Dia de la Dona a l'escola Teresa Godés de Joncosa del Montmell

Avui divendres no és 8 de març, però a l'escola Teresa Godes de la Joncosa del Montmell intenten que tots els dies siguin dies de...la pau, de la dona, dels drets...

I sí, avui ens reactivem amb el dia de la dona! Les ves de l'escola també poden ser part dels alliberament globals.

Article de Mar Valldeoriola i Marta Pérez: "Coeducar en la diversitat, peça clau contra el sexisme a les aules"

(Un article publicat a L'Altaveu del Poble Sec)

   

Un taller de Fil a l’Agulla realitzat en un aula de primària

La violència sexista no és només cosa d’adults. Un informe del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat alerta que al 2013 han augmentat els casos de discriminació i vexacions sexistes a les aules, sobretot als instituts. També ho ha fet l’homofòbia. Les diferències costen d’acceptar pel llegat cultural i estructural, però un bon treball a l’escola pot ajudar a qüestionar estereotips i a gestionar millor la diversitat.

Per què a les noies els fa sovint més vergonya parlar de sexe que als nois? Per què fer “coses de nenes” els sembla motiu d’insult a alguns nens? Per què les relacions entre el mateix sexe encara creen vergonya, discòrdia o són motiu de menyspreu? El sistema de creences alimentat pel sistema educatiu actual i uns mitjans de comunicació al seu servei perpetuen unes pautes de conducta que discriminen la diversitat i la diferència i fomenten els estereotips de gènere.

Tot això ho demostren els resultats de l’informe elaborat pel Ministeri, unes conclusions gens esperançadores: tot i que els enquestats diuen rebutjar el sexisme i la violència masclista més que fa tres anys, també augmenta el reconeixement de les persones que diuen haver-la patit a les aules: com el control, els insults o les obligacions a activitats sexuals no desitjades. Els missatges de domini predominen sobre els d’igualtat i l’ús de les noves tecnologies ha fet augmentar els riscos. Telèfons mòbils i xarxes socials han fet aparèixer nous termes: el ciberassetjament, el sexting, el grooming… tots ells noves eines per a vells discursos. Els problemes que es pateixen a través d’aquests nous mitjans com facebook o twitter acostumen a ser per la manca de protecció de dades, la facilitat en accedir-hi, la rapidesa i la permanència dels missatges i fotografies.

---

Un noi agressiu és més atractiu? 

-El resultat de les enquestes realitzades a més de 8.000 estudiants de 223 centres d’educació secundària de tot l’Estat espanyol revelen algunes dades com aquestes:

-Un 31% creu que “l’home que sembla més agressiu és més atractiu”.

-Un 20% pensa que està bé que un noi surti amb moltes noies, però no al revés.

-Un 22% reconeix que la seva parella l’ha insultat i posat en ridícul davant de les seves amistats.

-1 de 4 noies s’ha sentit controlada per les seves parelles a través del telèfon mòbil.

-Un 20% considera que si una dona és maltractada i no abandona la seva parella és perquè no li desagrada del tot aquesta situació

---

 

La cooperativa Fil a l’Agulla, amb seu a Poble Sec, treballa des de fa més de quatre anys a les aules fent tallers, explicant històries o compartint experiències per educar en la diversitat com a mètode per a prevenir el sexisme i la violència masclista. I de la seva experiència també n’han tret una conclusió: tan greu com la violència masclista, i sovint poc reflectit, és també l’augment de casos d’homofòbia: “ens hem adonat que la major part de casos de bulling tenen a veure amb això, fins i tot en grups d’alumnes que racionalment es consideren no homofòbics”, explica la Sara Carro, integrant de la cooperativa.

L’herència de valors d’una societat patriarcal és tan forta que cal treballar-hi dia a dia”

És, però, una tasca difícil. Glòria Téllez, biològa, sexòloga i professora d’ESO i Batxillerats de l’Escola Anna Ravell del Poble Sec constata, igual que l’estudi, que és durant l’adolescència quan els estereotips de gènere s’accentuen en la manera de comportar-se de noies i nois: “En la adolescencia es cuando construyen su identidad sexual. Los chicos tienen que parecer muy machos para que no se les trate de ‘mariquitas’. La Glòria Tellez confessa que l’adolescència és una etapa difícil, amb moltes preguntes sense resposta, i els i les adolescents el que busquen és una seguretat: “Es muy difícil aceptar que todos tenemos una parte masculina y una parte femenina; es mucho más fácil para ellos identificarse con un estereotipo marcado y tener la seguridad de cómo comportarse en cada momento”.

Bones pràctiques

Però és evident que perquè algunes conductes canviïn, l’entorn també hi ha de ser molt present i acompanyar: “El sistema formal heteronormatiu sexe-gènere es repeteix i l’escola i el professorat han de formar part també del projecte amb la continuïtat d’algunes dinàmiques perquè tinguin resultat. L’herència de valors d’una societat patriarcal i heteronormativa és tan forta que cal treballar-hi dia a dia”, remarca Sara Carro. La bona notícia és que aquells centres que han apostat per programes de coeducació transversals ja han notat canvis: “i això és bàsic per poder crear el món que volem, si volem que sigui més lliure”, afegeix.

Nunca, o en muy pocos casos se hace la reflexión de por qué conocemos tan pocas mujeres que han marcado la historia y la ciencia”

Però Glòria Téllez assegura que el sistema educatiu actual no afavoreix l’educació en aquest àmbit. “En el mejor de los casos, lo ignora. Un ejemplo son los libros de historia o de ciencia. Nunca, o en muy pocos casos se hace la reflexión de por qué conocemos tan pocas mujeres que han marcado la historia y la ciencia” afirma.  L’educació sexual o per a la prevenció de la violència masclista no és una matèria obligatòria als instituts, per això és responsabilitat de professorat, direcció i talleristes apropar aquesta problemàtica a les aules. Una assignatura que ha servit en alguns casos per al tractament dels estereotips és Educació per a la ciutadania, que ara la LOMCE preveu eliminar. I no només és important la formació explícita contra el sexisme: la implícita,  compleix una tasca igual o més destacada: “si yo en clase oigo algún comentario que a mí me parece machista, paro la clase, aunque estemos preparando la selectividad, y reflexionamos sobre lo que ha pasado. Eso no está en el programa, pero pasa muchísimo y es importante tratarlo”, explica Téllez.

El paper de l’escola és cabdal, però els i les adolescents tenen referents socials i culturals que apareixen als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. “Yo me paso mucho tiempo preparando actividades, talleres de sensibilización, etc. y luego sale un futbolista en la tele diciendo que quiere que su mujer tenga un niño y no una niña para poder jugar a futbol con él, y parte del trabajo que hemos hecho en el aula sobre estereotipos se diluye”.

Per trencar aquests mites i moltes conductes que poden conduir a la violència, Fil a l’Agulla proposa activitats per a tots els cicles educatius, des d’infantil fins a secundària, per treballar el lloc que ocupen les joguines o el llenguatge, per fer adonar del seu ús sexista; o sobre els valors de la masculinitat i la feminitat, qüestionant els estereotips, revaloritzant allò considerat tradicionalment com a femení i adoptant un compromís amb la diversitat.

Des de l’escola Anna Ravell també es programen anualment tallers de sensibilització sobre diversitat sexual i contra la violència sexista a més d’actuacions puntuals en diferents matèries que a poc a poc i pas a pas van tenyint l’educació amb perspectiva de gènere.

Article d'opinió de Jordi Martí Font: Ernest Maragall, el destructor de l'escola pública catalana, segon per ERC a les Europees

D'esquena a la majoria de la comunitat educativa, la majoria parlamentària del tripartit (menys ICV-EUiA) més Convergència i Unió van aprovar, el 2009, la LEC. El PP hi va votar en contra perquè s'hi incloïa la defensa de la immersió lingüística, el mateix motius pel qual ERC hi votà a favor, o almenys en aquell moment aquests foren els arguments que defensaren en públic.

Durant dos cursos, van ser innombrables les formes que va prendre la protesta contra una llei que no només era contrària a l'educació pública i de qualitat en alguns apartats del seu articulat sinó que suposava un nou model de gestió neoliberal de l'educació que, tal com deia un text d'anàlisi d'aquell moment, pretenia “convertir l’ensenyament públic de Catalunya en una extensió subsidiària dels centres privats concertats amb regles de funcionament comuns quant a finançament i gestió.” Aquestes paraules en l'aire avui ja tenen concrecions i a escoles i instituts ja hi ha directors i directores que ni tenen ni han tingut mai la docència com a principal dedicació, directors i directores que són tècnics en “recursos humans”, exdirectors d'entitats bancàries, etc.

Un dels punts que a mi personalment més em fa repugnar d'aquesta llei va ser la creació d'una “cosa” anomenada “Servei d’Educació de Catalunya” que equiparava pública i privada concertada. Era necessari pagar amb diners públics l'escola privada i així ho feien i ho fan. El Govern es deia d'esquerres però no apostava de cap de les maneres per crear una escola pública per a tothom i si algú en volia una altra de provada, religiosa o el que fos que s'ho pagués. No, es pagava la privada amb diners públics (i es continua pagant) i mentrestant capellans i monges continuen guanyant-se el cel (econòmic) amb diners de totes i tots.

La democràcia ha anat desapareixent dels centres públics i els claustres, que en bona part tenien el poder de coordinar i fer funcionar l'escola, ja només fan aquesta funció en els centres on la direcció no es creu il·luminada pel poder que Maragall els va donar. El despotisme ha crescut i el silenci és la norma en molts centres. Trist però real.

Avui tenim retallades repugnants en serveis bàsics d'atenció a l'educació especial, professors de baixa a qui no substitueix ningú, centres sense diners per a calefacció retallats fins a l'infinit, plantilles incompletes i reduïdes... què us he de dir jo si treballeu en un centre públic? Res que no sabeu. I si no hi treballeu, parleu amb algú que ho faci i que us ho expliqui. L'enemic Ernest va excel·lir, abans que la Rigau, a fer retallades i a justificar-les.

Avui, la premsa digital ha informat que el cap pensant de la broma que ens ha portat on som i ens portarà molt menys enllà en educació serà el numero dos a les Eleccions europees de les llistes d'ERC. Avui el fàstic s'ha fet gran i immens. Molta gent veurà Maragall (l'Ernest) com el “socialista” que va deixar el partit (PSC) perquè no podia ser sobiranista. Mestres i professores conscients de l'escola pública i del lloc a on ens portarà la seva llei el veiem com el que és: el cap del model que està destruint la qualitat de l'educació a Catalunya, el pitjor conseller d'Ensenyament de la història d'aquest tros de país. Avui, ERC s'ha perdut la vergonya i s'ha fet gran, s'ha cobert de glòria (i dic glòria perquè si posés la realitat aquest article no el publicaria ningú). M'ho han dit fa un moment pel carrer i és veritat, amb Maragall a les llistes d'ERC ja no cal ser de CyU perquè et diguin fatxa i tinguin raó. O, com deia el Jordi Salvia, "ja teniu l'Ernest Maragall, el gran defensor de l'educació pública... ara només falta trucar al Joan Saura i que comenci la festa!"

Educació anarquista. Ni exàmens, ni premis, ni càstigs...

Educació,Anarquia,Anarquistes,formació, escoles ...

http://ebookbrowse.com/tierra-y-liber...

En els darrers temps estem assistint a una sèrie de conflictes socials que estan relacionats amb l'educació. L'aprofundiment en les polítiques neoliberals està suposant a tot l'Estat un desplaçament del model públic-estatal davant del model privat amb les consegüents protestes dels que se senten perjudicats per aquest canvi. Com que volem defensar i difondre les idees educatives llibertàries, sempre obertes al canvi i la discussió, pengem aquest vídeo sobre l'escola lliure Paidea, de Mèrida. Per veure com funciona i com s'ho fan aquests que ho estan intentant.

Seguiu-nos al tuiter a @Deixadeserilla

La gent de Deixa de ser una illa-Secció Sindical d'Ensenyament de la CGT de Tarragona ja tenim tuiter. Podeu seguir-nos a @Deixadeserilla

Salut i revolta

Article d'opinió: Marc Olivé: "27-F. Difusió d’una vaga necessària"

La difusió d’un nou dia de vaga general d’estudiants el 27 de febrer arriba estrany.

Per començar perquè a aquestes alçades de curs altres anys les nostres universitats ja portaven una o dues jornades de vaga (Aquest curs s’han convocat “vagues” però a Tarragona només s’ha fet a través de sindicats còmplices del gradual desmantellament de la Universitat Pública i per tant, no em prenc la molèstia de comptar-les com a tal). També els rumors i la idea d’una possible vaga indefinida d’estudiants pel febrer de 2015 fa que sorgeixin dubtes, sobretot per la poca activitat fins ara mostrada pels sectors estudiantils més crítics. I per acabar, a la ciutat de Tarragona, aquesta convocatòria només es seguirà a nivell dels instituts de secundària, sent la URV l’única Universitat dels Països Catalans que no farà vaga, però sí que durà a terme una jornada de lluita.

Algunes persones pregunten per què és la vaga del 27-F? Contra què protesta? La situació de la universitat pública i de l’ensenyament al nostre país és tan dramàtica que ràpidament podríem canviar la pregunta. Contra què no va? Què salvaríem de l’ensenyament i de les nostres universitats? 

Atacs al català com a llengua vehicular, retallades premeditades, precarització de les condicions de treball de docents i treballadores, repressió sistemàtica contra l’oposició estudiantil (multes a dit a Tarragona i a molts altres llocs, detencions a membres del SEPC i d’Assemblees de Facultat a Barcelona), tancament de línies d’estudi, processos judicials contra professors per assetjament sexual, augment continuat del preu de les matrícules i un llarg etcètera de motius pels quals l’àmbit educatiu hauria d’estar en peu de guerra permanent.

Contra qui? D’on prové això? Doncs de molts llocs diferents i del mateix lloc a la vegada. L’Estat espanyol vol trencar la solidaritat cultural que simbolitza la llengua arreu dels Països Catalans, les retallades de CIU provenen d’aquells que s’han deixat governar quan els hi sortien els comptes a final de mes i que ara fan veure que lideren quelcom anomenat procés nacional i Europa deix de ser multicultural i “estupendament” democràtica i col·lecciona esclaus en forma de països. Com deien aArgentina el 2001, que se vayan todos!

Per què lluitem? Doncs lluitem perquè l’educació sigui un dels pilars fonamentals del nostre país i no ho siguin pasels macroprojectes turístics que ens volen imposar com el Bcn World (que per cert, ni estarà a Barcelona ni serà assequible per tot el món), lluitem per retornar la dignitat a la Universitat que tant va lluitar contra la dictadura franquista, lluitem perquè ningú no es quedi fora dels centres educatius per qüestions econòmiques o socials, lluitem perquè la veritat es deixi de subhastar a les classes com un producte més del gran aparador on estem instaurats/es, lluitem perquè fer classes al carrer no sigui considerat un acte reivindicatiu si no una altra forma de créixer i socialitzar-se, lluitem perquè volem aprendre en català, lluitem perquè la unitat popular sigui l’antídot contra aquells que creuen (no pensen, pensar requereix l’ús de la raó) que existeix sobirania i democràcia dins el sistema econòmic capitalista, lluitem…

Som forces les que lluitem, som forces les que portem organitzant vagues, piquets i xerrades des de fa anys a instituts i universitats però necessitem ser moltes més per aturar-ho tot, per començar de nou.

Perquè hi haurà un dia que no podrem més i serà quan ho podrem tot.

El 27 de febrer, que l’educació ens faci lliures.

Marc Olivé, militant d’Arran Tarragona

Vaga d'alumnat en defensa de l'educació pública de qualitat a Secundària i Universitats

Dijous 27 de febrer del 2014, les estudiants i les estudiantes fan vaga en defensa de l'educació pública de qualitat.

A continuació enumerem el conjunt de convocatòries que ens ha fet arribar el SEPC

en aquesta nova jornada de vaga estudiantil de secundària i universitats.

• Alacant – Universitat d’Alacant (13:00h)
• Barcelona 
  • Secundària- Borsa (Passeig de Gràcia, 19) (11:30h)
    • Columna des d’Horta: Plaça Eivissa (09:30h)
    • Columna des de 9 Barris: INS Valldemossa (09:30h)
    • Columna des de Poblenou: <M> Bogatelll (10:45h)
    • Columna des de Sant Gervasi: Plaça Molina (11:00h)
    • Columna des de Gràcia: Gal·la Placídia (11:00h)
    • Columna des de Caldes de Montbui: Estació de Caldes (10:00h)
    • Columna des de Montcada i Reixac: INS Montserrat Miró i Vila (10:15h) i Estació de Montcada (10:30h)
    • Columna des del Prat de Llobregat: Font del Lleó (09:30)
  • Universitats – Plaça Espanya (19:00h)
• Berga – Plaça de Sant Pere (17:30h)
• Castelló - Plaça Maria Agustina (18:30h)
• Celrà - Institut de Celrà (10:00h)
• Cervera - Rotonda de l’Albreda (direcció C/Victòria) (11:30h)
• Figueres - Plaça de l’Ajuntament (11:00h)
• Gandia - Plaça de l’Ajuntament (19:00h)
• Girona - Rectorat de l’UdG (12:00h)
• Igualada - Plaça Catalunya (Estació Vella) (11:00h)
• Lleida - Rectorat de l’UdL (12:00h)
• Manresa - Plaça Crist Rei (11:00h)
• Mataró - Plaça Espanya (10:00h)
• Molins de Rei – Plaça de l’Ajuntament (18:30h)
• Olot - Plaça Rector Ferrer (18:00h)
• Palma - Plaça del Tub (12:00h)
• Reus - Plaça del Mercadal (12:00h)
• Tarragona - Plaça Imperial Tàrraco (11:30h)
• Terrassa - Plaça del Progrés (10:00h)
• Torredembarra - IES Torredembarra (11:00h)
• València - Facultat d’Història (13:30h)
• Vic - Institut Jaume Callís (10:30h)
• Vilafranca del Penedès - Plaça de la Vila (10:30h)
• Cervera: 11.30h, Rotonda de l’Albareda (direcció Carrer de la Victòria)
• Xàtiva - 12h, Porta de l’Ajuntament