Des de l’inici del mandat del nou govern de la
Generalitat de Catalunya es va poder intuir que les polítiques educatives que
es dissenyarien i aplicarien en aquesta etapa no serien favorables per a
l’ensenyament públic. Malauradament, els nomenaments al capdavant de
l’administració educativa no han portat aires nous. Fixeu-vos bé en les formes
de la consellera Meritxell Ruiz: poca presència pública, alguna declaració per
la televisió i gairebé sense interpel·lació. Seguint aquesta línia, que ens
recorda allò de les comunicacions per plasma, segurament tampoc va ser
casualitat que davant l’avís que a les 9.30 estava programada una acció
reivindicativa dels col·lectius que formen part de la plataforma
“Desmilitaritzem l’educació”, contra la presència de l’exèrcit al Saló de
l’Ensenyament, ella decidís avançar la inauguració de l’espai a les 8.00 del
matí, assegurant-se així no trobar contestació.
Aquest és el nou vell estil, ple de discursos estèrils
farcits de paraules com cohesió, valors, igualtat... Paraules que només
adquiririen sentit si anessin acompanyades de polítiques que les fessin
realitat. Per fer-ho possible, però, s’hi ha de creure, i no val
emparar-se en la santa crisi per justificar una acció de govern clarament
intencionada que consolida un model educatiu que acabarà excloent les persones
més vulnerables. I si no, que algú m’expliqui com és possible que,
d’una banda, es retallin els recursos públics que afecten tant l’atenció de
l’alumnat com les condicions de les treballadores de l’ensenyament, i de
l’altra, s’aprovin mocions al Parlament per assegurar la continuïtat de les
subvencions de la Generalitat cap als 30 centres privats que segreguen els seus
alumnes per sexe a Catalunya (la investigació que va dur a terme Crític
va destapar que la Generalitat destina 30 milions d’euros públics anuals cap a
les escoles de l’Opus). I ja que hem tret el tema, avui mateix, El País
publica la denúncia del Síndic de Greuges al departament pel fet alarmant que
davant els casos d'abusos sexuals dels Maristes l'administració hagi prioritzat
la imatge del centre privat concertat en comptes de defensar els menors
afectats.
Tenim altres exemples contundents que demostren el poc
interès que té el Departament d’Ensenyament per defensar la pública. Ara que
estem en període de preinscripció escolar els números són clars: es redueixen
64 línies de P3 públics i només 3 privats, i segons la consellera, es podria
arribar a 300. Una vegada més, una oportunitat perduda per fer una aposta
ferma cap a la millora i consolidació d’un sistema públic veritablement
equitatiu que garanteixi l’accés a l’educació per a tothom en igualtat de
condicions.
Als serveis territorials de Tarragona, la situació és ben semblant. Silvia Rodes, amb clar perfil continuista, va ser nomenada nova directora d’aquesta delegació. La seva primera presentació pública la vaig veure el dia 25 de febrer al “Diari de Tarragona”, el més llegit del territori. Aquest mitjà, coincidint amb la campanya de matriculació escolar, va publicar un suplement anomenat “Educación”. Fullejant-lo, me’n vaig adonar de la perversitat d’aquell reportatge que, sense estar anunciat com a espai publicitari, recollia les informacions sobre diferents escoles privades concertades, i només elles, tot exposant les suposades raons per les quals aquests centres “han de ser una bona opció” per a les famílies a l'hora de matricular els seus fills i filles. En mig de tot això, i seguint la tradició que havia iniciat l’anterior delegada (ja que l’1 de març de l’any passat va col·laborar en el dossier del mateix caire “Les millors escoles de Tarragona”), hi apareixia l’article “La cohesió social i l’èxit escolar, prioritat del Departament d’Ensenyament a Tarragona” que signava la nova delegada. Les característiques eren les mateixes, un article de la màxima representant del departament del nostre territori en un espai on no hi havia ni una trista menció a l’escola pública. Implícitament doncs, clarament s’estimula la matriculació a l’escola concertada o privada. Això sí, no va oblidar de farcir el text de “parauletes”.
Centrem-nos en la part del títol que fa referència a
“Cohesió social”. Bé, no em feu riure perquè si acompanyem aquests termes amb
dades objectives de l’actual acció de govern, que de fet és el que compta, ens
trobarem amb una gran contradicció. Aquesta mateixa setmana, escoltant la
Cadena Ser ens assabentem que, segons fonts del Departament, els serveis
territorials de Tarragona preveuen tancar 9 línies de P3 (segurament públiques
és clar). Al mateix tall de veu hi intervé el president de la FAPAC a la
demarcació qui manifesta la seva indignació pel fet que en una reunió
mantinguda amb la directora, aquesta havia explicat que no preveia tancaments.
És així com la senyora Silvia Rodes pretén assolir la
cohesió social? Doncs li assegurem que aquesta no és la manera. Un dels factors
que l’afavoririen és el de tenir grups amb ràtios raonables,
que permetin que l’alumnat tingui l’atenció que es mereix. No m’estendré ara en
explicar-li les necessitats de molts i moltes alumnes que, malauradament, només
tenen els centres escolars com a espai vital on reben benestar.
És un fet gravíssim que la màxima representant del
sistema educatiu a Tarragona hagi traspassat informació falsa a l’associació de
pares i mares d’alumnes, les persones que confien els seus fills i filles en el
sistema educatiu públic i agraeixen la gran tasca que està fent el professorat.
Cohesió no n’ha guanyat, pèrdua de confiança sí. Aquest fet, no ho dubti, ens
fa més fortes per lluitar contra aquests tancaments.
.
Marta Minguella Rebull
Delegada sindical de "Deixem de ser una illa" CGT Ensenyament Tarragona
Delegada sindical de "Deixem de ser una illa" CGT Ensenyament Tarragona
No hay comentarios:
Publicar un comentario