NO al judici a 25 estudiants, 1 tècnic i 1 professor de la UAB
Aturem la repressió i la criminalització de la lluita per la defensa de la universitat pública
Clicant en aquest enllaç
Des de fa dècades acceptem que les universitats són
un espai on hi hauria de regnar la llibertat, el pensament crític i
reflexiu, la innovació teòrica, el qüestionament de paradigmes polítics o
científics i l'impuls a la construcció de referents per a la
transformació de la vida social, amb la finalitat de millorar les
condicions de vida de les dones i els homes que vivim en el present. Per
aquesta raó la nostra societat trasllada a l'espai universitari la
producció de nous coneixements i la transmissió a la resta de la
societat dels avenços científics i de la crítica de dogmes i de
pràctiques. En la realitat quotidiana de l'entorn de la majoria de les
universitats no sempre és així. Però el reconeixement que les
universitats són llocs on ha de prevaler la llibertat està assumit, i la
llibertat acadèmica és un dels principis que donen sentit a l'àmbit universitari, d'acord amb les Recomanacions de la UNESCO en la seva Conferència General de 1997, i ratificades per tots els Estats membres d'aquest organisme (1).
Com a conseqüència de l'anterior, els atacs a la llibertat acadèmica,
del professorat o de l'alumnat universitari, són considerats un
símptoma que un Estat no s'ajusta als mínims requerits per a ser
considerat "democràtic", ni tan sols per les menys exigents de les
definicions que s'atorguen a aquest terme. Els processos penals contra personal universitari,
derivats de l'exercici de l'adopció de posicions dissidents davant
l'statu quo, de la manifestació d'opinions i postures polítiques o de
l'actuació per fer públiques les mateixes, s'han associat sempre a
accions de caràcter autoritari, quan no directament antidemocràtiques o
feixistes.
A l'Estat Espanyol, una de les accions de la dictadura del general Franco
que va tenir més repercussió internacional, pel que comportava d'atac a
la llibertat acadèmica i a qualsevol principi rector de l'espai
universitari, va ser la destitució de tres professors en un procés que
es va desenvolupar durant les mobilitzacions estudiantils de 1965.
En aquell moment, el Govern de Franco, a través del seu Consell de
Ministres, expulsava de la Universitat als professors José Luis
López-Aranguren Jiménez, Agustín García Calvo i Enrique Tierno Galván, i
sancionava per dos anys a altres dos professors (2). Les acusacions que
van impulsar aquesta actuació feien referència a la inducció a
activitats subversives a l'alumnat universitari, en el context de
mobilitzacions estudiantils i d'ocupació de facultats ( "adhesió a la
insubordinació", "incitació i estímul de manifestacions col·lectives",
"presència al capdavant de reunions estudiantils"...) d'acord amb la
resolució del Tribunal Suprem de 1967 que va ratificar la decisió (3).
La Llei d'Amnistia de l'any 1977 (Llei 46/1977, de 15 d'octubre)
revocaria aquestes decisions governamentals i judicials, davant
l'evident naturalesa antidemocràtica de l'acció punitiva.
Durant els següents 50 anys no s’han tornat a produir situacions
similars, d'acció repressiva contra la dissidència en política
universitària. Fins que hem tornat a veure com l'acció del Govern, en
aquest cas a través del Ministeri Fiscal, de nou actua en contra de
personal i l’alumnat universitari. I amb arguments equiparables als
esgrimits per les autoritats franquistes.
La mobilització social contra les polítiques dels recents governs de
l'Estat Espanyol, sobretot des de l'any 2010, coincidint amb l'anomenada
"crisi" associada al col·lapse en 2008 del capitalisme financer, unida a
l'impuls d'un programa neoliberal extrem des de la Unió Europea i des
dels governs estatal i autonòmics, es va incrementar notablement.
En aquest context, les mobilitzacions estudiantils es van plantejar qüestionar una orientació de les universitats públiques cap a funcionaments similars als de les universitats privades.
I, entre altres coses, es van plantejar fer front a la pujada de taxes
de matrícula, que seguien un ritme de creixement que ha dificultat
l'accés o la permanència en la universitat de sectors cada vegada més
amplis d'estudiants. El sistema universitari de l'Estat Espanyol s'ha
situat entre els més cars d'Europa. Aquest fenomen és especialment
acusat a Catalunya, on les taxes universitàries han crescut per sobre de
les d'altres universitats de l'Estat i la inversió pública en educació
superior és una de les més baixes (4).
La protesta contra el preu de les matrícules universitàries,
juntament amb la reclamació que s'aturessin els acomiadaments de
personal derivades de les retallades en el finançament de les
universitats, que s'apliquessin les resolucions aprovades al Claustre, i
alguns aspectes organitzatius van impulsar al mes d'abril de 2013 a
diversos col·lectius estudiantils de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) a traslladar la mobilització a l'Edifici del Rectorat de
la universitat. Com en moltes altres mobilitzacions, l'espai del
Rectorat va ser ocupat, igual que havia passat a les esmentades
protestes durant el govern de Franco, o com s'havia fet en altres països
( "Maig del 68") o durant les lluites del Professorat No Numerari (PNN)
en els anys de l'anomenada "Transició Espanyola" els anys 70 del segle
passat. Formes de protesta que han tingut continuïtat en múltiples
ocasions també en els últims anys.
La mobilització estudiantil a la UAB va comptar ràpidament amb el
suport explícit de diversos sindicats de treballadores i treballadors de
la Universitat i, a títol individual, de docents que van impartir
classes en els espais ocupats per l'alumnat durant diverses setmanes.
La resposta de les autoritats acadèmiques va ser l'immobilisme. Oïdes
sordes a les peticions de diàleg. Cap concessió a allò que, en
definitiva, eren les resolucions de l'òrgan més plural de la
universitat: el Claustre. Finalment, al cap d'un mes l'ocupació del
Rectorat va ser abandonada per voluntat pròpia de qui la
protagonitzaven.
Mentrestant, el Rector de la UAB i diversos membres del seu Equip de
Govern van denunciar a la policia i la fiscalia a una sèrie d’integrants
de la comunitat universitària que eren coneguts per la seva
participació en mobilitzacions dins de la mateixa universitat i per les
seves posicions crítiques. Entre les persones denunciades hi ha 25
alumnes. I també un professor i un treballador del PAS (Personal
d'Administració i Serveis) que, a més de ser representants sindicals,
havien tingut un paper rellevant en una candidatura anterior al
Rectorat, així com en diverses mobilitzacions en defensa del caràcter
públic de la universitat. El professor encausat, Ermengol Gassiot, a
banda de docent d'arqueologia prehistòrica, és actualment secretari
general del sindicat Confederació General del Treball (CGT) de
Catalunya. Per altre banda, el membre del PAS encausat, Jordi Gassiot i
Pintori, es tècnic mitjà (audiovisuals) de la UAB i actualment forma
part de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical
Alternativa de Catalunya (IAC).
A l'inici d'aquest passat mes de juliol hem sabut que la Fiscalia ha
sol·licitat formalment penes d´un mínim de 11 anys i 5 mesos de presó
per a les 27 persones, a més d'una prohibició de trepitjar la UAB durant
5 anys. Ens trobem que les institucions espanyoles tornen a actuar
contra la dissidència universitària, com en època del Govern de Franco, i
buscant un càstig desorbitat, que supera fins i tot al que la Dictadura
va imposar en 1965. I els arguments no s'aparten dels que trobàvem
llavors. En el seu escrit d'acusació el fiscal utilitza les militàncies
socials, sindicals i polítiques dels i les encausades per argumentar que
seguien un "pla criminal", que s'incentivava i impulsava de manera
conspirativa la mobilització estudiantil (5).
L'escrit d'acusació del fiscal garanteix que tots els encausats/es
seran jutjades i, d'acord amb les elevades peticions, amb un risc real
de ser condemnades. I si això succeeix, seria la primera vegada des de
fa més de 40 anys que universitaris/es van a la presó per la seva
postura política dins de la mateixa universitat, per aixecar la veu
davant el que consideren injust, per ser dissidents.
Per tot això, els i les signants d'aquest manifest, treballadors / es
i membres d'universitats de Catalunya, de la resta de l'Estat Espanyol i
del món, fem una crida d'alerta. Ens preocupa
profundament una situació que pot ser indicativa de la pèrdua de
pluralisme i de llibertat a les universitats. Considerem que el
pensament crític i el debat públic obert i dinàmic són actius
imprescindibles del món acadèmic i que aquesta denúncia, aquest
processament penal, obre de nou un camí aterridor que, si no reaccionem
amb fermesa, ens conduirà a la progressiva expulsió de la llibertat de
pensament de la Universitat.
Per tot l'exposat, sol·licitem:
1) A la Universitat Autònoma de Barcelona, que a
través del seu nou Equip de Govern retiri la demanda civil que encara
manté contra els i les encausades i, especialment, que manifesti
públicament el seu desacord amb la persecució penal de membres de la
comunitat universitària: estudiants, (ex)estudiants i treballadors, tant
docents com d'administració i serveis.
2) A les autoritats judicials, que emprenguin les actuacions pertinents per arxivar la causa judicial sense cap acció contra les persones encausades.
3) A les institucions competents en política universitària, científica i judicial, que duguin a terme les mesures oportunes per tancar aquest procés, tant en la seva versió penal com civil.
4) A totes les formacions polítiques, sindicats i altres organitzacions socials,
que mantinguin un compromís inequívoc per garantir la llibertat
d'expressió, la llibertat política i la llibertat acadèmica a les
universitats de Catalunya i de la resta de l'Estat Espanyol.
Referències
