut per haver fet una campanya electoral sota el lema
cinematogràfic-feixista «Netegem Badalona», parlava amb la premsa sobre
la situació a Catalunya i, mentre comentava la possible recuperació de
competències per part de l’Estat, apostava sense embuts per la tornada,
sobretot, de l’Educació al control de l’Estat davant l’«adoctrinament»
escolar que ell deia que hi havia a Catalunya. Aquest era un concepte
que poca gent feia anar aleshores aplicat a la realitat escolar catalana
si no era del voltant de Ciutadans. El PP no s’atrevia a dir
barbaritats d’aquest tipus ja que sabia que eren bàsicament mentida i
aquest partit, tot i que fatxa, només utilitza la mentida per amagar
robatoris clars no sentenciats dels seus càrrecs públics, que prou feina
té…
L’11 d’octubre, es feia públic que el Ministerio de Educación havia
enviat a la Conselleria d’Ensenyament un requeriment per suposats
delictes i violació de la llei per «adoctrinament ideològic» en diversos
centres escolars. En aquell moment, el ministre Íñigo Méndez de Vigo
amenaçava d’anar als tribunals si no rebia resposta i la Generalitat
contestava que eren «acusacions infundades».
Tres dies després, el mateix Albiol insistia, mentre visitava Santa
Coloma de Gramenet, que una possible aplicació de l’article 155 de la
Constitución a Catalunya no només podria servir per convocar eleccions
per aturar la independència sinó també per «corregir» i intervenir en
apartats com l’ensenyament ja que, segons ell «No puede ser que a la
mayoría de la escuela pública y especialmente en determinados
territorios de la Catalunya interior en vez de enseñar a los niños se
les eduque para odiar España».
Les intervencions públiques de periodistes, opinadors i todòlegs
diversos en aquest sentit eren constants en tots els mitjans
espanyolistes, que són l’absoluta majoria. La major part de vegades,
parlaven a partir de relats repetits i amplificats, com el que a
Periodista Digital deixava escrit, el 15 d’octubre, Pedro de Hoyos, quan
deia que calia que l’Estat encarrilés «graves temas, como el
adoctrinamineto en las aulas». La seva solució era, és clar, una
aplicació del 155 que inclogués una intervenció a fons a l’escola.
El dilluns 16 d’octubre, el periodisme escombraria d’El Mundo
feia portada amb les paraules de l’inspector barceloní Jordi
Cantallops, segons el qual en alguns instituts de Catalunya «hay tareas,
murales, banderas sectarias y pancartas que perfectamente podrían
calificarse de adoctrinamiento escolar y partidista», alhora que
denunciava que era imposada la llengua catalana com a llengua vehicular.
Tres dies després, Cantallops era expedientat amb una falta greu per
«incompliment de les seves funcions». Com a conseqüència d’això, tot i
que era un tema que feia dies que remenaven, Ciudadanos i el PP es
mostraven favorables a modificar el funcionament de l’Alta Inspección
del Estado ja que, segons el ministre Méndez de Vigo, «tiene poca
capacidad de reacción inmediata y depende de la buena disposición de las
comunidades autónomas».
L’endemà, el Congrés rebutjava diverses mesures que Ciudadanos
presentava «contra el adoctrinamiento político en los centros
escolares». Tots els altres grups, a excepció d’UPN, els van negar el
seu suport i Toni Cantó va pronunciar un dels discursos més durs i
mentiders contra l’escola catalana dels que s’han sentit mai en un àmbit
representatiu oficial a l’Estat espanyol. Entre els partits
espanyolistes, que encara no optaven per atacar totalment l’escola
catalana, el PP el va acusar de fer un «discurso apocalíptico», el PNB
de ser un «racista», el PSOE de ser un «irresponsable» i Podemos de
«buscar la división a la cerca de cuatro miserables votos».
El 25 d’octubre, Albiol es reafirmava en les seves opinions respecte a
l’adoctrinament i insistia en el discurs que «una parte de la escuela»
catalana «educa en el odio a España».
Tot va canviar quan, el 8 de novembre, l’organització creada per
elements de l’extrema dreta espanyolista Societat Civil Catalana va
presentar un formulari per denunciar escoles que fessin el suposat
«adoctrinament». SCC publicava a la seva pàgina web aquest formulari per
tal de facilitar les denúncies contra centres escolars i en ell
indicaven que els motius per denunciar podien ser els «símbols polítics
en els centres» com per exemple pancartes de Somescola o murals.
El 7 de novembre, la campanya del grup ultra tenia fruits i set
mestres de la Seu d’Urgell anaven a declarar al jutjat d’instrucció
número 1 de la mateixa Seu d’Urgell, acusats d’un suposat delicte
d’incitació a l’odi pel tractament que havien fet a classe dels fets de
l’1-O. Havien rebut denúncies d’onze particulars i els mestres eren el
director i quatre docents del col·legi públic Mossèn Albert Vives, la
directora i un mestre de l’escola Pau Claris i la directora de l’escola
La Salle. Més de 40.000 signatures recollides en suport al manifest en
defensa de l’escola catalana els van acompanyar, així com l’Associació
de Mestres Rosa Sensat i diversos sindicats com Ustec i CGT. La
consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, des de l’exili, també els va
expressar el seu suport.
El dijous 16 de novembre, la Guardia Civil detenia Manel Riu,
professor de Llengua Castellana i Literatura de l’Institut de Tremp, per
acusacions «d’incitació a l’odi a les xarxes socials» pels seus
comentaris sobre la violència policial l’1 d’octubre. La Guardia Civil
el va anar a buscar al matí a l’Institut on treballava, tot i que en
aquell moment no hi era. Finalment, va ser detingut a casa seva.
El mateix dijous, l’associació Hablamos Español continuava la croada
espanyolista i presentava davant de la Fiscalia de Catalunya una
denúncia contra Ramon Font, secretari general del sindicat Ustec, per
suposats delictes d’odi i provocació a la sedició. L’associació, en un
comunicat, sol·licitava la investigació d’uns fets que consideraven
«discriminatoris» ja que «atacan al modelo de convivencia y amenazan los
valores del pluralismo, la tolerancia y el respeto de las diferencias,
más aún cuando tienen por destinatarios menores de edad».
Divendres 17 de novembre, el Consell de Ministres, en aplicació de
les atribucions que s’havia autoatorgat amb l’excusa del 155, nomenava
Miquel Mateo, fins aleshores secretari general de la Fundació Escola
Cristiana e Catalunya, director general de centres concertats i centres
privats. El càrrec estava vacant després que la consellera Ponsatí va
decretar el cessament de l’anterior director general, Miquel Garcia, el
10 d’octubre.
El mateix divendres 17 novembre, al matí, alumnat, mares i pares i
professorat de les escoles de Vacarisses s’havien trobat les parets i
terres dels seus centres pintats amb dues clares consignes que resumien
tot allò que he ressenyat fins ara. D’una banda, les pintades deien «No
més adoctrinamient», recordant el mantra que els feixistes doctrinaris
espanyolistes utilitzen per denunciar, i de l’altra insistien en
l’adoctrinament major, aquell que no es pot considerar «delicte d’odi»
perquè inclou tot l’odi possible: «Viva España».
Jordi Martí Font
https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=274619
No hay comentarios:
Publicar un comentario