(Un article publicat a L'Altaveu del Poble Sec)
Un taller de Fil a l’Agulla realitzat en un aula de primària
La violència sexista no és només cosa d’adults. Un informe del
Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat alerta que al 2013 han
augmentat els casos de discriminació i vexacions sexistes a les aules,
sobretot als instituts. També ho ha fet l’homofòbia. Les diferències
costen d’acceptar pel llegat cultural i estructural, però un bon treball
a l’escola pot ajudar a qüestionar estereotips i a gestionar millor la
diversitat.
Per què a les noies els fa sovint més vergonya parlar de sexe que als
nois? Per què fer “coses de nenes” els sembla motiu d’insult a alguns
nens? Per què les relacions entre el mateix sexe encara creen vergonya,
discòrdia o són motiu de menyspreu? El sistema de creences alimentat pel
sistema educatiu actual i uns mitjans de comunicació al seu servei
perpetuen unes pautes de conducta que discriminen la diversitat i la
diferència i fomenten els estereotips de gènere.
Tot això ho demostren els resultats de l’informe elaborat pel
Ministeri, unes conclusions gens esperançadores: tot i que els
enquestats diuen rebutjar el sexisme i la violència masclista més que fa
tres anys, també augmenta el reconeixement de les persones que diuen
haver-la patit a les aules: com el control, els insults o les
obligacions a activitats sexuals no desitjades. Els missatges de domini
predominen sobre els d’igualtat i l’ús de les noves tecnologies ha fet
augmentar els riscos. Telèfons mòbils i xarxes socials han fet aparèixer
nous termes: el ciberassetjament, el sexting, el grooming… tots ells
noves eines per a vells discursos. Els problemes que es pateixen a
través d’aquests nous mitjans com facebook o twitter acostumen a ser per
la manca de protecció de dades, la facilitat en accedir-hi, la rapidesa
i la permanència dels missatges i fotografies.
Un noi agressiu és més atractiu?
-El resultat
de les enquestes realitzades a més de 8.000 estudiants de 223 centres
d’educació secundària de tot l’Estat espanyol revelen algunes dades com
aquestes:
-Un 31% creu que “l’home que sembla més agressiu és més atractiu”.
-Un 20% pensa que està bé que un noi surti amb moltes noies, però no al revés.
-Un 22% reconeix que la seva parella l’ha insultat i posat en ridícul davant de les seves amistats.
-1 de 4 noies s’ha sentit controlada per les seves parelles a través del telèfon mòbil.
-Un 20%
considera que si una dona és maltractada i no abandona la seva parella
és perquè no li desagrada del tot aquesta situació
La
cooperativa Fil a l’Agulla, amb seu a Poble Sec, treballa des de fa més
de quatre anys a les aules fent tallers, explicant històries o
compartint experiències per educar en la diversitat com a mètode per a
prevenir el sexisme i la violència masclista. I de la seva experiència
també n’han tret una conclusió: tan greu com la violència masclista, i
sovint poc reflectit, és també l’augment de casos d’homofòbia: “ens hem
adonat que la major part de casos de bulling tenen a veure amb això,
fins i tot en grups d’alumnes que racionalment es consideren no
homofòbics”, explica la Sara Carro, integrant de la cooperativa.
L’herència de valors d’una societat patriarcal és tan forta que cal treballar-hi dia a dia”
És, però, una tasca difícil. Glòria Téllez, biològa, sexòloga i
professora d’ESO i Batxillerats de l’Escola Anna Ravell del Poble Sec
constata, igual que l’estudi, que és durant l’adolescència quan els
estereotips de gènere s’accentuen en la manera de comportar-se de noies i
nois: “En la adolescencia es cuando construyen su identidad sexual. Los
chicos tienen que parecer muy machos para que no se les trate de
‘mariquitas’. La Glòria Tellez confessa que l’adolescència és una etapa
difícil, amb moltes preguntes sense resposta, i els i les adolescents el
que busquen és una seguretat: “Es muy difícil aceptar que todos tenemos
una parte masculina y una parte femenina; es mucho más fácil para ellos
identificarse con un estereotipo marcado y tener la seguridad de cómo
comportarse en cada momento”.
Bones pràctiques
Però és evident que perquè algunes conductes canviïn, l’entorn també
hi ha de ser molt present i acompanyar: “El sistema formal
heteronormatiu sexe-gènere es repeteix i l’escola i el professorat han
de formar part també del projecte amb la continuïtat d’algunes
dinàmiques perquè tinguin resultat. L’herència de valors d’una societat
patriarcal i heteronormativa és tan forta que cal treballar-hi dia a
dia”, remarca Sara Carro. La bona notícia és que aquells centres que han
apostat per programes de coeducació transversals ja han notat canvis:
“i això és bàsic per poder crear el món que volem, si volem que sigui
més lliure”, afegeix.
Nunca, o en muy pocos casos se hace la reflexión de por
qué conocemos tan pocas mujeres que han marcado la historia y la
ciencia”
Però Glòria Téllez assegura que el sistema educatiu actual no
afavoreix l’educació en aquest àmbit. “En el mejor de los casos, lo
ignora. Un ejemplo son los libros de historia o de ciencia. Nunca, o en
muy pocos casos se hace la reflexión de por qué conocemos tan pocas
mujeres que han marcado la historia y la ciencia” afirma. L’educació
sexual o per a la prevenció de la violència masclista no és una matèria
obligatòria als instituts, per això és responsabilitat de professorat,
direcció i talleristes apropar aquesta problemàtica a les aules. Una
assignatura que ha servit en alguns casos per al tractament dels
estereotips és Educació per a la ciutadania, que ara la LOMCE preveu
eliminar. I no només és important la formació explícita contra el
sexisme: la implícita, compleix una tasca igual o més destacada: “si yo
en clase oigo algún comentario que a mí me parece machista, paro la
clase, aunque estemos preparando la selectividad, y reflexionamos sobre
lo que ha pasado. Eso no está en el programa, pero pasa muchísimo y es
importante tratarlo”, explica Téllez.
El paper de l’escola és cabdal, però els i les adolescents tenen
referents socials i culturals que apareixen als mitjans de comunicació i
a les xarxes socials. “Yo me paso mucho tiempo preparando actividades,
talleres de sensibilización, etc. y luego sale un futbolista en la tele
diciendo que quiere que su mujer tenga un niño y no una niña para poder
jugar a futbol con él, y parte del trabajo que hemos hecho en el aula
sobre estereotipos se diluye”.
Per trencar aquests mites i moltes conductes que poden conduir a la
violència, Fil a l’Agulla proposa activitats per a tots els cicles
educatius, des d’infantil fins a secundària, per treballar el lloc que
ocupen les joguines o el llenguatge, per fer adonar del seu ús sexista; o
sobre els valors de la masculinitat i la feminitat, qüestionant els
estereotips, revaloritzant allò considerat tradicionalment com a femení i
adoptant un compromís amb la diversitat.
Des de l’escola Anna Ravell també es programen anualment tallers de
sensibilització sobre diversitat sexual i contra la violència sexista a
més d’actuacions puntuals en diferents matèries que a poc a poc i pas a
pas van tenyint l’educació amb perspectiva de gènere.
