PREMSA: recull #18GVagaEnsenyament 10] Entrevista a Miquel González, secretari general de CGT Ensenyament

Miquel González: ‘Amb la vaga, la CGT no vol trencar el procés, sinó millorar les condicions dels professors’

http://www.vilaweb.cat/noticies/miquel-gonzalez-amb-la-vaga-la-cgt-no-vol-trencar-el-proces-sino-millorar-les-condicions-dels-professors/

Miquel González és professor de primària en una escola de Sabadell i secretari general de la federació d’Ensenyament del sindicat CGT. Aquest sindicat anarcosindicalista és el quart del país quant a força dins les escoles, i l’únic que ha convocat vaga el dia 18 de gener. Tota la resta, l’han convocada el 9 de febrer. En aquesta entrevista, feta a la seu de la CGT a Barcelona, González explica quines són les seves reclamacions, per què convoquen la vaga tots sols i quina relació veu entre la vaga i el procés polític que viu el país.

—Quines reclamacions feu?

 —Revertir les retallades a ensenyament. Considerem que ja ha passat prou temps per a recuperar tot allò que s’ha sacrificat.

—I en concret?

 
—En concret reclamem una reducció de l’horari lectiu, cosa que vol dir augment de plantilla. Es feien 23 hores lectives a primària, i 18 a secundària. Fa dos o tres anys van apujar-ho a 25 i 20 hores, respectivament. La reducció d’hores lectives que reclamem vol dir que s’han d’augmentar les plantilles. En segon lloc, cobertura de les substitucions des del primer dia. Amb les retallades s’hi va perdre i ara ens podem trobar que el substitut no arriba fins al setè dia. Tercer: els professors més grans de cinquanta-cinc anys poden agafar hores. Volem que es cobreixen aquestes hores amb substituts. Quart: que no hi hagi tancament de línies. Malgrat que, objectivament, la baixada demogràfica hi és, a secundària la massificació a les aules és important. El nombre d’alumnes per grup és molt alt. No com a Finlàndia, per cert. Tenim una mica de més de 25 alumnes per aula. Per la CGT hauríem de tenir-ne 20.

—La consellera us ha rebut?

 
—Com a CGT, no. I en grup, tampoc. Al setembre vam fer una acampada a Via Augusta, davant la conselleria. Un parell de nits acampats. No es va posar en contacte amb nosaltres en cap moment. I tenia el despatx allà.

—Us heu passat correus electrònics mútuament?

 
—Amb la CGT, no.

—Vosaltres heu enviat correus demanant trobades?

 
—Ara, per la força dels fets, i com marca la llei, hi ha un procés de mediació. Ens hi trobarem. És un protocol previ a la vaga. Treball cridarà les parts. Per veure si s’atura la vaga. Però la història ens diu que no passa mai, i les vagues s’acaben fent.

—Si no s’accepten les peticions, què fareu?

 
—Nosaltres convoquem davant el Parlament. A dins discutiran. La nostra idea és fer una assemblea a la tarda. Farem valoració de resultats i els passos a seguir. A partir d’aquí, veurem. No descartem de fer més mobilitzacions i afegir-nos a la del dia 9. Si s’acaba fent, que encara s’ha de veure.

—A ensenyament passa com a periodisme, i tants sectors, que el treballador públic cobra més, i està més organitzat sindicalment, que el treballador privat?

 
—En general, podríem dir que sí. Tenim més presència sindical a la pública. Però en sous, cada vegada la diferència és més petita.

—Què cobra, un professor?

 
—Un professor de primària a l’escola pública que faci dos o tres anys que treballa, pot vorejar els 2.000 euros al mes, en catorze pagues. Amb la privada hi ha cada vegada més equiparació salarial.

—Em pensava que a la privada estaven molt pitjor.

 
—No, no. Penseu que una part dels diners de la concertada, la paga l’administració. Aquí hi ha la trampa. Nosaltres sabem que és un debat difícil, però per la CGT és central que arribi un dia que se suprimeixin tots els concerts. De manera raonada, parlada i pactada.

—Per què la CGT va tota sola a la vaga i no amb la resta de sindicats?

 
—No per les reivindicacions. Són les mateixes. Però ens separa el moment, la data, de fer la vaga. Nosaltres creiem que la vaga s’ha de fer durant la tramitació del pressupost.

—Per què?

 
—Perquè és el moment de pressionar: quan es negocia al parlament. Per això la fem el dia 18. En canvi, la proposta de CCOO i USTEC és que sigui el 9 de febrer, quan la cosa ja s’ha liquidat. Per nosaltres, s’ha de fer pressió abans, i pensem que fer-la tan tard no deixa de ser postura i prou. Una vaga de rebequeria. Nosaltres anem seriosament a lluitar en un moment que creiem idoni. Per això optem per anar sols. Però no rebutgem que els altres sindicats s’hi afegeixin. O que nosaltres ens afegim a la seva. No descartem d’anar a la del 9. De fet, l’administració ha fet alguna cessió després de tota aquesta pressió.

—Quina?

 
—Recentment, la consellera ha enviat als docents les millores que promet per al curs que ve. Moltes són insuficients, però és per a frenar el professorat, i que no doni suport a la vaga.

—Un clàssic és la relació entre partits i sindicats. Fins a quin punt no teniu por que els partits utilitzin els sindicats per a la seva agenda pròpia? I si tot això només es fa per una batalla entre polítics, en ple procés, i ara us utilitzen?

 
—La CGT no ha estat mai lligada a cap organització política. En canvi, altres organitzacions, sí: és recollit als llibres d’història. ICV i CCOO. PSOE i UGT. És als llibres d’història. Sí que és veritat que ara hem rebut crítiques estrambòtiques, com si la CGT, amb aquesta vaga, volgués trencar el procés. I no. Amb la vaga, la CGT no vol trencar el procés, sinó millorar les condicions dels professors. És el que preval. No acceptem cap condicionant polític.

—No teniu afinitats amb cap partit?

 
—Com a organització, no. Òbviament que pot haver-hi afinitats dels nostres afiliats. Sigui amb la CUP, o amb altres. Si un partit polític té reivindicacions socials i són més radicals, hi haurà més coincidència. Però si no hi té sintonia, no hi ha cap mandat. Cap. En el nostre cas no hi ha cap corretja de transmissió que ens pugui condicionar.

—En una Catalunya independent seria més fàcil la millora de les condicions dels professors, igual, o pitjor?

 
—En abstracte, com menys organització burocràtica hi hagi, millor. Si depens d’un estat, compartir amb altres comunitats autònomes, etc. En canvi si anem reduint capes, anem fins a la filosofia màxima anarcosindicalista, que és l’autogestió. Per tant, en abstracte estaríem d’acord. Però tot això no pot ser buit de contingut. Si s’està al servei de poder decidir, de manera compartida, s’arriba a una societat més justa i solidària. La societat catalana, sigui independentista o no, com que ha sofert tantes agressions de Madrid, i ens ho han posat tan fàcil, hi trobes gent, i companys meus no només del sindicat, que no estarien per un estat independent, però que tenen aquest rebuig contra Madrid. El problema és que la injustícia no únicament ens la trobem allà. Aquí també. Com va passar amb els anys de pujolisme. També pot passar que al final només canvies el collar del gos. I s’ha de dir. Ara, és un escenari que estructuralment podria ser favorable, sí. Podria ser una organització més propera i no tan burocratitzada. Però no es pot deslligar del contingut. Si no, no té sentit.

—En un referèndum d’independència, què votaria Miquel González?

 
—Jo prioritzo uns altres aspectes. Hi ha consonància, això sí, que és bo que un país determini la seva forma de viure i d’organitzar-se. I aquesta és la nostra línia: l’autoorganització dels ciutadans. Passa que autoorganitzar-se, i ser independent, ha de ser per una cosa que tingui un benefici col·lectiu. Evidentment, el sindicat es posiciona a favor de la consulta com a valor democràtic, i és irrenunciable. Però ha de venir amb un projecte social. No a qualsevol preu.

—S’han fet només dues vagues aquests darrers set anys.

 
—És veritat que durant aquests anys l’actitud del professorat ha estat de caiguda, i amb poca mobilització. Els darrers dos anys hem intentat revitalitzar-ho. Per a nosaltres fer la vaga ara va lligada al pressupost. La vaga i la mobilització ha d’anar lligada al pressuposto, perquè és quan es fa la distribució de diners, i partides, per cada concepte. És quan s’ha de fer la pressió necessària. La nostra motivació no és política. En qualsevol cas, ara podria ser una oportunitat dels grups polítics que tenen per objectiu la independència: fer polítiques que millorin la vida dels seus ciutadans. Seria un fantàstic gest per part seva, i es veuria que són garantia que un país independent això anirà millor. Aquí ho teniu. Però ens hem trobat tot el contrari. A tot l’estat la paga del 2012 ja l’han cobrada. Aquí ens la fraccionen en quatre anys.

—Potser la Generalitat no té tants diners?

 
—No és creïble. Madrid ens roba? Sí. És veritat. Però també ens roba Andorra i Suïssa. No és un problema estrictament territorial, sinó d’ideologia. I CDC practica la mateixa ideologia que el PP.