QUAN LA SELVA DEL CAMP ES VA DESPERTAR AMB PINTADES QUE DEIEN VERITATS

 

Avui, després de veure diversos titulars a la premsa que feien ressò del fet que el mossèn de La Selva del Camp ha estat denunciat per presumptes abusos sexuals, he pensat que era el moment de fer memòria.

El 18 d’abril del 2019 La Selva del Camp es va despertar amb uns missatges públics (pintades) que assenyalaven les institucions eclesiàstiques i les seves reconegudes males pràctiques , entre les quals els abusos i la pederàstia . Era el Dijous Sant, i una cosa així no havia passat mai al poble. Ningú havia gosat mai a denunciar veritats que implicaven l’església, i menys en dies tan assenyalats.

Les autoritats, en aquell moment amb ERC a l’alcaldia,  es van esfereir i no van tardar ni cinc minuts en ordenar la seva eliminació i a publicar un ban per demanar la col·laboració ciutadana (delators) per trobar les males persones que s’havien atrevit a trencar l’ordre. Alhora, des del mateix Ajuntament s’interposava denúncia als Mossos d’Esquadra per a que els fills de Satanàs s’exposessin a multes de fins a 3000€

 L’ajuntament obre expedients sancionadors per infraccions molt greus les pintades als edificis d’interès històric i artístic del municipi, amb sancions de fins a 3000€

Des de l’ajuntament s’agraeix la col·laboració ciutadana que fa possible la identificació i sanció de les conductes incíviques que no tenim per què suportar com a societat democràtica, avançada i plural

Tot això per unes pintades que assenyalaven pràctiques de l’església, provades i contrastades i fins i tot reconegudes pel seu cap, el Papa Francesc. En els missatges s’hi podia llegir: La religió és l’opi del poble, Educació catòlica i burgesa=pederàstia, pedòfils, entre d’altres.

De pintades, al poble, se’n veuen sovint. Sorgeixen com a expressió crítica espontània quan es dona una vaga, un cas de repressió, de corrupció, una situació que es vol evidenciar, etc. La tipologia de missatges és tan variada com la vida mateixa. Normalment es deixen veure durant un temps fins que l’Ajuntament dóna ordre a la brigada municipal de tapar-les. El que va sorprendre en aquest cas és l’intent de criminalització cap a les persones que van realitzar-les, fins al punt que, si no les trobaven, se les inventaven, i en aquest cas, se les van inventar fins al punt que n’hi va haver algunes que van estar citades a declarar.

És evident que l’Ajuntament va decidir que hi havia coses que es podien dir, i coses que no. I van prendre partit posant-se al costat d’una església implicada en centenars de casos d’abusos sexuals. I van decidir que calia un escarni,  per això van assenyalar persones sense cap tipus de prova, pel simple fet d’haver-los vist tombant una nit d’aquelles que encara es podia sortir. Una persecució que ens va remetre a les pràctiques més dictatorials. Esperem que ara, també prengui partit, i es presenti com a acusació particular.

Marta Minguella Rebull

Veïna de La Selva del Camp

11 de febrer de 2021

COMUNICAT| El departament recondueix la gestió del brot de l'INS Mar de la Frau, després de la denúncia de CGT

 

Dijous passat, professorat i famílies de l’INS Mar de la Frau, després que altres sindicats no els donessin resposta, van contactar amb CGT Ensenyament de les comarques de Tarragona per comunicar el moment d’incertesa i angoixa que vivien per la manca d’informació que rebien des de l’administració, en un context d’augment exponencial de positius al centre, amb 5 grups confinats, 16 casos positius entre l’alumnat i 5 entre docents i PAS, i 2 més pendents de proves.

El sindicat no va dubtar a oferir les eines d’acció sindical en defensa dels interessos de les treballadores, des de la denúncia pública, les mobilitzacions que calguin i considerant també una denúncia a Inspecció de Treball si no es produïa un canvi de rumb. La CGT també va exigir un nou cribratge adreçat al professorat, per tal de frenar possibles contagis.

Celebrem que les accions sindicals tirades endavant amb el consens del professorat hagin revertit en un canvi d’actitud per part del Departament, que ha procedit a informar sobre l’evolució de la situació i dels supòsits que tenien contemplats a mesura que s’obtenien dades sobre l’evolució, entre els que hi havia un possible tancament preventiu si es confirmava que el brot sorgia del mateix centre.

Mentrestant, tornem a afirmar públicament que cap de les dades que vam donar, en el moment que les vam donar, eren falses. I ho afirmem perquè el delegat d’Educació a Tarragona ens ha acusat de dir mentides en els nostres comunicats. Repetim: cap dada de les que vam donar era falsa.

A hores d’ara, les treballadores ens confirmen que el centre no tancarà, però amb les mesures contemplades i els recursos posats a l’abast des de divendres al matí, se senten més tranquil·les. Una altra vegada confirmem que l’única lluita que es perd, és la que s’abandona, i en aquesta lluita, ens hi juguem la nostra salut i la de l’educació pública.

CGT ENSENYAMENT

Comarques de Tarragona

31 de gener de 2020

ARTICLE | Per començar, a la conselleria d'Educació, li demanem humilitat

 

Cada dia que passa es fa més evident que l’eslògan “Les escoles són segures”, emès a tort i a dret pel Departament d’Educació, és fals. És molt fàcil comprendre el perquè. D’entrada, les escoles són tan insegures com qualsevol altre espai en temps de pandèmia. El departament hauria d’admetre aquesta premissa ja que per abordar els problemes sempre és aconsellable partir de la realitat i no intentar defugir-la. Repetir una falsedat no la converteix en realitat quan es pot recórrer a l’hemeroteca.

Mantenir les escoles obertes és el desig de moltes persones que defensem que l’acció educativa òptima es realitza en condicions de presencialitat. Ara bé, és molt preocupant quan Educació assegura que “les escoles es mantindran obertes sigui quin sigui el nivell de pandèmia”, i una altra vegada ho justifica en termes de seguretat. Parlem clar, i posem damunt la taula els motius pels quals caldrà mantenir les escoles obertes fins i tot quan les dades i els experts no ho recomanen i quan veiem com països veïns les tanquen. Existeix una obvietat, si l’activitat econòmica continua, en algun lloc cal deixar els fills i filles. Partir d’aquí potser ajudaria a entendre la gestió que se n’està fent.

Una altra realitat de fons amb què toparia un tancament immediat dels centres escolars és la del repartiment d’ordinadors i connectivitats. Al mes de juliol, el conseller Josep Bargalló va anunciar el repartiment de 300000 ordinadors portàtils per a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i formació professional i 85000 dispositius destinats als docents per afrontar el curs actual. Aquesta mesura havia de servir per pal·liar una de les mancances que va provocar el primer confinament del març del 2020, l’alumnat que va quedar exclòs per manca de recursos tecnològics. El cas és que les dades que tenim fins al dia 18 de gener, el departament d'educació evidencien un lliurament del 5% dels 300.000 ordinadors compromesos per als alumnes, és a dir, gairebé estem a la casella de sortida.

 

A les comarques més habitades de la demarcació de Tarragona, a dia d’avui les dades no acompanyen. Segons la pròpia publicació del Departament, al Tarragonès, d’un total de 169 grups, n’hi ha 45 de confinats, xifra que representa un 27%, i al Baix Camp, el número de grups confinats arriba al 22%. Els confinaments tenen una afectació directa tant en la vida laboral com en la vida acadèmica, cada moviment té unes conseqüències que van més enllà d’una xifra. No ens enganyem més, quan les circumstàncies obliguen el personal docent a combinar presencialitat amb virtualitat, alguna cosa se n’ha de ressentir per força, en aquest cas l’ensenyament-aprenentatge.

 

Seria d’agrair que el departament d’Educació, en un acte d’humilitat, comencés a aproximar-se a quines són les necessitats reals dels centres, s’allunyés dels titulars, i complís les promeses. De fet, és el que s’espera dels responsables de les polítiques educatives.

 

Marta Minguella Rebull
Delegada sindical de CGT Ensenyament (comarques de Tarragona)

LA CGT ENSENYAMENT DEMANA EL TANCAMENT PREVENTIU DE L'INSTITUT MAR DE LA FRAU DE CAMBRILS

 

A Educació tenim un problema. L’argument que la conselleria ha utilitzat fins ara no ens serveix, als centres s’hi detecta un augment d’afectació de la COVID  i cal un canvi de rumb sense esperar més.

Així ho constaten les dades que publica el departament d’Educació i que evidencien situacions com la que ara mateix s’hi dóna a l’Institut Mar de la Frau de Cambrils.

 

El passat dilluns 18 de gener va ser el dia que el Departament va escollir per fer el cribratge al professorat i resta de personal de l’escola mitjançant el test automostra, a partir del qual es van detectar dos positius. A partir d’aquell moment l’augment de casos ha estat exponencial, de manera que avui, al centre hi ha 5 grups confinats, 16 casos positius entre l’alumnat i 6 entre docents i PAS, a més, n’hi ha dos amb símptomes i estan pendents dels resultats. 

 

Fins ara l’administració ha intentat assegurar que als centres no hi ha transmissió. Però es dóna la circumstància que 5 alumnes positius es concentren en un mateix grup de 4t d’ESO, i n´hi ha 3 que conviuen en un altre grup del mateix nivell. Una altra dada destacable és la impossibilitat que l’alumnat d’aquests grups pugui guardar les distàncies recomanades per evitar els contagis, ja que tenen ràtios de més de 30 alumnes

 

Tot i que el Departament s’ha afanyat a cobrir les substitucions del professorat afectat, la situació del centre en aquests moments és constatablement insegura. L’administració, tot i les circumstàncies, no assegura les mascaretes FFP2 i confia que sigui el centre i el personal qui en facin la compra.  

Aquesta situació és del tot inacceptable i posa en risc la comunitat educativa del Mar de la Frau, i, inevitablement, la qualitat educativa, a més a més de conduir a un augment de l’absentisme per la necessitat de precaució.

Per tot això, des de CGT Ensenyament exigim al Departament que:

•  Aturi l’activitat lectiva presencial amb la finalitat de prevenir més contagis

•  Activi un cribatge de PCR per assegurar que la incorporació al centre es faci en condicions de seguretat

•  Proporcioni els EPIs adients per a tot el personal educatiu

Si el Departament no aplica les mesures per vetllar per la seguretat d’alumnat i personal, la CGT Ensenyament entrarà una denúncia a Inspecció de Treball, igual que ha fet en altres casos en què s’ha posat en risc la seguretat del personal.

CGT ENSENYAMENT

Comarques de Tarragona

1r CONGRÉS ESTATAL D'EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

 "CONQUERINT ESPAIS PER A L'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA"

"aquest congrés ve a sumar (i no a dividir): la tasca tan immensa que és fer efectiu el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom ens necessita a tots i a totes"

Al 23 de gener se celebrarà el primer congrés estatal de persones adultes. Recollim l'article publicat al Diari de l'Educació que explica el que representa aquest esdeveniment en el marc del debat sobre la importància de l'educació al llarg de la vida. Des de Deixa de ser una illa celebrem la participació del company Arnau Esteban (@arnau_esteban) al congrés amb la presentació de l'experiència de l'educació a l'àmbit penitenciari.

L’hora de l’educació de persones adultes (de Maximiliano Alcañiz-publicat al Diari de l'Educació)

La captatio benevolentiae és un recurs retòric que ve de lluny i consisteix a predisposar favorablement el públic perquè aquest no sigui excessivament sever en els seus judicis i sàpiga disculpar els errors que es poguessin cometre. Recórrer a ell en relació amb el Primer Congrés Estatal d’Educació de Persones Adultes seria fàcil, però com, si no, explicar que aquest esdeveniment sorgeix des de baix, amb zero euros de pressupost i sense la col·laboració directa de les administracions educatives? Sent això així, també seria de justícia dir que el congrés que se celebrarà el 23 de gener de 2021 serà possible gràcies a la il·lusió d’un equip impulsor (la llavor de @fadultos): Diego Redondo, Ramón Paraíso, Josep Miquel Arroyo i Maximiliano Alcañiz (Comunidad de docentes de Educación de Personas Adultas). I gràcies, sobretot, a la col·laboració d’una comunitat docent compromesa. I això diu molt de l’Educació de Persones Adultes (EPA) i dels professionals que hi treballen.

Els números parlen per si sols: gairebé 1.000 persones inscrites, 13 ponents, 16 moderadores i 48 experiències educatives. Aquesta acollida tan extraordinària no és una conseqüència de res, és més aviat el símptoma del moment transformador que l’EPA està vivint (de manera anàloga a aquells anys del tardofranquisme i dels vuitanta del segle passat). No ens sembla exagerat afirmar que l’EPA necessitava un esdeveniment així per reivindicar-se (lluny del victimisme), per trobar-se i compartir (des de l’horitzontalitat) i per albirar un futur en què fer efectiu el dret a l’educació al llarg de la vida per a totes les persones.

La necessitat de trobar-se ve també del moment històric que vivim, just a la meitat d’una pandèmia. Venim d’un confinament que va afectar tota la societat i, òbviament, el sistema educatiu. L’EPA es va ressentir llavors mostrant les febleses d’un corpus social vulnerable (especialment dolorós en el cas de la gent gran), precari (sumant la precarització de la crisi de 2008 a una nova crisi, ara sanitària) i en el qual confluïen altres vectors de desigualtat com ara el gènere o l’origen. Totes les bretxes van convergir llavors i ho segueixen fent en aquests moments, ara amb el curs ja iniciat. Però l’EPA va mostrar també llavors la seva millor cara: va sortir en aquell moment -i segueix sortint ara- al rescat d’aquells que més ho necessitaven.

Aquest congrés ve també a plasmar el desig manifestat àmpliament per molts docents de l’Educació de Persones Adultes i que es concreta en la necessitat de teixir xarxes (locals, comarcals, provincials, autonòmiques, estatals, transnacionals). Bé és cert que en alguns casos aquestes xarxes ja existeixen i funcionen francament bé. Al costat d’elles, aquest congrés ve a sumar (i no a dividir): la tasca tan immensa que és fer efectiu el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom ens necessita a tots i a totes. Amb aquest propòsit, @fadultos vol aportar algunes de les seves senyes d’identitat: la seva voluntat integradora (comptant i donant veu al vast ecosistema de l’aprenentatge al llarg de la vida); el seu compromís amb les persones, especialment amb les més vulnerables (per satisfer les necessitats formatives de la població adulta); i la seva visió transformadora (de vides i entorns) cap a una societat més justa i cohesionada. Aquestes són les seves credencials i aquests són els vímets amb què neix aquest congrés.

En aquest punt tornem al principi del text: vagin per davant les disculpes pels possibles errors, omissions o contradiccions en què puguem incórrer. Tinguem això en compte, però no oblidem tampoc la immensa alegria que aquest congrés ens genera a moltes. A uns dies de trobar-nos, aquí estem: expectants, il·lusionades, àvides de voler saber i compartir, fent nostre el dret a aprendre al llarg de la vida.

Conquerint espais per a l’aprenentatge al llarg de la vida

Un títol és, en molts casos, una declaració d’intencions. Almenys, en el cas del d’aquest I Congrés Estatal d’Educació de Persones Adultes així és. Cadascuna de les paraules que el formen són com estendards que, al mateix temps, ens defineix en el que som, però també en el que aspirem a fer i a ser.

El verb conquerir posseeix una ressonància èpica i un cert aire bèl·lic que no casen molt bé amb el propòsit d’aquest congrés. No obstant això, encarna perfectament una idea-força molt important per a nosaltres: els drets no s’assoleixen mai d’una manera natural sota el paraigua d’una legitimitat ètica, sinó que es barallen i, en la major part dels casos, són el resultat del patiment de moltes persones. Avui també sabem que aquests mateixos drets es troben permanentment amenaçats i que ens toca defensar-los diàriament. Entre aquests drets, el referit a l’aprenentatge al llarg de la vida es troba especialment en perill perquè toca dos dels pilars bàsics de sistema neoliberal: qüestiona el principi de la rendibilitat (lògicament, econòmica) i apel·la a la formació d’una ciutadania crítica (per tant, difícilment manipulable).

Parlem d’espais en plural perquè entenem que qualsevol context (formal, informal i no formal) ens educa i modela. Tot és escola, i en l’Educació de Persones Adultes ho sabem millor que ningú. Amb la pandèmia, a més, hem començat a conquerir també el món virtual. Però no ens conformem amb això: volem guanyar espai en l’agenda pública, en l’atenció que les administracions educatives ens dediquen, en els recursos que l’EPA es mereix, en el valor que la ciutadania ens concedeix …

Enfront de l’embolic terminològic (educació permanent, educació de persones adultes, formació de persones adultes …), l’expressió aprenentatge al llarg de la vida creiem que és la més inclusiva (de fet, pot contenir a les anteriors) i descriu , al nostre parer, l’essència de l’educació: un procés d’adquisició de coneixement (per saber, per fer, per conviure i per ser) i que no es redueix a una etapa de la nostra vida, sinó que es perllonga al llarg i ample d’aquesta.

Apunts al programa

Les característiques que defineixen el programa serien aquestes:

• Actualitat. No podem abstreure’ns del moment històric que estem vivint, enmig d’una crisi sanitària i amb el teló de fons d’un model econòmic depredador que deixa la seva empremta en la societat i en la vida de les persones. Aquest congrés es fa ressò de tot això i pugna per llançar un missatge transformador a la comunitat educativa i a la ciutadania en el seu conjunt.
• Participació i horitzontalitat. El disseny del programa busca generar espais per a la participació, per a l’encreuament de discursos i per a l’intercanvi. I tot des d’un pla d’igualtat entre les persones participants, sense jerarquies.
• Connexió. Davant de les dinàmiques atomitzadores, el programa del congrés pretén teixir xarxes entre professionals de l’Educació de Persones Adultes, des d’entorns diversos, amb trajectòries i perfils diferents, cap a objectius comuns. La meta és clara: sumar esforços i construir un espai més ampli per a l’educació permanent.
• Diversitat. El programa recull una concepció de l’EPA d’ampli abast en entendre que els agents que hi intervenen són múltiples i que desborden els marcs professionals i territorials establerts.
• Innovació. Lluny de les modes educatives, entenem la innovació com tot procés educatiu que afavoreix l’aprenentatge al llarg de la vida per a tots i totes i que transforma vides i entorns.
• Aplicabilitat. El programa privilegia la pràctica docent a peu d’aula i la capacitat de rèplica d’aquestes experiències en múltiples contextos.
• Territorialitat. El programa pretén ser també una mostra el més representativa possible de l’Educació de Persones Adultes de tots els llocs de l’Estat.

Amb aquestes premisses, el congrés es desplega en set moments diferents: la inauguració, un cara a cara, dos col·loquis, un panell d’experiències, una taula rodona i una xerrada de cloenda.

La inauguració anirà a càrrec d’Alejandro Tiana, Secretari d’Estat d’Educació. Aquest fet té, al nostre parer, un doble valor: ve a subratllar la importància que l’Educació de Persones Adultes hauria de tenir entre les nostres administracions educatives i corrobora la necessitat que aquelles persones que decideixen en matèria educativa coneguin què és l’Educació de Persones Adultes. Aquest últim extrem sí que es compleix en el cas d’Alejandro Tiana, ja que l’EPA va ser en el seu moment un dels seus objectes d’investigació (L’educació d’adults en el segle XIX: els primers passos cap a la constitució d’un nou àmbit educatiu) .

El cara a cara Noves tecnologies al servei del benestar emocional de l’alumnat adult (Joan Padrós i Azucena Badenes │ Presenta: Mª Eugenia Villanueva) mira de superar certes limitacions per les quals les noves tecnologies semblen deixar de banda en moltes ocasions el component emocional. En EPA ens calen les dues competències: la digital i l’emocional. I tot això per superar una infinitat de bretxes que afecten l’alumnat adult, formar per a un mercat laboral canviant, créixer personalment, desenvolupar-se integralment i ser ciutadans i ciutadanes de ple dret.

El primer dels col·loquis del congrés girarà al voltant de Metodologies que transformen vides i entorns (Emilio Plazas, Patricia Martínez i Maribel Casado │ Modera: Frederic Johnson). A través de tres experiències educatives d’alt valor afegit, mirarem de reflexionar sobre la importància de les metodologies (ja que aquestes mai són neutres) i com contribueixen a reproduir l’status quo o a transformar vides, centres i entorns. La nostra aposta, òbviament, serà per aquestes últimes.

El panell d’experiències comptarà amb dotze sales (sis a la primera franja horària i altres sis a la següent): (1) Ensenyaments inicials, (2) Àmbit cientificotècnic, (3) Àmbit social, (4) Àmbit de la comunicació, (5) Sinergies Educació de Persones Adultes-Universitat, (6) Atenció a la diversitat, (7) Ensenyament d’Idiomes, (8) Projectes europeus, (9) ODS i ApS en EPA, (10) Projectes de centre, interdisciplinaris, transversals i intercentres, (11) Educació de Persones Adultes en l’àmbit penitenciari i (12) TIC-TAC-TEP en EPA. El títol del panell és Construint aprenentatge col·lectiu, i és que és aquest precisament l’objectiu: mostrar què s’està fent especialment bé en els nostres centres, compartir i generar sabers compartits. Comptarem amb 48 experiències moderades per 12 professionals rellevants de l’EPA especialistes en cadascuna de les temàtiques.

El segon col·loqui porta per títol Sumant agents i veus en l’ecosistema de l’Aprenentatge al llarg de la vida (Francisco Javier Aribau, Francisco Ascón i Adriana Sabaté │ Modera: Marga Julve). Partim de la base que l’EPA concita múltiples actors públics (autonòmics i locals, fonamentalment) i molts altres pertanyents al tercer sector, també amb voluntat de servei públic. Connectar els dos subsistemes, generar sinèrgies i crear coneixement col·lectiu ens sembla fonamental. Des dels centres públics d’EPA tenim molt a aprendre d’aquesta altra EPA que presenta una nítida dimensió social i comunitària, i que fa i s’organitza d’una altra manera.

La taula rodona Mirades internacionals a l’EPA (Graciela Sbertoli, Rosa Mª Torres i Carolina García │ Modera: Gonzalo Toraño) creua fronteres. La nostra tasca del dia a dia en els centres d’EPA pot fer-nos oblidar que el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida és una lluita que es lliura a totes les parts de món amb eines desiguals. Dirigirem la mirada a tres continents: des de la Xarxa Europea per a les Competències Bàsiques (Europa), des de la responsabilitat política i la tasca investigadora en el context llatinoamericà (Amèrica) i des del treball de camp en alfabetització digital amb dones joves (Àfrica).

La xerrada de cloenda anirà a càrrec de Fernando Trujillo (Universitat de Granada, seu de Ceuta) i portarà per títol Educació de Persones Adultes: l’Escola del Món al Revés. La idea central que defensarà Fernando Trujillo és que l’Educació de Persones Adultes és avui l’entorn educatiu en què s’haurien de definir les claus que fossin, posteriorment i en cascada, desenvolupant-se en les altres etapes.

EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ EXCLOU DELS CRIBATGES EL PERSONAL QUE NO ESTÀ EMPADRONAT A CATALUNYA

 

El Departament d’Educació va anunciar un cribatge massiu amb automostres al personal dels 5130 centres educatius de Catalunya. Des de CGT Ensenyament no podem fer altra cosa que celebrar qualsevol mesura que serveixi per minimitzar els riscos i alhora frenar l’augment de casos de la COVID-19. De fet, l’aplicació de PCRs ha estat una demanda constant en aquest curs per part del sindicat, ja que durant el primer trimestre no es van fer PCRs al professorat d’ESO i Batxillerat que no exerceixen tutories.  

Ara bé, la manca de supervisió mèdica, les dates del cribatge i l’exclusió de part del personal del Departament són elements que fan que des del sindicat posem en qüestió l’eficàcia d’aquesta mesura i la situem una vegada més en una campanya mediàtica del departament d’Educació que continua posant la pressió en els centres en lloc d’aplicar polítiques reals que permetin la màxima presencialitat possible als centres sense posar en risc personal i alumnat.

Si la finalitat és la d’evitar la propagació del virus a través dels contactes que es produeixen en els centres escolars, la mesura s’hauria d’haver implementat abans de l’obertura de les aules i no entre l’11 i el 29 de gener. És obvi que els contactes s’inicien en el moment de la incorporació, i les dades ens donen la raó, en 4 dies s’ha arribat als 16000 alumnes confinats, mentres que al setembre s’hi va arribar en 12 dies. Aquesta situació evidencia la improvisació constant per part de l’administració, fins i tot en fets que es podien preveure amb antelació, com que el reinici de les classes arribaria en un moment complicat. A dia d’avui, a Catalunya ja hi ha centres que tenen 16 grups confinats i una altra vegada, en comptes d’actuar, des de la conselleria s’anuncia que es tornaran a canviar els criteris de confinament perquè no n’hi hagi tants.

D’altra banda, un altre aspecte que ens preocupa és la notificació que ha rebut el personal que treballa al Departament d’Educació on s’indica que un requeriment per fer el cribratge és estar empadronat a Catalunya. Hem de tenir en compte que als Serveis Territorials de Tarragona i Terres de l’Ebre aquesta mesura afectarà una gran quantitat de personal, ja que per qüestions de proximitat  molts treballadors i treballadores provenen del País Valencià. No és tolerable que se’ls obligui a triar entre empadronament o exclusió del test. Com es pot exigir a persones que estan treballant en condicions temporalitat absoluta a causa del sistema de contractació del mateix Departament hagin de fer aquest tràmit? És obvi que l’opció de fer-se la prova ha d’anar lligada al fet d’estar prestant serveis al Departament amb independència del seu empadronament.

Des de CGT exigim al Departament d’Educació que rectifiqui per tal que tot el personal que ho vulgui pugui fer-se la prova, tal i com el propi Conseller va expressar.

CGT Ensenyament a les comarques de Tarragona

15 de gener de 2020

NOTA DE PREMSA ] La Junta de Personal de Tarragona denuncia el Departament d'Educació per l'obertura de centres

NOTA DE PREMSA

La Junta de Personal Docent no universitari de Tarragona (representada pels sindicats USTEC·STEs (IAC), CCOO, ASPEPC-SPS, CGT i CSIF) ha mantingut, des del primer moment, que la prioritat d’aquesta època excepcional causada per la pandèmia consisteix a vetllar per la salut i la seguretat de la comunitat educativa. 

És per això que considerem un error perillós que el Departament d’Educació hagi decidit unilateralment obrir els centres educatius durant la fase 2, sense les mínimes garanties ni mesures adequades per evitar possibles contagis. Per aquest motiu, hem decidit presentar denúncia als serveis provincials de la Inspecció de Treball, per tal que es pugui determinar si les mesures previstes pel Departament compleixen les directrius de Salut Pública i, en cas contrari, es puguin tancar els centres que ja han obert amb l’objectiu d’evitar nous rebrots de Covid19, en un context en què els professionals no disposen d’aquelles mesures imprescindibles de seguretat, ni han estat sotmesos a tests. 

Entenem que els riscos d’un retorn prematur superen amb escreix els incerts beneficis de tenir centres educatius oberts, almenys fins que no es pugui garantir realment la seguretat total dels infants, adolescents, professionals i famílies. Com a sindicats representatius en l’àmbit educatiu tenim la responsabilitat i l’obligació de treballar per preservar la salut i la seguretat del conjunt de la comunitat educativa. 

Així mateix volem expressar el nostre suport a totes les direccions dels centres, professorat, personal laboral i personal d’administració i serveis que s’han vist en l’obligació de preparar i dur a terme un pla d’obertura precipitat i improvisat. Agrair a les famílies el seu sentit de la responsabilitat, posant per davant el principi de prevenció de la salut dels seus fills i filles i, que en gran majoria, han decidit no portar-los als centres. La Junta de Personal Docent no universitari de 

Tarragona, 8 de juny de 2020 

USTEC·STEs (IAC)    CCOO  ASPEPC-SPS      CGT        CSIF