Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No
només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben
bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la
població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes
cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com
cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist
com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant
l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal
que comprem plans d’estalvi privats.
Igualment hem observat com s’han
privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant
bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat
amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem
patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó,
multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada
vegada més les accions col·lectives.
Ja fa temps que DIEM PROU i que tant des de la CGT com des de molts
moviments socials hem oposat resistències arreu. Als llocs de treball
però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic
assalt a les nostres vides, perquè qui ens erosiona les nostres
condicions de treball ens empobreix directament la nostra vida.
Ara, no obstant, tenim el convenciment que CAL PASSAR A L'OFENSIVA. I
avisem que NO ens limitarem a plantar cara, a restar quiets i quietes
on ara estem. Ens proposem avançar. Ens posem en marxa per recuperar el
terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: la CGT passem a
l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials que també
ho facin. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla
quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius. El temps de
la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les
conquestes.
Tenim clar que aquesta represa del moviment no passa per les
institucions. L’experiència dels darrers anys i mesos ens mostra, de
manera clara i crua, com les institucions són part del mateix estat que
combatem, fins i tot si qui temporalment n’ocupa els seients són
antigues companyes i companys de lluites socials. Aquesta ofensiva passa
pel carrer, recuperant espais i iniciatives. Defensant les
organitzacions de venedors/es ambulants, noves associacions com els
anomenats “sindicats de barri”, organitzacions ecologistes,
antirrepressives, centres socials okupats, obres socials de la PAH,
espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera. Però l’ofensiva
també passa pels centres de treball. Nosaltres, la CGT, l’estem
promovent. Cada vegada més vagues ja no són només de resistència, sinó
que es marquen com a objectius recuperar drets i condicions de treball.
El conflicte de classes, el conflicte entre explotadors i explotats,
existeix. Cada dia i arreu. Nosaltres, simplement, busquem fer-lo
visible. Que aflori i, quan surt a la llum, el fem servir per avançar en
els nostres objectius que miren cap a la revolució social. Els darrers
mesos les expressions d’aquest conflicte en el món del treball han
augmentat. D’exemples en tenim per tot el territori i a diferents
sectors. Avisem, no obstant, que tot just és el principi. Ens posem a
caminar, passem a l’ofensiva.
18 d’abril de 2017
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario