PER REVERTIR LES RETALLADES... PASSEM A L'OFENSIVA:
ANEM A LA VAGA!!
Després de més de cinc anys de
patir i d’acumular retallades que han anat degradant la qualitat de l'educació
pública i les nostres condicions laborals, ens trobem en un moment en el qual
hi ha veritables opcions de començar a recuperar allò que ens han pres. Amb el
debat i l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a l'any 2017 tenim
una oportunitat real de començar a revertir les retallades... i l'hem
d'aprofitar.
Que la vaga és l'eina més potent
que tenim els i les treballadores per defensar les nostres condicions laborals
i, en el nostre cas, la qualitat de l'educació pública és un fet constatat
històricament. (veieu el quadre). Que els darrers anys segurament no s'ha fet
servir la vaga de la manera que hauria calgut per aconseguir els objectius que
es pretenien, segurament també. Ara però, estem construint una vaga amb
elements que ens permeten pensar que sí que pot servir per aconseguir les
reivindicacions que plantegem.
PER QUÈ AQUESTA VAGA SÍ QUE POT SERVIR?
Perquè arribaria en un moment clau: a diferència d'altres vagues
que s'han convocat quan s'havien consumat els atacs que es rebutjaven o algunes
que directament semblaven convocades més per protocol que per guanyar, aquesta
vaga es convocaria en ple debat de pressupostos quan s'està decidint a quines
partides van a parar els diners de tothom. L’anunci d'una convocatòria de vaga
aquest mes de desembre ha de servir perquè el govern i tots els grups
parlamentaris sàpiguen durant els debats d'esmenes parcials que, si no
s'inclouen als pressupostos les reivindicacions que fem, anem a la vaga.
Perquè la conjuntura política ens és favorable: les vagues que
s'han fet davant de governs de majories absolutes tenien molt més difícil
assolir els seus objectius ja que aquests podien imposar unilateralment els
seus plans. També era molt més difícil aturar mesures pactades per diversos
grups parlamentaris com, per exemple, va ser la LEC (PSC+ICV+ERC+CiU). Aquests
pressuposts no els pot aprovar el govern
de JxS en solitari perquè no té majoria suficient per fer-ho i l'actual
situació política a Catalunya fa que
hagi de buscar el suport d’altres grups
parlamentaris probablement més sensibles a les nostres reivindicacions. Per
tant, la pressió que ara puguem fer pot tenir més efectes i l'eina que més pressió
pot exercir serà, sense dubte, la vaga.
Perquè l'educació pública serà un dels punts centrals de l'actual debat
de pressupostos: El Departament parla d'innovació i del model educatiu de
Finlàndia (a on s'inverteix més del 10% del PIB en educació) però calla davant
dels informes recents que indiquen que la inversió en educació a Catalunya està
al nivell de Laos o Perú, a la cua de la Unió Europea. Actualment no arribem al
3% del PIB quan la pròpia LEC parla del 6%. Aquest vergonyós infrafinançament de
l'educació pública està sent objecte de nombroses crítiques i debats, i serà
indefensable no augmentar-lo considerablement als propers pressupostos.
Perquè les reivindicacions són assolibles. A la plataforma
reivindicativa acordada pels sindicats de l'educació pública hem prioritzat, de
les moltes reivindicacions que podríem fer, aquelles que, a partir de les
opinions dels i de les docents, són considerades les més urgents. A diferència
d'altres vegades, l'objectiu no és expressar disconformitat sinó aconseguir-les.
Per això, no hem enumerat les més de vint retallades que ara per ara patim,
sinó que assenyalem aquelles que suposen els mínims que pensem que han d'incloure els pressupostos i que sabem
que són assumibles pel govern i assolibles per a nosaltres. (veieu el
quadre) De fet, sobre algunes d'elles,
el Govern ja comença a anunciar certes “concessions”. Garanties no en tenim,
però creiem que anant a la vaga, podem fer prou pressió per assolir les
reivindicacions plantejades.
Perquè l'estem construint als centres amb els i les docents: a
diferència d'altres vagues convocades sense consultar als i a les
treballadores, des del mes d'octubre estem fent xerrades i assemblees als
centres explicant perquè pensem que ara tenim possibilitats de començar a
revertir les retallades i que la vaga és la millor manera que tenim per fer-ho,
escoltant què en pensen els i les nostres companyes.
Valorem molt positivament aquest
període de debats i les respostes obtingudes. S'està entenent molt bé que estem
en un moment clau i que aquesta vaga tindria elements diferents a d'altres
anteriors. Aquest treball previ ens permet saber que, si anem a la vaga, moltes
treballadores i treballadors coneixen i comparteixen les raons per fer-la i
l'explicaran, construiran i faran amb nosaltres.
CALDRAN PERSECTIVES DE CONTINUÏTAT
Pensem que un altre dels elements
que aquesta vaga haurà de tenir, a diferència d'altres, és una perspectiva
clara de continuïtat. Des de CGT creiem que el format de vaga que més objectius
ens permetria aconseguir és el de la vaga indefinida, que podria ser
discontínua, progressiva o com decidíssim de la forma més àmplia possible.
Tot i això, entenem que el
context de pressupostos té uns terminis determinats (es preveu siguin aprovats
entre finals de gener i començaments/mitjans de febrer). També creiem que, en
el context actual i amb els elements descrits anteriorment, no podem descartar
que una primera convocatòria de vaga ens permeti assolir o apropar-nos a les
reivindicacions plantejades. Per tant, i si això permet convocar-la juntament
amb altres sindicats, acceptarem començar amb una convocatòria d'un dia, però
proposarem que, en cas de no obtenir resposta a les nostres demandes amb la
vaga d'un dia, es convoquin més jornades de forma indefinida i fins a assolir
totes les reivindicacions plantejades. I, en tot cas, defensarem que la decisió
sobre com continuem l’hem de prendre a partir del debat i de la participació
del màxim de treballadores i treballadors de l'educació, tal i com hem començat
a construir aquesta vaga.
Un exemple ben recent de vaga que sí que ha servit: els i les
estudiants han tombat les revàlides de la LOMCE per secundària. I ho han fet
anant a la vaga en un bon moment (abans del debat d'investidura), amb una
conjuntura política més favorable que abans (el PP ja no té majoria absoluta),
prioritzant una reivindicació molt clara, i donant-li perspectives de
continuïtat (van convocar a l'octubre i al novembre).
Hi ha vegades que som els i les
docents qui hem d'aprendre dels i de les nostres alumnes. A veure si és així i, com han fet ells/es,
passem a l'ofensiva, anem a la vaga i revertim les retallades.
CGT ENSENYAMENT
http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4715
