1r CONGRÉS ESTATAL D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

 "CONQUERINT ESPAIS PER A L'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA"

"aquest congrés ve a sumar (i no a dividir): la tasca tan immensa que és fer efectiu el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom ens necessita a tots i a totes"

Al 23 de gener se celebrarà el primer congrés estatal de persones adultes. Recollim l'article publicat al Diari de l'Educació que explica el que representa aquest esdeveniment en el marc del debat sobre la importància de l'educació al llarg de la vida. Des de Deixa de ser una illa celebrem la participació del company Arnau Esteban (@arnau_esteban) al congrés amb la presentació de l'experiència de l'educació a l'àmbit penitenciari.

L’hora de l’educació de persones adultes (de Maximiliano Alcañiz-publicat al Diari de l'Educació)

La captatio benevolentiae és un recurs retòric que ve de lluny i consisteix a predisposar favorablement el públic perquè aquest no sigui excessivament sever en els seus judicis i sàpiga disculpar els errors que es poguessin cometre. Recórrer a ell en relació amb el Primer Congrés Estatal d’Educació de Persones Adultes seria fàcil, però com, si no, explicar que aquest esdeveniment sorgeix des de baix, amb zero euros de pressupost i sense la col·laboració directa de les administracions educatives? Sent això així, també seria de justícia dir que el congrés que se celebrarà el 23 de gener de 2021 serà possible gràcies a la il·lusió d’un equip impulsor (la llavor de @fadultos): Diego Redondo, Ramón Paraíso, Josep Miquel Arroyo i Maximiliano Alcañiz (Comunidad de docentes de Educación de Personas Adultas). I gràcies, sobretot, a la col·laboració d’una comunitat docent compromesa. I això diu molt de l’Educació de Persones Adultes (EPA) i dels professionals que hi treballen.

Els números parlen per si sols: gairebé 1.000 persones inscrites, 13 ponents, 16 moderadores i 48 experiències educatives. Aquesta acollida tan extraordinària no és una conseqüència de res, és més aviat el símptoma del moment transformador que l’EPA està vivint (de manera anàloga a aquells anys del tardofranquisme i dels vuitanta del segle passat). No ens sembla exagerat afirmar que l’EPA necessitava un esdeveniment així per reivindicar-se (lluny del victimisme), per trobar-se i compartir (des de l’horitzontalitat) i per albirar un futur en què fer efectiu el dret a l’educació al llarg de la vida per a totes les persones.

La necessitat de trobar-se ve també del moment històric que vivim, just a la meitat d’una pandèmia. Venim d’un confinament que va afectar tota la societat i, òbviament, el sistema educatiu. L’EPA es va ressentir llavors mostrant les febleses d’un corpus social vulnerable (especialment dolorós en el cas de la gent gran), precari (sumant la precarització de la crisi de 2008 a una nova crisi, ara sanitària) i en el qual confluïen altres vectors de desigualtat com ara el gènere o l’origen. Totes les bretxes van convergir llavors i ho segueixen fent en aquests moments, ara amb el curs ja iniciat. Però l’EPA va mostrar també llavors la seva millor cara: va sortir en aquell moment -i segueix sortint ara- al rescat d’aquells que més ho necessitaven.

Aquest congrés ve també a plasmar el desig manifestat àmpliament per molts docents de l’Educació de Persones Adultes i que es concreta en la necessitat de teixir xarxes (locals, comarcals, provincials, autonòmiques, estatals, transnacionals). Bé és cert que en alguns casos aquestes xarxes ja existeixen i funcionen francament bé. Al costat d’elles, aquest congrés ve a sumar (i no a dividir): la tasca tan immensa que és fer efectiu el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom ens necessita a tots i a totes. Amb aquest propòsit, @fadultos vol aportar algunes de les seves senyes d’identitat: la seva voluntat integradora (comptant i donant veu al vast ecosistema de l’aprenentatge al llarg de la vida); el seu compromís amb les persones, especialment amb les més vulnerables (per satisfer les necessitats formatives de la població adulta); i la seva visió transformadora (de vides i entorns) cap a una societat més justa i cohesionada. Aquestes són les seves credencials i aquests són els vímets amb què neix aquest congrés.

En aquest punt tornem al principi del text: vagin per davant les disculpes pels possibles errors, omissions o contradiccions en què puguem incórrer. Tinguem això en compte, però no oblidem tampoc la immensa alegria que aquest congrés ens genera a moltes. A uns dies de trobar-nos, aquí estem: expectants, il·lusionades, àvides de voler saber i compartir, fent nostre el dret a aprendre al llarg de la vida.

Conquerint espais per a l’aprenentatge al llarg de la vida

Un títol és, en molts casos, una declaració d’intencions. Almenys, en el cas del d’aquest I Congrés Estatal d’Educació de Persones Adultes així és. Cadascuna de les paraules que el formen són com estendards que, al mateix temps, ens defineix en el que som, però també en el que aspirem a fer i a ser.

El verb conquerir posseeix una ressonància èpica i un cert aire bèl·lic que no casen molt bé amb el propòsit d’aquest congrés. No obstant això, encarna perfectament una idea-força molt important per a nosaltres: els drets no s’assoleixen mai d’una manera natural sota el paraigua d’una legitimitat ètica, sinó que es barallen i, en la major part dels casos, són el resultat del patiment de moltes persones. Avui també sabem que aquests mateixos drets es troben permanentment amenaçats i que ens toca defensar-los diàriament. Entre aquests drets, el referit a l’aprenentatge al llarg de la vida es troba especialment en perill perquè toca dos dels pilars bàsics de sistema neoliberal: qüestiona el principi de la rendibilitat (lògicament, econòmica) i apel·la a la formació d’una ciutadania crítica (per tant, difícilment manipulable).

Parlem d’espais en plural perquè entenem que qualsevol context (formal, informal i no formal) ens educa i modela. Tot és escola, i en l’Educació de Persones Adultes ho sabem millor que ningú. Amb la pandèmia, a més, hem començat a conquerir també el món virtual. Però no ens conformem amb això: volem guanyar espai en l’agenda pública, en l’atenció que les administracions educatives ens dediquen, en els recursos que l’EPA es mereix, en el valor que la ciutadania ens concedeix …

Enfront de l’embolic terminològic (educació permanent, educació de persones adultes, formació de persones adultes …), l’expressió aprenentatge al llarg de la vida creiem que és la més inclusiva (de fet, pot contenir a les anteriors) i descriu , al nostre parer, l’essència de l’educació: un procés d’adquisició de coneixement (per saber, per fer, per conviure i per ser) i que no es redueix a una etapa de la nostra vida, sinó que es perllonga al llarg i ample d’aquesta.

Apunts al programa

Les característiques que defineixen el programa serien aquestes:

• Actualitat. No podem abstreure’ns del moment històric que estem vivint, enmig d’una crisi sanitària i amb el teló de fons d’un model econòmic depredador que deixa la seva empremta en la societat i en la vida de les persones. Aquest congrés es fa ressò de tot això i pugna per llançar un missatge transformador a la comunitat educativa i a la ciutadania en el seu conjunt.
• Participació i horitzontalitat. El disseny del programa busca generar espais per a la participació, per a l’encreuament de discursos i per a l’intercanvi. I tot des d’un pla d’igualtat entre les persones participants, sense jerarquies.
• Connexió. Davant de les dinàmiques atomitzadores, el programa del congrés pretén teixir xarxes entre professionals de l’Educació de Persones Adultes, des d’entorns diversos, amb trajectòries i perfils diferents, cap a objectius comuns. La meta és clara: sumar esforços i construir un espai més ampli per a l’educació permanent.
• Diversitat. El programa recull una concepció de l’EPA d’ampli abast en entendre que els agents que hi intervenen són múltiples i que desborden els marcs professionals i territorials establerts.
• Innovació. Lluny de les modes educatives, entenem la innovació com tot procés educatiu que afavoreix l’aprenentatge al llarg de la vida per a tots i totes i que transforma vides i entorns.
• Aplicabilitat. El programa privilegia la pràctica docent a peu d’aula i la capacitat de rèplica d’aquestes experiències en múltiples contextos.
• Territorialitat. El programa pretén ser també una mostra el més representativa possible de l’Educació de Persones Adultes de tots els llocs de l’Estat.

Amb aquestes premisses, el congrés es desplega en set moments diferents: la inauguració, un cara a cara, dos col·loquis, un panell d’experiències, una taula rodona i una xerrada de cloenda.

La inauguració anirà a càrrec d’Alejandro Tiana, Secretari d’Estat d’Educació. Aquest fet té, al nostre parer, un doble valor: ve a subratllar la importància que l’Educació de Persones Adultes hauria de tenir entre les nostres administracions educatives i corrobora la necessitat que aquelles persones que decideixen en matèria educativa coneguin què és l’Educació de Persones Adultes. Aquest últim extrem sí que es compleix en el cas d’Alejandro Tiana, ja que l’EPA va ser en el seu moment un dels seus objectes d’investigació (L’educació d’adults en el segle XIX: els primers passos cap a la constitució d’un nou àmbit educatiu) .

El cara a cara Noves tecnologies al servei del benestar emocional de l’alumnat adult (Joan Padrós i Azucena Badenes │ Presenta: Mª Eugenia Villanueva) mira de superar certes limitacions per les quals les noves tecnologies semblen deixar de banda en moltes ocasions el component emocional. En EPA ens calen les dues competències: la digital i l’emocional. I tot això per superar una infinitat de bretxes que afecten l’alumnat adult, formar per a un mercat laboral canviant, créixer personalment, desenvolupar-se integralment i ser ciutadans i ciutadanes de ple dret.

El primer dels col·loquis del congrés girarà al voltant de Metodologies que transformen vides i entorns (Emilio Plazas, Patricia Martínez i Maribel Casado │ Modera: Frederic Johnson). A través de tres experiències educatives d’alt valor afegit, mirarem de reflexionar sobre la importància de les metodologies (ja que aquestes mai són neutres) i com contribueixen a reproduir l’status quo o a transformar vides, centres i entorns. La nostra aposta, òbviament, serà per aquestes últimes.

El panell d’experiències comptarà amb dotze sales (sis a la primera franja horària i altres sis a la següent): (1) Ensenyaments inicials, (2) Àmbit cientificotècnic, (3) Àmbit social, (4) Àmbit de la comunicació, (5) Sinergies Educació de Persones Adultes-Universitat, (6) Atenció a la diversitat, (7) Ensenyament d’Idiomes, (8) Projectes europeus, (9) ODS i ApS en EPA, (10) Projectes de centre, interdisciplinaris, transversals i intercentres, (11) Educació de Persones Adultes en l’àmbit penitenciari i (12) TIC-TAC-TEP en EPA. El títol del panell és Construint aprenentatge col·lectiu, i és que és aquest precisament l’objectiu: mostrar què s’està fent especialment bé en els nostres centres, compartir i generar sabers compartits. Comptarem amb 48 experiències moderades per 12 professionals rellevants de l’EPA especialistes en cadascuna de les temàtiques.

El segon col·loqui porta per títol Sumant agents i veus en l’ecosistema de l’Aprenentatge al llarg de la vida (Francisco Javier Aribau, Francisco Ascón i Adriana Sabaté │ Modera: Marga Julve). Partim de la base que l’EPA concita múltiples actors públics (autonòmics i locals, fonamentalment) i molts altres pertanyents al tercer sector, també amb voluntat de servei públic. Connectar els dos subsistemes, generar sinèrgies i crear coneixement col·lectiu ens sembla fonamental. Des dels centres públics d’EPA tenim molt a aprendre d’aquesta altra EPA que presenta una nítida dimensió social i comunitària, i que fa i s’organitza d’una altra manera.

La taula rodona Mirades internacionals a l’EPA (Graciela Sbertoli, Rosa Mª Torres i Carolina García │ Modera: Gonzalo Toraño) creua fronteres. La nostra tasca del dia a dia en els centres d’EPA pot fer-nos oblidar que el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida és una lluita que es lliura a totes les parts de món amb eines desiguals. Dirigirem la mirada a tres continents: des de la Xarxa Europea per a les Competències Bàsiques (Europa), des de la responsabilitat política i la tasca investigadora en el context llatinoamericà (Amèrica) i des del treball de camp en alfabetització digital amb dones joves (Àfrica).

La xerrada de cloenda anirà a càrrec de Fernando Trujillo (Universitat de Granada, seu de Ceuta) i portarà per títol Educació de Persones Adultes: l’Escola del Món al Revés. La idea central que defensarà Fernando Trujillo és que l’Educació de Persones Adultes és avui l’entorn educatiu en què s’haurien de definir les claus que fossin, posteriorment i en cascada, desenvolupant-se en les altres etapes.

EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ EXCLOU DELS CRIBATGES EL PERSONAL QUE NO ESTÀ EMPADRONAT A CATALUNYA

 

El Departament d’Educació va anunciar un cribatge massiu amb automostres al personal dels 5130 centres educatius de Catalunya. Des de CGT Ensenyament no podem fer altra cosa que celebrar qualsevol mesura que serveixi per minimitzar els riscos i alhora frenar l’augment de casos de la COVID-19. De fet, l’aplicació de PCRs ha estat una demanda constant en aquest curs per part del sindicat, ja que durant el primer trimestre no es van fer PCRs al professorat d’ESO i Batxillerat que no exerceixen tutories.  

Ara bé, la manca de supervisió mèdica, les dates del cribatge i l’exclusió de part del personal del Departament són elements que fan que des del sindicat posem en qüestió l’eficàcia d’aquesta mesura i la situem una vegada més en una campanya mediàtica del departament d’Educació que continua posant la pressió en els centres en lloc d’aplicar polítiques reals que permetin la màxima presencialitat possible als centres sense posar en risc personal i alumnat.

Si la finalitat és la d’evitar la propagació del virus a través dels contactes que es produeixen en els centres escolars, la mesura s’hauria d’haver implementat abans de l’obertura de les aules i no entre l’11 i el 29 de gener. És obvi que els contactes s’inicien en el moment de la incorporació, i les dades ens donen la raó, en 4 dies s’ha arribat als 16000 alumnes confinats, mentres que al setembre s’hi va arribar en 12 dies. Aquesta situació evidencia la improvisació constant per part de l’administració, fins i tot en fets que es podien preveure amb antelació, com que el reinici de les classes arribaria en un moment complicat. A dia d’avui, a Catalunya ja hi ha centres que tenen 16 grups confinats i una altra vegada, en comptes d’actuar, des de la conselleria s’anuncia que es tornaran a canviar els criteris de confinament perquè no n’hi hagi tants.

D’altra banda, un altre aspecte que ens preocupa és la notificació que ha rebut el personal que treballa al Departament d’Educació on s’indica que un requeriment per fer el cribratge és estar empadronat a Catalunya. Hem de tenir en compte que als Serveis Territorials de Tarragona i Terres de l’Ebre aquesta mesura afectarà una gran quantitat de personal, ja que per qüestions de proximitat  molts treballadors i treballadores provenen del País Valencià. No és tolerable que se’ls obligui a triar entre empadronament o exclusió del test. Com es pot exigir a persones que estan treballant en condicions temporalitat absoluta a causa del sistema de contractació del mateix Departament hagin de fer aquest tràmit? És obvi que l’opció de fer-se la prova ha d’anar lligada al fet d’estar prestant serveis al Departament amb independència del seu empadronament.

Des de CGT exigim al Departament d’Educació que rectifiqui per tal que tot el personal que ho vulgui pugui fer-se la prova, tal i com el propi Conseller va expressar.

CGT Ensenyament a les comarques de Tarragona

15 de gener de 2020

NOTA DE PREMSA ] La Junta de Personal de Tarragona denuncia el Departament d'Educació per l'obertura de centres

NOTA DE PREMSA

La Junta de Personal Docent no universitari de Tarragona (representada pels sindicats USTEC·STEs (IAC), CCOO, ASPEPC-SPS, CGT i CSIF) ha mantingut, des del primer moment, que la prioritat d’aquesta època excepcional causada per la pandèmia consisteix a vetllar per la salut i la seguretat de la comunitat educativa. 

És per això que considerem un error perillós que el Departament d’Educació hagi decidit unilateralment obrir els centres educatius durant la fase 2, sense les mínimes garanties ni mesures adequades per evitar possibles contagis. Per aquest motiu, hem decidit presentar denúncia als serveis provincials de la Inspecció de Treball, per tal que es pugui determinar si les mesures previstes pel Departament compleixen les directrius de Salut Pública i, en cas contrari, es puguin tancar els centres que ja han obert amb l’objectiu d’evitar nous rebrots de Covid19, en un context en què els professionals no disposen d’aquelles mesures imprescindibles de seguretat, ni han estat sotmesos a tests. 

Entenem que els riscos d’un retorn prematur superen amb escreix els incerts beneficis de tenir centres educatius oberts, almenys fins que no es pugui garantir realment la seguretat total dels infants, adolescents, professionals i famílies. Com a sindicats representatius en l’àmbit educatiu tenim la responsabilitat i l’obligació de treballar per preservar la salut i la seguretat del conjunt de la comunitat educativa. 

Així mateix volem expressar el nostre suport a totes les direccions dels centres, professorat, personal laboral i personal d’administració i serveis que s’han vist en l’obligació de preparar i dur a terme un pla d’obertura precipitat i improvisat. Agrair a les famílies el seu sentit de la responsabilitat, posant per davant el principi de prevenció de la salut dels seus fills i filles i, que en gran majoria, han decidit no portar-los als centres. La Junta de Personal Docent no universitari de 

Tarragona, 8 de juny de 2020 

USTEC·STEs (IAC)    CCOO  ASPEPC-SPS      CGT        CSIF

VALORACIÓ DE L'0BERTURA DE CENTRES EDUCATIUS A TARRAGONA

Us traslladem la valoració de CGT Ensenyament Tarragona en relació a l'obertura de centres educatius que han entrat en Fase 2 el dia 1 de juny

Des de CGT Ensenyament hem manifestat la nostra oposició al pla d'obertura de centres en fase 2 de desescalada amb diversos articles i accions arreu del territori.

Malgrat que CGT prioritza l'educació presencial, considerem que un pla d'aquestes característiques cal meditar-lo per aconseguir el consens de tots els agents que formen part de la comunitat educativa. I per elaborar-lo cal estar al costat dels centres, vetllar pel compliment de totes les condicions de seguretat per tal de protegir professorat i alumnat, i sobretot, no deixar-lo a mans de la bona voluntat de les persones, sinó reforçar-lo amb tots els mitjans que calguin.

Avui però, s'ha constatat el fracàs, les escoles no s'han obert. Per més que la conselleria d'educació s'esforci en dir el contrari, qui podria considerar obertura la incorporació de 20 nens i nenes d'educació infantil en una ciutat de més de 100.000 habitants? Tothom ho sap,Tothom ho sap, al que ha passat avui, li podem posar un altre nom, però en cap cas "obertura d'escoles".

Denunciem una altra vegada la irresponsabilitat de la conselleria, que ha provocat un trasbals innecessari en una comunitat que està abocant tots els esforços (i mitjans personals) per arribar a l'alumnat, des del primer dia del confinament i alhora volem agrair a les famílies que han assumit una responsabilitat que no els tocava i no han portat els seus fills i filles als centres fent-se càrrec de la situació.

Conseller Bargalló, deixi de menystenir professorat i direccions. Això no tocava.

Imatges de l'acció de CGT Ensenyament en contra de l'obertura davant dels Serveis Territorials d'Educació de Tarragona

ARTICLES RELACIONATS:

Cridem el professorat a desobeir les directrius de reentrada i a exigir condicions de seguretat

http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5750#.XtVE_zozbIU

 El "Pla" de reobertura dels centres a Inspecció de Treball. No tornem!

http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5754#.XtVFNjozbIU

 Resposta 0-3 al Conseller (sobre el Pla d’obertura de centres)

http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5748#.XtVFaDozbIU

 NO TORNEM SENSE GARANTIR L’EDUCACIÓ I LA SALUT!

http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5746#.XtVFhzozbIU

ARTICLE] OBRIM LES ESCOLES, INFECTEM-NOS

Compartim l'article d'opinió dels companys Jordi Martí Font i Marta Minguella Rebull, en relació a l'ordre d'obertura de centres del Departament d'Educació

https://www.elcritic.cat/opinio/obrim-les-escoles-infectem-nos-58301

Com que sembla i és evident que no explicar les coses fa que aquestes no existeixin, ens caldrà començar a parlar d’educació en temps de coronavirus, tot dient obvietats que no són notícia, però que s’han produït mentre els carrers eren buits de gent de totes edats i les escoles i els instituts eren plens de vent pausat.

Sense cap pla per part del Departament d’Educació sobre la digitalització de l’ensenyament en aquest país, amb una formació desmuntada en època de retallades i unes instal·lacions, a nivell digital, a què caldria aplicar el prefix ‘infra’ per apropar-nos a la seva definició, des del primer moment en què es van suspendre les classes i se’ns va confinar a casa, el professorat de totes les edats de l’ensenyament a Catalunya ens hem adequat a un món que, ja ho dic ara i aquí, no és el futur i és ple de mancances bàsiques per fer una educació mínimament de qualitat, perquè la qualitat bàsica de l’ensenyament no són els lluentons que aporta la tecnologia sinó la humanitat que som capaços de donar i rebre.

Ho hem fet en un temps rècord, amb proves i errors, sovint amb equivocacions que ens han fet recomençar des de zero uns quants cops amb la consegüent pèrdua de feina feta, sense condicions a casa en molts casos… però ho hem fet, posant-hi molt més temps del laboral, moltes més hores de les que destinàvem a la nostra feina, fent jornades maratonianes i treballant sense parar, a voltes, caps de setmana, festes i quan calgués; i ho hem fet mentre la nostra motxilla es va omplint d’un pes molt angoixant, el de saber que tot i l’esforç, no arribarem a tot l’alumnat, i en perdrem del camí; i per cert, no hem demanat res a canvi. Perquè, malgrat la imatge que l’ultraliberalisme militant ha construït i estès entre la població de la professió de mestre, a les aules majoritàriament no hi ha dropos i dropes amb set de vacances i gana de fer poca feina, sinó un dels grups humans més compromesos amb l’esdevenidor del món on vivim, tant a nivell laboral com a nivell humà.  

L’adequació no ha estat només del professorat, dels PAS o d’altres treballadors. Perquè l’alumnat tampoc estava preparat per a aquesta situació i tant com ha pogut s’hi ha adequat.

“Obriu les escoles”

Fa dies que sentim diverses propostes sobre el món de l’educació que venen d’àmbits diversos que alguns cops havíem identificat com a propers a la defensa de l’escola pública per a tothom. Ara, els han fet cas, però només en la part que més s’assemblava a la part del seu discurs equiparable al que personatges com Donald Trump han popularitzat aquestes darreres setmanes. “Obriu les escoles”, deien. I per dir-ho, en el cas dels nostrats, utilitzaven un argumentari que no era de l’extrema dreta ni de la dreta sinó tot el contrari. Calen munts de mestres i professors més, calen canvis en els espais docents, calen gran inversions en educació i… que s’obrin les escoles ja! El poderet catalunyès els ha fet cas: “Que s’obrin les escoles ja!”, però la resta d’argumentari ja l’aplicarem un altre any. Ja ho sabíem els que dèiem que no, però, i això és el més trist, també ho sabien els que ho demanaven. Esperem, asseguts per no cansar-nos, els seus articles indignats perquè només els han fet cas en el titular…

Què ha passat? Per què és així? Doncs perquè del que es tracta és de simular una falsa normalitat en què les escoles-magatzem facin aquesta feina mentre pares i mares tornin a la feina, tornin a produir. Cal que sigui així perquè la despossessió dels darrers decennis ha portat a una reducció dràstica de les possibilitats d’estalvi de les famílies i és impossible aguantar més confinats sense ingressos producte del treball.

O ho expliquem clar o ens estem fent trampes al solitari. L’escola interessa als amos perquè guarda fills i filles de la mà d’obra mentre aquesta és explotada sense miraments amb cada dia més hores de feina. I força paraules de moda, i força tecnologia secreta (se’n parla, però pocs la veuen) i sempre a punt la privatització. Perquè tenen ben a punt quin és el canvi radical que cal a l’educació d’aquest país i aquests canvis tenen només el camí d’externalitzacions, treballadores fora de conveni i privatitzacions directes.

Els principals arguments de la crida a obrir les escoles se sostenien, d’una banda, en la necessitat de la conciliació familiar, i d’una altra, en l’agreujament de les desigualtats si es mantenia el tancament. I sí, no negarem que són aspectes que haurien d’ajudar a posar damunt de la taula el debat sobre la conveniència d’obrir els centres. Ara bé, aquestes problemàtiques són noves? Doncs ni són noves, ni l’escola pot ser l’únic agent que ha d’intervenir en trobar-hi una solució. Des de sectors implicats en la defensa de l’ensenyament públic fa molts anys que es fan crides a mobilitzar-nos per exigir que els governs de torn prioritzin polítiques educatives que beneficiïn tothom, però sobretot qui menys té. Ja fa massa temps que la resposta a aquestes crides ha estat escassa i han evidenciat que la millora educativa no interpel·la la majoria. Per això el govern ha pogut continuar desfent a l’ample. Siguem rigoroses, de veritat pensem que el problema de la conciliació no existia? Com hem pogut ignorar fins ara el fet que pares i mares hagin de treballar dobles jornades (bé, en el cas de les mares, triples) per poder fer front a les despeses bàsiques sense que ningú s’hagi preocupat per la seva conciliació.

Quan és evident que l’educació mai no ha estat una prioritat en aquest país, no podem reclamar solucions a cop de titular si no ens volem trobar en un debat dicotòmic que només facilitarà que el Departament carregui directament cap al col·lectiu docent i cap als centres, i així ho constata la intervenció del director general de Centre Públics a la televisió pública catalana dissabte 12 de maig, on es va evidenciar la falta de planificació quan va tirar pilotes fora apel·lant al Decret d’Autonomia de Centres, un articulat de la LEC fet a mida perquè no els calgui assumir responsabilitats i que ajuda a perpetuar la segregació escolar, ja que no tots els centres tenen les mateixes condicions d’autonomia.

També sobta que el reclam de l’obertura se centri bàsicament en Primària i Secundària. Si de veritat el que ens preocupa són les desigualtats, no podem obviar com la crisi actual està afectant l’educació d’adults en tots els seus vessants: aprenentatge de la llengua oficial a les Escoles Oficials d’Idiomes, educació a les presons, títol de l’ESO, accés a cicles i universitat, una formació que també afavoreix la reducció de les desigualtats. Sincerament, ens dona la impressió que aquest sector no compta perquè està en el grup de mà d’obra barata, tan necessària per mantenir el sistema, i en canvi el que ens interessa és que pares i mares puguin continuar amb la producció com si res estigués passant.

I dit això, i tant que el col·lectiu docent, en la seva totalitat, volem tornar als centres. Ho faríem de grat si no haguéssim experimentat de primera mà com les compareixences mediàtiques s’allunyen sempre d’explicar la realitat. Hem viscut l’anunci de l’enviament d’ordinadors i connexions a “totes” les llars, i això no ha estat així, tot i que és clar que se n’han fet “moltes”. Hem viscut com la Conselleria tenia intenció de deixar milers d’infants sense docent perquè va decidir aturar les substitucions —cal recordar que el professorat som persones, ens posem malaltes, no som immunes a la COVID-19 i tenim les mateixes afectacions que la resta d’humans— i si no arriba ser un cop més per la lluita, no s’haurien tornat a activar. Hem viscut com el contracte que el Departament d’Educació va fer amb Telefònica no ha funcionat, i la subcontracta que aquesta gran empresa va fer ha provocat que a dia d’avui encara hi hagi molts nens i nenes sense connexió. Hem viscut el desconcert, les informacions contradictòries, l’haver de donar la cara davant famílies que també necessitaven respostes. Hem viscut com ha costat que s’organitzés el procés de pre-inscripció, com les persones de direcció assignades per dur-lo a terme s’han passat dies als centres esperant els EPI promesos. I enmig d’aquesta angoixa, arriba el reclam per obrir escoles i la resposta somrient del Departament dient que sí, que ja va. Som-hi doncs, obertes les escoles, infectem-nos!, i somrieu…

Marta Minguella Rebull i Jordi Martí Font són professors, membres de la secció sindical "Deixa de ser una Illa’ i de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya

ACCIÓ DE DEIXA DE SER UNA ILLA EN CONTRA DE L' ORDRE D'OBERTURA DELS CENTRES EDUCATIUS

La secció sindical de CGT Ensenyament a Tarragona-Deixa de ser una illa vam convocar una concentració per denunciar l'ordre d'obertura del Departament d'Educació

Vídeo: durant la concentració vam mostrar la nostra solidaritat amb el col·lectiu de treballadors de NISSAN, que estan en lluita davant l'amenaça de tancar la fàbrica

Al facebook hi poderu trobar un recull d'imatges 

https://www.facebook.com/CgtEnsenyamentTarragona/posts/1147653098944542

Des de la CGT denunciem irregularitats en el procediment i en la manca de recursos per poder dur-lo a terme. Sol·licitem que no s’obrin els centres fins que no es contemplin les condicions de seguretat i salut laboral necessàries. Cridem el professorat a desobeir les directrius de reentrada i a exigir condicions de seguretat.

Apel•lem excepcionalment a «l’autonomia de centres» i cridem els equips directius per a que de forma unitària prenguin la iniciativa i desobeeixin les ordres d’obertura atenent a la responsabilitat d’oferir un entorn segur i saludable per a tothom. Entenem i compartim la importància -tant a nivell educatiu com social d’obertura dels centres des de l’etapa dels 0 anys a l’educació d’adults.

Per això mateix, cal destinar tots els esforços econòmics, tan recursos humans com materials, per fer-ho de forma segura, i més tenint en compte que atenem també a infants amb una autonomia i responsabilitat molt limitada respecte a les mesures mínimes per evitar transmetre i contraure la Covid-19. Per tant, aquesta obertura no pot ser precipitada ni improvisada. És evident que aquesta reobertura de centres al juny no va encaminada a garantir el dret a l’educació en condicions de seguretat sanitària sinó a facilitar que els centres esdevinguin un lloc al qual poder deixar infants i joves davant la incompetència de la pròpia administració per fer possible la conciliació laboral i familiar. 

DENUNCIEM QUE,

• El Departament no ofereix el servei mèdic corresponent a cada Servei Territorial, recurs essencial per poder fer les consultes i visites pertinents en aquesta emergència sanitària.
• S’hagi delegat a les direccions dels centres els plans d’actuació per la reincorporació als centres educatius, sense que s’hagi de realitzar una avaluació de prevenció de riscos que garanteixi una reobertura de centres en unes condicions acceptables de seguretat i salut. 
• Les direccions hagin d’assumir aquesta tasca sense tenir la formació corresponent, ni en matèria de sanitat ni en matèria de prevenció de riscos, sota la seva responsabilitat i deixant-los en una situació vulnerabilitat jurídica. La planificació d’aquesta tasca a més hauria d’estar sota la supervisió de l’organisme corresponent (PROCICAT). 
• No s’ha consensuat amb els sindicats un pla d’incorporació als llocs de treball sense haver realitzat protocols d’actuació en matèria de seguretat i higiene específics previs a la reincorporació del personal. 
• No s’ha garantit la neteja i desinfecció dels centres educatius abans de la seva reobertura.
• No tenim constància que s’hagin aportat tots els equips de protecció individual necessaris i suficients que puguin garantir la salut i seguretat al personal que treballa aquests dies en els centres: mascaretes FFFP2, gel hidroalcohòlic, …
• No s’han instal·lat pantalles de protecció en aquells llocs de treball d’atenció al públic que així ho requereixin per no ser possible respectar la distància de seguretat de dos metres. 
• No hi ha un pla específic per poder assegurar la distància de seguretat bàsica de referència de cada alumne, ni a les aules. I veiem impossible assegurar la no coincidència en els passadissos i els lavabos.
• No s’ha de prioritzat els caràcter preferent de teletreball tal com estableix la normativa.
• No es tenen en compte les condicions psicosocials de les persones treballadores, ja que se’ls demana teletreball i treball presencial, amb la càrrega de treball que suposa. 
• No s’han establert noves contractacions per tenir plantilla necessària per cobrir les ràtios que s’han establert. I que no sabem com es poden atendre a la resta de l’alumnat que no va als centres, ja que no hi haurà aquestes persones que puguin fer teletreball. 
• Les direccions i docents estan rebent ordres contradictòries en els instruccions per a l’organització de l’obertura dels centres educatius, on s’estipula que s’ha de donar preferència d’assistència a la població escolar més vulnerable i a l’hora a la conciliació familiar i laboral. Sol·licitem que no s’obrin els centres fins que no es compleixi les condicions de seguretat i salut laboral necessàries i s’estableixin els mecanismes perquè els comitès de salut laboral territorials puguin exercir les seves funcions de prevenció (art. 39 LPRL). Convidem al Departament a elaborar un protocol d’obertura prudent basat en factors sanitaris, socials i educatius, no econòmics, que no responguin únicament a pressions empresarials que precipiten aquestes decisions. Exigim al Departament un pla concret i dotat de recursos econòmics, humans, materials, d’infraestructures, etc. Un pla que englobi el retorn de la totalitat de l’alumnat, evitant l’augment de la desigualtat educativa que s’està produint actualment. 

Per tant, des de CGT Ensenyament entenem que en l’elaboració d’aquest protocol de reobertura dels centres educatius no hi poden faltar les persones representants dels treballadors i cal que contempli les següents MESURES DE MÍNIMS:

1.  Dotació doblada de personal docent com principal mesura per atendre l’alumnat.
2. Adquisició de tests PCR pel personal docent, de suport (neteja, menjadors, etc.) i alumnat.
3. Dotació de personal sanitari en plantilla pels centres educatius per fer tasques de prevenció i reforç en hàbits sanitaris de seguretat individual i col•lectiva.
4. Dotació de suficients recursos sanitaris: termòmetres pel control rutinari de temperatura, guants, mascaretes (d’ús obligatori enlloc de voluntari), gels desinfectants, etc. i tot el que les autoritats sanitàries convinguin.
5. Dotació de personal de neteja durant l’horari escolar (mínim de 9 a 16 h), fent èmfasi en la neteja i la higiene de WC i menjadors. Demanem la internalització del servei de neteja. 
6. Gestió seriosa dels espais on s’han de disposar les aules per a l’alumnat, tenint en compte que en escoles d’una línia cal que disposin de 18 espais diferenciats (també a nivell acústic) i en les escoles de dos línies cal espais per a 36 aules, segons les ràtios aprovades i que d’entrada semblen adients.
7.  Demanem als Departaments que correspongui la gestió seriosa, ferma i duradora de les mesures de conciliació laboral i familiar tan necessàries i que no poden recaure de cap manera exclusivament en l’escola (el teletreball, els permisos retribuïts no recuperables, etc.). Per tant, que el Departament d’Educació conjuntament amb les administracions pertinents garanteixin els ingressos necessaris i les mesures laborals adequades per a que les famílies puguin seguir acompanyant als seus infants des de casa. Si no es tenen en compte aquestes demandes, i el Departament continua desemparant la comunitat educativa de cara a l’inici del nou curs, seguirem convocant les mobilitzacions necessàries, si convé també la VAGA INDEFINIDA, fins que la seguretat sanitària i l’educació siguin la prioritat del Departament. Fem una crida social demanant el recolzament de tota la societat i especialment de les famílies, a que la reobertura dels centres educatius sigui segura, per motius educatius i socials.

      CGT ENSENYAMENT

COMUNICAT DELS SINDICATS DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT DE TARRAGONA SOBRE L'OBERTURA DE CENTRES

Benvolguda comunitat educativa,

Els sindicats de la Junta de Personal Docent dels Serveis Territorials d’Educació de Tarragona ens oposem a l’ordre d’obertura dels centres educatius dels territoris que entren en fase 2 de desconfinament, davant l’evidència que no s’han abocat els recursos necessaris per preservar la seguretat de la comunitat educativa.  

Aquesta mesura, absolutament precipitada i imposada sense la previsió necessària, està fent augmentar el neguit dels equips directius, del personal docent i de la resta de la comunitat educativa i alhora, cada dia que passa, es fa més evident que tampoc garanteix el dret a l’educació amb seguretat.  

La falta de recursos, acompanyament i concreció per tal d'executar les mesures de prevenció i protecció en els centres continua fent-se palesa per part de l’administració i així es va mostrar en la plenària del Comitè de Seguretat i Salut dels Serveis Territorials de Tarragona celebrat aquest 26 maig després que la part social sol·licités la convocatòria.

Aquests fets han estès la sensació d’abandonament i menysteniment cap als centres educatius. S’ha abocat als equips directius a l’elaboració de plans d’obertura dels respectius centres sense cap formació prèvia, ni assessorament ni suport tècnic. Uns centres que han estat treballant durant tot el confinament, garantint l’acompanyament a l’alumnat i intentant evitar que les desigualtats educatives s’eixamplessin i s’accentuessin. Volem transmetre a tota la comunitat educativa que aquesta decisió és fruit d’una voluntat política i es podia haver evitat,   existeixen altres alternatives a la imposició de les instruccions unilaterals enviades pel Departament als centres educatius.

Un cop més, el Conseller ha pres decisions des del seu despatx, de forma aliena a la realitat i necessitats dels centres. Considerem que aquestes decisions són agosarades i que poden implicar greus conseqüències. Per aquest motiu, manifestem, de manera unànime, la nostra ferma oposició al retorn a les aules en aquestes condicions. Sr. Bargalló, li demanarem responsabilitats, davant de qualsevol incidència, pel que considerem unes mesures irresponsables i, en cap cas, consensuades amb els representants dels treballadors i treballadores dels professionals de l’educació. 

Els sindicats de la junta de personal no podem admetre que malgrat que el personal docent ha donat una resposta educativa a la situació de pandèmia abocant tots els recursos personals necessaris i havent-se d’adaptar a les contínues incerteses emeses per part de la Conselleria d’Educació, ara se l’obligui a treballar posant en risc la seva salut i la de l’alumnat. 

El conjunt de sindicats hem manifestat repetidament el nostre acord a reobrir els centres educatius, amb les mesures de seguretat necessàries, per tal de cobrir  les actuacions  imprescindibles: preinscripcions, proves molt concretes i acompanyaments personalitzats en cursos de final d’etapa.

Els centres s’obriran amb moltes qüestions per resoldre. Tenim garanties que els plans d’obertura elaborats pels centres sense haver disposat d’assessorament tècnic podran donar crèdit del compliment de les mesures de prevenció i protecció? Tenim garanties que el personal dels centres que es reincorporarà dilluns presencialment  ha pogut conèixer les  mesures a aplicar per evitar el risc de contagi? Tenim garanties que els centres gaudiran dilluns dels materials i equips de protecció per poder iniciar la seva activitat sense cap mena de risc?  Es tornarà a repetir el que ja ha passat amb les connexions i tauletes que havien d'arribar a l’alumnat més desafavorit i que, en molts casos, encara l’esperen? 

Davant de tot aquest despropòsit demanem a les direccions dels centres educatius de Tarragona que prioritzin la salut de les persones i es replantegin l’obertura o limitin al màxim l’atenció presencial si no poden complir amb les mesures de seguretat enfront de l’exposició al Covid19.

Demanem també a tots els treballadors i treballadores que denunciïn qualsevol situació irregular o que pugui afectar la seva seguretat i la del seu alumnat, davant els/les referents sindicals i/o delegats/des de salut amb la major celeritat possible, ja que ens responsabilitzem a prendre les mesures adients per demanar responsabilitats pels perjudicis que se’n puguin derivar. 

Així mateix, ens posem a la seva disposició per exigir al Departament el compliment de les seves obligacions com a ens responsable del Servei Públic d’Educació, tant pel que fa a l’acompanyament dels centres educatius, en l’elaboració dels plans d’obertura com per a dotar-los dels recursos necessaris per a la seva implementació. En el cas que aquestes exigències no siguin ateses, els sindicats estem a disposició de la comunitat educativa per ajudar-la a prendre les accions que considerin oportunes.

Demanem al Consell Escolar de Catalunya, com a màxim òrgan de representació del Sistema Educatiu Català, que analitzi el contingut i  la implementació del Pla de Reobertura elaborat pel Departament.

Finalment, volem felicitar i desitjar salut a tota la comunitat educativa, expressar el nostre reconeixement al conjunt dels docents i del personal no docent per la seva tasca continuada, i a la paciència, comprensió i esforç de les famílies durant aquesta situació tan difícil que estem vivint. Cuidem-nos!

JUNTA PERSONAL DOCENT TARRAGONA

USTEC                      CCOO                       ASPEPC                        CGT                         CSIF