NO és el Jordi, NO és l'Ermen, NO és el Gerard, NO és la Cèlia... SOM MILIONS
Des de Deixem de ser una illa manifestem tot el nostre suport al company
Jordi Martí Font, membre de la nostra secció sindical, i a les altres persones que en bona part són afiliades a d’altres organitzacions sindicals i han estat denunciades o
formen part de la causa per un delicte de desordres públics presumptament comès
durant la seva participació a la vaga del dia 3 d’octubre passat, i citades a
declarar davant el jutge el proper 5 d’abril.
No és la primera vegada que els
cossos policials i el sistema judicial actuen en contra dels vaguistes. No ha
deixat de créixer el nombre persones encausades, jutjades i en alguns casos
empresonades per participar en les diferents vagues generals convocades els
darrers anys. Considerem que aquesta nova actuació repressiva contra
sindicalistes i activistes per exercir un dret fonamental, és un episodi més de
la intensa campanya de persecució política que des de diferents poders de l’Estat
es du a terme contra aquelles persones i organitzacions que mostren un compromís
ferm en la lluita per la reivindicació i defensa dels drets laborals i socials
de les classes treballadores.
No cal dir que aquest tipus
d’actuacions responen a un doble propòsit, d’una banda persegueixen silenciar i
neutralitzar, mitjançant la por, qualsevol resposta col·lectiva organitzada que
pretengui afrontar les polítiques violentament antisocials. Amb aquesta
finalitat s’amenaça totes aquelles persones decidides a mobilitzar-se amb accions
judicials i administratives arbitràries, que poden comportar desproporcionades
sancions econòmiques o fins i tot penes de presó.
D’altra banda, amb aquestes
pràctiques es pretén també imposar una interpretació hostilment restrictiva del
contingut del dret a la vaga i, en general, del dret a la protesta, avui ja retallats
per un conjunt de regulacions injustes que en redueixen l’exercici i l’efectivitat
(com l’obligació d’avisar amb suficient antelació de la convocatòria, la
imposició de serveis mínims sovint abusius, la retòrica protecció d’un
artificiós dret a treballar, o, en darrer terme, la declaració d’il·legalitat
de la pròpia convocatòria). La possibilitat de la resistència i, si cal, de la
confrontació, formen part essencial del nucli d’uns drets que ara s’intenta
buidar de contingut per convertir-los en meres declaracions cosmètiques que
sols empararien manifestacions perfectament ordenades o innòcues i inofensives
aturades.
Denunciem la criminalització de
la protesta i l’adulteració d’aquest dret bàsic que és el dret de vaga, eina
irrenunciable de la lluita en favor dels drets de les classes treballadores, i per
això ens afegim a la crida feta al conjunt de la militància de la CGT i a la
resta de persones d’altres organitzacions sindicals i moviments populars a estar
al costat dels encausats i a col·laborar en l’articulació d’una oposició
decidida a aquests atacs.
Finalment volem també expressar
la nostra solidaritat amb l’Ermengol Gassiot, secretari general de CGT
Catalunya, actualment en cerca i captura per negar-se a comparèixer davant del
jutge d’acord amb la decisió presa de no col·laborar amb una causa que és un
muntatge político-judicial. I aprofitem per fer arribar de nou el nostre suport
a la resta dels 27.
Deixem de ser una illa
23 de febrer de 2018
Deixem de ser una illa
23 de febrer de 2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario